by Xavier
Díez
(...)
Ara
bé, un dels problemes que tenim al nostre país en general, i la nostra educació
en particular, és la nostra proverbial tendència a mirar-nos al melic.
Preocupacions i angoixes semblants estan esdevenint a diversos països. I
reformes polèmiques i estèrils també marquen les agendes polítiques de països
com França, Portugal, Anglaterra i Gal·les, Suècia o Itàlia.
Precisament
a Itàlia, Silvio Berlusconi, home capaç de fer grolleries sublims, a l’hora de
defensar la darrera reforma educativa, i en un atac de sinceritat, va
sintetitzar el que havien de ser les línies polítiques que havien de
transformar el sistema educatiu italià en la línia d’eficàcia empresarial que
tant d’entusiasme causa entre els seus afins. Deia que, l’educació italiana
havia de fonamentar-se en les tres “I”: “Inglese, Informatica e Impresa”, o en
altres termes, calia redefinir la seva orientació per adquirir competències
tecnològiques, fer servir l’anglès com a llengua vehicular, i fer servir el
sistema educatiu per a aquesta tendència cada vegada més gran, de fer
“enaltiment del capitalisme”, que és la finalitat que persegueixen arreu noves
assignatures i continguts com “emprenedoria”. En certa mesura, les tres “I”
italianes, serveixen per resumir les prioritats de les polítiques educatives
dels propers anys.