by Pep Barceló
El discurs
dominant i la tecnologia
Comunament es defineix la tecnologia com els
coneixements, desenvolupaments tècnics o pràctiques que ajuden a millorar la
vida de les persones. Així doncs, la tecnologia serveix per resoldre de manera
més efectiva, ràpida i eficient alguns dels problemes que dia a dia es
presenten creant instruments, estris i coneixements que permeten modificar
favorablement l’entorn o adaptar-se a ell.
Hi ha un discurs dominant que lloa les noves tecnologies
perquè diu que donen un accés més ràpid a la informació i a fonts de
coneixement, estimula la innovació, facilita la comunicació, contribueix a
l'eficiència dels sectors productius, simplifica tasques (laborals, domèstics ...),
afavoreix l'emprenedoria, augmenta les opcions d'entreteniment, facilita
l'accés a l'educació, donen capacitat als nostres fills per adaptar-se a
entorns canviants... i augura que les noves tecnologies que estan sorgint
canviaran el món: ulleres de Google, impressores en 3D, jocs de realitat
virtual, el seguiment ocular o eye tracking, el cotxe sense conductor...
El discurs dominant mostra una gran fe en aquestes noves
tecnologies perquè diu que tenen un caràcter procedimental que no et compromet
amb una agenda institucional determinada o amb un programa polític, sinó que
estableix una sèrie de procediments tècnics a través dels quals sortiran
resultats correctes que cadascú podrà dotar dels continguts que desitgi; les
tecnologies són asèptiques no hi ha intencionalitat particular són un bé per a
la humanitat.
La tecnologia
en la societat actual
La tecnologia no és dolenta. Si saps el que
vols fer a la vida, potser
t'ajudi a obtenir-lo. Però si no ho saps, a
la tecnologia li serà facilíssim
modelar els teus objectius per tu i prendre
el control de la teva vida.
Sobretot perquè la tecnologia és cada vegada
més sofisticada a l'hora
d'entendre els humans, pel que pots veure't
servint-la cada vegada més,
en lloc que ella et serveixi. Has vist a
aquests zombis que vaguen pels
carrers amb la cara enganxada a seus telèfons
intel·ligents?
Creus que controlen la tecnologia, o que
aquesta els controla a ells?
Yuval
Noah Harari (20 lliçons per al segle XXI).
Avui, en general, quan parlem de noves tecnologies sovint
només parlem de telèfons mòbils, ordinadors, videoconferències... que
funcionen com un gran solucionador de
problemes, fins i tot de l’educació, l’ecologia o la democràcia. Sobreestimem
la capacitat real de les tecnologies per oferir solucions a tot quan,
certament, moltes de les situacions problemàtiques amb les quals ens
enfrontem requereixen un altre tipus de
mesures.
Tanmateix parlem molt poc de les amenaces i perills a la
llibertat i la privacitat, del control sobre nosaltres d’uns quants agents
tecnològics, de la dependència que ens crea unes noves tecnologies completament
hermètiques que no es podem manipular, personalitzar totalment o arranjar. No
s’és conscient que qualsevol de les nostres dades que apareixen en el cens,
enquestes, formularis, Web... poden utilitzar-se per a diferents fins i amb
diferents propòsits; la dimensió del desenvolupament que està prenent les noves
tecnologies digitals ens sobrepassa, fins i tot, quan creiem que tot “és gratis”, perquè realment ho paguem amb la informació que
voluntària o involuntàriament proporcionem.
És precís que la pròpia societat reflexionem sobre la
importància, la consistència i l’eficàcia real per a les persones de nous
enginys i pràctiques basades en la nova tecnologia. Es podria posar com exemple
el magnificat “Big data” capaç d’anticipar on hi haurà accidents, però no et
dirà com evitar-los. Finalment es podria concloure dient que potser bona part
de la tecnologia avui està plena d’incerteses o intencions no dites.
La Ideologia
i les noves tecnologies
La veu que
sentim en el nostre cap mai va ser digna de confiança, perquè
sempre
reflectia la propaganda de l'Estat, el rentat ideològic del cervell
amb la
publicitat comercial, per no esmentar els virus bioquímics.
A mesura que
la biotecnologia i l'aprenentatge automàtic millorin, serà
més fàcil
manipular les emocions i els desitjos més íntims de la gent, i
resultarà més
perillós que mai seguir simplement el nostre cor.
Quan
Coca-Cola, Amazon, Baidu o el govern sàpiguen com tirar dels
fils del
nostre cor i prémer els botons del nostre cervell, ¿podràs
seguir
apreciant la diferència entre el teu jo i els seus experts en màrqueting?
Per tenir
èxit en una tasca tan aclaparadora hauràs d’esforçar molt en
conèixer
millor el teu sistema operatiu. Per saber què ets i què vols de la
vida. Aquest
és, per descomptat, el consell més antic del llibre: coneix-te a tu
mateix.
Durant milers d'anys, filòsofs i profetes han animat a la gent a
que es
conegués a si mateixa. Però aquest consell mai va ser més urgent que en
el segle XXI,
perquè, a diferència del que passava en l'època de Lao-Tse o
de Sòcrates,
ara tens una competència seriosa. Coca-Cola, Amazon, Baidu
i el govern
s'afanyen a piratejar-te, a hackejar-te. No a hackejar el teu telèfon
intel·ligent,
ni el teu ordinador ni el teu compte bancari: estan immersos en una
carrera per
hackear-te a tu i al teu sistema operatiu orgànic. potser hagis
sentit que
vivim en l'època de hackejar ordinadors, però això tot just és una
part de la
veritat. En realitat, vivim en l'època de hackejar a humans.
Ara mateix
els algoritmes t'estan observant. Observen on vas,
què compres,
amb qui et veus. Aviat supervisaran tots els teus passos, el teu
respiració,
els batecs del teu cor. Per arribar a conèixer-te cada vegada millor,
es basen en
macrodades i en l'aprenentatge automàtic. I quan aquests
algoritmes et
coneguin millor del que et coneixes tu, aconseguiran controlar-te i
manipular-te,
i tu poc podràs fer al respecte. Viuràs en Matrix, o a El
show de
Truman. A la fi, es tracta d'una qüestió empírica senzilla: si els
algoritmes
entenen de veritat el que passa dins teu millor que tu
mateix,
l'autoritat passarà a ells.
Per
descomptat, podries ser perfectament feliç cedint tota l'autoritat als
algoritmes
i confiant en
ells perquè decideixin per tu i per la resta del
món. Si és
així, limita't a relaxar-te i a gaudir del viatge. No cal
que facis
res: els algoritmes s'encarregaran de tot. Si, en canvi, vols
conservar
cert control de la teva existència personal i del futur de la vida,
hauràs de
córrer més de pressa que els algoritmes, més que Amazon i el
govern, i
aconseguir conèixer-te a tu mateix abans que ho facin ells. Per
córrer de
pressa, no portis amb tu molt equipatge.
Yuval
Noah Harari (20 lliçons per al segle XXI).
Cal distingir que una cosa és la tecnologia com a eina i
una altra cosa és que una ideologia, que no és més que una visió de la realitat, faci una interpretació de l’ús que s’ha
de fer amb la tecnologia. Pot haver una altra ideologia que faci un
interpretació diferent.
Darrera dels usos de l’actual nova tecnologia podem veure
l’interès pels guanys econòmics, una inoculació d’un individualisme exacerbat i
una promoció de la responsabilitat particular en llaurar-se un futur des del
punt de vista econòmic; això és el producte d’una visó de com ha de ser la
realitat, és a dir, d’una ideologia.
El guany econòmic dels grans capitals. Les grans
corporacions tecnològiques, ja sigui com a negoci directe o mitjançant accions
filantròpiques, estan envaint els sistemes educatius, sovint consentides o
recolzades per les administracions públiques, imposant les seves eines i
visions de món. Podem veure com la anomenada
EdTech (tecnologia educativa), és dels sectors tecnològics més pròspers.
Entre 2010 a 2017 es van invertir més de 2.000 milions de dòlars en companyies
de tecnologia educativa per a l’educació obligatòria. Aquesta inversió, en vista
als beneficis, es fonamenta en les noves possibilitats per a l’educació i en la
difusió de la idea que l’ensenyament ha quedat inadequat per respondre als
reptes de la societat actual, forçament tecnificada. Això no ha començat ara. A
partir dels anys setanta va començar en diferents països aquest aterratge de
les noves tecnologies (p-e.: Development Programme in Computer Assisted
Learning a Anglaterra) sense la necessitat immediata, per part de les escoles, d'introduir
ordinadors i el seu ús no va millorat cap dels ensenyaments en les quals es van
utilitzar; només van millorar les comptes de les companyies informàtiques. Des
de llavors, en pràcticament tots els països, han proliferat les polítiques
públiques d'introducció de les noves tecnologies en els centres o les
iniciatives promogudes, de manera filantròpica, com la impulsada en el seu dia
per la Fundació Bill i Melinda Gates, considerada de fracàs educatiu o les directament
econocimicista com la Samsung Smart Class. A més dels beneficis, cal tenir en
compte la seva visió tecnocràtica de l'educació i l'enorme quantitat de dades
que estan obtenint gratuïtament dels estudiants.
En la mateixa línia del negoci hi ha empreses que han
detectat que en el sector educatiu es pot abaratir costos a través de substituir
docents per algoritmes; vendre dispositius, continguts, programari,
mobiliari...; crear un relat de màrqueting pedagògic i influenciar el sistema
educatiu. Així apareixen les escoles tipus “Start-up”, és a dir, centres educatius sencers que, amb l'excusa de
la renovació pedagògica, parlen de canviar-ho tot i aconsegueixen grans
quantitats d’ingressos econòmics.
La promoció de l’individualisme. Amb aquest
procés de digitalització s’ha unit a una “individualització
extrema” de les persones, en tots els àmbits, que fan coses, que manegen
les noves tecnologies per al seu ús i profit individual del qual cadascú n’és
responsable. Es fa de costat a siguin quines siguin les condicions socials,
econòmiques, culturals.. del sistema en el qual estem inserits, ni es parla de
possibles accions per millorar-lo, ni es creen condicions perquè les persones
compartim visions consensuades per a canvis convenients.
El futur econòmic de les persones. Amb la
creació de suposats valors com “l’esperit emprenedoria!”, l’emprenedoria, ser
l’empresari d’un mateix, ser autònom... es cerca la dependència que implica el
aïllament, la solitud, la feblesa de les persones; es cerca la desaparició de
centres de socialització que limitaven “el
mercat” (educació, família, entorn, cultura...). En el terreny laboral es
pretén imposar la lògica de la competència per al funcionament del treball i de
l’economia; disfressar les dades de l'atur en la població; i la desaparició del
pes dels sindicats en la negociació de les condicions de treball.
L’efecte de
les noves tecnologies en l’àmbit educatiu
L’ús de les noves tecnologies en l’àmbit educatiu
s’argumenta dient que s'aprofita més el temps lectiu; s’incrementa la motivació
de l’alumnat; s’aconsegueix la immediatesa de l'accés als recursos i a la feina
feta; s’ augmenta l'autonomia de l’alumnat en el seu propi aprenentatge; i
s’agilitza la comunicació entre tota la comunitat educativa. S’Insisteix en el
seu caràcter procedimental que no et compromet amb una agenda institucional
determinada o amb un programa polític, sinó que estableix una sèrie de
procediments tècnics que et donaran uns
resultats correctes que cadascú podrà dotar dels continguts que desitgi.
Però cal dir que aquesta aplicació de les noves
tecnologies comporta possibles seriosos perills:
La confusió entre
informació i coneixement. Un error greu en
l’educació és confondre la informació amb el coneixement perquè es perverteix
el saber. Informar recull, bàsicament, la significació de “donar notícia
de...” i està subjecte al mode i a la intenció amb la qual es fa, per la
qual cosa precisa o és plausible la seva comprovació i/o anàlisi. El
coneixement té una significació de “tenir una idea el més
completa de les coses i les persones, d’experimentació, de discernir, de tenir
consciència
dels actes i dels fets, de pros i contres, d'examen i identificació acurada de
qualsevol element constituent”; aquest conjunt dóna el saber, és a
dir, la coneixença completar, la verificació, l’anàlisi, la crítica i
l’assimilació del que s’aprèn per la informació que es té.
La creació d’una nova ignorància, d’un nou
analfabetisme.
Les noves tecnologies s’han vinculat prioritàriament a la informació i aquesta,
com s’ha esmentat, no pot confondre’s amb el coneixement. Fa gairebé 2000 anys
el filòsof xinès Confuci havia dit "El veritable coneixement és conèixer
l'abast de la nostra ignorància"; la dita pot estar més vigent que mai en
una època en què la tecnologia dóna lloc a una era en la que, fins i tot,
s’estudia com es fabrica, per a la població, la ignorància del perdut, de
l’oblidat i de l’ignorat. Sempre ha existit la creació de fets falsos; tractar
de convèncer de l'existència d'un fet inexistent; donar un nou significat a un
mot; fragmentar la veritat; donar una visió parcial o esbiaixada de fets o
realitats... però les noves tecnologies són un canal de distribució massiva que
facilita la seva propagació i potència el seu efecte. Si la persona no coneix
l’abast de la seva ignorància fàcilment pot caure en la radicalització, la
polarització i l'absència d'empatia; tot just per un nou mode d’analfabetisme.
Un efecte d’incidència important en l’educació també
és l’excés d’informació que les noves tecnologies abasten i que exigiria un temps, un saber i una capacitat de
reflexió per esbrinar la seva veracitat i vàlua, a més d’una capacitat
d'atenció i d’estudi, d’avaluació, que es veu reduïda per la sobrecàrrega
d'informació en línia. Actualment, però, l’Administració menysprea, no valora,
aquesta situació i ens diu que el sistema educatiu ha de passar de “les TIC a les TAC”, és a dir, que del
que es tracta és que els aprenentatge estiguin mediats per les tecnologies de
la informació i la comunicació (Generalitat de Catalunya, El Pla TAC de
centre); no es tracta d’utilitzar les noves tecnologies per recolzar els
continguts o per vehicular-ne, es tracta de canviar la metodologia de com hem
d’ensenyar. Les experiències realitzades en altres països d’aquest model (EEUU,
Suècia, França, Regne Unit...) han mostrat les febleses i contraindicacions
(fallades de les eines, continguts limitats i superficials, dispersió i
desorientació de l’alumnat, treball individual), i, no s’ha elevat el nivell de
coneixement.
També caldria preguntar-se si no ens estarem equivocant construint una
“societat CLIC”, tot en un clic, on infants i joves creuen que s’ha d’obtenir el
resultat que sigui. Cada cop la seva ment s’allunya més de conèixer que tot té
un procés i s’acosta més a que, de manera màgica, ha d’haver un resultat i ja
està; ni observen els processos, ni els coneixen, ni els entenen, és a dir, una
nova mena d’ignorància està apareixent. En una societat d’aquesta mena s’elimina
l’experimentació, els dubtes, la curiositat. la confrontació d’idees... tot
allò que condueix als sabers i ens allunya de la ignorància i l’analfabetisme.
El sorgiment d’una innovació enganyifa. L’anomenada
“nova innovació” es presenta, en
certa manera, com a causa
o conseqüència de les noves tecnologies i com a una gran aportació d’aquestes
al món de l’educació. Avui a les escoles està molt esteses les idees
relacionades amb la innovació amb tecnologia (molt professorat parla de
tecnologia a l'aula). Però, d'altra banda, hi ha hagut un augment de
metodologies prefabricades, que vénen en kits tan prefabricades com els llibres
de text, ara en forma de programari, amb la càrrega ideològica de l’autoria,
estem en les mateixes. Aquestes idees d'innovació educativa venen de la mà de
fundacions, corporacions, empreses, amb o sense ànim de lucre, bé per a
l'elaboració d'eines o per a la creació de xarxes de professorat; no es tracta
només de grans corporacions, sinó d'entitats de tota mena que creen recursos, organitzen
plans de formació... sempre amb TIC perquè aquestes són neutres i ens permeten
que la nostra feina sigui eficient. Cap anàlisis crític del seu ús.
L'augment d'una dinàmica segregadora. En els
darrers anys, tenint en compte els grans dilemes que afronta l’educació, de
l’únic que s’ha parlat és de tecnologia, de les pissarres digitals o de donar
un ordinador a cada nen, però no de la dinàmica segregadora que s’introdueix al
sistema educatiu. La desigualtat en l’accés a les noves tecnologies entre l’alumnat
és obvi en funció de les possibilitats economicosocials de les famílies i això
comporta un augment de la distància que pot existir entre l’alumnat.
Un gir en la
direcció que ha de tenir l’educació. L’educació té molt a
veure amb la socialització de les persones. Aquesta socialització
exigeix una educació, en tots els aspectes, d’infants i joves si volem una
societat cohesionada, responsable i justa. Per aquesta raó l’educació no pot
obviar les facultats
físiques, morals, artístiques, i intel·lectuals de les persones i ha de
transmetre coneixements, actituds, valors i cultura, és a dir, allò que
s'encarrega de comprendre i estimular totes les vessants que formin un millor
ser humà. En definitiva una educació integral que cerca que tota persona pugui
trobar la seva identitat, i el significat i sentit de la seva vida, a través de
nexes amb la comunitat, el món natural, i els valors humans. Es tracta, en
definitiva, que l’educació prengui una direcció de ser completa i integradora,
que cerqui despertar estima per la vida, i, el respecte pels afers individuals
i comuns. Però avui podem veure una redirecció actual
educació originada, per un costat, per aquest excés d’informació molts cops
sense ser analitzada i/o contrastada, que, juntament amb la minoració que patim
del currículum educatiu pel que suposa treballar només per competències
bàsiques, fa que l’educació de les persones sigui incomplerta per a l’objectiu
que hem indicat que hauria d’aconseguir l’educació. Per un altre costat la
redirecció és també visible observat la tendència que promouen les noves
tecnologies cap a la individualització, cap a treballar per a resultats
d’immediata quantificació i donant velocitat i automatisme a tot amb la qual
cosa es perd la cimentació dels aprenentatges i el procés analític que condueix
al coneixement real i no a rebre informació i memoritzar-la.
Una altra
visió de les noves tecnologies i del seu ús.
Es defineix la tecnologia com els coneixements,
desenvolupaments tècnics o pràctiques que ajuden a millorar la vida de les
persones, però és que en la vida de les persones “estan les persones” i això pressuposa que les persones milloren. La
tecnologia diuen que permet modificar favorablement l’entorn o adaptar-se a
ell, però atenció, adaptar-se no pressuposa que serà millor; aleshores aquesta
adaptació és “sotmetiment” i amb això
no està clar que una persona millori.
El discurs dominant valora les noves tecnologies perquè
diu que donen rapidesa, estimulen la innovació, faciliten la comunicació,
simplifiquen tasques, afavoreixen l'emprenedoria... , però obvia parlar dels
aspectes negatius com són els problemes de privacitat digital, els dilemes
ètics (p.e.la intel·ligència artificial o l’abast de la biotecnologia), la
generació de deixalles contaminants.... i els que encara no som conscients.
Bàsic és parlar del contingut que es treballa o es posa en mans de les noves
tecnologies i, evidentment, de l’ús que se’n fa d’elles.
Que les noves tecnologies tinguin caràcter procedimental
no vol dir que no et comprometin amb una visió parcial i particular o amb una
agenda política; tot dependrà del contingut que es treballi amb aquestes “eines
procedimentals”, el contingut serà un bé o no per a la humanitat.
S’ha d’evitar que les noves tecnologies modelin les
persones, determinin els seus objectius particulars i la seva vida, perquè si les
noves tecnologies estan en mans d’una visió i d’un interès particular aquest
controla la subjectivitat i el designi de les persones. Les noves tecnologies són
una eina; cal insistir, el que es faci amb ella és el que serà positiu o
negatiu per a les persones.
Les noves tecnologies no poden estar al servei dels
guanys del poder econòmic, sinó de les persones i no deuen promoure valors com
l’individualisme ni responsabilitzar únicament a la persona del seu futur
econòmic, si no és el cas; les noves tecnologies poden i deuen estar al servei
de facilitar la connexió i l’acció en el món comú.
La confusió entre informació i coneixement no ha de
produir-se. Les noves tecnologies faciliten l’accés a la informació, però el
coneixement, com s’ha esmentat anteriorment, és la coneixença completar, la
verificació, l’anàlisi, la crítica i l’assimilació del que s’aprèn per la
informació que es té. Es necessita no només tenir les oportunitats que ens
ofereixen les noves tecnologies si no, a més, estar format per tenir la
capacitat d'aprofitar la informació, de manera crítica, que d’elles podem
obtenir.
Les noves tecnologies no tenen perquè crear un nou
analfabetisme ni cap dinàmica segregadora si són utilitzades com a eina que
nosaltres fem servir per a continguts desitjats, no imposats per l’eina, i està
a l’abast de tothom. Sí que cal prestar atenció a com l’ús de les noves
tecnologies pot donar un caràcter a les persones de manera que pensin que amb “un clic màgic” s’han d’obtenir resultats,
respostes... i es perdi el l'assossec i la intel·ligència per entendre i captar
que en tot hi ha, i ha d’haver, un procés que cal saber, perquè pot explicar
molt sobre el resultat, la resposta...
Les noves tecnologies no ha de variar la direcció de
l’educació si no és perquè aquesta arribi amb més qualitat i a tothom; la
direcció i l’objectiu de l’educació és abastar i desenvolupar totes les
vessants de la personalitat humana (individual i col·lectiva), i, aconseguir
una societat inclusiva, cohesionada, responsable i justa.
En l’àmbit professional no és només important tenir coneixement i destresa
en les noves tecnologies, també s'ha de fer un debat de fons, ideològic i
permanent sobre què és ser un bon professor en cada circumstància i temps en
funció de com és la societat i de la situació específica del nostre alumnat. En qualsevol
cas no es tracta de negar el paper
positiu que poden tenir les noves tecnologies per a l’educació, sinó de
controlar el seu ús i que sigui la pràctica docent la que indiqui quines cal i quan cal
d’introduir-les.
Convindria també que des de les facultats d'Educació
s'analitzaren críticament les possibles implicacions i riscos que pot comportar
l'adopció de certes eines, serveis i relats promoguts. No per descartar les
aportacions positives de les noves tecnologies, que les pot haver, sinó per ser
conscients i tenir eines per evitar que el futur del sistema educatiu acabi
sent colonitzat per la “tecnologia del
control de les persones” (físic i mental) i pels venedors de fum d’una pseudo-pedagogia.