22/9/18

Seminari “LA INNOVACIÓ AL MÓN EDUCATIU”


Durada: 5 sessions. Els dijous de 6,30 a 8,30 h. tarda
Comença: el 18 d’octubre a Barcelona.
Lloc: Ateneu Rebel. Carrer Font Honrada, 32-34.  Barcelona (Metro Poble Sec, línia verda).
Contingut del seminari:
Primera sessió. 18 octubre 2018: La vinculació entre educació i política. La trajectòria de la renovació pedagògica a l’escola.
Segona sessió. 25 octubre: Neoliberalisme i innovació educativa. Les directrius internacionals
Tercera sessió. 8 novembre: La innovació a casa nostra
Quarta sessió. 15 novembre: Innovació i feminisme.
Cinquena sessió. 22 novembre: La innovació i la política del Departament. Propostes i alternatives

Totes les sessions tenen una part per al debat.
Es lliurarà un llistat de lectures sobre la temàtica del seminari a les persones assistents.
Esperem el vostre correu si us voleu inscriure al seminari.

9/9/17

ARTICLES D’ACTUALITAT


Innovació i desigualtat educativa
Rosa Cañadell
No deixa de ser curiós que en uns moments on la despesa destinada a educació ha disminuït exponencialment, fins a situar-nos a la cua de tota la UE, en moments en els que s'han augmentat el nombre d'alumnes per aula, s'han disminuït el nombre de professorat, s'han augmentat les hores lectives... emergeixi la necessitat imperiosa "d'innovar".  Malgrat això, benvingut sigui el sobtat interès per millorar l'educació dels nostres infants i joves.

Però, juntament amb la celebració d'aquest nou interès públic pel que es fa i desfà a les aules, surten molts dubtes i moltes preguntes, sobretot pel que al projecte EscolaNova21. (...)

Universidades públicas: democracia, autonomía e ideologías en disputa
Carmen Rodríguez Martínez. Profesora de la Universidad de Málaga
(…)
El proceso de modernización, a partir de la democracia, en nuestro país supuso un salto sin precedentes de las universidades públicas en los años noventa, que alcanzaron un millón y medio de estudiantes posibilitando una gran transformación social y democratizando el saber para toda la población. Las generaciones jóvenes superaron en formación y aspiraciones a sus progenitores, una etapa que supuso un progreso para nuestro país que nadie puede esconder con discursos catastróficos. (…)
A pesar de ello la Universidad pública, sede del pensamiento libre e independiente que debería de ser, sufre envites por la mercantilización y privatización del conocimiento tratando de acabar con su sentido de bien público. En unas pocas décadas pasa de producir conocimiento y profesionales para el mercado a ser ella misma un mercado y ser dirigida como una organización de negocios. Desde entonces confundimos los objetivos del mercado con las preocupaciones de la sociedad civil y el propio Estado impone con poder coercitivo los imperativos de mercado. (…) 
Lo que ha ocurrido en la Universidad Rey Juan Carlos ha sido que, lejos de ejercer su autonomía universitaria, que significa independencia, un grupo de personas se han plegado al interés particular del poder político (suponemos que por transferencia de intereses) utilizado por el parido del gobierno para influir ideológicamente a su favor, llegando al extremo de conseguir la presidenta de la Comunidad de Madrid, Cristina Cifuentes, un título de master falso, según todo lo conocido, sin importarle en su defensa desacreditar a la institución pública.(…).

Una cohesió social de fireta
Cecilia Bayo
D’ençà que l’any 2009 es va proclamar la Llei d’Educació de Catalunya (la LEC), els governs i Departaments d’Ensenyament de torn han anat construint, amb la complicitat i la col·laboració d’aquelles que s’autodenominen esquerres republicanes i socialistes, un discurs que promou el principi de llibertat absoluta.
És el discurs de la llibertat de tria d’escola: tots tenim dret a triar l’escola on educar els nostres fills. I el discurs de la llibertat de tria d’escola, fins i tot, si és concertada: tots tenim dret a triar l’escola on educar els nostres fills encara que sigui privada i tenim dret, per tant, a rebre diners públics per dur els nostres fills a l’escola privada-concertada que volem. És també el discurs de l’autonomia de centre liberal: tots els centres públics tenen el dret de funcionar autònomament, definint projectes propis, externalitzant serveis lliurement i buscant-se els recursos que considerin necessaris per funcionar, tot tirant de patrocinis privats com els copagaments (il·legals i desiguals) de les famílies i competint amb els centres públics del voltant per atraure any rere any més preinscripcions. (...)

17/6/17

El paper de l’OCDE y les estratègies internacionals

by Xavier Díez

(...)

Ara bé, un dels problemes que tenim al nostre país en general, i la nostra educació en particular, és la nostra proverbial tendència a mirar-nos al melic. Preocupacions i angoixes semblants estan esdevenint a diversos països. I reformes polèmiques i estèrils també marquen les agendes polítiques de països com França, Portugal, Anglaterra i Gal·les, Suècia o Itàlia.

Precisament a Itàlia, Silvio Berlusconi, home capaç de fer grolleries sublims, a l’hora de defensar la darrera reforma educativa, i en un atac de sinceritat, va sintetitzar el que havien de ser les línies polítiques que havien de transformar el sistema educatiu italià en la línia d’eficàcia empresarial que tant d’entusiasme causa entre els seus afins. Deia que, l’educació italiana havia de fonamentar-se en les tres “I”: “Inglese, Informatica e Impresa”, o en altres termes, calia redefinir la seva orientació per adquirir competències tecnològiques, fer servir l’anglès com a llengua vehicular, i fer servir el sistema educatiu per a aquesta tendència cada vegada més gran, de fer “enaltiment del capitalisme”, que és la finalitat que persegueixen arreu noves assignatures i continguts com “emprenedoria”. En certa mesura, les tres “I” italianes, serveixen per resumir les prioritats de les polítiques educatives dels propers anys.

Article publicat a la revista Viento Sur - http://www.vientosur.info/spip.php?article12599

Educación pública, proceso constituyente y "nueva democracia" de mercado

by Marc Casanovas, es impulsor del Seminario Ítaca de Educación Crítica (SIEC) y redactor de la revista Viento Sur

El pasado sábado 25 de marzo se realizaron en Barcelona, de forma simultánea y en paralelo, dos importantes debates sobre el futuro de la educación en Catalunya.

Por una parte, en el edificio de CosmoCaixa, culminaba “Ara és demà”, un proceso de reflexión impulsado por el Departament d’Ensenyament y el Consell Escolar de Catalunya que a partir de 5 personalidades y sus respectivas ponencias pretende dibujar en clave constituyente la arquitectura de la educación de la futura república catalana. En teoría, este debate se planteaba como un proceso participativo abierto a entidades y particulares de la sociedad civil donde cada uno podría hacer su aportación. Pero en la práctica el proceso de discusión ha quedado bajo el control total de los ponentes propuestos desde arriba que son libres de aceptar o desestimar las aportaciones que les van llegando. (...)

Por otra parte, decíamos, el mismo día y a la misma hora, pero no en el mismo lugar sino en un instituto público de un barrio obrero de Barcelona (ya en sí toda una metáfora de las dos realidades que se confrontan) se celebraba el “Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana”. Un debate alternativo al institucional, abierto a todas e impulsado por todos los actores que han luchado por la educación pública en los últimos tiempos: Assemblea Groga, Ampas, sindicatos, asociaciones de vecinos, Xarxa d’escoles insubmises…y un larguísimo etcétera. Como el mismo manifiesto rezaba: “Este debate nace como una denuncia y alternativa a “Ara és demà” para reconducir el debate a aquellos temas pedagógicos, políticos y sociales que preocupan a la comunidad educativa que cree en la escuela pública y da la palabra a esta misma comunidad”.

Article publicat a la revista Viento Sur - http://vientosur.info/spip.php?article12490