El Seminari Ítaca d'Educació Crítica neix de persones, que majoritàriament provenim de la comunitat educativa ja sigui com a alumnat, professorat, famílies..., o del món acadèmic i associatiu amb sensibilitats relacionades amb el món de l’ensenyament.
Estem en desacord amb l’enfocament i la política educativa que no té en compte l’educació integral de l’alumnat, sinó particulars interessos ideològics que exclouen amplis sectors de la societat.
Estem en contra de la privatització, en qualsevol de les seves formes, i de la mercantilització de l'educació. Partim de la base que l'educació i l’accés als coneixements, són drets de tota la ciutadania i que l'Administració té l'obligació d'oferir, en igualtat de condicions per a tot l'alumnat, una educació pública de qualitat, de gestió pública i comunitària, que afavoreixi la igualtat d'oportunitats i sigui compensadora de la desigualtat social.
Per tot això, entenem que cal crear grups d’estudi, de reflexió i d’activitats des d’una perspectiva crítica. La nostra visió parteix de considerar que l’enfocament necessari per a l’estudi i l’organització del món educatiu requereix una aproximació, en termes pedagògics i polítics, multidisciplinària, capaç d’integrar i abastar el conjunt d’elements i agents que hi intervenen.
L’objectiu de la nostra tasca és, per tant, entendre quines són les variables, els efectes i el rumb que regeixen la dinàmica de l’ensenyament al nostre país a fi de participar, amb la comunitat educativa i la ciutadania, en el manteniment d’una educació pública, eficient, justa i satisfactòria per al conjunt de la societat.
Així doncs, volem analitzar, amb ètica i rigor, els temes fonamentals de l’educació i del sistema educatiu del nostre país amb l’objectiu de constituir-nos com un element de suport pedagògic i de reflexió política per a la comunitat educativa i per a la societat, partint de la base que es pot millorar el bé comú. Entenem que la informació i la formació, entesa com la comprensió i el coneixement, esdevé imprescindible.
Què defensem?
El dret a l’educació, universal, públic, gratuït i de qualitat, sense exclusions ni manipulacions, polítiques, ideològiques o econòmiques, entès com a un dret irrenunciable de la ciutadania, que abasti totes les etapes educatives, des dels estadis inicials fins a la formació permanent.
Un ensenyament sotmès als principis democràtics que defensi els valors republicans de “llibertat, igualtat i fraternitat” amb els quals tot centre educatiu promogui una estructura social horitzontal i les decisions rellevants es prenguin mitjançant mecanismes de democràcia directa. En aquest sentit, entenem que no hi ha neutralitat possible. L’escola ha de participar en la construcció d’una societat més justa, i esdevenir un espai de confrontació amb aquells valors autoritaris, desigualitaris, individualistes que des d’un cert pensament dominant es volen imposar a la societat actual.
Creiem que l’accés a la cultura i al coneixement és bàsic per a la emancipació personal i social, i contribueix a reduir les desigualtats. Barrar a les noves generacions aquest accés els estafa i els nega l'oportunitat de gaudir d’una vida plena en els àmbits personal, social i laboral. El sistema educatiu ha d’oferir una formació global que permeti entendre el món, les seves problemàtiques i doni eines per a millorar- lo.
Tanmateix, el canvis normatius i la política de l’administració educativa sovint persegueixen altres objectius. En la línia marcada per organismes al servei de multinacionals i emparant-se en el prestigi que té a casa nostra el moviment de renovació pedagògica, es pretén foragitar de l’escola els coneixements, desplaçats per unes suposades competències que, sense aquests, són buides i només útils per a l’exercici de feines de baixa qualificació. Aquests canvis en els objectius i les metodologies docents no han estat resultat de cap debat amb el professorat, sinó d’una imposició, sovint canalitzada a través d’organitzacions privades com ara Escola Nova 21, Telefónica, Google o La Caixa, amb el suport d’alguns mitjans de comunicació. Al contrari, al professorat, que treballa en condicions difícils, derivades de les retallades pressupostàries i de l’entorn social, se’l denigra i se li nega autoritat científica i acadèmica.
Una
educació com a espai de reflexió continu, capaç de reinventar-se a partir de la
interacció contínua dels seus actors, en funció d’una filosofia heurística en
què la comunitat educativa pugui explorar en llibertat els camins pedagògics
que permetin fer d’aprendre una experiència humana plaent i enriquidora.
Una pedagogia de la llibertat, que permeti forjar una ciutadania lliure, crítica amb el concepte de poder, insubmisa amb les injustícies, creativa i amb sòlids valors ètics.
Una recerca educativa que eviti apriorismes i supèrbies acadèmiques, i que sigui capaç d’aprendre dels errors.
Un concepte d’autonomia entesa com a marge de maniobra dels seus actors, lluny de les cadenes burocràtiques i dels sistemes d’indicadors que esterilitzen les innovacions educatives.
Una escola amb prou recursos materials, arquitectònics, administratius... on sigui possible experimentar en base a agrupaments, grups reduïts, relació directa entre docents, alumnes i famílies, en espais flexibles i adients.
Un professorat compromès amb la seva tasca, en contínua formació, que compti amb el respecte i la confiança de la comunitat educativa i que no sigui fiscalitzat ni controlat per autoritats externes.
Reclamem, per tant, que les reformes educatives no es basin en propostes de persones o entitats suposadament expertes, que de vegades estan al servei d’objectius contraposats amb els de l’educació. I que s’evitin els canvis poc meditats i de conseqüències incertes, difícilment reversibles en el camp educatiu, i possiblement negatives per a les persones afectades.
Què fem?
Al Seminari Ítaca d’Educació Crítica desenvolupem diferents tasques i estudis per entendre i analitzar l’educació i l’ensenyament des d’una perspectiva crítica; d’una manera planera podríem dividir-les entre les que tenen un marcat component de formació, i que impliquen una major continuïtat, i les que tenen un caràcter més divulgatiu i enfocat a l’exterior.
El primer conjunt de tasques està format per diferents grups de treball amb la intenció de crear processos formatius, per als mateixos grups o per ser adreçats a l’exterior; formació des d’una posició crítica a la realitat existent.
En el segon conjunt de tasques es situen l’elaboració de cursos, conferències i altres materials de formació en educació crítica com a suport pedagògic i polític. Els cursos i les conferències estan obertes a les peticions que ens facin els col·lectius als quals ens adrecem i sempre estaran proveïts d’una vessant pedagògica i divulgativa, alhora que crítica i rigorosa.
Només per a docents?
Es tracta d’un espai sobre el món de l’educació i l’ensenyament, per tant, és obvi que el professorat hi estarà interessat. No obstant això, en cap cas s’exclou la participació a persones d’altres àmbits sempre i quan tinguin interès i ganes de participar, treballar i/o aprendre.
Línies de treball
Informes: Presentar aspectes de la realitat educativa i del món de l'ensenyament per a les persones que vulguin conèixer la situació actual. Els informes estaran basats i protegits per dades i documentació àmplia i rigorosa. Aquests Informes estaran concebuts, també, per ser usats com a instruments de formació i d'anàlisi per a tots aquells que participen o vulguin participar en la construcció d'una educació i d'un ensenyament de qualitat com es mereix la nostra societat i el nostre país.
Estudis: Treballs amplis realitzats amb el principal objectiu d'aprofundir sobre un punt concret o una temàtica determinada de l'educació o de l'ensenyament.
Investigacions: Assajos, proves, recerques per al descobriment o coneixement d'aspectes fonamentals o nous de l'educació i de l'ensenyament.
Seminaris: Estudis d'investigació, formació, etc. Guiats per experts en la temàtica tractada i basats en la suma d'aportacions de totes les persones que hi participen.
Cursos: De dimensions més grans que els seminaris, i amb un objectiu més formatiu, impartits per experts qualificats.
Conferències: Dissertacions per discórrer metòdicament sobre matèries educatives, sobre polítiques educatives o sobre l'ensenyament.
Debats públics: Espais de discussió sobre la temàtica educativa on hi hagi posicions contraposades, les quals es troben subjectes a les regles metòdiques d'intervenció i d'exposició dels seus arguments, sota la supervisió d'un conductor.
Jornades: Diverses sessions amb una temàtica conjunta o única en les quals es debat i reflexiona per determinar unes conclusions finals.
Nota: no tenim subvencions, ni cobrem matrícules. No depenem de cap organització.
