by Pep Barceló
El pensament crític és una forma de raonar en la qual s’analitzen i avaluen la consistència, la claredat, l’exactitud, la precisió, l’evidència, l’equitat i la veracitat d’opinions, afirmacions, costums, fets basant-se en l'observació, en l'experiència, l’anàlisi, la reflexió, en la ciència... per tractar d'anar més enllà de les impressions i opinions particulars i discernir la veritat, l’objectivitat i la raó.
Amb el coneixement, els sabers i la intel·ligència podem bastir el pensament crític per arribar, de forma efectiva, a la posició més raonable i justificada sobre un tema, i, superar dogmes, prejudicis o biaixos de la realitat. Però posseir intel·ligència i coneixement no suposa tenir un raonament o pensament crític; cal ser lògic, analític, racional i objectiu.
Com opera el pensament crític
Per veure com opera el pensament crític primer cal situar quins són els elements que el componen. El primer és que es tracta d’un “pensament raonable” que es basa en les millors i bones raons; el segon és que es tracta d’un “pensament enfocat” que té un propòsit, no és accidental (solucionar un problema, resoldre una pregunta, explicar alguna cosa...); el tercer és que es tracta d’un “pensament argumentat” perquè es dóna suport, a si mateix, amb dades, informació i evidència.
El seu funcionament està basat en adoptar una actitud oberta que permeti l'entrada del màxim d’informació sobre el que es vol raonar; en investigar i examinar punts de vista diferents; en no ser ni dogmàtic, ni doctrinal o ortodox ni ingenu o crèdul; en evitar les barreres i biaixos que les limitacions humanes presenten (els posats de la vida quotidiana, ús del llenguatge, falta de lògica i percepció...); en conèixer el caràcter de les fonts d’informació; en esbrinar possibles mentides, manipulacions, distorsions, especulacions, exageracions...; en avaluar els arguments adduïts (estan garantits, són suficients, són suposicions o conjectures, són verificables...); en reconèixer, construir i avaluar arguments (que suportin o recolzin la conclusió a la qual s’arribat); en acceptar que puguem estar equivocats en les conclusions si no hem pogut tenir accés a la totalitat de la informació possible. És bo per al pensament crític buscar informacions i arguments que s'oposin a l’assumpte que es tracta i que s’observin i es tinguin presents de manera seriosa en el raonament.
Per què és important el pensament crític.
El pensament crític pot ser una eina fonamental en la vida de les persones perquè en “permet conèixer i comprendre la realitat” amb tota la seva magnitud i això “evita ser enganyat” i seguir una conducta o comportament alienat (és bo tenir un criteri propi i dirigir, el més possible el propi destí). Amb el pensament crític “s’adquireix un judici i una opinió justa” de les persones, les coses, les situacions, els esdeveniments, la història... que “pot mobilitzar la nostra acció” de manera justificada. En el terreny personal el pensament crític “ens pot evitar les influències negatives i/o tòxiques” i “actuar amb fonamentació en els assumptes” individuals, familiars, col·lectius... Finalment, i no menys important, el pensament crític “ens pot permetre gaudir de tot amb profunditat” perquè ens fa possible discernir entre el que és important i el que no ho és.
En l’educació i en tot procés d’aprenentatge és imprescindible la comprensió, màxima i global, perquè s’assoleixi el coneixement de manera efectiva, i interioritzada, en l’alumnat. Aquí radica la importància del pensament crític pel seu component analític, comprensiu, de dubte, d’investigació... que condueix a una clara magnitud del que s’estigui tractant.
El pensament crític s’ha de practicar des dels primers nivells de l’ensenyament, ha de ser una metodologia constant, i s’ha de treballar i usar a tota l’etapa obligatòria de manera que afecti al desenvolupament i procés de totes les matèries, treballs i pràctiques. El pensament crítica només s’assoleix practicant-lo d’igual manera que s’aprèn a caminar caminant.
Com es construeix el pensament crític.
Tota persona té la capacitat de tenir i practicar el pensament crític, però cal que prengui distància del que raona (no caure en dogmatisme, en fanatisme...) i de les fons d’informació amb les qual compte per fer el raonament; a ser possible és enriquidor fer el procés de raonament de manera col·lectiva perquè pot enriquir el seu desenvolupament; val a ser atrevit, però acceptant la crítica i altres punts de vista; no excloure inicialment res en el procés de raonament i posar en dubte tot malgrat sembli que és o ha de ser d’una manera determinada. En l’àmbit educatiu el pensament crític no ha de ser un contingut curricular, sinó que ha de ser un element indispensable per a convertir la informació que ens arriba en coneixement; una capacitat que cal treballar per assolir el benestar personal i trobar solucions als problemes col·lectius; per dialogar com a manera d'entesa...
Perquè el pensament crític es converteixi en una manera de ser i d’actuar cal educar-lo, cal practicar-lo en la pràctica educativa diària amb el debat, amb l’anàlisi, amb continguts substancials i amb el treball des de la diversitat i la inclusió.
El debat, la confrontació i el dubte. Una metodologia que promogui la deliberació, en totes les formes, és una possibilitat que l’alumnat s’enriqueixi fent seves idees positives que no ho eren i que a partir d’ara ho seran; aquesta metodologia acostumarà l’alumnat a dubtar, a consensuar, a entrar en conflicte, a construir plegats una intel·ligència col·lectiva. El debat la confrontació i el dubte són un pas per aconseguir un pensament crític individual i col·lectiu, constructiu i sense rigideses.
L’anàlisi discursiu (continent i contingut), especialment l’audiovisual que l’interioritza sense discernir ni qüestionar. L’anàlisi del discurs i dels llenguatges amb què aquests discursos es materialitzen és una tècnica crítica fonamental perquè no es controli, dirigeixi i transformi la nostra ment; de la mateixa manera que es fa l’anàlisi sintàctic cal l’anàlisi d’una cançó, d’una sèrie de televisió, d’un videoclip, d’un videojoc, d’un anunci... que diu?, com ho fa?, què s’omet? per què és així?...
Coneixements substancials. Lamentablement estem sotmesos a una deriva “competencial” (competències bàsiques) que deixa de costat els coneixements substancials, els sabers acumulats i molta de la informació important per a les persones en el món actual. El conjunt dels sabers i coneixements substancials són essencials per fer anàlisis crítiques amb celeritat i profunditat, permetent-nos copsar la realitat amb consciència i ens obren a altres realitats possibles. El coneixement del que ha passat ens permet pensar com ha de ser el futur o com no ha de ser. Una pràctica escolar de pensament crític ha d’estar recolzada amb abastar l’alumnat dels coneixements substancials
Diversitat i inclusió. L’heterogeneïtat es summament important per la seva aportació de mirades diferents i suposa l’aprenentatge del respecte i de la necessitat de viure en comú. La separació per identitats, gènere, necessitats educatives diferents… són segregacions d’una mentalitat hegemònica que no respon a la realitat existent i que trenca el contacte, el debat i l’enriquiment que proporciona altres visions. La construcció del pensament crític precisa del debat, del dissens, del conflicte, de la deliberació. Altres pensaments, la variació, la pluralitat, el respecte, l’estar inclòs... potència el pensament crític col·lectiu.
La necessitat d’una legislació que afavoreixi, protegeixi i empari una educació de qualitat per a tothom.
Una reforma de la legislació educativa no pot obviar quina ciutadania volem i que la nostra és, com s’ha esmentat anteriorment, una societat democràtica. Això comporta que l’objectiu és una educació de qualitat per a tothom. En aquest sentit hem de parlar d’una educació integral que tingui en compte tots els aspectes de la personalitat: cognitius, emocionals, biològics, psíquics, relacionals i socials; és a dir, persones adultes amb valors, individuals i col·lectius per al seu futur i per al futur de la societat, que puguin tenir aspiracions personals i que puguin exercir com a ciutadans i ciutadanes. Per això no es pot deixar de costat cap dimensió de la persona, ni la individual, ni la col·lectiva ni la social: coneixement de drets i deures, la construcció d’allò que cadascú és i vol ser, el descobriment de les formes de vida en comú, del lloc de l’ètica en la regulació de la conducta, el descobriment dels altres, de la comprovació de la diversitat, les eines per observar la realitat, veure les desigualtats, interrogar-se sobre el perquè de tot plegat, qüestionar, aprendre a pensar... Tot l’entorn de l’educació, sobre el qual es legisla, ha de girar sobre aquesta premissa fonamental. Si no parlem d’una educació de qualitat per a tothom estem abocant a sectors socials poc afavorits a no rebre tot el que avui pot ser formació i cultura la qual cosa pot significar la pèrdua de talents en tots els àmbits. A nivell individual no comptar amb una educació integral, i de qualitat, limita el projecte personal i el futur de les persones.