by Pep Barceló
Curiosament el Govern de la Generalitat va presentar
el “Pla
de govern. Setembre 2021” sobre educació i el Consorci d’Educació de Barcelona ha presentat el “Pla d’accions per a la
transformació educativa” com una continuïtat en la línia oberta fa cinc anys i
van assegurar que el pla abasta totes les etapes educatives, però es
focalitzarà especialment en la secundària obligatòria, perquè “és una etapa
especialment sensible en la que l’orientació educativa i una bona vinculació
amb l’escola serà fonamental per a garantir la continuïtat dels aprenentatges
també més enllà dels 16 anys” segurament el que és important sigui “l’orientació
educativa” com veurem més endavant.
En ambdós documents hi ha una clara coincidència en determinats assumptes:
L’APRENENTATGE DIT COMPETENCIAL
- Programes innovadors per l’aprenentatge competencial connectat amb l’entorn (8 PALANQUES PER A LA TRANSFORMACIÓ EDUCATIVA A BARCELONA).
- L’ensenyament ha de ser competencial i emocional, per tal de continuar la transformació educativa, estructurada i sistèmica en tots els centres educatius del país… (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021).
- Elaborar un nou currículum del Batxillerat en clau competencial. (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021).
-
Desplegament del Pla STEMcat amb l’objectiu de
potenciar les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i
matemàtiques dels i les estudiants de Catalunya amb especial incidència en la
perspectiva de gènere i en l’alumnat en situació de vulnerabilitat: Creació del
perfil professional docent STEM.; Implementació en tots els centres educatius
de pràctiques d’aula transversals i integradores per a la millora de les
competències STEM de l’alumnat. (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021)
-
Facilitar itineraris d’escolarització
flexibles, tot reforçant l’orientació educativa i promovent un itinerari
formatiu i personalitzat per garantir l’acompanyament de l’alumnat. (PLA DE
GOVERN. SETEMBRE 2021).
-
Dissenyar i impulsar una formació dual, amb
contractació laboral, on les empreses siguin l’eix central en la definició de
les competències i els itineraris formatius, especialment de la innovació que
marcarà els nous perfils professionals. (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021).
-
Posar en marxa la modalitat dual de formació
professional per a l'ocupació: amb contracte de formació i aprenentatge i
certificat de professionalitat. (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021).
-
La plena capacitació
d’equips directius i docents: xarxes d’aprenentatge, mentories i propostes
formatives. En síntesi, renovació i suport a Xarxes per al Canvi, però també a
altres programes com Eines per al Canvi, Xarxa de competències bàsiques,
Laboratori de Transformació Educativa, Tàndem i Magnet. (8 PALANQUES PER A LA
TRANSFORMACIÓ EDUCATIVA A BARCELONA).
-
Reforçar i adequar la formació del professorat
als nous reptes del sistema educatiu: 35 Pla de Govern XIV Legislatura (PLA DE
GOVERN. SETEMBRE 2021).
-
Vinculació de la formació del professorat als
projectes educatius dels centres, lligats a la planificació estratègica de
creació de vincles amb entitats, empreses i associacions de formació de
professorat per definir el perfil de formacions a títol individual lligades al
perfil professional de treball competencial, per donar resposta als nous reptes
del sistema educatiu. (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021).
-
Desplegament d’un pla d’acompanyament de les
direccions en el marc de l’escola del segle XXI per tal de tenir lideratges
empoderats als centres educatius. (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021)
Les Administracions educatives es declaren obertament
“competencialista” ara falta aclarir que són les competències bàsiques, per a
què són, què passa amb la resta dels aprenentatges que l’alumnat ha de
fer....... Així mateix no podem oblidar que “treballar per competències” no és
una demanda les/els professionals ni de la societat: l'educació per
competències obeeix a les orientacions que vol donar a l’ensenyament una de les
institucions més mercantilistes: l'OCDE (veure el seu treball sobre les
competències publicat el 2019 - https://www.oecd.org/education/El-trabajo-de-la-ocde-sobre-educacion-y-competencias.pdf).
No oblidem mai que l'OCDE és una organització privada i el seu objectiu no és
la defensa del coneixement, sinó la generació de més capital (li diuen
desenvolupament econòmic).
Amb aquesta orientació productivista es reitera contínuament la necessitat de “preparació” que té més a veure amb el món laboral que en qualsevol altre àmbit que discorri la vida de les persones, és a dir, “el sistema educatiu públic és una gran FP”, per això s’insisteix persistentment en “competències” i “els coneixements rellevants i significatius” (per al món laboral o per a l’educació integral de les persones?)
UN ENTORN ADIENT PER A AQUESTS APRENENTATGES
- L’adequació dels equipaments educatius per a la transformació educativa. Manteniment de la renovació arquitectònica i del mobiliari dels centres educatius. (8 PALANQUES PER A LA TRANSFORMACIÓ EDUCATIVA A BARCELONA)
-
Aprovació de nous criteris de construcció
escolar més versàtils, sostenibles, feministes, polivalents i adaptats al model
d’aprenentatge. (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021)
Clarament
es tractarà d`adaptar-se al model d’aprenentatge, caldrà esbrinar que volen
dir, però què passa amb els barracots?, aquesta és una pregunta a la qual
haurien de respondre les administracions, i la resta de recursos per assolir
una educació de qualitat?. Per a l’accés als coneixements calen recursos.
L’accés al coneixement comença per una bona escolarització sense barreres ni
impossibilitats. Per aquest motiu es tracta de crear les condicions i els medis
perquè tot el relacionat amb una l’escolarització de qualitat i tot el que la
faci possible (material o no) sigui gratuït. Aquesta és l’assegurança de la
igualtat d’oportunitats educatives i, per tant, de l’accés al coneixement que
es mereix tot l’alumnat.
L’ENGANY SOBRE LA INFORMATITZACIÓ
- Acceleració digital. El Pla d’educació digital del Departament d’Educació, que en el cas de Barcelona ha arribat a 25.000 alumnes de 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de batxillerat i prop de 9.000 docents de primària i secundària. (8 PALANQUES PER A LA TRANSFORMACIÓ EDUCATIVA A BARCELONA).
-
Desplegar el Pla d’Educació Digital de
Catalunya. (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021).
-
Desplegament de la segona fase del Pla
d'educació digital de Catalunya, per garantir el dret universal a l'educació
digital a partir de 5è de primària fins a la post obligatòria a fi que
l’alumnat assoleixi les competències digitals, així com assegurar
l'actualització digital dels centres educatius. (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021).
-
Desplegament del projecte “Famílies Digitals,
conjuntament amb l’Àrea de Cultura Digital, elaboració de recursos i
desenvolupament d’una app pròpia de comunicació i acompanyament educatiu en
entorns digitals. (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021)
-
Consolidació de les competències digitals
docents i transformació de les pràctiques d'ensenyament-aprenentatge a través
del recurs dels mentors i mentores digitals tot potenciant la formació, el
treball en xarxa i el disseny de continguts digitals en obert. (PLA DE GOVERN.
SETEMBRE 2021)
L’ús
de les noves tecnologies en l’àmbit educatiu s’argumenta dient que s'aprofita
més el temps lectiu; s’incrementa la motivació de l’alumnat; s’aconsegueix la
immediatesa de l'accés als recursos i a la feina feta; s’augmenta l'autonomia
de l’alumnat en el seu propi aprenentatge; i s’agilitza la comunicació entre
tota la comunitat educativa. S’Insisteix en el seu caràcter procedimental que
no et compromet amb una agenda institucional determinada o amb un programa
polític, sinó que estableix una sèrie de procediments tècnics que et donaran
uns resultats correctes que cadascú
podrà dotar dels continguts que desitgi.
Però cal dir que aquesta aplicació de les noves tecnologies pot o comporta possibles seriosos perills[1] com per exemple la confusió entre informació i coneixement, la creació d’una nova ignorància, dubtes sobre la seva veracitat i vàlua, el sorgiment d’una innovació enganyifa, l'augment d'una dinàmica segregadora, aspectes educatius per a les persones que són deixats de costat... Tampoc podem oblidar que darrera d’aquesta digitalització hi ha un fort interès econòmic per part d’empreses i multinacionals perquè es produeixi.
EL CANVI EN LA TASCA DOCENT
- Equips més adaptats als projectes educatius i la incorporació de nous perfils socioeducatius. Increment dels “perfils estructurals ajustats a cada centre” (a Barcelona ja són 1.696 els llocs de treball específic) i de figures noves incorporades els últims anys com els TIS (actualment n’hi ha 69) o l’educador social (41). (8 PALANQUES PER A LA TRANSFORMACIÓ EDUCATIVA A BARCELONA)
-
Vinculació de la formació del professorat als
projectes educatius dels centres, lligats a la planificació estratègica de cada
Creació de vincles amb entitats, empreses i associacions de formació de professorat
per definir el perfil de formacions a títol individual lligades al perfil
professional de treball competencial, per donar resposta als nous reptes del
sistema educatiu. (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021)
-
Creació del perfil professional docent STEM. (PLA
DE GOVERN. SETEMBRE 2021)
Com
es pot veure amb aquest “competencialisme” endèmic en el que viuen les
propostes que es fan, sembla que es imprescindible canviar la funció docent per
adequar-la a “l’educació competencial” (formació inicial, centres de referència,
pràctica docent diària...). Funció que passi a ser
de mentor o guia d'un alumnat, que construirà el seu coneixement a partir de
diferents fonts, i no com a transmissor del coneixement. Les habilitats
personals com la capacitat de connectar i tenir empatia amb els altres o de
prendre decisions guanyaran pes en l'educació en detriment dels coneixements.
Es pretén un ensenyament caracteritzat per un paper important del pes del món
empresarial i econòmic, i, un paper subsidiari del professorat.
SOBRE HABILITATS LINGÜÍSTIQUES
- L’entorn i les activitats extraescolars. Programes que ajuden a millorar les competències lingüístiques en anglès com l’Speak Up (32 centres), d’altres que milloren els aprenentatges en activitats conjuntes amb les famílies com el Tangram (15 centres), i la continuïtat del programa Èxit d’acompanyament educatiu. (8 PALANQUES PER A LA TRANSFORMACIÓ EDUCATIVA A BARCELONA)
-
Promoure la inclusió en el temps educatiu no
lectiu, en especial en el temps de migdia i menjador, sortides, colònies i activitats
extraescolars. (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021)
El coneixement, sobretot, de determinades llengües malgrat sigui a nivells
bàsics, especialitzats o professionals
es considera fonamental en la consecució del que anomenen “competències”.
Ara, de manera suau, entrant per les extraescolars es pretén aquest
reforçament.
ALLÒ QUE NOMÉS POT FER EL GOVERN
Per un altre costat és interessant observar en el Pla de govern altres intencionalitats que si bé no es pot dir que siguin coincidents amb el Consorci, perquè només ho pot fer el Govern, si que van en la línia i/o reforçament del competencialisme.
- Desenvolupament de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació. (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021)
Es
vol transformar l’avaluació en eina docent de millora de la pròpia tasca en eina de control, ara per
assegurar l’avenç del “competiencialisme” en els aprenentatges.
Possiblement per aquesta raó es vol vigoritzar l’Agència d’Avaluació i
Prospectiva de l’Educació fent que aquesta indiqui quin ha de ser el camí que
ha de seguir el nostre Sistema educatiu.
L’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació és un ens de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i representa al Departament, la qual cosa deixa clar que no és el Departament i que està fora del sistema. Malgrat això, té la cobertura de l’administració pública i per a la seva gestió i finalitat pot fer contractació externa. És d’interès observar que amb l’Agència es crea una instància de poder extern al sistema que entendrà l’avaluació pels resultats quantificables obtinguts en proves estàndard, informes, estudis, suposades innovacions... i que els presentarà, sovint en estadístiques, per justificar la política educativa que es vulgui dur a terme. Això vol dir que amb l’existència i l’activitat de l’Agència es produirà una pèrdua del control de la societat sobre el sistema educatiu, que s’interpretarà el nivell educatiu pels resultats quantificables que poden donar peu a dinàmiques estadístiques que influeixin en l’opinió pública en la direcció de a on està la “millora” i quins canvis calen.
- Avaluar i fer el seguiment del model d’Institut Escola i planificar i potenciar més oferta. (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021)
Vista l’orientació que
té la política educativa governamental, clarament facilitada per la Llei
d’Educació de Catalunya (LEC), podríem assegurar que el Departament aposta per
la via resultista i economicista. Menysprea la implicació voluntariosa dels
professionals i de la comunitat educativa i estimula el gerencialisme en la
direcció dels centres educatius. El seu horitzó sembla ser “els complexos educatius” que
existeixen en altres realitats socials, en altres països, i que responen més a
desvincular-se de responsabilitats que a ser eficients en la gestió dels assumptes
públics. Aquest deixament de responsabilitats de l’Administració educativa,
sota l’eufemisme d’una pretesa autonomia, recorda la típica acció d’una empresa
perquè els centres, com si fossin sucursals, passin comptes d’uns “resultats
d'explotació” com a “unitats de producció de coneixement”; la idea
és que l’Administració educativa es transformi en la casa nodriu de la
multinacional i tanqui o obri aquelles factories que siguin rendibles. De
passada no poden oblidar el perill de mantenir guetos amb els “Institut
Escola” perquè en determinats territoris hagi una gran concentració d’un
mateix sector social i que amb els “Institut Escola” no es cerqui “el
professorat multi usos” que li estalvií proporcionar especialistes i
personal substitut.
- Continuar el desplegament de la Llei d’educació de Catalunya, emfatitzant en la implementació del Servei d’Educació de Catalunya, que tingui en compte les seves necessitats d’escolarització i els nivells de complexitat, amb una gestió descentralitzada i autònoma, així com la plena gratuïtat de l’educació amb suficiència financera dels centres sostinguts amb fons públics. (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021)
-
Garantir el finançament de les escoles
bressol. (PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021)
-
Aprovació del decret de concerts educatius.
(PLA DE GOVERN. SETEMBRE 2021)
-
Millorar l'oferta educativa pública amb nous
equipaments i a través de la integració de centres de titularitat municipal
o privada concertada a la xarxa de titularitat de la Generalitat. (PLA DE
GOVERN. SETEMBRE 2021)
Totes
aquestes intencionalitats del Pla de govern són un clar recolzament de la
iniciativa privada i no es fa massa precís comentar-les; cada enunciat ja ens
diu que es pretén.
ALGUNES REFLEXIONS FINALS
Sovint els discursos i els escrits de les administracions contenen enunciats criptogràfics i aquests sempre tenen intencions, així podem veure:
- Facilitar itineraris d’escolarització flexibles
Què
ens volen dir que uns aniran cap a una direcció i altres en una altra direcció,
però ambdós arribaran a tenir el mateix nivell d’adquisició de coneixements que
precisen totes les persones
- transformació educativa
Amb
la connotació positiva que pugui per a les persones no ens estan dient altra
cosa que capgirar els objectius que fins ara tenia l’educació i orientar-la cap
a uns aprenentatges competencials.
- Servei d’Educació de Catalunya
Sota
aquesta terminació es vol aixoplugar el finançament d’iniciativa privada al
ajuntar els centres públics amb els centres de titularitat privada concertats
- L’ensenyament ha de ser competencial i emocional
“Competencial”, per
començar la gran majoria de professionals, i de la comunitat educativa o la
societat, no sap exactament el que vol dir; més endavant entrarem en aquesta
conceptualitat. “Emocional”, darrerament hi ha un gran interès en indicadors
emocionals i de benestar per minorar el desànim i les emocions negatives que
tenen el seu origen en situacions que dugui la vida actual per a les persones i
parlar de “problemàtica emocional” quan són situacions de problemàtica
social, moral o ètica.
Per finalitzar, cal entrar en aquesta conceptualització que s’ha creat al voltant de les “competències”. En primer lloc, i com s’ha esmentat anteriorment “treballar per competències” no és una demanda de les i els professionals ni de la societat: l'educació per competències obeeix a les orientacions que es vol donar a l’ensenyament per organismes mercantilistes com l'OCDE per sostenir i/o augmentar la competitivitat de les empreses adaptant els coneixements de les persones a les necessitats productives que aquestes necessitin en cada moment. En segon lloc, aquestes competències les divideixen en competències generals i competències transversals . Les competències generals seran aquelles que es necessiten per solucionar problemes, o situacions problemàtiques, i demandes complexes en les quals s’ha d’aplicar raonament, comunicació, recursos psicosocials.... Les competències transversals no estan contextualitzades en el marc de dominar i/o tenir uns coneixements concrets, es tracta d’habilitats que suposadament són útils en qualsevol situació, sigui aquesta quina sigui. Com no es pot determinar quin tipus de situacions futures ni les necessitats, el caràcter d’aquestes competències és molt vague, es considera que han de garantir l'adaptabilitat de les persones en el treball futur perquè l'entorn productiu és cada vegada més impredictible; clarament es por observar no es té en consideració o es deixa de costat el desenvolupament humà, la promoció de valors, la justícia social, la responsabilitat individual i col·lectiva o aspectes socials com l’eliminació de la segregació, la consecució d’una ciutadania crítica, reflexiva i participativa, etc., aspectes tots ells fonamentals per al desenvolupament d’infants i joves. En tercer lloc és imprescindible que ens preguntem quina persona es fa amb aquestes competències?. Si els aprenentatges són exclusivament “competencials” ens trobarem amb un buit en la educació i formació de les persones i que els aprenentatges que ha adquirit siguin útils per a si mateixos exclusivament; que les seves normes, valors i creences estiguin en funció dels seus interessos; que la seva única aspiració sigui arribar a pertànyer a les classes benestants; que per aconseguir “l’èxit” ha de ser imaginativa i flexible per adaptar-se (o sotmetre’s?) a la realitat que existeixi; que cregui que si cadascú treballa pel seu compte i es fa responsable únic de la seva situació econòmica aconseguirà el que vulgui; que la seva llibertat individual ha d’estar per damunt de tot; que no accepti la “diversitat real” que existeix i que no sempre es dona per característiques personals, sinó per injustícies socials; que no tingui cap interès en la vida col·lectiva i la construcció d’una societat cohesionada i justa; que consideri normal i beneficiós que l’econòmica no tingui restriccions ni regulacions, i, que es facin actuacions monopolistes; que cal tenir esperit emprenedor i que les empreses no tenen perquè tenir una funció social, sinó que són per fer negoci i diners; que cregui que en el món actual cal prendre decisions financeres informades i apropiades; que pensi que la crisi immobiliària i financera o las crisis econòmiques en general són fallides normals del sistema i no estratègies d’uns interessos determinats... Aquest pensament i aquesta mena de conducta suposa, en gran mesura, egoisme, soledat, pors i feblesa, i, la pèrdua de valors i qualitats humanes.
Pensem junts, fem junts, siguem junts.
[1] Pep Barceló. La
captivitat ideològica de les noves tecnologies. http://seminariiec.blogspot.com/2020/05/la-captivitat-ideologica-de-les-noves.html