Pàgines

16/12/17

FORMACIÓ PROFESSIONAL. Un altre atac neoliberal a l’Educació

by Pep Barceló

El 29 d’abril d’enguany es va publicar al DOGC la Resolució EDU/1076/2019 de 24 d’abril que preveu l’increment de les hores que l’alumnat de Formació Professional Dual farà a l’empresa, en detriment de les hores lectives en el centre educatiu. A més, per unificar el currículum i l’organització dels centres educatius, també es reduiran les hores lectives de l’alumnat que no fa Dual.

Per l’any 2019 el Departament ha fet unes orientacions sense cap suport legal, ja que tots els decrets curriculars actuals, de tots els cicles formatius, es basen en uns decrets aprovats pel Consell Escolar de Catalunya i que encara són vigents.

Per què “orientacions” i no Ordre?

Aquestes “orientacions”’ no respecten l’estructura dels currículums oficials publicats al DOGC, les modifiquen (creació, fusió i/o supressió de les Unitats Formatives establertes normativament i plenament en vigor actualment); proposen una estructura horària que incompleix les hores establertes als Decrets curriculars dels Cicles Formatius; poden afectar a l’alumnat amb unitats formatives pendents si alhora de superar-les en un altre curs aquestes unitats no tinguin equivalència en la nova estructura; no hi ha cap informació de compleció d’estudis per a l’alumnat que els hagi iniciat amb els currículums vigents; no emparen l’alumnat que ja està estudiant. Els efectes poden ser evidents: una situació d’incertesa per a l’alumnat que podria estar afectat i que legitimaria les impugnacions per uns canvis curriculars no emparats per la legislació; unes “orientacions” no poden diferir de la normativa jurídica vigent. Però es fa amb “Orientacions” no amb una Ordre perquè aquesta suposa sotmetre el projecte d’Ordre a dictamen del Consell Escolar de Catalunya i a negociació a la Mesa Sectorial d’Educació; masses perills d’oposició a una iniciativa de la política educativa de l’actual Departament d’Ensenyament.

Les pretensions reals de l’actual Departament respecte a la FP

Ja han estat exposades a la llum pública pel professorat de FP, per bona part de la comunitat educativa i per alguns sindicats, però cal que hi insistim. La implementació de la reforma curricular que es pretén significa una distribució curricular per famílies professionals i una assignació d’hores que implica reducció molt significativa d’hores lectives.

Malgrat el Departament presenta la reforma com la millor manera de “resoldre certes necessitats singulars i específiques” de la Formació Professional Dual així com “reduir l’abandonament escolar”, obvia, potser intencionalment, la capacitat dels centres educatius per parlar, debatre i proposar millores  perquè el Departament pretén, en definitiva, atorgar la Formació Professional a les empreses i utilitza com a excusa la Formació Professional Dual, una modalitat minoritària sobre el conjunt global de la Formació Professional (un 4,6% dels 120.000 que conformen la totalitat de l’alumnat de la Formació Professional).

Respecte a l’abandonament, els centres són molt conscients que aquest s’origina, en gran mesura, per manca de reconeixement social, empresarial i institucional d’aquests estudis, i, que està molt relacionat amb la mancança d’una efectiva orientació, dels recursos humans i econòmics precisos, de ràtios adequades, de desdoblaments... en qualsevol cas tampoc no es pot deslligar de l'abandonament que es produeix en els altres estudis (ESO i Batxillerat) per una situació social de precarietat i de falta de seguretat per poder tenir un projecte de vida. Només treballant l'abandonament des de l'ensenyament no s'eradicarà l'abandonament. L’actual política del Departament defuig de cap inversió en la Formació Professional, com ho fa de la resta del sistema educatiu, i de promoure cap política social des del govern.

En resum, les pretensions actuals del Departament són:

·         Que l’alumnat rebi exclusivament una formació que es considera necessària per a l’àmbit i funcionament empresarial al qual s’haurà d’adaptar.
·         La reducció d’hores lectives i eliminació de les hores de lliure disposició (disminució de professorat).
·         El control absolut del procés d’aprenentatge de l’alumnat (continguts, tasques del professorat...).

La política del Departament per a la Formació Professional

La política del Departament està emparada en una legislació feta a la mida per a les seves pretensions. A força de temps i de canvis en lleis i altres normatives que les desenvolupen ha aplanat el terreny per desmuntar la Formació Professional com ho està fent amb la resta dels Ensenyaments públics.

La LEC ha donat cobertura a tots els avanços privatitzadors, comercialistes i de gestió empresarial amb els quals s’està transformant la Formació Professional. A més del canvi en la gestió dels centres, entre altres canvis, que es dóna a tots els ensenyaments, ens diu:

Que la Formació professional ha d’estar adreçada a la pervivència de l’actual estructura del sistema econòmic

Article 62
Formació professional
1. La formació professional, que té com a finalitats l’adquisició de la qualificació professional i la millora d’aquesta qualificació al llarg de la vida, i també l’actualització permanent dels coneixements dels treballadors perquè puguin respondre a les necessitats derivades de la competitivitat del teixit econòmic (...)

3. El Govern, amb la participació dels sectors afectats, entre els quals hi ha els agents socials i econòmics i les administracions locals, ha de programar una oferta d’estudis de formació professional inicial integrada en el sistema educatiu, en el marc del que disposa l’article 44. La programació ha de respondre a una visió global, adaptada a les necessitats del territori i del mercat de treball,

6. Els currículums dels ensenyaments de formació professional inicial han d’atendre la innovació, les necessitats educatives dels sectors econòmics, les iniciatives de sectors nous i els mercats emergents. El mòdul de formació en centres de treball ha de formar part del currículum dels nivells formatius.

8. Pertoca al Govern, d’acord amb el que determinen aquest article i l’article 53, establir el currículum corresponent a les diverses titulacions que integren l’oferta de formació professional inicial i determinar els mecanismes de col·laboració amb els agents educatius, econòmics i socials, amb les universitats i amb les empreses.

Que aquest ensenyaments han de ser dissenyats amb la participació i el vistiplau dels sectors econòmics.

Article 72
Centre educatiu
(...)
2. Sens perjudici del que estableix l’apartat 1, per als estudis de formació professional tenen també la consideració de centre educatiu els centres situats en instal·lacions i equipaments d’agents econòmics, empreses i institucions que siguin autoritzats pel Departament

Article 159
Competències dels ens locals
(...)
Quart. La programació dels ensenyaments de formació professional i la coordinació amb l’entorn territorial i empresarial, i el foment de la implicació dels agents territorials i socials en el compromís educatiu de tota la societat.

Article 170
Cooperació amb empreses i sindicats
(...)
2. Les empreses i les organitzacions empresarials col·laboren per mitjà de convenis en els ensenyaments propis de la formació professional. Així mateix, les organitzacions empresarials i les organitzacions sindicals del sector productiu
participen en el Consell Català de Formació Professional.

Article 174
Consell Català de Formació Professional
1. El Consell Català de Formació Professional és l’òrgan de consulta i d’assessorament del Govern respecte de la formació professional, de composició interdepartamental, en què participen administracions locals, organitzacions empresarials
i organitzacions sindicals.
2. El Consell Català de Formació Professional ha d’articular els mecanismes necessaris per a assolir progressivament la integració dels subsistemes de la formació professional a Catalunya i, amb aquesta finalitat, ha d’exercir les funcions, formular les propostes i emetre els informes establerts pel seu ordenament específic.

Disposició Addicional Dinovena
Centres que imparteixen accions formatives derivades de la integració de les ofertes de formació professional

El Govern adapta la composició, les funcions i la denominació dels òrgans de govern dels centres que imparteixen accions formatives derivades de la integració de les ofertes de formació professional per tal de garantir, d’acord amb l’ordenament, que la comunitat educativa, els representants dels agents econòmics i socials i la institució titular del centre participen en el govern del centre.

I, finalment, per endolcir el negoci per als agents econòmics se’ls assegura un bocí del diner públic.

Disposició Addicional Vuitena
Finançament d’ensenyaments postobligatoris
En funció de les necessitats d’escolarització derivades de la programació educativa, d’acord amb el que estableix l’article 200, es poden concertar ensenyaments de batxillerat i formació professional en els centres que els imparteixen.

Una altra cobertura legislativa ha estat la que indueix als centres de Formació professional a una gestió empresarial de manera que en un futur puguin ser traspassats a un altre sector que no sigui l’educatiu. En aquest sentit apareix la Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i qualificació professionals de Catalunya (FQPC) i successivament les diferents ordres (EDU/432/2006, de 30 d’agost), resolucions (RESOLUCIÓ ENS/1163/2015, de 28 de maig )...  que la desenvolupen.

La Llei 10/2015, de 19 de juny, estableix en el seu preàmbul, entre altres que:

III
Aquesta llei té per finalitat establir una regulació de la formació professional al llarg de la vida i comprèn el conjunt d’actuacions, serveis i programes de formació i qualificació professionals del sistema educatiu i de la formació per a l’ocupació, promoguts i sostinguts amb fons públics i destinats a les persones al llarg de la vida i a les empreses, d’acord amb les competències que corresponen a la Generalitat.
La Llei crea un marc orientat a l’aplicació del model de formació professional a Catalunya com a element estratègic per a millorar el nivell de qualificació professional de les persones, per a incrementar-ne l’ocupabilitat i per a impulsar la competitivitat de les empreses.
(...)
La integració efectiva dels subsistemes de la formació professional requereix la definició dels instruments que permetin compartir, interrelacionar i optimitzar els dispositius i recursos existents.
(...)
Aquesta llei s’estructura en cinc títols. El títol primer conté les disposicions generals: objecte de la Llei, finalitats i funcions del sistema de formació i qualificació professionals de Catalunya, àmbit d’aplicació, principis rectors i drets.
El títol segon regula l’estructura del sistema. Primerament, crea la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professionals, integrada, en qualsevol cas, per la Generalitat i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives a Catalunya, com a òrgan rector de planificació estratègica i avaluació de les polítiques del sistema. També crea l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, com a organisme autònom de caràcter administratiu, que constitueix l’òrgan de direcció i de coordinació dels serveis bàsics del sistema i de gestió dels serveis que li són propis.
(...).
Es defineix la categoria de centre de formació professional integrada, que inclou els centres que ofereixen els serveis bàsics del sistema d’una manera integrada i en els quals s’han de constituir els consells de formació i empresa, que són els òrgans de participació i col·laboració amb els sectors productius.
(...)
El títol cinquè estableix l’aplicació de models de gestió de la qualitat als centres de formació i els principis d’impuls a l’emprenedoria i la innovació en la formació professional. S’estableix l’informe d’avaluació del sistema.
Finalment, cal posar en relleu que aquest nou marc normatiu es planteja des de la perspectiva de la simplificació administrativa i el millorament dels serveis als usuaris.

El seu articulat desenvoluparà profusament l’esperit present al preàmbul

Amb l’Ordre EDU/432/2006, de 30 d’agost es crea el Projecte de qualitat i millora contínua dels centres educatius i s’especifica que:

(...)
El Projecte de qualitat i millora contínua pretén difondre i fer arrelar en els centres docents criteris i instruments de revisió, avaluació i redefinició permanent del treball. Aquest projecte consisteix en cursos i seminaris
específics, en jornades d’intercanvi d’experiències i, sobretot, en l’agrupació dels centres en xarxes de treball, organitzades en quatre nivells, amb l’objectiu de donar-se suport mútuament i compartir experiències, metodologies i noves eines de gestió i millora. Els quatre nivells són: el primer, anomenat D, d’iniciació; el segon, C, de creació i desenvolupament progressiu del sistema de gestió; el tercer, B, d’implantació, certificació i extensió del sistema de gestió; i el quart, A, de consolidació del sistema de gestió i impuls de noves millores en la gestió.
Mitjançant aquests sistemes de gestió es vol ajudar els centres a: orientar les actuacions per donar resposta a les necessitats formatives de l’alumnat, les famílies, les empreses, l’entorn social i els requeriments establerts; potenciar estratègies de desenvolupament i implicació de les persones que hi treballen; gestionar, de manera sistemàtica i transparent, els processos que es desenvolupen; fonamentar la gestió dels processos en els fets, la mesura i la informació; fomentar la cultura de la millora contínua, la innovació i l’intercanvi de bones pràctiques amb altres centres; promoure el compromís col·lectiu i la coherència d’objectius en la definició i el desenvolupament dels valors, les polítiques i les estratègies de centre, i orientar el centre cap a la consecució de bons resultats en relació amb els seus objectius.

Amb el seu articulat es pretén: la implantació d’un model de gestió de la qualitat del centre i, si escau, de certificació; posar a disposició de l’equip auditor les actes de les inspeccions; un cop assolida la certificació, els centres han de mantenir-la durant, com a mínim, dos cicles consecutius complerts de certificacions; l’acreditació ha de basar-se en normes ISO o amb el model d’excel·lència E2cat; els centres han de partir d’un anàlisi DAFO i d’un  PLÀ ESTRATÈGIC (que reculli els objectius del projecte de direcció, si es signen acords de coresponsabilitat i els objectius estratègics);  que les característiques de qualitat del procés vinguin determinades per indicadors (Proveïdor – Entrada – Procés – Sortida - Client)...

Amb la RESOLUCIÓ ENS/1163/2015, de 28 de maig es convoca concurs públic per a la selecció de centres educatius que imparteixen ensenyaments professionals o de règim especial per ser inclosos, a partir del curs 2015-2016, en el Projecte de qualitat i millora contínua, i s'estableixen els requisits específics de participació. Aquesta resolució diu pretendre mantenir el Projecte de qualitat i millora contínua que ajuda als centres participants a orientar les seves actuacions, a les famílies, a les empreses i a l’entorn social perquè aquest projecte potència estratègies de desenvolupament i implicació; es gestiona sistemàtica i transparentment; es fomenta la cultura de la millora contínua, la innovació i l’intercanvi de bones pràctiques... i s’assoleix l’excel·lència en els resultats.

La LEC, el decrets: d'autonomia de centres, el d'equips directius, el de plantilles, ... encara que genèrics són els que donen peu tant a l'entrada de les empreses com en la gestió empresarials dels centres com si fossin empreses. De fet on primer es va introduir va ser a la Formació Professional, amb els certificats de qualitat amb l'excusa de poder fer cursos ocupacionals que donarien ingressos als centres, cosa que no ha estat així sinó al contrari. En definitiva tant la legislació com la normativa que posteriorment la desenvolupa ens indica que hi ha un intent de convertir la formació professional reglada en formació ocupacional com a pas previ a la seva externalització i privatització definitiva.

La reestructuració necessària de la FP

La Formació Professional no ha de ser l'escola d'aprenents de les empreses, pagada amb diner públic, no ha d'instruir en processos productius, sinó que ha de situar una professió en un entorn econòmic, tecnològic i polític determinat donant les eines necessàries a l'alumnat perquè pugui especialitzar-se, però també perquè es desenvolupi com a ciutadà, o sigui amb esperit crític.

Si és necessària una reestructuració de la Formació Professional, a diferència del que proposa el Departament d’Educació, aquesta ha de comportar la millora de la seva qualitat, que augmenti les oportunitat de l’alumnat, que gaudeixi d’un reconeixement social, empresarial, institucional i internacional. Per això la proposta d’organitzar els estudis de Formació Professional en tres anys acadèmics (reconeixent els CFGM com a equivalents al batxillerat a tots els efectes i els CFGS amb la seva equiparació al grau universitari) és una proposta adient.

Pel que fa a la Formació Professional Dual aquesta hauria de eradicar-se perquè és simplement formació ocupacional pagada amb el pressupost públic, la formació, educació, que rep l'alumnat és minsa i només rep una instrucció i un adoctrinament en la ideologia empresarial dominant; en les estades en les empreses cal considerar l’alumnat com un actiu, és el futur del país. Les estades no poden ser un instrument d’explotació laboral ni una manera de fer una inserció laboral a qualsevol preu; cal el reconeixement dels drets de l’alumnat com un/a treballador/a més i els costos derivats han d’anar a càrrec de l’empresa, com es fa amb la resta de treballadors/res.

El model curricular únic plantejat pel Departament és ineficient ja que és l'equip docent del centre, en funció de la tipologia de l’alumnat i de l’entorn social i laboral, el que realment pot adaptar, amb eficiència, el currículum oficial dels cicles formatius per ell impartit.

El funcionament dels centres ha de tornar al treball col·lectiu i cooperatiu dels seus professionals tant pel que fa als seus objectius docents com pel que fa a la gestió del centre. El centres han demostrat, al llarg del temps, la seva capacitat per organitzar-se (programació, avaluació, canvis...) sense optar per models empresarials que no sempre poden ser transferibles a l’àmbit educatiu.