By Pep Barceló
El llibre blanc de l’educació segons la
patronal espanyola
A final de maig
d’enguany la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE) ha
presentat el que anomena “llibre blanc”[1]
en el qual exposa l’opinió i les propostes de la patronal espanyola sobre
l'àmbit educatiu just quan s’està debatent en una subcomissió de les Corts espanyoles
un Pacte d'Estat per a l’Educació. Un moment oportú, però també és oportú per
al conjunt de la societat perquè és la manera de saber cap a on els agradaria que
l’educació es dirigís.
El que diu la
lletra del document.
El document
és crític amb la situació de l'educació a l’estat espanyol, ja que considera
que no es troba prou preparada per fer front als canvis propiciats per la
globalització: com la liberalització dels fluxos de productes, i serveis, i el
desenvolupament de les tecnologies de la informació. Així podem llegir:
El sistema
educatiu espanyol i els seus dèficits: la mediocritat dels resultats (dades
PISA), el problema dels idiomes, la disponibilitat d'un capital humà bàsic, els
ensenyaments STEM, els desajustos entre oferta i demanda en la formació
professional, la qüestió del professorat, poca agilitat per atendre l'evolució
d'una demanda de competències per a l'ocupació en un context laboral, econòmic
i social dinàmic i complex.
Clarament es
veu la importància que, en el document, se li vol donar al que anomenen
“l’adquisició de competències”, fins i tot especifiquen “adquisició de
competències per al món laboral”. Així podem llegir:
De conformitat
amb la visió de la Unió Europea, en el context d'una economia global que canvia
molt ràpidament, el desenvolupament de competències per al mercat laboral
facilitarà la capacitat per impulsar la innovació i el creixement i permetrà
mantenir el seu model social. Millorar la transició de l'educació a
l'ocupació: més FP (hi ha un "desajust creixent entre les competències
demandades en el mercat laboral i les que posseeixen els treballadors
aturats".
El document proposa
impulsar la integració de la xarxa de centres de formació professional i
potenciar la formació professional dual "adaptada a les característiques
diverses del sistema productiu espanyol". Igualment, tal com assenyala un
informe del Fòrum Econòmic Mundial “l'empresariat ha d'implicar-se més activament
en la formació dels joves". Així podem llegir:
La
reivindicació principal és, per tant, "incrementar el paper dels
empresaris i de les seves organitzacions en la governança executiva de la
formació professional, així com en els mecanismes decisoris de l'oferta
educativa" .El món empresarial sol·licita tenir presència en els processos
de reforma del Sistema Nacional de Qualificacions, en la definició dels títols
de formació professional i certificats de professionalitat, en el Consell
d'Universitats i en la definició dels currículums de Grau i Postgrau, així com
l'establiment de marcs de col·laboració Universitat-Empresa .
El document
també fa seves les paraules del Fòrum Econòmic Mundial quan aquest recomanava
que "les empreses haurien de
treballar braç a braç amb els governs, els proveïdors de formació i altres
actors, per tal d'imaginar allò al que un veritable currículum del segle XXI
hauria de semblar-". Així doncs, es proposa potenciar els ensenyaments
STEM mitjançant el reforç dels
laboratoris i els tallers i les capacitats específiques que precisa l’empresa.
Així podem llegir:
És
responsabilitat principal dels governs realitzar tot el que estigui al seu
abast per facilitar als ocupadors un capital humà ben format, capaç de
incorporar-se en les millors condicions al món del treball. Probablement sigui
aquest el principal dels retorns de l'esforç fiscal realitzat per les empreses
davant l'Estat que, per l'interès de tots, no es pot menysvalorar. Cal
assegurar reformes del sistema educatiu que alinearan l’educació general amb
els requeriments de la nova època. (...) L’increment de les competències STEM
(Science, Technology, Engineering and Mathematics) es fa imprescindible. (...)
Cal formar en les dotze capacitats específiques d'especial interès per als
ocupadors: resolució de problemes, comunicació escrita, comunicació oral, idioma
local, treball en equip, ètica de treball, capacitació pràctica en la
disciplina corresponent, creativitat, maneig d'ordinadors, capacitació teòrica
en la disciplina, matemàtiques bàsiques, lideratge i domini de l'anglès. (...) Bona
part dels valors del món laboral tenen una indubtable funció educativa, en
termes de desenvolupament del sentit de la responsabilitat, d'orientació cap
als resultats, d'esperit cooperatiu i d'estructuració personal, entre altres.
Aquesta
proposta i reivindicació del món empresarial i econòmic ve avalada per la Unió
Europea. Així podem llegir:
En l'àmbit
concret de l'educació i la formació, la Comissió ha establert quatre objectius
estratègics que, juntament amb les seves corresponents àrees d'actuació
prioritàries, han de ser objecte de cooperació entre els estats membres i la
Comissió i han de guiar les polítiques nacionals de els països membres, com
són:
1.
Fer realitat l'aprenentatge permanent i la
mobilitat, mitjançant estratègies nacionals de formació al llarg de la vida,
l'establiment de vies d'aprenentatge flexibles que millorin la transició entre
l'educació i la formació professional, i l'ampliació de la mobilitat per
augmentar l'ocupabilitat i l'adaptabilitat de les persones.
2.
Millorar la qualitat i l'eficàcia de l'educació
i la formació, marcant com a objectius: l'aprenentatge d'idiomes estrangers per
tal de permetre als ciutadans comunicar-se en dues llengües estrangeres a més
de la seva llengua materna; la qualitat dels professors, per la qual cosa cal
incidir tant en la formació inicial com en la permanent; una governança dels
sistemes d'educació i formació que afavoreixin una major autonomia; una millora
de les competències bàsiques en lectura, matemàtiques i ciències, i
l'establiment de processos que garanteixin que la planificació de l'educació i
la formació convergeixi amb les necessitats del mercat de treball.
3.
Promoure l'equitat, la cohesió social i la
ciutadania activa mitjançant polítiques que permetin als ciutadans: adquirir,
actualitzar i desenvolupar al llarg de la seva vida les competències
professionals necessàries; lluitar contra l'abandonament educatiu primerenc,
apropant els sectors de l'educació general i professional per tal d'eliminar
obstacles per atreure de nou a l'escola a joves que l'hagin abandonat; millorar
l'accés a l'educació de tots els ciutadans, especialment dels migrants i de les
persones amb necessitats especials.
4.
Incrementar la creativitat i la innovació
-inclòs l'esperit empresarial- en tots els nivells de l'educació i la formació
mitjançant l'adquisició de competències clau i la generalització de les
tecnologies a l'escola, fomentant l'associació entre el món empresarial i els
diferents sectors de l'educació.
5.
(...) Aquesta iniciativa planteja diverses
línies d'actuació dirigides als Estats membres, com ara seguir invertint en
educació, en R + D, en innovació i en TIC; millorar la connexió entre els
sistemes de recerca i innovació de la UE i nacionals i modernitzar els sistemes
educatius a tots els nivells, convertint l'excel·lència en el principal motor;
completar l'espai europeu d'investigació que estableixi marcs per a una
veritable lliure circulació del coneixement; reforçar el paper del Consell
Europeu de Recerca i del Fons Europeu de Desenvolupament Regional per afavorir
el desenvolupament dels recursos d'innovació i recerca a tot Europa; augmentar
la cooperació entre el món de l'empresa i el món de la ciència per obtenir més
innovació des de la investigació, donant suport a la innovació social; i
identificar, avaluar i donar a conèixer iniciatives d'èxit en innovació.
Finalment el
document fa la seva aportació al discurs dominant respecte al que anomenen
“autonomia” i respecte al que anomenen “carrera docent”.
Més “autonomia als centres”. La CEOE proposa
establir plans de millora individualitzats per a cada centre; la promoció de
projectes educatius diferenciats segons les particularitats de l'entorn; i reduir
la “pressió regulatòria” sobre els centres educatius
Un “MIR per al professorat”. La CEOE diu
que la professió de docent a Espanya és feble i està molt burocratitzada. Per revertir
aquesta situació proposa l'adaptació d’un MIR per a la formació del professorat
com en el sistema sanitari espanyol i establir sistemes d'incentius i de
promoció (vinculats a l'avaluació) que permetin que el professorat tingui una
millor carrera professional.
“Avaluació contínua per a centres i
professors”.
La CEOE reivindica l'avaluació com "poderós instrument de millora" de
tots nivells. Tant de manera interna en cada un dels centres educatius com
externa.
Òbviament, després del que hem pogut observar, el seu catàleg no pot ser un altre que
aquest:
·
Primera
proposta: establir un nou currículum per a un temps nou.
·
Segona
proposta: promoure la innovació, l'emprenedoria i l'ocupació de les tecnologies.
·
Tercera
proposta: fer de la docència una professió robusta.
·
Cinquena
proposta: definir un sistema eficaç i eficient d'avaluació per a la millora de
l'educació.
·
Sisena
proposta: consolidar la llibertat d'ensenyament.
·
Setena
proposta: facilitar la transició de l'educació a l'ocupació.
·
Vuitena
proposta: Intensificar els vincles recíprocs entre educació i empresa i el
protagonisme de l'empresariat en la governança executiva de la formació per a
l'exercici d'una professió.
·
Novena
proposta: assegurar un marc bàsic, modern i efectiu, comú per a tot l'Estat.
·
Desena
proposta: promoure un acord social i polític que comparteixi una visió i
asseguri un rumb efectiu per al nostre sistema educatiu.
Una lectura atenta i reflexiva del
document.
En la seva lectura se’ns diu que la seva redacció es
deu a l’acceleració
que està promovent els canvis tecnològics de la dinàmica dels mercats en un món
globalitzat i que això pot provocar una possible generació de desfasament, i
els seus perills, d’aquells Estats que no donin resposta. La responsabilitat d’aquesta
resposta recau en l’educació i la formació (societat del coneixement i de la
informació) i aquesta ha d’assegurar el capital humà per al futur econòmic.
Aquí pot començar una primera reflexió sobre aquest document.
Realment no ens hem d’enganyar perquè el document, com és obvi, reflecteix el
pensament de la patronal espanyola, no pas el d’una ONG. Però això no ens ha de
privat d’un punt de vista crític. Un document de la patronal té una visió i un
redactat, empresarial, economicista..., però les persones no tenim perquè
creure’ns que aquesta visió és “la visió”
de la realitat o del que s’ha fer, sinó “una
visió”, és a dir, una opinió particular, i per tant parcial, malgrat
s’adobi amb referències d’organismes internacionals o suposats experts i
entesos en educació. La seva expressió és
com si les seves idees i els seus conceptes fossin les de tothom, una
cosa natural o una cosa que a força d’insistir des de les institucions i des
dels mitjans de transmissió (comunicació) acabi essent “natural”.
Immediatament pot sorgir una segona reflexió. Les
paraules usades, el llenguatge, també són o pateixen de la mateixa deriva que
la primera reflexió que podem fer: sembla que les paraules usades i el
llenguatge són els correctes per descriure la realitat o del que s’ha fer, però
de nou, podem dir que són producte d’una
visió particular de com s’entén la vida, la persona, la societat... Aquí
podem afegir que la intencionalitat no és inconscient, perquè fa temps que ho
estem veien en el discurs dominant: l’ús de paraules que tenen un significat
per a la majoria, però que s’empren amb el significat d’aquesta visió
particular que es té des de l’àmbit empresarial, econòmic, mercantil... Es
produeix una situació enganyosa. El conjunt del document està ple de paraules
com “governança,
capital humà, innovació, competències, rendiment de comptes, qualitat dels
sistemes d’educació i formació, revolució digital, nínxols d'ocupació, talent,
empreses d’èxit...” Aquí tenim dos elements per a la reflexió crítica.
Per un costat es vol omplir el discurs educatiu de conceptes que provenen de
l’àmbit empresarial i econòmic com si en l’àmbit educatiu no existissin els
conceptes precisos, però també es pot pensar que la intenció és la substitució
d’uns conceptes per als altres fins que el món educatiu estigui regit per una
visió exclusivament economicista (individualitat, competència, adaptabilitat,
interès i benefici propi...) també en la terminologia, en aquest sentit ens
trobem amb “governança, capital humà, revolució digital, nínxols d'ocupació,
talent, empreses d’èxit...”. Per un altre costat estan paraules com “competències,
innovació, rendiment de comptes, qualitat (dels sistemes d’educació i formació),...”.
Aquí el joc és diferent, veiem alguns exemples. La història del món
educatiu ens demostra, sobretot des de la restauració democràtica, que sempre
ha existit la Renovació pedagògica
com una eina i una voluntat de millora de la pràctica educativa i que aquesta renovació
sempre ha estat una tasca col·lectiva; ara se la vol dir Innovació, que ve del món empresarial i que ve amb els valors
d’aquest àmbit (competència, canvis per vendre el producte, beneficis...). La
història també ens demostra que en el món educatiu sempre s’ha treballat amb
objectius que desenvolupessin les habilitats, les capacitats i els valors de
l’alumnat; ara se li vol dir a això “treball
per Competències o Competències bàsiques”, però aquí també ve amb la
“motxilla empresarial” (coneixements clau per a l’adaptabilitat al mercat
laboral). El rendiment de comptes és l’avaluació,
però ara la intenció no és l’avaluació per millorar la tasca i el procés
educatiu, com sempre hem fet els i les docents, sinó controlar i disciplinar la
docència i el conjunt del sistema perquè aquest es vagi transformant en la
direcció desitjada.
També en el terreny de l’ús de les paraules es pot
observar una mena de joc entre la Polisèmia i l’Eufemisme. En qualsevol moment
haurien d’explicar que volen dir quan li posen títol a les seves propostes:
“establir un nou currículum per a un temps
nou”, “fer de la docència una professió robusta”, “ definir un sistema eficaç i
eficient d'avaluació per a la millora de l'educació”, “governança executiva de
la formació”, “un rumb efectiu per al nostre sistema educatiu”.
Clar que quan llegim el contingut de les propostes queda
palès el joc entre la Polisèmia i l’Eufemisme per crear un discurs “modern” i
“atractiu” que dissimuli contingut, conceptes i intencions.
Formem-nos una opinió per encarar el futur de
manera eficient.
La patronal
espanyola presenta una situació desastrosa de l’Educació a l’Estat, però per a
qui?, per al conjunt de la població?. Anem a esbrinar-ho.
Potser ho
esbrinarem observant quin és el seu interès. Sembla que aquest, en el document
insisteixen repetidament, està en “l’adquisició de competències”, bàsicament de
les STEM. Per a la CEOE (igual que per al discurs dominat, o ella és el discurs
dominant?) l’educació, l’ensenyament general ha de subministrar mà d’obra
formada per la societat. Però és l’educació, l’ensenyament (general/universal)
qui ha de subministrar mà d’obra formada?, no serà des de la FP o les empreses
que s’ha de fer això?, l’empresariat en traurà beneficis, no hauria de pagar
els costos? (amb els seus impostos, si els paguen correctament, no poden tenir
més beneficis que la resta de la població; si en tenen més estem parlant de
subvenció a les empreses). El món empresarial té una situació que ha creat ell
mateix (la dualització del mercat laboral) i pretenen que els costos de la
solució els pagui el conjunt de la societat.
Es proposa potenciar els ensenyaments STEM (Ciències,
Tecnologia, Enginyeria y Matemàtiques) mitjançant el reforç dels laboratoris i
els tallers per cobrir les capacitats específiques dels treballadors que precisen
les empreses. Bé, és la patronal, però les persones hauríem d’aspirar a més
perquè o si no on queda l’educació global de totes les facetes personals dels
nostres infants i joves (coneixements, experteses, cultura, valors humans,
valors socials...). Igualment amb aquesta proposta de la patronal s’entén que
es vulgui potenciar “la Formació Professional Dual adaptada a les
característiques diverses del sistema productiu espanyol", però, quina és
l’edat de l’alumnat que accedeix a la Formació Professional Dual?, hem
d’adreçar exclusivament a l’ocupació, al treball precari d’aquest jovent o
encara és precís que aquest segueixi en el seu desenvolupament personal i global
(coneixements, experteses, cultura, valors humans, valors socials...). Fins ara
la Formació Professional ens brindava l'oportunitat de seguir contactant amb
aquell alumnat que, per la seva edat, havia de seguir gaudint d’una atenció
plena en el seu desenvolupament personal i global.
En el document es posa de relleu que aquesta proposta, i
reivindicació, del món empresarial i econòmic ve avalada per la Unió Europea,
és a dir, que no es cosa inventada per ells si no que el món clama per aquestes
mesures i que Europa les beneeix. Aquí ens trobem un altre cop amb paraules trampa,
enganyifes, mitges veritats o intencions malintencionades. Qui és Europa quan
empren aquest mot?. En l’imaginari popular, Europa és un conjunt d’Estats i un
Estat és un conjunt de persones, amb una cultura, amb una realitat... prou
homogènia que la fa diferent d’altres; en definitiva conjunt de “persones”, és
a dir, les “persones”. Però és aquesta conceptualització la que té el món
empresarial, el món econòmic?. Val la pena llegir el llibre “La pesadilla que
no acaba nunca” de Christian Laval i Pierre Dardot (Ed. Gedisa), perquè en ell
es demostra que avui Europa és una institució (diguem-li així) controlada i
manipulada per les elits econòmic-polítiques (els grans posseïdors de capital i
els polítics que serveixen els interessos d’aquest) que només volen orientar les
polítiques comunitàries, i la conducta de les persones, per a l’obtenció de beneficis
econòmics propis.
Abans de formar-nos una opinió sobre el seu “decàleg” cal
observar que curiosament quan parla del sistema educatiu, de la formació, dels centres,
del professorat... està parlant, en tot moment, de l’ensenyament públic,
escassament parla de la privada subvencionada (concertada li diuen) i gens de
la privada. La CEOE ho té clar: de l’Estat, del conjunt de la societat, és d’on
ha de treure un pessic de beneficis de la inversió pública; ha de treure la
solució als problemes del carreró sense sortida en el qual s’ha ficat
l’empresariat amb el “dogma de la
competència” com a funcionament de les relacions econòmiques; i ha de
treure la mà d’obra que s’adapti a les seves necessitats. La privada cal
deixar-la tranquil·la que d’ella sortiran les futures elits. Qui va a la privada?
Finalment sobre el seu decàleg val a dir que vist el seu
conjunt és coherent amb la cosmovisió i el caràcter de l’autoria: la patronal
espanyola.
Diuen:
“Establir un nou currículum per a un temps
nou”; deu ser basat en el que anomenen competències bàsiques que no són més
que buidar el currículum actual innecessari per aquells sectors social que han
d’ocupar els llocs de treball no qualificats i precaris.
“Promoure la
innovació, l'emprenedoria i l'ocupació de les tecnologies”; deu ser la
metodologia i els continguts imprescindibles d’aquest buidament del currículum.
“Fer de la
docència una professió robusta”; un professional “robust” deu ser el nou
docent que necessiten: acompanyant, no transmissor, dels coneixements que ha
d’adquirir l’alumnat: sotmès i controlat per la precarietat i la fiscalització.
“Definir un
sistema eficaç i eficient d'avaluació per a la millora de l'educació”; deu
ser en la direcció que creuen que ha de millorar l’educació. El tipus
d’avaluació que es faci (mode i contingut) i el maneig del seu resultat permet
controlar els ensenyaments que es donen (diguem que avalues i et diré que
ensenyes) i permet controlar la tasca del professorat.
“Consolidar la
llibertat d'ensenyament”; deu ser per assegurar la llibertat d'elecció de
centre per les famílies (el dret d’escollir li diuen) que mantingui la doble de
centres mantinguts amb diners públics, és a dir, seguir subvencionant els
negocis privats.
“ Facilitar la
transició de l'educació a l'ocupació”; deu ser la ocupació en les
condicions que creuen que s’ha de donar: pocs i restringits llocs de treball
qualificats i molt especialitzats i la resta de llocs de treball han de ser no
qualificats i amb constant adaptació a noves funcions (dualització del mercat
laboral). Aquesta “transició” ha de ser costejada pel sistema públic, per
l’Estat.
“Intensificar
els vincles recíprocs entre educació i empresa i el protagonisme de
l'empresariat en la governança executiva de la formació per a l'exercici d'una
professió” i “Assegurar un marc
bàsic, modern i efectiu, comú per a tot l'Estat”; deu ser, aquestes dues
propostes, per complementar la “transició”
de l’anterior proposta.
“Promoure un
acord social i polític que comparteixi una visió i asseguri un rumb efectiu per
al nostre sistema educatiu”; deu ser per aparentar intencions “constructives”.
Aquestes “bones intencions” de la proposta són curioses perquè de
tot l’arc parlamentari ho està promovent PP, PSOE i Ciutadans; es pot compartir
una visió de consens sense la participació del conjunt de la comunitat
educativa?. En qualsevol cas aquest “rumb efectiu” que es menciona no es més
que es produeix l’efecte que n’espera la patronal
espanyola.