by Pep Barceló
LA INNOVACIÓ: MOT I CONCEPTE
Innovació és un terme que ve del món empresarial i qui millor ho va definir va ser Schumpeter: “l'empresari busca, per mitjà de la innovació, entrar als mercats existents o en nous mercats, creant la pròpia demanda.” ( J.A. Schumpeter: “The theory of economic development“ 1934. Dalloz, París 1999). Així, doncs, la innovació és inseparable de la competència, s'innova per competir millor. Per Això trobem que els diccionaris defineix la innovació com l'acció i l'efecte d'innovar, entenent per innovar: “La creació o modificació d'un producte i la seva introducció a un mercat”. La seva popularització es va iniciar a finals del Segona Guerra Mundial i va ser desencadenada per l'explosió científica i tecnològica impulsada per la Guerra Freda (L’Educació en temps de globalització - SIEC). Avui és difícil trobar un terme tan àmpliament utilitzat com innovació. Paraula talismà que sembla evocar tecnologia digital, creativitat, progrés, millora, comoditat i, sobretot, diners i poder en tots els camps, però sobretot al del món dels negocis.
LA INNOVACIÓ EN L’ÀMBIT EDUCATIU
Com és entesa en l’àmbit
educatiu?. Aquest
terme és entès com el desig que mou al docent a intentar millorar la pràctica
professional, més enllà d'una tècnica o una teoria i sempre acompanyat d'una
finalitat educativa. En definitiva, és la incorporació sistemàtica i
planificada de pràctiques orientades a millorar els processos d'ensenyament i
aprenentatge. També se la concretar com un conjunt d’idees, processos i
estratègies, mitjançant els quals es tracta fer canvis en les pràctiques
docents. La innovació no és una activitat puntual sinó un procés, en la vida a
les aules i en l'organització dels centres. El seu propòsit és millorar els
processos d'ensenyament i aprenentatge.
Malgrat aquesta
conceptualització pot ser compartida per tothom quan es concreta, o s’ha de
concretar en la pràctica, sorgeixen les divergències perquè tot canvi no és
nomes pedagògic, té components ideològics.
MODELS QUE ES PROPOSEN D'INNOVACIÓ EDUCATIVA
Sota l’argumentació, entre altres, que estem en una societat globalitzada algunes de les propostes que es fan són:
·
El Programa Self
Organizing Learning Environments (SOLE)
proposa la creació d'entorns d'aprenentatge on els estudiants organitzen per
aprendre. La proposta de SOLE implica una metodologia per la qual els mestres
compleixen la funció de guiar i observar el que succeeix a la sessió, mentre
els nens inicien per decisió pròpia la recerca i exploració de nous conceptes.
·
La Universitat Oberta de
Catalunya des de l'any 1995 va implementar un procés d'innovació, amb la meta
de generar transferència de continguts. En aquest cas, es destaquen els àmbits
en què es focalitza el procés innovador: aprenentatge immersiu (exploració a
través d'entorns virtuals) i col·laboratiu; avaluació de competències i
exploració de nous formats i canals.
·
Aules d’enllaços. Els nens estrangers puguin aprendre la llengua materna del país de destinació
(en el cas d'Espanya seria el castellà), i compartir amb altres companys i
companyes altres activitats que no impliquen domini del codi.
·
Aules obertes. A causa de la feina de les famílies, s'obren les aules perquè els nens en
horari extraescolar realitzin activitats de teatre, dansa, informàtica, esport,
anglès, entre d'altres.
·
Programes d’enriquiment
educatiu. Demandes de famílies de nens d'alta capacitat
intel·lectual per treballar les habilitats socials, la creativitat i aprofundir
temes d'interès.
AGENTS QUE PROMOUEN I IMPULSEN AQUESTES PROPOSTES
Alguns d’aquests agents
promotors i impulsors d’aquestes propostes són:
Fundació Comença per Educar (del Banco Santander) i Fundació Telefónica llancen el projecte Entre Profes, un entorn formatiu online dirigit a docents que treballen en entorns complexos i que volen eines pràctiques per a la gestió de l'aula, planificació de classes, motivació de l'alumnat i la verificació de l’aprenentatge.
· EduCaixa és la plataforma
educativa de l'Obra Social "la Caixa", especialment dissenyada perquè
trobis tot allò que necessites per preparar i organitzar les classes. Seguint
les recomanacions de la Comissió europea i l'Organització per a la Cooperació i
el Desenvolupament Econòmics (OCDE), així com de l'informe PISA, eduCaixa
incorpora recursos que expliquen els conceptes bàsics de l'economia i les
finances.
· CINAIC és el Congrés
Internacional sobre Aprenentatge, Innovació i Competitivitat. Més que un
congrés és una plataforma que es va crear amb la finalitat de contribuir a
divulgar de manera científica la innovació educativa i millorar-la.
· AulaPlaneta A més, tots els
recursos digitals inclosos a la plataforma aulaPlaneta estan organitzats per
cursos, matèries, temes i també per competències, amb un cercador que permet
localitzar fàcilment aquells que treballen les competències que més
t'interessin.
· Fundació Promete centra tota la seva
acció per aconseguir l'objectiu d'arribar a un model teòric d'aplicació
transformadora mitjançant un procés d'investigació i acció. Creada el 2003, la
missió d'aquesta institució és promoure un desenvolupament més gran i millor
del talent de totes les persones, mitjançant el disseny i la realització de
projectes d'innovació educativa i social,
· Escoles Creatives un projecte de Fundació
Telefònica on es trasllada, a centres educatius i aules, la metodologia de
creativitat i innovació del famós cuiner Ferran Adrià. Això es duu a terme
mitjançant diferents materials orientats a alumnes, docents i equips directius
interessats en el canvi educatiu des d'una visió innovadora.
· La Fundació Amancio Ortega
convoca, a través del seu Programa de Formació per a Professors, 50 places per
fer un any acadèmic al Canadà. El Programa ofereix formació en tècniques i
habilitats dús transversal en la docència, i pràctiques educatives en centres
públics canadencs.
· Amb el suport d'inversors com Mark
Zuckerberg, fundador de Facebook, AltSchool pretén revolucionar
l'ensenyament i crear un sistema d'aprenentatge personalitzat que es pugui fer
servir a cada escola del món. De moment tenen vuit centres als Estats Units,
però el seu objectiu és que la seva plataforma sigui una mena de sistema
operatiu de l'educació a nivell global.
· Escola Nova 21: EduCaixa, juntament
amb el Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill i Universitat
Oberta de Catalunya (UOC), impulsa el projecte Escola Nova 21, una aliança
d'entitats i escoles amb l'objectiu de propiciar accions de canvi educatiu.
· Design for Change fa la seva aparició a
Espanya el 2011, amb la il·lusió de contribuir a transformar la realitat
educativa del nostre país. Innovació, emprenedoria social, valors i
intel·ligències múltiples. Amb tots aquests ingredients en un mateix projecte,
només faltava posar fil a l'agulla.
· El CETEI és el centre
d'innovació educativa de la xarxa d'escoles Jesuitas Educación. La seva
missió és ser i actuar com a node de reflexió i debat, promoció, transferència
i difusió de les innovacions educatives, tecnopedagògiques i metodològiques de
Jesuitas Educación.
· Curs complet de Gmail. El curs, dissenyat
per a una flipped classroom, el componen 28 vídeos de curta durada (no més de 4
minuts cadascun) i està pensat perquè el professor i l'alumne pugui aprendre a
cada moment el que vagi necessitant.
Alguns d’aquests agents promotors i impulsors no només intenten formar el professorat i vendre els seus materials, sinó que, cada cop més, entren a les escoles per propagar les seves idees directament. Així ho veiem en l'exemple de l'Educació Financera (EFEC), denunciada una vegada i una altra per la Plataforma per Educació en Economia Crítica, o en les ofertes d'Endesa Educa: "activitats educatives gratuïtes dirigides tant als centres educatius... per a fomentar una nova consciència social en què l'estalvi energètic i la sostenibilitat han de ser prioritaris”.
REFLEXIÓ I RUMB A SEGUIR: RENOVACIÓ PEDAGÒGICA
Per parlar d’innovació educativa cal tenir en compte les finalitats de l'educació. Per això, cal preguntar-se “Quins aprenentatges volem aconseguir per els nostres alumnes? Qui i com ha de definir-los? Com s'actualitzarà allò que cal aprendre?”
No podem oblidar d’on ve el concepte d’innovació, per a quin sector social sempre ha estat important, i el que realment significa aplicat de la mateixa manera en l’àmbit educatiu. Hi ha una resignificació interessada i potser cal preguntar-nos, per què aquesta paraula té aquest èxit?, serà que l’obsessió per la innovació que algunes persones senten reflecteix les seves ansietats en omplir els buits mai omplerts malgrat estiguin contínuament adquirint tota mena de bens, materials o no.
En l’àmbit educatiu a la innovació se li vol donar una càrrega d’optimisme, de joventut i professionalitat que la presenti com a desitjable, però en les propostes concretes per al professorat perd atractiu la seva publicitació, perquè el professorat coneix el seu ofici i coneix la seva realitat i no creu o confia en el relat de la publicitació.
En
general, els models es presenten amb una gran asèpsia d’intencionalitats,
alguns diuen posar l’alumnat de manera autònoma en el centre dels
aprenentatges. Aquesta presentació obvia esmentar objectius i continguts a
treballar, cosa fonamental perquè l’eina condiciona el que es faci amb ella
i això pot tenir, o té, una intencionalitat.
Respecte als proveïdors i impulsors el seu caràcter i la seva finalitat ens ha de posar en prevenció. Com ens diu Pablo Garaizar[1] “...conviene recibir con mucha cautela las numerosas promesas que desde las empresas proveedoras de tecnología se lanzan a la comunidad educativa sobre las bondades pedagógicas de sus productos y servicios.”
Cal tenir clar que innovar no es posar una cosa nova, no és la novetat, ha de ser millor que el que hi ha, més eficaç per aconseguir els objectius educatius que ens hem marcat. El que és important és tenir clar els objectius que cerquem; això ens ajudarà a valorar quina és la innovació adequada i quan s’ha d’aplicar. Es tracta de renovar com es fa per fer-ho més adient no de fer coses noves perquè són noves.
En
qualsevol cas la innovació (entesa com a renovació pedagògica) dins dels
centres educatius ha existit sempre, entre altres coses, perquè constantment hi
ha canvis: el perfil de l'alumnat, les normatives, les noves tecnologies, els
nous problemes, etcètera. Per tant, les i els docents sempre han analitzat i modificat, si ha estat precís,
seva la tasca i hauria de seguir així. Però les propostes ara ja no surten del
professorat sinó d'organitzacions privades, bancs i empreses, i es difonen en els mitjans de comunicació,
en les xerrades i les jornades de formació. Per això la pregunta clau és: estem
assistint a una veritable intent de millorar l'educació o s’està disfressant
amb la paraula innovació la implementació dels conceptes i desitjos dels
poders econòmics sobre l’educació (negoci, individualisme, competitivitat,
lliure mercat, desigualtat, precarietat...)?.
La renovació pedagògica sempre ha estat lligada a la defensa de l'escola pública, laica, plural, inclusiva i democràtica, amb una preocupació especial per arribar a les classes populars i pal·liar les desigualtats; la renovació pedagògica sempre ha estat vinculada no només a la metodologia, sinó també a les qüestions socials i a l'objectiu de formar ciutadans i ciutadanes lliures, crítiques i capaces de transformar la societat.
Però no sembla que aquests siguin els objectius de l'actual innovació. De fet ja és altament sospitós que hi hagi un acord gairebé unànime entre les administracions educatives, els promotors de la innovació, la formació que ofereixen bancs i empreses i les directrius de l'OCDE. Tots ells basen la Innovació en els mateixos principis. Aquestes coincidències es poden resumir en:
·
El gran fracàs de l'educació actual i la falta
de preparació del professorat.
·
La necessitat de canviar radicalment les
metodologies i passar a “educar per competències i per projectes”.
·
La utilització de les TIC i els mitjans
digitals com a eines fonamentals.
·
L'educació “centrada en l'alumne” i la
necessitat d'adaptar l'educació a les “necessitats de la societat del segle
21”.
· El foment de “l’esperit emprenedor”.
METODOLOGIA
De la diversitat metodològica existent cal ressaltar el paper que avui en dia tenen les noves tecnologies digitals en, gairebé, totes les metodologies. Hi ha un cert acord implícit en definir-ho com innovació tecnològica en educació i presentar-ho com l'evolució en l'àmbit de l'educació en matèria de tecnologia, didàctica o pedagogia amb l'objectiu de millorar la qualitat del procés de l'ensenyament i l'aprenentatge.
Les tendències que a
nivell mundial es poden observar en innovació tecnològica en educació passen
per enginys, plataformes, programes i maquinari. Vagui com exemples:
Blockchain, Aules col·laboratives, Realitat virtual col·laborativa,
Intel·ligència artificial a l'aula, Microaprenentatge, Assistents virtuals o
chatbots, Espais de treball immersiu, Minecraft, (Plataforma educativa de
Microsoft), Virtual School Suitcase, Flipped classroom o classe invertida,
Mobile learning i altres.
Les tecnologies a les nostres aules suposen unes avantatges en tant que:
·
Pot tenir un enorme potencial de recolzament
educatiu.
·
El que és ràpid i/o superficial es fa millor
amb les tecnologies.
·
Adquireixen una certa habilitat digital per al
maneig (usuari/consumidor).
·
Útil per a certs aprenentatges instrumentals i
operatius.
·
Sovint segresten l’atenció que és
imprescindible per a la concentració. El nivell d’abstracció i profunditat que
requereixen certs aprenentatges precisen aquesta concentració i la tecnologia
no el facilita.
·
La tecnologia els entorpeix habilitats cerebrals
que s’han d’adquirir[2]:
v
Lectura. Bàsica per als
aprenentatges, la digital és menys precisa i el seu entorn distreu aspectes de
la concentració.
v
Escriptura. La manuscrita ajuda a
la memorització i el record i desenvolupa habilitats motrius fines, la digital
no ho aconsegueix.
v
Memorització. L’aprenentatge és
fixar en la memòria un procés, una resolució... amb la tecnologia pensen que
tot està guardat en un calaix i que quan ho necessitin només cal obrir-lo.
·
Qualsevol tecnologia, pot tenir febleses, disfuncions
i aturades i produir col·lapse.
·
L’educació a distància arrossega similars
obstacles
L’enumeració de la totalitat de les metodologies actuals és extensíssima. Per aquesta raó seran presentades algunes de les més significatives.
Pedagogia sistèmica
La pedagogia sistèmica vol ser una estratègia innovadora que ajuda l'individu a solucionar problemes de qualsevol àmbit, especialment en el terreny educatiu i orientació de la conducta. Es fonamenta en la família, el paper d’aquesta en l’educació i en les interrelacions que es creen.
Conjunt d'actuacions educatives dirigides a la transformació social i educativa de la comunitat. És un projecte que comença a l'escola, però que integra tot allò que està al seu voltant. A partir de l'Aprenentatge Dialògic, de la Participació Educativa de la Comunitat i de Pràctiques Inclusiva, es vol una educació d'èxit per a tots els infants i joves que aconsegueixi, alhora, eficiència, equitat i cohesió social.
Pedagogies alternatives
Mètode Montessori. Aquest mètode deu el seu nom a la mítica educadora italiana Maria Montessori. Aquesta educació fomenta l'educació en valors i la intel·ligència emocional.
Pedagogia Waldorf.
Aquest tipus de pedagogia proposa una formació adaptada a les necessitats de
cada etapa de la vida del nen. Rudolf Steiner va ser el fundador d'aquesta
pedagogia. L'aprenentatge està acompanyat en la primera infància per activitats
divertides i jocs.
La pedagogia Doman. El metge estatunidenc Glenn Doman (1919-2013) va ser l’impulsor d’aquesta metodologia, juntament amb el neuròleg Temple Fay. Tots dos van començar les seves recerques en tractar amb nens amb lesions cerebrals i després van traslladar les seves troballes a nens sans.
Metodologies
actives:
Aprenentatge Basat en Problemes (ABP). Fonamentada en el constructivisme on els alumnes són part activa que necessiten organitzar-se per resoldre el problema plantejat pel professor.
Treball
per projectes. Opció metodològica que pretén fomentar entre els alumnes un
tipus diferent d’aprenentatge, centrat en les seves pròpies motivacions, on els
propis alumnes es qüestionen un tema d’estudi, fan una cerca d’informació
(llibres, revistes, enciclopèdies, Internet etc.), reelaboren aquesta
informació i la sistematitzen.
El mètode d’experts. Aquesta metodologia diposita en l’alumne una certa responsabilitat: la d’ensenyar als seus companys. Crea situacions d’aprenentatge “entre iguals”. Es crea una interdependència entre tots els membres del grup, ja que cada persona necessita allò que fan les altres. No només s’avalua el resultat final, sinó també el procés i, especialment, la dinàmica de treball i el paper de cadascú.
Aula
invertida o Flipped Classroom. S'inverteixen els patrons d'ensenyament
habituals. Els alumnes estudien a casa els materials educatius i després els
treballen a l'aula recolzats pel professor.
Aprenentatge cooperatiu. Consisteix a agrupar els alumnes per grups que influiran positivament en el desenvolupament global de l'aprenentatge.
Design
Thinking. Conegut també com a pensament de disseny, la creativitat és
essencial. La seva finalitat és identificar abans i millor els problemes
individuals de cada estudiant. Per això, s'ofereix una experiència educativa
basada en la creació i la innovació en pro de la satisfacció dels altres.
Aprenentatge basat en competències. El concepte de partida és allò de saber per obrar. L'objectiu no és només proporcionar coneixements, sinó sobretot desenvolupar habilitats i consolidar hàbits de treball.
Gamificació. La gamificació consisteix a integrar mecàniques i dinàmiques procedents dels jocs i videojocs en entorns d'aprenentatge.
Treball col·laboratiu. Es tracta d’una metodologia que vol ser eminentment social en què el focus està en la construcció conjunta de coneixement. Els estudiants duen a terme una activitat basada en un objectiu comú, en la qual han de col·laborar activament per a realitzar-la.
Aprenentatge indagatiu. També s’anomena aprenentatge basat en la indagació o inquiry-based learning (IBL). Es tracta d’un treball de recerca en què es planteja un tema sobre el qual cal fer una investigació per a arribar a una conclusió. És un enfocament basat en l’aprenentatge actiu, en el qual els recursos i les activitats d’aprenentatge estan dissenyats per a donar suport al procés de recerca.
Altres formes metodològiques
Centres innovadors. Són aquells vinculats a projectes d’escoles amb projectes singulars desenvolupats amb metodologies presumptament innovadores en virtut de la seva autonomia de centre.
Educació a distància. Consisteix en fer els aprenentatges sense el requeriment d’assistir físicament al lloc dels estudis. Avui, l’educació a distància es desenvolupa parcial o totalment mitjançant les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). La relació s’estableix per correu electrònic, per videotrucades, per videoconferències, per xats...
En general l’organització s’està orientant en la direcció d’una política que segueix els procediments de la gestió privada. Prenent molta força la gestió conjunta pública-privada (el sector públic acaba convertint-se en nínxol de benefici del sector privat) i orientant les polítiques i decisions des dels principis innovadors del món privat (bancs, empreses, fundacions: La Caixa, la Fundació Bofill, Amazon, Google, Microsoft...). Es més, l’actual legislació no contempla en cap moment mecanismes per frenar aquesta situació que està envaint l'espai públic educatiu.
Sobre el currículum, alhora emfatitzant les competències bàsiques, ofereix una concepció estàtica de educació que té més en comú amb la formació que es deriva en una visió empobrida de la teoria diferent de la pràctica; es considera que només la pràctica mateixa pot guiar la millora (com si la pràctica estigués lliure de context). Un currículum que es vol dirigir i implementar per estàndards, orientat exclusivament al producte (resultats de la prova); com si les proves estandarditzades que es dissenyen poguessin mesurar atributs, pensament crític, resiliència, motivació, persistència, entusiasme, mentalitat cívica, autosuperació, autodisciplina, empatia...
Sobre les proves els seus acèrrims partidaris sempre han afirmat que si s’utilitzen, la qualitat de l’ensenyament millora. Però els resultats són enganyosos perquè el procés és apressat i subjectiu, es vol "exàmens basats en continguts només quantificables”; és la creença equivocada que les proves i els objectius han de conduir o reconduir el currículum aplicat. Aquesta orientació practicista que se li vol donar al currículum es converteix en "el desplegament de coneixements i habilitats", com ara gestió, informàtica, idiomes..., quan la pràctica està profundament implicat amb consideracions de caràcter social, cultural i polític. Però les proves, per als seus lloadors, són les que verifiquen els resultats reals.
Sobre l’organització dels centres educatius la legislació parla d’una direcció escolar col·legiada[3] i participativa[4] en els centres, però cada vegada més la direcció se la fa gestionar en funció d’uns criteris d'eficàcia i de tenir la capacitat per exigir el compliment de les normes establertes com succeeix en els centres privats, on la direcció està subjecta a la voluntat del titular, encara que siguin centres amb finançament públic. En definitiva podem dir que a l'escola pública s'introdueix aquest model gerencial, que a més de no ser participatiu ni col·legiat, qui ocupa la direcció és elegit per una comissió on els representants de l'Administració són majoria. Aquest orientació reforça l'autoritat i les funcions de les direccions perquè puguin prendre decisions en la gestió dels centres al marge del conjunt de la comunitat educativa. És evident que una gestió en la qual les direccions exerceixen funcions pròpies de la patronal pot conduir a una deriva de discrecionalitat absoluta i el perill que aquesta pot significar.
Part important en l’organització és la funció del professorat. En la deriva organitzativa actual el professorat, cada vegada més, perd el seu paper de transmissor de coneixements, valors i normes. Amb la nova organització del treball que s'està implementat als centres educatius públics, a imatge i semblança de les empreses, el professorat deixa de ser un protagonista actiu per ser un realitzador de tasques que uns altres han dissenyat (aplicador de dissenys educatius externs) perdent gran part de la seva autonomia, de la seva capacitat de participació en les decisions del centre i de la seva llibertat de càtedra.
Igualment les elevades ràtios d’alumnat actuals destorben la possibilitat organitzativa d’atendre, per part del professorat, les dificultats d’aquests la qual cosa va en perjudici del propi alumnat, sobretot, d’aquell que requereix un major grau de seguiment, d’intervenció educativa i d’atenció individualitzada.
REFLEXIONS I REPTES SOBRE LA METODOLOGIA I L’ORGANITZACIÓ
Metodologia.
Ens la plantejant com l’evolució en matèria tecnològica, didàctica o pedagògica, per tant, es pretén canviar la didàctica, és a dir, en definitiva el que fa la/el docent.
També ens ha de fer reflexionar observar que les tendències són les mateixes a nivell mundial, les coincidències no sempre són casuals. Aquesta onada és nínxol de negoci, crear consumidors en el present i en el futur, i, configurar una manera de ser de les persones. La venda de material, programari, plataformes i extracció d’informació i dades suposa aquest nínxol de negoci per a les corporacions tecnològiques i alhora l’extensió d’un ideari, d’una manera de funcionar. Per exemple, Google, Microsoft i altres sempre posen tantes facilitats als centres educatius perquè estan creant consumidors posant els seus productes i creacions de forma altruista (G-Suit, Microsoft Teams, Zoom, Coursera Together...).
Els pros i contres de l’ús de les TIC en les aules mereixen una avaluació i una reflexió profunda, tant en els nostre entorn proper com per les conseqüències que té sobre les persones i la societat. En aquest sentit és força interessant la lectura de l’article de Pablo Gaizar Las redes sociales y las TIC en el aula i l’anteriorment citat en les referències de la pàgina 4 (La evidencia ha demostrado que la tecnología no supone una mejora en el aprendizaje), Ambdós articles mostren un anàlisi i una reflexió important que no deixa dubtes
En les diversitats metodològiques presentades es pot observar que unes es centren exclusivament en la individualitat (Sistèmica, Waldorf, Doman, Design thinking, Competències...), altres en desenvolupar certes habilitats (ABP, Experts, Flipped, Gamificació, Indagatiu...) i unes terceres diuen que pretenen que els aprenentatges sorgeixin col·lectivament (Cooperatiu, col.laboratiu, Comunitat d’aprenentatge, Projectes...). Mereix un comentari els centres innovadors i l’educació a distància per la promoció i impuls que actualment se’ls hi dona. Les metodologies o projectes singulars (centres innovadors) impedeixin articular un sistema educatiu d’igual qualitat per al conjunt de l’alumnat, i, sobre l’educació a distància és difícil d’aplicar en les primeres etapes educatives, perquè requereix unes habilitats mínimes que l’alumnat no té per seguir les activitats no presencials. Possiblement es sobreestima la capacitat de l’educació a distància per oferir solucions perquè moltes de les situacions problemàtiques amb les quals ens enfrontem les persones requereixen un altre tipus de mesures. També es parla molt poc de les amenaces i perills que l’educació a distancia té per estar suportada per les noves tecnologies (privacitat, control, dependència...). És important abans de decidir una metodologia establir i tenir clar els objectius que es cerquen i el camí que s’haurà de fer per arribar-hi; seguidament és imprescindible ser conscients de les característiques de l’alumnat; i finalment valorar quina metodologia pot ser la més adequada, sense descartar-ne cap, ni la classe magistral malgrat el seu vilipendi per part de suposats entesos o experts. La metodologia adoptada sempre dependrà de l’eficàcia aconseguida.
Organització.
A més de la realitat exposada anteriorment podem afegir que l’organització actual és poc eficient o totalment incomplerta perquè només posa èmfasi en el que anomenen competències bàsiques i per un continuo de proves a les quals ens hem de sotmetre. Davant d’aquesta dinàmica potser cal preguntar-se si no s’haurà de deixar de recolzar o de seguir la direcció de la gestió privada amb la qual s’orienta l’actual política i fer que l’entorn organitzatiu proper sigui el de treballar i decidir conjuntament. L’organització ha d’estar al servei d’aconseguir l’educació integral de l’alumnat i no només adquirir el que anomenen competències bàsiques.
Hem de fer avenços cap a un currículum complert i igual per a tothom, aplicat assossegadament, mirant el progrés i no només els resultats. Manejar el currículum amb una visió no estàtica de les matèries establertes: és possible treballar la llengua, les matemàtiques, l’educació física, el medi... transformades en assignatures, no àmbits, com ecologia, convivència, salut i qualitat de vida, cura, cooperació, consum responsable...?. Potser és una visió més social, més en la realitat que viu la societat, imprescindible, també, per a l’educació de l’alumnat.
Comprovar els avenços en els aprenentatges de l’alumnat no ha de ser per proves (no és acreditar una titulació), com es proposa actualment; aquesta pràctica acaba essent l’entrenament per superar revàlides, exàmens, avaluacions punitives no per a millorar els avenços. L’avaluació, mai s’ha de deixar d’insistir, és eina de treball per a la docència; és la que ens indica per on ha de seguir el procés de l’alumnat; és eina permanent per a l’evolució no per a la classificació o segregació.
La guia de l’organització en el centre educatiu i l’organització i funció del professorat han d’estar relacionades. La guia d’ambdues ha de ser el treball comú, és a dir, el debat, la reflexió i la decisió conjunta. La superació del gerencialisme i el treball conjunt i cooperatiu del professorat han de ser institucionalitzats per aconseguir la millor tasca docent i la millor qualitat dels aprenentatges adquirits per l’alumnat.
Pensem junts, fem junts, siguem junts.
Notes:
v El pensament no ha de tenir
dret d’autor i la millor intel·ligència és la col·lectiva. Per això vull
compatir amb tu les meves reflexions. Pots pensar sobre el que dic, copiar-ho,
divulgar-ho, retallar i enganxar, però segueix la mateixa direcció que jo, gràcies.
v A les referències s’indica lectures que amplien el que es diu en
aquest escrit, aquesta és la intenció.
[1] Pablo Garaizar és doctor en Enginyeria
Informàtica i llicenciat en Psicologia. Treballa com a professor-investigador
en la Universitat de Deusto impartint les assignatures de Programació,
Computació de Altes Prestacions i Arquitectura de Sistemes en la “Nube”,
i investigant sobre el desenvolupament del Pensament Computacional dins del
Deusto LearningLab.
https://www.fecyt.es/es/FECYTedu/las-redes-sociales-y-las-tic-en-el-aula
[2] Pablo
Garaizar. La evidencia ha demostrado que la tecnología no supone una mejora en
el aprendizaje.
[3] El règim jurídic del Sector públic
especifica que vol dir col·legiada.
[4] Participar no és només estar informat
implica, també, intervenir i decidir (Professorat, associacions de mares i
pares, consells escolars...)