I de passada, tres quarts del mateix

by Pep Barceló

Proposta d’un pla per reduir l’abandonament escolar primerenc a Espanya elaborat per l’OCDE, la UE i del MEFP

QUÈ, QUI, COM  I PER QUÈ

Òbviament l’abandonament escolar primerenc (AET) és un dels problemes que pot tenir qualsevol sistema educatiu i Catalunya i l’Estat espanyol no en queden al marge. Aquesta realitat ha portat el Ministeri d'Educació i Formació Professional (MEFP) a sol·licitar l'assistència de la Direcció General de Suport a les Reformes Estructurals de la Comissió Europea (DG REFORM) en suport de l'execució del seu programa de reformes orientades a la reducció de l'AET. Aquesta sol·licitud va establir les bases per al projecte “Suport per afrontar l'abandó escolar primerenc a Espanya”, finançat per la Unió Europea a través de l'Instrument de Suport Tècnic i implementat per l'OCDE en col·laboració amb DG REFORM (U.E.) i el MEFP.

Aquest pla s’ha elaborar en tres anys pels agents mencionats i ha constat de consultes, grups de treball, entrevistes a grups focals, qüestionaris, esdeveniments internacionals entre iguals, debats. En aquestes diverses activitats han participat, entre altres, la Federació de directors d’escoles del sector públic, la Fundació Bofill, la Confederació catòlica nacional de pares d’alumnes, l’Associació espanyola d’escoles de segona oportunitat.

El document final consta de la justificació, una anàlisis de la realitat, les propostes, una bibliografia amb cent quatre referències i una extensa profusió d’estadístiques i quadres gràfics. En tot moment es vol donar una imatge empírica en el seu desenvolupament i redacció.

Crida l’atenció alguns dels agents que han elaborat el pla com és l’OCDE[1] o  DG REFORM[2]  per la dubtosa ocupació per al món educatiu tret que aquesta ocupació o preocupació sigui perquè es prepari a les persones per a les necessitats de món laboral convenient per a determinada manera d’entendre l’economia i el desenvolupament.

 QUINS FACTORS DIUEN QUE PRODUEIX L’ABANDONAMENT

Per als autors els factors que produeixen l’abandonament primerenc es deuen a la desvinculació dels alumnes pel que fa a l'aprenentatge i l'escola i es poden agrupar en tres vessants: de la individual (baix rendiment escolar, situació socioeconòmica i familiar, ser nouvingut, nivell educatiu de les famílies), de les polítiques i pràctiques educatives (segregació escolar, repetició de curs, poc benestar personal, vies acadèmiques i de formació professional poc flexibles), de factors macroeconòmics i socials (recessions econòmiques, diferències territorials, necessitat de cercar treball, )

A la descripció de factors es troba a faltar un més gran aprofundiment en factors que tenen una major incidència com la situació socioeconòmica i familiar, ser nouvingut, la segregació escolar, diferències territorials i necessitat de cercar treball  en la direcció d’esbrinar les seves causes, fonamental per afrontar la seva superació.

QUÈ ENS POT INTERESSAR DEL QUE PROPOSEN

Proposen trenta-una actuació agrupades en cinc apartats. D’aquest conjunt hi ha actuacions d’interès general per a la societat i que és necessari considerar:

 • Desenvolupar un índex de vulnerabilitat escolar que inclogui: i) un component bàsic, amb indicadors comuns a totes les comunitats autònomes; i ii) un component discrecional per respondre a les circumstàncies locals.

• Continuar amb les tasques en curs per establir definicions i mesuraments comuns de l'absentisme escolar, la desvinculació dels alumnes, els alumnes amb necessitat específica de suport educatiu i els alumnes amb necessitats educatives especials.

• Revisar els criteris d'admissió i el procés de selecció dels estudiants que accedeixen als graus de formació inicial del professorat i el procés de selecció per accedir a la professió educativa, donant més pes a les aptituds socioemocionals i al Pràcticum.

• Considerar la possibilitat de revisar els programes de formació inicial del professorat per preparar millor els docents per gestionar la diversitat a les aules.

·         Millorar la capacitat dels docents (i especialment dels tutors), per mitjà de la formació, per identificar i donar suport als alumnes en risc d'abandonament escolar i abordar-ne les necessitats d'aprenentatge.

·         Prosseguir les tasques en curs per invertir en el desenvolupament de les competències del professorat amb vista a utilitzar les tecnologies de la informació i les comunicacions amb finalitat d'ensenyament i aprenentatge.

·         Invertir en el desenvolupament professional dels docents per passar a estratègies d’aprenentatge basades en competències i la utilització d’estratègies d’avaluació inclusives.

·         Revisar el procés de contractació dels equips directius dels centres i considerar la possibilitat de millorar l’atractiu dels salaris i les oportunitats de desenvolupament professional per als directors dels centres.

·         Prestar assistència als centres perquè adoptin mesures exhaustives de suport als alumnes en risc de repetir un curs, encoratjant-los a utilitzar les subvencions per fer efectiu aquest suport

·         Donar suport a la modificació gradual dels sistemes d'avaluació.

·         Considerar la possibilitat d’establir una política d’”elecció de centre controlada” per als centres públics i concertats, mitjançant places reservades o un sistema de sorteig.

·         Examinar la possibilitat de continuar fomentant la creació d'oficines especialitzades a nivell local per facilitar informació als progenitors sobre l'admissió escolar.

·         Utilitzant l’índex de vulnerabilitat escolar proposat, harmonitzar les subvencions per garantir que els centres de primària i secundària disposin d’una oferta suficient d’orientació escolar i professional.

·         Considerar la possibilitat d’integrar l’orientació professional en els plans d’estudis de l’educació secundària postobligatòria i promoure l’exposició primerenca al mercat de treball, mitjançant programes d’acompanyament laboral i l’ús de tecnologies en línia.

·         Donar suport (a través del desenvolupament professional continu) als responsables dels centres escolars i als docents perquè facin ús de la flexibilitat curricular i les mesures d'aprenentatge basat en competències a les aules.

·         Valorar la possibilitat d'oferir incentius fiscals o subvencions directes perquè les empreses participin a la FP, dirigint-se especialment a les petites i mitjanes empreses, i facilitar eines i materials específics de comunicació a les que hi vulguin participar.

·         Encoratjar els centres a reconsiderar l'horari de les classes de FP, seguint l'exemple dels centres que imparteixen cursos de FP durant el dia i en línia.

·         Estudiar possibles maneres que els alumnes que han abandonat els estudis i no tenen el títol GESO s'incorporin als programes d'FP bàsica, mitjançant incentius econòmics, per exemple.

·         Considerar l'acreditació de les escoles de segona oportunitat que ofereixen formació de qualitat, i examinar opcions perquè puguin oferir microformacions.

·         Crear una plataforma digital comuna o un lloc web que reuneixi informació rellevant sobre les mesures i programes contra l'AET per donar suport a la planificació, el seguiment i l'avaluació a tots els nivells del sistema.

·         Dur a terme un seguiment i anàlisi de les trajectòries educatives dels alumnes des de l'educació primària fins a la segona educació secundària postobligatòria, i de la seva transició al món laboral.

 REFLEXIÓ I MIRADA CRÍTICA.

S’ha de reconèixer que hi ha actuacions proposades que amb una interpretació favorable al conjunt de la ciutadania són, o poden ser, positives. Desenvolupar un índex de vulnerabilitat, establir definicions i mesuraments comuns, considerar la possibilitat d’establir una política d’”elecció de centre controlada” per als centres públics i concertats, examinar la possibilitat de continuar fomentant la creació d'oficines especialitzades a nivell local per facilitar informació als progenitors sobre l'admissió escolar són actuacions que inicialment es poden considera positives.

Altres actuacions proposades mereixen la reflexió i la mirada crítica. Hi ha una voluntat clara que el conjunt de ciutadania pensi que l’educació bàsica ha de servir perquè els seus descens tinguin un futur laboral que els proporcioni  una vida satisfactòria. La educació bàsica que qualsevol persona ha de rebre només ha d’estar orienta al món laboral en el qual estarà invers?. Totes les demés facetes de la persona no han de quedar en via morta perquè les persones  no només treballen, també ens relacionem, pensem, opinem... reduir la educació bàsica, fins i tot la postobligatòria, a habilitats del món del treball és absolutament reduccionista i en tot cas manté les diferències entre “els ignorants i els lletrats” que es deia a la edat mitjana.

 Per exemple:

·         Utilitzant l’índex de vulnerabilitat escolar proposat, harmonitzar les subvencions per garantir que els centres de primària i secundària disposin d’una oferta suficient d’orientació escolar i professional.

·         Considerar la possibilitat d’integrar l’orientació professional en els plans d’estudis de l’educació secundària postobligatòria i promoure l’exposició primerenca al mercat de treball, mitjançant programes d’acompanyament laboral i l’ús de tecnologies en línia.

·         Dur a terme un seguiment i anàlisi de les trajectòries educatives dels alumnes des de l'educació primària fins a la segona educació secundària postobligatòria, i de la seva transició al món laboral.

L’educació bàsica per a tothom ha de desenvolupar totes les facetes de la persona, de la subjectivitat humana; l'educació té per objectiu formar personalitats amb plenitud humana, autònomes, responsables, conscients i crítiques, en un món en el qual és possible que hagi d’utilitzar eines de la seva personalitat.

En aquest mateix sentit el que aprèn l’alumnat i com és valorat el seu progrés durant l’educació bàsica hauria de ser el mateix llevat que consideren que hi ha població de primera i població de segona. El concepte de flexibilitat no pot ser diferenciador, o discriminador, alhora d’adquirir coneixements. L’educació i el coneixement primerencs són un dret que cal preservar; no és bo els eufemismes quan parlen de flexibilitat o inclusió.

o...

·         Invertir en el desenvolupament professional dels docents per passar a estratègies d’aprenentatge basades en competències i la utilització d’estratègies d’avaluació inclusives.

·         Donar suport a la modificació gradual dels sistemes d'avaluació.

·         Donar suport (mitjançant del desenvolupament professional continu) als responsables dels centres escolars i als docents perquè facin ús de la flexibilitat curricular i les mesures d'aprenentatge basat en competències a les aules

Amb un efecte diferenciador de l’alumnat durant l’educació bàsica (adaptació curricular, itineraris...), com s’assegura que s’adquireixen els coneixements que pertoquen?. No hem d’acceptar un currículum o unes competències bàsiques que fonamentalment serveixi per tenir adaptabilitat a les circumstàncies de l’entorn i, sobretot, flexibilitat per estar preparat per a un mercat de treball canviant. En qualsevol cas competència, eficàcia, lliure elecció, consum, flexibilitat... es fa una colonització mercantil del llenguatge.

o...

·         Revisar el procés de contractació dels equips directius dels centres i considerar la possibilitat de millorar l’atractiu dels salaris i les oportunitats de desenvolupament professional per als directors dels centres.

·         Prestar assistència als centres perquè adoptin mesures exhaustives de suport als alumnes en risc de repetir un curs, encoratjant-los a utilitzar les subvencions per fer efectiu aquest suport.

·         Valorar la possibilitat d'oferir incentius fiscals o subvencions directes perquè les empreses participin a la FP, dirigint-se especialment a les petites i mitjanes empreses, i facilitar eines i materials específics de comunicació a les que hi vulguin participar.

·         Estudiar possibles maneres que els alumnes que han abandonat els estudis i no tenen el títol GESO s'incorporin als programes d'FP bàsica, mitjançant incentius econòmics, per exemple.

Resoldre els problemes posant diners no sempre és efectiu, cal més que diners, cal anar a les causes dels problemes per saber quina és la solució veritable, del contrari, maquillem els efectes i deixem les raons per les quals succeeixen els problemes.  Els atractius salarials, utilitzar subvencions per aconseguir recursos, subvencionar les empreses i pagar perquè es torni a estudiar no deixa de ser maquillatge no afrontar que calen altres actuacions i polítiques educatives i socials.

o...

·         Considerar la possibilitat d’establir una política d’”elecció de centre controlada” per als centres públics i concertats, mitjançant places reservades o un sistema de sorteig.

·         Considerar l'acreditació de les escoles de segona oportunitat que ofereixen formació de qualitat, i examinar opcions perquè puguin oferir microformacions.

Una composició equilibrada de l’alumnat als centres no pot quedar en un enunciat (elecció de centre controlada) és necessari una concreció clara que aquest repartiment sigui efectiu per a tota la població escolar i no una guetarització encoberta de nou.

Igualment l'acreditació de les escoles de segona oportunitat ens condueix a una nova subvenció a la iniciativa privada i, també, al desistiment per part de l’administració de la seva responsabilitat de cobrir les necessitats de la població escolar

Al final el que ens proposen és una reiteració del programa que fa temps volen implantar, és a dir, ens parlen de l’abandonament primerenc i de passada, tres quarts dels mateix:

Ø  Flexibilitat curricular (adaptacions) i itineraris escolars.

Ø  Ensenyament per competències bàsiques i agrupament de matèries

Ø  Formació del professorat perquè s’adapti aquesta nova conducció competencial i emocional de l’educació i l’ensenyament

Ø  Classes de reforç presencials o online per a l’alumnat vulnerable (jornada partida’?)

Ø  Subvencionar a la iniciativa privada (col·laboració pública-privada li diuen)

[1] L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) és una organització internacional formada pels països desenvolupats que accepten els principis de democràcia participativa i lliure mercat. L'OCDE dona suport als governs per encoratjar la prosperitat i combatre la pobresa per mitjà del creixement econòmic, l'estabilitat financera, el comerç i la inversió, la tecnologia, la innovació, el desenvolupament i la cooperació.

[2] DG REFORM és la Direcció general de suport a les reformes estructurals i està dins de les estructures comunitàries. La seva tasca és  ajudar als diferents països de la Unió europea a dissenyar i implementar reformes com a part dels seus esforços per recolzar la creació d’ocupació i el creixement sostenible.