by Pep Barceló
Les tecnologies digitals en l’àmbit educatiu es
presenten com “innovació tecnològica en educació” i es diu que són l'evolució
en l'àmbit de l'educació en matèria de tecnologia, didàctica o pedagogia amb
l'objectiu de millorar la qualitat del procés de l'ensenyament i l'aprenentatge.
EL RUMB QUE PRENEN LES TECNOLOGIES DIGITALS
EDUCATIVES EN EL MÓN
Les tendències observables a nivell mundial de
la innovació tecnològica en educació giren al voltant de propostes com:
Aules col·laboratives - Són aquells espais d'aprenentatge on l’alumnat treballa de
manera conjunta amb la missió d'obtenir diverses perspectives, solucions i
alternatives, per a la tasca de resolució de problemes.
Realitat virtual col·laborativa - Es refereix a l'aplicació de la realitat virtual a
aquestes aules col·laboratives. Es tracta de treballar en grups de treball de
casos i exercicis mitjançant eines de realitat virtual.
Intel·ligència artificial a l'aula - Podria ser una de les grans apostes quan la tecnologia
s'acabi de consolidar en l'àmbit educatiu. La intel·ligència artificial
ajudaria a la personalització completa de l’aprenentatge a cadascun dels
estudiants.
Microaprenentatge - El microaprenentatge o microlearning es refereix a la
metodologia que es basa en l'aprenentatge a través de diferents i petits
continguts la durada dels quals no sol excedir més de 15 minuts. Són píndoles
formatives en vídeo on l'estudiant avança en el seu procés d'aprenentatge amb
continguts directes i pràctics.
Assistents virtuals o chatbots - Els assistents virtuals també han arribat al sector de
l'educació amb la tasca d'exercitar o posar en pràctica certes activitats dins
del procés d'aprenentatge. De moment no està gaire estès, però ja es veu com
una aportació més de la intel·ligència artificial a l'educació.
Espais de treball immersiu - Es refereix a un espai multisensorial basat en la realitat
virtual a través del qual els/les estudiants aprenen en una plataforma
d'aprenentatge innovadora gràcies als diferents recursos tecnològics més
avançats: realitat virtual, gràfics interactius 3D, àudio...
Minecraft, (plataforma educativa de Microsoft) - Una eina que ja fa temps que està al món de l'educació amb
la qual Microsoft es proposa transformar l'aula. Minecraft podria definir-se
com un videojoc on l'alumnat referma els coneixements impartits a les aules a
través d'un joc en què es col·loquen i destrueixen blocs per construir estructures
en format tridimensional.
Google Expeditions - Una eina de Google aplicada a l'educació on les classes se
sotmeten a expedicions. Aquestes classes es basen en la realitat virtual i
realitat augmentada en què els/les estudiants aprendran mentre viuen una
experiència sense límits. Tal com indica Google, “els professors guien els
alumnes a través de col·leccions d'escenes a 360° i objectes 3D, assenyalant
llocs i artefactes interessants al llarg del camí”.
Virtual School Suitcase - Altres marques tecnològiques com Samsung se sumen a
l'àmbit educatiu amb aquesta eina a través del qual ofereix un “aprenentatge
immersiu” gràcies a la tecnologia basada en la realitat virtual.
Flipped classroom o classe invertida - Continguts teòrics primer i posar-ho en pràctica després a
la classe.
Aprenentatge adaptatiu - Recursos personalitzats en funció de les necessitats i el
procés d'aprenentatge.
Mobile learning - Tots els continguts estan pensats per consumir-los des del
mòbil, encara que també es poden visualitzar des del ordinador o tauleta.
EL NEGOCI TECNOLÒGIC I
L’EXTENSIÓ D’UN IDEARI
La
venda de material, programari i plataformes és un gran nínxol de negoci per a
les multinacionals. Per exemple Google i Microsoft donen tantes facilitats als
centres educatius perquè estan creant consumidors. o cercant beneficis
posteriors. Posen a disposició de la ciutadania de forma altruista, les
diferents eines i plataformes digitals:
· Google a través de G-Suit va signar acords amb
centenars de governs per proveir la comunitat educativa, de les seves
plataformes i eines virtuals.
· Microsoft, a través de la plataforma educativa
Microsoft Teams, va oferir accés gratuït a organitzacions i escoles arreu del
món.
· Zoom oferia una subscripció i ús gratuït
(durant 40 minuts) i es transformava en l'app més utilitzada al món per a la
realització de videoconferències.
De
fet, la normativa actual naturalitza el que ja passa: els acords de
col·laboració, és més, tampoc contempla mecanismes per frenar la invasió de
l'espai públic educatiu amb les seves plataformes i/o serveis. Just quan les
Big Tech viuen una fase de manifest qüestionament en la mira dels governs de
països per les pràctiques monopolistes, de frau fiscal i d'ús indegut de dades
recopilades.
De
fet el negoci som nosaltres: extreure informació de l'alumnat, per tal de
convertir els centres educatius en una fàbrica de dades i informació que es
pugui comercialitzar. El que anomenen era digital s'ha convertit en
mercantilitzar, amb afany de lucre, l'experiència humana traduint els
comportaments a dades per fer prediccions que es compren i es venen.
LES
TECNOLOGIES DIGITALS A LES NOSTRES AULES
Avui
les TIC tenen gran incidència en la nostra societat. Per tant l’ús de les noves
tecnologies digitals a l'àmbit escolar és prou lògic. Aquestes poden
subministrar mitjans per als processos d’ensenyament i d’aprenentatge, per a la
gestió dels centres, per a la comunicació amb les famílies... Però la presència
d’aquestes a l’aula no ens garanteix el suposat èxit, malgrat les seves
possibilitats, perquè no sempre tenen efectes sobre l'aprenentatge ni generen
nous sabers. Sovint es cau en el parany d'aturar-se en fet tecnològic
per si mateix, quan aquesta eina ha d'estar al servei del que és educatiu; massa
vegades es pensa a l'ordinador i no com a eina de treball.
Avantatges de les tecnologies digitals a l'aula.
Cal
reconèixer que les tecnologies digitals a l’aula poden ser un recolzament
educatiu, que amb aquestes el que és ràpid
i/o superficial es fa millor i que aquestes poden ser útils per a certs
aprenentatges instrumentals i operatius. Malgrat això, es mencionen diversos
avantatges de les noves tecnologies digitals que haurien de ser escoltades de
manera crítica perquè en l’educació potser tot no val, malgrat ens ho presentin
de manera atractiva. Per exemple:
S’argumenta que les TIC motiven i faciliten la comprensió, Però es pot derivar en
distraccions i dispersió per a l’alumnat (p.e.: els atractius espais o entorns
ens poden desviar dels objectius cercats o, també, les xarxes
socials o els jocs en línia). Igualment cal tenir en compte que podem
trobar per Internet informacions no fiables i de qualitat escassa (parcials,
superficials, equivocades, obsoletes...) i això pot comportar una comprensió
errònia. Finalment, pel que fa a la comprensió, hauríem de preguntar-nos si l’alumnat
té prou criteri de cerca i triatge de la informació que troba?, si pot caure
l’alumnat en el parany del copiar i enganxar?, si d’aquesta manera es poden
adquirir i consolidar aprenentatges?. En
qualsevol cas no s’hauria de confondre informació amb coneixement.
També
es diu que Internet permet accés fàcil i ràpid a informació de tota
mena, així com a múltiples materials que milloren l'ensenyament/aprenentatge.
Però també s’hauria de dir que es pot tenir accés a informació de baixa
qualitat, com s’ha esmentat. Cert és que les TIC ens poden posar en
contacte amb molta informació, però això no significa que tot aquest contingut
sigui veraç o estigui verificat per experts. Recordem que el propi Internet és
un mitjà per a la propagació d'informació falsa o no verificada (p.e.: les
notícies falses -fake news-) i això pot disminuir la qualitat de l'educació en
línia; no tots/tes els/les estudiants poden reconèixer quan una informació és
veritable o fiable.
Es sosté que amb les TIC s’augmenta l’autonomia de
l’alumnat perquè pot tenir contacte en temps real amb altre
alumnat o professorat estigui on estigui (barreres geogràfiques, pandèmies,
desastres naturals...). Però l’experiència viscuda durant el Covid19 ens diu
que aquesta afirmació no es pot estendre a tothom, ni a tots els nivells
educatius. Ni tot l’alumnat té les mateixes facilitats d’accés ni té
l’expertesa precisa per al seu ús, ja sigui per l’edat o per les escasses
habilitats procedimentals en aquestes tecnologies digitals.
S’insisteix
en presentar les TIC com un element que ensenya a treballar i col·laborar en
equip i, lamentablement, els/les professionals sabem que treballar i
col·laborar en equip no depèn de les eines emprades, sinó de les actituds i
conductes dels participants per molt que les TIC facilitin la interacció
entre l’alumnat. Igualment se’ns diu que flexibilitzen l’ensenyament i que l’alumnat pot seguir
ritmes diferents en el seu aprenentatge, però això inclou tots els nivells
educatius?, és possible que en tots els nivells educatius l’alumnat pot seguir
pel seu compta el ritme dels seus aprenentatges?.
Contínuament
es valora l’ús de les TIC perquè amb aquestes s’aconsegueix l'alfabetització
digital i l'audiovisual i es renoven els mètodes d’aprenentatge i els
seus processos. Podria semblar que ens parlen de dues coses diferents
(alfabetització i mètodes), però no és així perquè les volen juntes, hi ha
intencionalitat. Podem reconèixer que amb l’ús existeix una alfabetització
(realment s’hauria de dir expertesa), però aquesta alfabetització és sobre
instruments i el coneixement d’aquests només significa una part petita del
conjunt de coneixements que l’alumnat ha d’adquirir; no s’hauria de donar més
valor del que correspon. Amb les TIC en general, i especialment amb les
plataformes existents a Internet, es defensa i manté una visió minsa sobre la
metodologia, perquè es manté la visió constructivista exclusivament segons la
qual l'alumne és un agent actiu del seu propi aprenentatge a partir del saber
fer. La metodologia ha d’estar al servei del procés d’aprenentatge de
l’alumnat i dependrà de la realitat en la qual es trobi el/la docent que no
haurà de descartar cap metodologia per aconseguir l’èxit en la seva tasca que
és l’educació integral de l’alumnat.
Lamentablement,
un dels majors despropòsits que podem sentir és que les TIC ajuden a
desenvolupar un pensament crític més gran. És cert que Internet i
les xarxes socials faciliten l’accés a un gran nombre de punts de vista,
d’opinions, d’informacions..., però, com s’ha mencionat anteriorment, cal
analitzar críticament la seva qualitat, la seva veracitat i podem afegir el que
és fonamental: la perspectiva ideològica des de la qual s’ha originat la
informació, l’opinió...
Sovint
s’argumenta que les noves tecnologies digitals agilitzen la comunicació
entre tota la comunitat educativa i cal reconèixer que en part és cert,
però aquesta afirmació cal explicitar-la. Hi ha una vessant administrativa,
d’informació requerida, etc. que les eines informàtiques les faciliten i això
és bo perquè alliberen temps per aprofitar-lo en el que si és important: els
temps amb l’alumnat o el temps de planificació dels ensenyaments o el temps de
traspàs d’informació. Fora d’això no es pot enaltir la funció d’unes eines.
Errors,
perills i desavantatges de les tecnologies digitals a l’aula.
És
important reiterar els dubtes esmenats quan s’ha exposat les avantatges de les tecnologies
digitals a l'aula perquè són errors, perills o
desavantatges:
· Pot derivar en distraccions i dispersió de
l’alumnat.
· Podem trobar per Internet informacions no
fiables i de qualitat escassa.
· Té l’alumnat prou criteri de cerca i triatge de
la informació que troba?.
· No es pot estendre a tothom, ni a tots els
nivells educatius, les suposades avantatges de les noves tecnologies digitals
per a l’autonomia de l’alumnat
·
El treballar conjunt depèn de les actituds i conductes no
només de les eines emprades.
·
L’alfabetització digital no és més que la destresa és
sobre uns instruments, unes eines.
· La metodologia en les TIC se sosté en una única
metodologia (saber fer), però la realitat en la que es pot trobar el
professorat pot requerir diverses metodologies per assegura el procés
d’aprenentatge de l’alumnat.
· El pensament crític requereix més coses que
tenir accés a diferents fons d’informació, d’opinió...[2].
· Les eines informàtiques no són més que instruments que
faciliten feines que sovint no tenen a veure amb la tasca docent directament
feta amb l’alumnat.
A
més, cal profunditzar en altres aspectes enunciats o no i prou importants.
Sobre la distracció i dispersió podem dir que
es pot produir l’efecte WOW!! (sorpresa) que les afavoreix. L’atenció és segrestable i és imprescindible per a la
concentració. El nivell d’abstracció i profunditat que requereixen certs
aprenentatges precisen aquesta concentració i la tecnologia no els facilita.
Disminució d'habilitats manuals. L'ús continu del telèfon intel·ligent,
ordinador, portàtil o tauleta fa que habilitats manuals com l'escriptura
manuscrita o el dibuix a mà, avui siguin innecessàries. No obstant això,
l'escriptura a mà és molt útil a la primera infància per ajudar a desenvolupar
la coordinació ull/mà, coneguda també com a motricitat fina. Mentre que
activitats com dibuixar, pintar o retallar ajuden a crear i afinar destreses
manuals i estimular la creativitat. Per això, la substitució d’aquest tipus
d’activitats disminueixen habilitats manuals que són útils i necessàries per al
desenvolupament integral de nenes i nens. Per exemple es pot observar problemes
d'ortografia i l'abús d'abreviatures i els WhatsApp i e-mails hi tenen a veure.
La tecnologia digital entorpeix
no només habilitats manuals sinó, també, habilitats cerebrals que s’han
d’adquirir:
· La lectura és
bàsica per als aprenentatges (a 3r. de primària se sol dir que cal passar
d’aprendre a llegir a llegir per aprendre); la digital és menys precisa i
el seu entorn distreu aspectes de la concentració que es converteix en una
barrera per a la cognició.
· L’escriptura
manuscrita ajuda a la memorització i el record, i, desenvolupa habilitats
motrius fines; la digital no ho aconsegueix.
· La memorització
és bàsica per a la fixació dels aprenentatges adquirits (l’aprenentatge és, en
definitiva fixar en la memòria);
amb la tecnologia pensen que tot està guardat en un calaix i que quan ho
necessiti només caldrà obrir-lo.
Un efecte important, del qual no se’n parla massa, és la pèrdua de la
privadesa cada vegada que usem la tecnologia, ja que tot el que fem al
ciberespai deixa empremta, quedant registrat hi ha disposició pública, però
també d’interessos privats o comercials que només cerquen beneficis econòmics.
Cal preguntar-se sobre l’ús excessiu de les tecnologies digitals. Un ús
sense control, reflexió i criteri de la tecnologia deriva en un consum
desmesurat a estar connectat a internet o en altres activitats en línia. Això
pot conduir a la persona a desatendre la
seva vida, el seu desenvolupament i a no gaudir del món real.
Hi ha qüestions pràctiques sobre les TIC que
cal considerar. Qualsevol tecnologia, pot tenir febleses, disfuncions i
aturades i produir col·lapse; ens trobarem "penjats" com diu
l’alumnat. També s’haurà de considerar els virus informàtics, spam, troians,
malwares i programari similars que manipulen els dispositius per ser manipulats
per tercers.
Sobre el seu
ús també cal preguntar-se sobre el Ciberbullying (assetjament digital),
el Sexting (enviament de contingut eròtic entre joves i adolescents), els
videojocs o llocs web d'internet amb continguts violents. Els efectes i
conseqüències sobre els joves i la societat ens obliga a trobar respostes.
Un dels perills de les TIC és que poden ser causa de desigualtat i exclusió
en l'àmbit educatiu; cal comptar amb internet i cert tipus de dispositius per
aprofitar tots els seus avantatges. Les persones que no tinguin aquests
recursos difícilment podran tenir accés a l'educació si aquesta es suporta en
aquestes eines i mètodes. En determinats entorns això pot significar que els
infants i els joves queden fora del sistema educatiu i, per tant, abandonin
l'escola.
Conclusions davant d’aquest dia a dia actual.
Caldrà una reflexió, debat i iniciativa en
comú per posicionar-nos davant la realitat que es viu, mentrestant, valgui com
a primer pas una breu exposició d’idees i propostes:
· Innovació no és novetat, ha de ser millor que
el que hi ha.
· Que la tecnologia tingui caràcter procedimental
no vol dir que no et comprometin amb una visió parcial i particular o amb una
agenda política o amb una orientació ideològica.
· El
professorat ha de deixar de ser guia de l’alumnat o instructor del maneig
i seguir essent, o passar a ser, transmissor de coneixements, valors i normes,
i, decidir quina tecnologia utilitzar i perquè usar-la.
· PISA 2018 ja ens diu que depèn del dispositiu
utilitzat varia significativament el resultat dels aprenentatges. Per tant no
es tracta d’eliminar les tecnologies digitals, sinó que cal ser cautelosos amb
les promeses de les empreses proveïdores i amb els defensor de modernes
metodologies.
· Precaucions: a) Prioritzar la lectura en paper
davant de la digital, b) Fomentar l'escriptura manuscrita per afavorir
l'aprenentatge i fomentar el desenvolupament de les funcions executives,
c) Elegir dispositius per al conjunt
d’alumnat (videoprojectors i ordinadors amb accés a Internet...) millor que
portàtils i tauletes, d) Evitar plataformes, dispositius i xarxes socials que
competeixin en atenció amb les activitats acadèmiques
· Amb el seu ús
cal vigilar:
ü La pèrdua de privacitat.
ü Controlar els continguts de l’aprenentatge (espais virtuals)
ü Evitar la confusió entre informació i coneixement.
ü En no crear una nova ignorància (relats subjectius i interessats,
falses noticies...).
ü Que el seu l’ús no promocioni un excés d’individualisme.
· També caldria
preguntar-se si no ens estarem
equivocant construint una societat en la qual tot funciona amb un “clic”, on infants i joves creuen que així s’obté el
resultat desitjat. Cada cop la seva ment s’allunya més de conèixer que tot té
un procés i s’acosta més a que, de manera màgica, ha d’haver un resultat i ja
està; ni observen els processos, ni els coneixen, ni els entenen, és a dir, una
nova mena d’ignorància està apareixent. En una societat d’aquesta mena
s’elimina l’experimentació, els dubtes, la curiositat. la confrontació
d’idees... tot allò que condueix als sabers i ens allunya de la ignorància i
l’analfabetisme.
· Mesurar els aprenentatges amb tecnologia no és
eficient perquè hi ha habilitats i capacitats francament difícils de mesurar.
· L’educació a
distància arrossega similar avantatges i obstacles dels esmentats.
EL
SEU ÚS AL SERVEI DEL CONEIXEMENT
Hi
ha una quantitat substancial d'iniciatives en la direcció d’unes TIC eficients.
La majoria d'aquestes iniciatives donen suport a la ciutadania, a joves, a
xarxes de pares i mares, a fi de formular espais de participació, de discussió
i de cerca d’alternatives. Aquests moviments han desencadenat una sèrie
d'intervencions experimentals, juntament amb una construcció progressiva de
solucions en el camp de la pràctica educativa i la societat civil. Algunes
d’aquestes són:
· Far Digital Promou iniciatives
que afavoreixin la protecció de la privadesa i les dades personals dels joves
durant la seva navegació a internet. I d'altres iniciatives que busquen
afavorir l'ús conscient i crític de les tecnologies digitals.
· XNet Proposta i facilita que els centres
educatius estiguin fora de Google Classroom.
· Open data, associació que neix
per promocionar els dades obertes a l'entorn de Barcelona.
· Myshadow de Tactical Tech,
ajuda a controlar les traces de les dades personals, permet observar com
s'estan rastrejant i proveeix informació crítica sobre la indústria dels dades.
· Escoles inquietes: una xarxa de formació
i suport educatiu d’escoles públiques que funciona de manera horitzontal i ha
aconseguit generar vincles i intercanvis personals i col·lectius molt potents.
Ha sorgit d'una necessitat de reflexió i de canvi pedagògic i del desig i la
demanda de centres.
El professorat les hi podem donar eficàcia i
eficiència si en la nostra feina no oblidem i implementen una acció crítica i
persistent:
· És important
mostrar les febleses de les tecnologies digitals i les seves limitacions i que
els continguts als quals accedim poden ser limitats i superficials.
· Si el seu ús es
basa en el treball individual i aïllat es pot caure en la dispersió i la
desorientació
· És important no
oblidar el caràcter social de l’educació i per això s’ha de donar
col·lectivament, conjuntament, amb models per imitar, amb interacció, amb
consideracions i ritmes diferents (si el conjunt dels docents ho decideixen,
segons la realitat del seu alumnat).
· Serà necessari
que l’alumnat faci ús d’aquestes sempre en el centre i no fora, i, que el
centre avaluï contínuament si les eines tecnològiques estan millorant el nivell
d’aprenentatge de l’alumnat; serà necessari que l’alumnat aprengui a saber que
fer per a no ser dependents d’aquestes i seguir el seu desenvolupament i vida
quotidiana; serà necessari que l’alumnat sigui conscient de l’interès comercial
que hi ha en aquest món de les tecnologies digitals i aprofitin les iniciatives
més locals (p.e. programari local i/o lliure) i els usos i projectes elaborats
col·laborativament.
Pensem junts, fem junts, siguem junts.
Notes:
v El pensament no ha de tenir
dret d’autor i la millor intel·ligència és la col·lectiva. Per això vull
compatir amb tu les meves reflexions. Pots pensar sobre el que dic, copiar-ho,
divulgar-ho, retallar i enganxar, però segueix la mateixa direcció que jo, gràcies.
v A les referències s’indica lectures que amplien el que es diu en
aquest escrit, aquesta és la intenció.
