8/8/19

ARTICLES D’ACTUALITAT

Contra la segregació educativa
Rosa Cañadell

El passat mes d'abril, la ONG Save the Children va presentar un informe alertant que Catalunya és el segon territori amb més segregació escolar socioeconòmica de l’Estat espanyol, després de la Comunitat de Madrid. Set de cada deu infants en situació de vulnerabilitat estudien en centres on es concentra alumnat que viu en entorns desafavorits. (...), la segregació en l'àmbit educatiu consolida les desigualtats socials, redueix les oportunitats educatives d'una majoria de l'alumnat i posa en risc la cohesió social. Si volem construir una societat més justa i més igualitària necessitem un sistema educatiu que elimini tot tipus de segregació. I per això cal una única xarxa educativa, pública, gratuïta i igualitària, la desaparició progressiva dels concerts educatius, la limitació de la llibertat d' escollir centre, i recursos suficients perquè tot l'alumnat pugui desenvolupar-se personal, intel·lectual, cultural, social i laboralment. Llegeix més

FORMACIÓ PROFESSIONAL. Un altre atac neoliberal a l’Educació
Pep Barceló

El 29 d’abril d’enguany es va publicar al DOGC la Resolució EDU/1076/2019 de 24 d’abril que preveu l’increment de les hores que l’alumnat de Formació Professional Dual farà a l’empresa, en detriment de les hores lectives en el centre educatiu. A més, per unificar el currículum i l’organització dels centres educatius, també es reduiran les hores lectives de l’alumnat que no fa Dual.
Per l’any 2019 el Departament ha fet unes orientacions sense cap suport legal, ja que tots els decrets curriculars actuals, de tots els cicles formatius, es basen en uns decrets aprovats pel Consell Escolar de Catalunya i que encara són vigents.
Per què “orientacions” i no Ordre?
Aquestes “orientacions”’ no respecten l’estructura dels currículums oficials publicats al DOGC, les modifiquen (creació, fusió i/o supressió de les Unitats Formatives establertes normativament i plenament en vigor actualment); proposen una estructura horària que incompleix les hores establertes als Decrets curriculars dels Cicles Formatius; poden afectar a l’alumnat amb unitats formatives pendents si alhora de superar-les en un altre curs aquestes unitats no tinguin equivalència en la nova estructura; no hi ha cap informació de compleció d’estudis per a l’alumnat que els hagi iniciat amb els currículums vigents; no emparen l’alumnat que ja està estudiant. Els efectes poden ser evidents: una situació d’incertesa per a l’alumnat que podria estar afectat i que legitimaria les impugnacions per uns canvis curriculars no emparats per la legislació; unes “orientacions” no poden diferir de la normativa jurídica vigent. Però es fa amb “Orientacions” no amb una Ordre perquè aquesta suposa sotmetre el projecte d’Ordre a dictamen del Consell Escolar de Catalunya i a negociació a la Mesa Sectorial d’Educació; masses perills d’oposició a una iniciativa de la política educativa de l’actual Departament d’Ensenyament. Llegeix més

La trampa de la ‘cultura del esfuerzo’
Julio Rogero

La escuela oculta que la desigualdad social de partida cuando se accede a ella determina en gran medida tu futuro, y que no existe la igualdad de oportunidades, sino una falsa meritocracia en la que suelen perder los mismos.
El reciente informe de Intermon Oxfam Desigualdad 1 – Igualdad de oportunidades 0: la inmovilidad social y la condena de la pobreza nos dice que esta y la desigualdad son hoy mayores que hace once años, cuando comenzó la crisis económica. La recuperación económica solo ha sido para algunos y el riesgo de pobreza ha aumentado notablemente. Los ricos son más ricos (aumentó su riqueza un 12% en el último año) y los pobres son cada vez más y más pobres. Además, el informe constata que la pobreza se hereda, algo que también indicaba el último informe FOESSA, elaborado por Cáritas: más del 80% de los hijos de familias pobres serán también pobres. Además, se ha producido un efecto de desclasamiento de parte de la población: una de cada seis familias de clase media, que con la crisis cayó en situación de paro y exclusión social, no ha sido capaz de salir de esa situación. Llegeix més

13/6/19

FORMACIÓ PROFESSIONAL. Un altre atac neoliberal a l’Educació

by Pep Barceló

El 29 d’abril d’enguany es va publicar al DOGC la Resolució EDU/1076/2019 de 24 d’abril que preveu l’increment de les hores que l’alumnat de Formació Professional Dual farà a l’empresa, en detriment de les hores lectives en el centre educatiu. A més, per unificar el currículum i l’organització dels centres educatius, també es reduiran les hores lectives de l’alumnat que no fa Dual.

Per l’any 2019 el Departament ha fet unes orientacions sense cap suport legal, ja que tots els decrets curriculars actuals, de tots els cicles formatius, es basen en uns decrets aprovats pel Consell Escolar de Catalunya i que encara són vigents.

Per què “orientacions” i no Ordre?

Aquestes “orientacions”’ no respecten l’estructura dels currículums oficials publicats al DOGC, les modifiquen (creació, fusió i/o supressió de les Unitats Formatives establertes normativament i plenament en vigor actualment); proposen una estructura horària que incompleix les hores establertes als Decrets curriculars dels Cicles Formatius; poden afectar a l’alumnat amb unitats formatives pendents si alhora de superar-les en un altre curs aquestes unitats no tinguin equivalència en la nova estructura; no hi ha cap informació de compleció d’estudis per a l’alumnat que els hagi iniciat amb els currículums vigents; no emparen l’alumnat que ja està estudiant. Els efectes poden ser evidents: una situació d’incertesa per a l’alumnat que podria estar afectat i que legitimaria les impugnacions per uns canvis curriculars no emparats per la legislació; unes “orientacions” no poden diferir de la normativa jurídica vigent. Però es fa amb “Orientacions” no amb una Ordre perquè aquesta suposa sotmetre el projecte d’Ordre a dictamen del Consell Escolar de Catalunya i a negociació a la Mesa Sectorial d’Educació; masses perills d’oposició a una iniciativa de la política educativa de l’actual Departament d’Ensenyament.

Les pretensions reals de l’actual Departament respecte a la FP

Ja han estat exposades a la llum pública pel professorat de FP, per bona part de la comunitat educativa i per alguns sindicats, però cal que hi insistim. La implementació de la reforma curricular que es pretén significa una distribució curricular per famílies professionals i una assignació d’hores que implica reducció molt significativa d’hores lectives.

Malgrat el Departament presenta la reforma com la millor manera de “resoldre certes necessitats singulars i específiques” de la Formació Professional Dual així com “reduir l’abandonament escolar”, obvia, potser intencionalment, la capacitat dels centres educatius per parlar, debatre i proposar millores  perquè el Departament pretén, en definitiva, atorgar la Formació Professional a les empreses i utilitza com a excusa la Formació Professional Dual, una modalitat minoritària sobre el conjunt global de la Formació Professional (un 4,6% dels 120.000 que conformen la totalitat de l’alumnat de la Formació Professional).

Respecte a l’abandonament, els centres són molt conscients que aquest s’origina, en gran mesura, per manca de reconeixement social, empresarial i institucional d’aquests estudis, i, que està molt relacionat amb la mancança d’una efectiva orientació, dels recursos humans i econòmics precisos, de ràtios adequades, de desdoblaments... en qualsevol cas tampoc no es pot deslligar de l'abandonament que es produeix en els altres estudis (ESO i Batxillerat) per una situació social de precarietat i de falta de seguretat per poder tenir un projecte de vida. Només treballant l'abandonament des de l'ensenyament no s'eradicarà l'abandonament. L’actual política del Departament defuig de cap inversió en la Formació Professional, com ho fa de la resta del sistema educatiu, i de promoure cap política social des del govern.

En resum, les pretensions actuals del Departament són:

·         Que l’alumnat rebi exclusivament una formació que es considera necessària per a l’àmbit i funcionament empresarial al qual s’haurà d’adaptar.
·         La reducció d’hores lectives i eliminació de les hores de lliure disposició (disminució de professorat).
·         El control absolut del procés d’aprenentatge de l’alumnat (continguts, tasques del professorat...).

La política del Departament per a la Formació Professional

La política del Departament està emparada en una legislació feta a la mida per a les seves pretensions. A força de temps i de canvis en lleis i altres normatives que les desenvolupen ha aplanat el terreny per desmuntar la Formació Professional com ho està fent amb la resta dels Ensenyaments públics.

La LEC ha donat cobertura a tots els avanços privatitzadors, comercialistes i de gestió empresarial amb els quals s’està transformant la Formació Professional. A més del canvi en la gestió dels centres, entre altres canvis, que es dóna a tots els ensenyaments, ens diu:

Que la Formació professional ha d’estar adreçada a la pervivència de l’actual estructura del sistema econòmic

Article 62
Formació professional
1. La formació professional, que té com a finalitats l’adquisició de la qualificació professional i la millora d’aquesta qualificació al llarg de la vida, i també l’actualització permanent dels coneixements dels treballadors perquè puguin respondre a les necessitats derivades de la competitivitat del teixit econòmic (...)

3. El Govern, amb la participació dels sectors afectats, entre els quals hi ha els agents socials i econòmics i les administracions locals, ha de programar una oferta d’estudis de formació professional inicial integrada en el sistema educatiu, en el marc del que disposa l’article 44. La programació ha de respondre a una visió global, adaptada a les necessitats del territori i del mercat de treball,

6. Els currículums dels ensenyaments de formació professional inicial han d’atendre la innovació, les necessitats educatives dels sectors econòmics, les iniciatives de sectors nous i els mercats emergents. El mòdul de formació en centres de treball ha de formar part del currículum dels nivells formatius.

8. Pertoca al Govern, d’acord amb el que determinen aquest article i l’article 53, establir el currículum corresponent a les diverses titulacions que integren l’oferta de formació professional inicial i determinar els mecanismes de col·laboració amb els agents educatius, econòmics i socials, amb les universitats i amb les empreses.

Que aquest ensenyaments han de ser dissenyats amb la participació i el vistiplau dels sectors econòmics.

Article 72
Centre educatiu
(...)
2. Sens perjudici del que estableix l’apartat 1, per als estudis de formació professional tenen també la consideració de centre educatiu els centres situats en instal·lacions i equipaments d’agents econòmics, empreses i institucions que siguin autoritzats pel Departament

Article 159
Competències dels ens locals
(...)
Quart. La programació dels ensenyaments de formació professional i la coordinació amb l’entorn territorial i empresarial, i el foment de la implicació dels agents territorials i socials en el compromís educatiu de tota la societat.

Article 170
Cooperació amb empreses i sindicats
(...)
2. Les empreses i les organitzacions empresarials col·laboren per mitjà de convenis en els ensenyaments propis de la formació professional. Així mateix, les organitzacions empresarials i les organitzacions sindicals del sector productiu
participen en el Consell Català de Formació Professional.

Article 174
Consell Català de Formació Professional
1. El Consell Català de Formació Professional és l’òrgan de consulta i d’assessorament del Govern respecte de la formació professional, de composició interdepartamental, en què participen administracions locals, organitzacions empresarials
i organitzacions sindicals.
2. El Consell Català de Formació Professional ha d’articular els mecanismes necessaris per a assolir progressivament la integració dels subsistemes de la formació professional a Catalunya i, amb aquesta finalitat, ha d’exercir les funcions, formular les propostes i emetre els informes establerts pel seu ordenament específic.

Disposició Addicional Dinovena
Centres que imparteixen accions formatives derivades de la integració de les ofertes de formació professional

El Govern adapta la composició, les funcions i la denominació dels òrgans de govern dels centres que imparteixen accions formatives derivades de la integració de les ofertes de formació professional per tal de garantir, d’acord amb l’ordenament, que la comunitat educativa, els representants dels agents econòmics i socials i la institució titular del centre participen en el govern del centre.

I, finalment, per endolcir el negoci per als agents econòmics se’ls assegura un bocí del diner públic.

Disposició Addicional Vuitena
Finançament d’ensenyaments postobligatoris
En funció de les necessitats d’escolarització derivades de la programació educativa, d’acord amb el que estableix l’article 200, es poden concertar ensenyaments de batxillerat i formació professional en els centres que els imparteixen.

Una altra cobertura legislativa ha estat la que indueix als centres de Formació professional a una gestió empresarial de manera que en un futur puguin ser traspassats a un altre sector que no sigui l’educatiu. En aquest sentit apareix la Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i qualificació professionals de Catalunya (FQPC) i successivament les diferents ordres (EDU/432/2006, de 30 d’agost), resolucions (RESOLUCIÓ ENS/1163/2015, de 28 de maig )...  que la desenvolupen.

La Llei 10/2015, de 19 de juny, estableix en el seu preàmbul, entre altres que:

III
Aquesta llei té per finalitat establir una regulació de la formació professional al llarg de la vida i comprèn el conjunt d’actuacions, serveis i programes de formació i qualificació professionals del sistema educatiu i de la formació per a l’ocupació, promoguts i sostinguts amb fons públics i destinats a les persones al llarg de la vida i a les empreses, d’acord amb les competències que corresponen a la Generalitat.
La Llei crea un marc orientat a l’aplicació del model de formació professional a Catalunya com a element estratègic per a millorar el nivell de qualificació professional de les persones, per a incrementar-ne l’ocupabilitat i per a impulsar la competitivitat de les empreses.
(...)
La integració efectiva dels subsistemes de la formació professional requereix la definició dels instruments que permetin compartir, interrelacionar i optimitzar els dispositius i recursos existents.
(...)
Aquesta llei s’estructura en cinc títols. El títol primer conté les disposicions generals: objecte de la Llei, finalitats i funcions del sistema de formació i qualificació professionals de Catalunya, àmbit d’aplicació, principis rectors i drets.
El títol segon regula l’estructura del sistema. Primerament, crea la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professionals, integrada, en qualsevol cas, per la Generalitat i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives a Catalunya, com a òrgan rector de planificació estratègica i avaluació de les polítiques del sistema. També crea l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, com a organisme autònom de caràcter administratiu, que constitueix l’òrgan de direcció i de coordinació dels serveis bàsics del sistema i de gestió dels serveis que li són propis.
(...).
Es defineix la categoria de centre de formació professional integrada, que inclou els centres que ofereixen els serveis bàsics del sistema d’una manera integrada i en els quals s’han de constituir els consells de formació i empresa, que són els òrgans de participació i col·laboració amb els sectors productius.
(...)
El títol cinquè estableix l’aplicació de models de gestió de la qualitat als centres de formació i els principis d’impuls a l’emprenedoria i la innovació en la formació professional. S’estableix l’informe d’avaluació del sistema.
Finalment, cal posar en relleu que aquest nou marc normatiu es planteja des de la perspectiva de la simplificació administrativa i el millorament dels serveis als usuaris.

El seu articulat desenvoluparà profusament l’esperit present al preàmbul

Amb l’Ordre EDU/432/2006, de 30 d’agost es crea el Projecte de qualitat i millora contínua dels centres educatius i s’especifica que:

(...)
El Projecte de qualitat i millora contínua pretén difondre i fer arrelar en els centres docents criteris i instruments de revisió, avaluació i redefinició permanent del treball. Aquest projecte consisteix en cursos i seminaris
específics, en jornades d’intercanvi d’experiències i, sobretot, en l’agrupació dels centres en xarxes de treball, organitzades en quatre nivells, amb l’objectiu de donar-se suport mútuament i compartir experiències, metodologies i noves eines de gestió i millora. Els quatre nivells són: el primer, anomenat D, d’iniciació; el segon, C, de creació i desenvolupament progressiu del sistema de gestió; el tercer, B, d’implantació, certificació i extensió del sistema de gestió; i el quart, A, de consolidació del sistema de gestió i impuls de noves millores en la gestió.
Mitjançant aquests sistemes de gestió es vol ajudar els centres a: orientar les actuacions per donar resposta a les necessitats formatives de l’alumnat, les famílies, les empreses, l’entorn social i els requeriments establerts; potenciar estratègies de desenvolupament i implicació de les persones que hi treballen; gestionar, de manera sistemàtica i transparent, els processos que es desenvolupen; fonamentar la gestió dels processos en els fets, la mesura i la informació; fomentar la cultura de la millora contínua, la innovació i l’intercanvi de bones pràctiques amb altres centres; promoure el compromís col·lectiu i la coherència d’objectius en la definició i el desenvolupament dels valors, les polítiques i les estratègies de centre, i orientar el centre cap a la consecució de bons resultats en relació amb els seus objectius.

Amb el seu articulat es pretén: la implantació d’un model de gestió de la qualitat del centre i, si escau, de certificació; posar a disposició de l’equip auditor les actes de les inspeccions; un cop assolida la certificació, els centres han de mantenir-la durant, com a mínim, dos cicles consecutius complerts de certificacions; l’acreditació ha de basar-se en normes ISO o amb el model d’excel·lència E2cat; els centres han de partir d’un anàlisi DAFO i d’un  PLÀ ESTRATÈGIC (que reculli els objectius del projecte de direcció, si es signen acords de coresponsabilitat i els objectius estratègics);  que les característiques de qualitat del procés vinguin determinades per indicadors (Proveïdor – Entrada – Procés – Sortida - Client)...

Amb la RESOLUCIÓ ENS/1163/2015, de 28 de maig es convoca concurs públic per a la selecció de centres educatius que imparteixen ensenyaments professionals o de règim especial per ser inclosos, a partir del curs 2015-2016, en el Projecte de qualitat i millora contínua, i s'estableixen els requisits específics de participació. Aquesta resolució diu pretendre mantenir el Projecte de qualitat i millora contínua que ajuda als centres participants a orientar les seves actuacions, a les famílies, a les empreses i a l’entorn social perquè aquest projecte potència estratègies de desenvolupament i implicació; es gestiona sistemàtica i transparentment; es fomenta la cultura de la millora contínua, la innovació i l’intercanvi de bones pràctiques... i s’assoleix l’excel·lència en els resultats.

La LEC, el decrets: d'autonomia de centres, el d'equips directius, el de plantilles, ... encara que genèrics són els que donen peu tant a l'entrada de les empreses com en la gestió empresarials dels centres com si fossin empreses. De fet on primer es va introduir va ser a la Formació Professional, amb els certificats de qualitat amb l'excusa de poder fer cursos ocupacionals que donarien ingressos als centres, cosa que no ha estat així sinó al contrari. En definitiva tant la legislació com la normativa que posteriorment la desenvolupa ens indica que hi ha un intent de convertir la formació professional reglada en formació ocupacional com a pas previ a la seva externalització i privatització definitiva.

La reestructuració necessària de la FP

La Formació Professional no ha de ser l'escola d'aprenents de les empreses, pagada amb diner públic, no ha d'instruir en processos productius, sinó que ha de situar una professió en un entorn econòmic, tecnològic i polític determinat donant les eines necessàries a l'alumnat perquè pugui especialitzar-se, però també perquè es desenvolupi com a ciutadà, o sigui amb esperit crític.

Si és necessària una reestructuració de la Formació Professional, a diferència del que proposa el Departament d’Educació, aquesta ha de comportar la millora de la seva qualitat, que augmenti les oportunitat de l’alumnat, que gaudeixi d’un reconeixement social, empresarial, institucional i internacional. Per això la proposta d’organitzar els estudis de Formació Professional en tres anys acadèmics (reconeixent els CFGM com a equivalents al batxillerat a tots els efectes i els CFGS amb la seva equiparació al grau universitari) és una proposta adient.

Pel que fa a la Formació Professional Dual aquesta hauria de eradicar-se perquè és simplement formació ocupacional pagada amb el pressupost públic, la formació, educació, que rep l'alumnat és minsa i només rep una instrucció i un adoctrinament en la ideologia empresarial dominant; en les estades en les empreses cal considerar l’alumnat com un actiu, és el futur del país. Les estades no poden ser un instrument d’explotació laboral ni una manera de fer una inserció laboral a qualsevol preu; cal el reconeixement dels drets de l’alumnat com un/a treballador/a més i els costos derivats han d’anar a càrrec de l’empresa, com es fa amb la resta de treballadors/res.

El model curricular únic plantejat pel Departament és ineficient ja que és l'equip docent del centre, en funció de la tipologia de l’alumnat i de l’entorn social i laboral, el que realment pot adaptar, amb eficiència, el currículum oficial dels cicles formatius per ell impartit.

El funcionament dels centres ha de tornar al treball col·lectiu i cooperatiu dels seus professionals tant pel que fa als seus objectius docents com pel que fa a la gestió del centre. El centres han demostrat, al llarg del temps, la seva capacitat per organitzar-se (programació, avaluació, canvis...) sense optar per models empresarials que no sempre poden ser transferibles a l’àmbit educatiu.

12/6/18

Noves formes de privatització a l’Ensenyament

By Pep Barceló


La privatització de l’educació es produeix si l’Estat permet i fomenta la participació del sector privat per a l’oferta de serveis d’educació pública. És a dir, l’educació pot privatitzar-se si els estudiants es matriculen a escoles privades (p.e. els xecs escolars) o si l’educació està finançada de manera privada (p.e. concerts). Inicialment a l’Estat espanyol es va promoure la privatització de l’educació amb la justificació que calia omplir les mancances que hi havia en la prestació de l’educació heretada del franquisme

Tanmateix, avui, cal considerar, també, la privatització en educació en la importació d’idees, tècniques i pràctiques del sector privat per tal de que el sector públic s’assembli més a les empreses i al món empresarial. Aquesta privatització en l'educació contribueix a construir una nova "moral del mercat" on l'educació experimenta un procés de mercantilització i es considera només una mercaderia que pel seu valor per a la persona o la societat.

Així doncs i malgrat sabem que en totes les èpoques el gran capital ha aspirat a mantenir l'apropiació de la riquesa, ara s’orienta, per seguir en el seu objectiu, cap a: reconfigurar el consum, el treball i els tipus de mercaderies; dissenyar i construir llocs de treball mai coneguts; generar noves formes de plusvàlua i una circulació, i apropiació, dels diners diferent... tracta de crear una nova realitat, socialment acceptada, que permeti mantenir el poder i la riquesa en les seves mans. El món de l’ensenyament no es lliura d’aquesta estratègia ni d’aquesta apropiació de la riqueza. Contínuament es fan provatures i experimentacions...


LES NOVES FORMES, ARREU DEL MÓN, QUE CAL TENIR EN COMPTE

·         El paper dels grans organismes internacionals.

Sembla que es vol mantenir la mateixa direcció iniciada en el últim terç del segle passat. Al segle XXI, el Banc Mundial segueix sent el més poderós i hegemònic de les organitzacions internacionals que actuen en l'educació. El banc és el principal finançador internacional d’educació en els països en vies de desenvolupament o en països amb rendes baixes. En els darrers temps, la implicació del Banc Mundial en el que anomenen “reformes” ha crescut substancialment. Les prioritats per a l’educació s’estableixen segons interès del Banc Mundial i d’altres organitzacions internacionals; la intervenció d’aquestes grans organitzacions en l’Ensenyament sempre significa l'augment de la contribució econòmica de les famílies en l’educació del seus fills (quotes, aportacions, subvencions...). Aquesta pressió comporta: transformació de l'educació d'un bé públic a una mercaderia privada; falta de control i regulació del món educatiu; transformació d’identitats (director a directiu, professor a tècnic...; precarietat dels professionals; perpetuació de les diferències socioeconòmiques en la societat...

·         Creació de la industria educativa.

Actors privats han, i estan, contribuïnt al desenvolupament d’una indústria educativa que es troba darrere de la privatització educativa a diferents països. Aquesta indústria educativa es presenta com un benefici per als governs:
subcontractació activitats convencionals; la formació dels professionals; els llibres de text o programari; la redacció de textos de polítiques d’educació o l’avaluació de polítiques i programes; els productes TIC i certificacions; serveis de preparació de proves; assessors...

·         Influir en les polítiques educatives.

A nivell mundial es percep com mitjançant assessorament, consultes, investigacions, avaluacions... s'està privatitzant formes d'influència. Organitzacions del sector privat i organismes supranacionals estan cada cop més implicats tant en la formació de polítiques com en la seva aplicació.

El gran empresariat es situa com actor polític i té per objectiu promoure actuacions que influexin en els processos de reforma educativa en la direcció del seu concepte del “mercat”, i, que afavoreixin els seus interessos. A diferència dels Think Tanks, el seu objectiu és articular idees per influir en les agendes polítiques i legislatives amb suposats arguments científics que donin credibilitat i legitimitat, generalment a l’ombra del escrutini públic.

Igualment, mitjançant polítiques de finançament de la investigació i de les universitats tenen una capacitat important per emmarcar la investigació en la recerca de resultats, suposadament científics, però, en qualsevol cas, beneficiós per al seu negoci.

Malgrat que el gran empresariat vol ser concebuts com a “actors individuals”, acostumen a treballar en estreta connexió amb xarxes més àmplies: empreses de consultoria; organitzacions internacionals o d’altres tipus; organitzacions de coneixement... Aquestes xarxes i espais ofereixen al gran empresariat un entorn propici on forjar i promoure els seus postulats.

·         La “new philanthropy”.

Un bon exemple ens el dóna Janelle Scott (Universitat de Califòrnia, Berkeley) quan ens il·lustra sobre aquesta “Filantropia” al EEUU a “The Politics of Venture Philanthropy in Charter School Policy and Advocacy” i ens diu que diferents filantrops han finançat durant molt de temps una àmplia investigació educativa, pràctiques i iniciatives polítiques, principalment a través de fundacions pròpies com la Fundació Ford, la Corporació Carnegie de Nova York, la Fundació Rockefeller... Alguns observadors han criticat aquests esforços perquè feien poc per canviar el status quo a l’educació i han demanat accions més agressives per part d’aquest sector. D’aquesta crítica ha sorgit una nova forma filantròpica, sovint anomenada filantropia d’empresa. Nous filantrops, que com els anteriors, han acumulat riquesa amb una combinació de indústria personal, polítiques fiscals favorables i expansió econòmica; aquests riquesa els proporciona l’oportunitat d’influència i incidència en la política educativa. Per aquesta raó promouen la reforma de l'educació; s’adrecen específicament a l’escola per la seva privatització i l’elecció de centre. Aquests nous filantrops s’han convertit en els més Influents sobre els responsables polítics en l’àmbit educatiu: funcionant com a coalició de defensa de facto; sovint financen la les mateixes iniciatives i organitzacions educatives; avaluen l’èxit segons mesures de resultat similars; i perseguir objectius similars per a l’educació pública.Com a tal, solen afavorir el mercat educatiu, la competència, l'estandardització i creuen que les reformes que proposen serveixen per al conjunt del sistema educatiu perquè consideren que les polítiques educatives dutes a terme fins ara no han estat  efectives. Juntament amb les fundacions ja existents en aquest àmbit sorgeixen aquestes noves com Enterprise Institute, Heritage, Foundation, Manhattan Institute,  Hoover Institution, Fundació Bradley, The Broad Foundation.... L’acció d’aquest no assegura la sostenibilitat del suport filantròpic en el desenvolupament final del sistema, sobretot en una caiguda econòmica ni si continuarà compromesa amb la seva actual acció.

En les conclusions finals de la seva investigació ens diu que la filantropia empresarial és política perquè impugna les nocions que es mantenen des de fa temps sobre l'assignació de poder a l'escola, especialment el paper dels pares, professors, escoles. Els professionals educatius i els pares han de tenir la possibilitat de prendre decisions informades sobre quines organitzacions acceptaran finançament o amb qui col·laboraran.

Com podem veure el món corporatiu és cada cop més actiu en el món educatiu. Si fins ara les empreses privades han intervingut en els sistemes educatius venent serveis, tecnologies, materials d’aprenentatges, promoció de principis, consultoria, contingut... favorables al negoci avui s’incorpora noves formes com la filantropia.

És sabut que les institucions filantròpiques són organitzacions destinades a promoure el benestar dels altres mitjançant donacions i/o beques. Aquesta posició els pot permetre, per la seva capacitat de finançament, establir estratègies en diverses direnccions; una d’aquestes, la privatització de l’educació.

És ben visible com institucions,  empreses, organismes i altres proporcionen finançament. Així podem veure exemples com  Lumni[1], o de programes orquestrats per empreses[2] o racons foscos del mecenatge com el “Sugar daddy,suga rbaby”[3],però del mecenatge cal parlar-ne detalladament.

El mecenatge és la protecció exercida per una persona, fundació, entitat, etc., que sosté, empara o subvenciona de manera generosa sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats, però que implica, en la realitat, una clara captació de voluntats.

Avui en dia el mecenatge es dut a terme, generalment, per fundacions com la Ford Foundation o la Rockefeller Foundation si bé també es mantenen personalitats a les quals se les considera com a mecenes; es diu d’elles que són organitzacions, o persones, filantròpiques que condueix accions i projectes en l'àmbit de l'apoderament econòmic, l'ensenyament, els drets humans, el medi ambient, la democràcia,  les arts creatives, el desenvolupament del tercer món, etc. El mecenatge exercit no és en qualsevol direcció i normalment està dirigit a la formació de futurs líders en qualsevol l’àmbit; un exemple a casa nostra és la Fundación Empieza por Educar[4] (Teach For All a nivell internacional) que promou la família Botín.

Òbviament, només cal endinsar-se en el procedir d’aquestes fundacions i/o mecenes per observar quins són els seus objectius i programes, els quals, es corresponen amb una visió i una ideologia concreta i, per tant, amb uns afanys. Podem dir, si més no, que la vinculació amb ells implica un sotmetiment a interessos privats i ideològics que pretenen captar el pensament i la mentalitat de la ciutadania.

Per un altre costat tenim el patrocini i la donació com a inversió mediàtica. El patrocini té una significació de sosteniment, d’acudir en ajut a unes necessitats i la donació de cedir la possessió sense rebre’n res en bescanvi. Però la realitat és tossuda i sovint ens demostra que els conceptes teòrics no sempre es compleixen.

Les accions de patrocini i donació ajuden a millorar la reputació de qui les realitza, fins i tot arribant a convertir-se en una acció de relacions públiques. Aquestes ajudes o aportacions econòmiques, en espècie, en personal, equipaments, tecnologia, etc., del patrocinador donant-li suposa a qui la rep té alguna contrapartida, no econòmica, generalment en el camp de la imatge i la comunicació, en favor de l’entitat patrocinadora. Per exemple, en el cas d’empreses, l’objectiu del patrocini empresarial pot ser: millorar la imatge de la marca o de l’empresa; incrementar la seva notorietat; comunicar un missatge d’empresa sensible; ampliar el seu públic i/o mercat; introduir un nou producte; relacionar-se amb el sector públic...[5]. És evident que estem davant d’una estratègia de les corporacions en la direcció de facilitar material, formació, manteniment, creació de centres...,  aparentment de forma altruista (acció social), però cercant, realment, imatge, rebaixa fiscal, vendes, incidència ideològica en la població (estat d’opinió, conducta...), etc.

·         El capitalisme cognitiu.

Una orientació que està prenent el capitalisme avui té un marcat caràcter cognitiu, perquè  ara s’està col·locant en un segon pla la privatització, tal com la coneixem fins ara; la prioritat no està en cobrar-li a les famílies per l’educació de les seves filles i fills, sinó privatitzar el saber i el coneixement científic.

El capitalisme treballa perquè al coneixement punter només accedeixi un limitat grup d'individus El coneixement que circula lliurement com a “societat de la informació”, és coneixement bàsic, accessori, sovint desfasat… encara que tinguem la il·lusió de tenir accés a la globalitat del que el gènere humà ha produït. Per a la majoria impulsa un coneixement en certa manera endarrerit, d'aprenentatges virtuals sense cap interacció social o de repeticions de sabers pràcticament inútils en el present. En definitiva es tracta d’orientar els aprenentatges cap a àrees altament tecnològiques, amb el desenvolupament d'habilitats que permetin produir abundants mercaderies immaterials, que sostinguin ideològicament al sistema; l’interès és aconseguir professionals en etern aprenentatge dels requeriments de la producció, però sense pensament crític i sense capacitat de qüestionar l'ordre existent. Alhora, una elit treballa en les noves armes de la dominació: biologia molecular, big data, intel·ligència artificial, robòtica, enginyeria genètica… L'escola, per a la majoria, no cal que accedeixi la informació ni al coneixement punter perquè es precís que tingui un paper de contenció social, per entretenir,  esmorteir conflicte, esborrar qualsevol identitat de classe…Si aquesta visió de l’educació arribés a imposar-se, l'accés al coneixement seria una altra forma d'estratificació social


NOVES FORMES EN LA NOSTRA REALITAT

En la nostra realitat hi ha formes de privatització conegudes com la doble xarxa pública/privada (totes les darreres lleis la perpetuen: LOE, LOMCE, LEC i les altres autonòmiques, i, fins i tot el avantprojecte presentat pel PSOE el 2018 ho fa), però en el seu procés continuo d’apropiació de la riquesa el capitalisme ens presenta noves formes a casa nostra.

·         El gir en la gestió.

Com s’ha pogut comprovar fins ara, la privatització de l’Ensenyament es produeix quan l’Estat ha permès i ha fomentat la participació del sector privat en l’abastament de serveis en l’Educació pública o si amb els diners dels contribuents es contribueix a la subvenció dels centres privats. En qualsevol modalitat que aquesta es produeixi, l’acció governamental té greus impactes negatius sobre el dret a l’educació, en particular pel que fa a la disponibilitat i l’accessibilitat d’educació gratuïta, la igualtat d’oportunitats educatives i la qualitat de l’educació.

Avui podem veure, per exemple, que aquesta privatització es vol dur a terme mitjançant la col·laboració pública/privada (p.e.: l’acord de col·laboració sobre formació professional dual entre Nissan i la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya). Això implica l’inici d’un canvi en la gestió global del sistema que serà ampliat en la mesura que les diferents accions dutes a terme es consolidin.

Com s’ha esmentat fora de la nostra realitat, també aquí la privatització s’està afavorint amb la importació d’idees, tècniques i practiques del sector privat per tal que el sector públic s’assembli més a les  empreses o a la gestió empresarial. Això es palpable en la orientació que se li ol donar a la gestió en els centres educatius.

·         La zonificació, la igualació de centres i la llibertat d’escollir centre.

La zonificació. Es parla de zonificar quan realment es deszonifica, és a dir, es suprimir les normes que limiten el poder triar qualsevol centre en qualsevol lloc, sigui aquest el que sigui. Es tracta d'una desregulació, d'afavorir una privatització més de l'educació augmentant la possibilitat de més clients per al centres privats concertats. Que en opinió dels que diuen defensar el lliure mercat s’ha de buidar a l'Estat de competència i transferir-la als agents privats.

Aquesta política menysté que la zonificació en districtes escolars facilita la coordinació entre professorat i centres d'una mateixa zona, vincula amb l'entorn i ensenya a conviure en i amb la diversitat en una societat mestissa i plural, (un element de la realitat que es va construint en la nostra societat). També menysprea algunes dificultats com el cas del desavantatge de viure en zones rurals, l'increment del temps emprat en el transport dels alumnes, l'encariment del mateix, sense oblidar-nos de les conseqüències que produeix l'augment del trànsit a les ciutats, la major exposició a la contaminació, l'aparició de problemes de salut, l'augment de la fatiga en els estudiants, etc.

L'organització territorial per districtes escolars part d'un enfocament solidari, que aposta per la convivència plural i la cohesió social, amb "comissions d'escolarització", en què participen tots els sectors de la comunitat educativa, que s'encarreguen de garantir una distribució racional i equitativa de tot l'alumnat en els centres educatius pròxims als seus llocs de residència. Així doncs, aquesta mena de districte únic que es vol imposar sembla que no es planteja amb la finalitat de millorar el sistema educatiu, sinó com una estratègia llargament enyorada per la patronal de l'ensenyament privat concertat per poder filtrar i seleccionar el seu alumnat.

La igualació de centres. L’existència de dues xarxes, pública i privada concertada, es vol dissimular amb la igualació de centres en la mateixa LEC en trobem en el seu preàmbul:

 Avui, La promulgació de la Llei d’educació s’inspira en el precepte estatutari sobre els drets, els deures, les llibertats i les competències en l’àmbit de l’educació i hi vol donar compliment. Aquesta garantia es concreta en la regulació i l’oferta del Servei d’Educació de Catalunya. Aquest servei és constituït per una xarxa plural de centres educatius de titularitat pública i de titularitat privada i és el resultat de la tradició educativa i social del país.” ----- “ D’altra banda, la institució escolar ha mantingut vives la llengua i les tradicions del país, molt especialment en moments de manca de llibertats democràtiques. És fruit de tot això el fet que avui Catalunya compti amb una molt rica experiència pedagògica i d’innovació educativa, amb un ampli i molt divers teixit associatiu i amb un conjunt plural d’iniciatives educatives que es duen a terme en nombrosos centres públics i de titularitat privada.-----“ El sistema educatiu de Catalunya comprèn el servei públic educatiu, entès com a servei d’interès general d’acord amb l’Estatut, que ha de permetre que tots els
centres sostinguts amb fons públics, que conformen centres públics i centres privats concertats, treballin junts amb uns objectius compartits des de la cooperació i la coresponsabilitat, tot respectant la naturalesa jurídica de les diverses institucions que el presten.

És a dir, el primer pas per fer una sola xarxa educativa d’una forma “natural”.

Un segon pas dóna entrada als centres privats concertats de manera decidida:

2. El Govern de la Generalitat, per a desplegar el que estableix l’apartat 1, ha de regular i sostenir el Servei d’Educació de Catalunya, que, conformat pels centres públics i pels centres privats sostinguts amb fons públics, garanteix a totes les persones l’accés a una educació de qualitat i en condicions d’igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts.”.  

I els assegura la clientela i les subvencions:

“4. El Departament, en el marc de la programació educativa, ha de determinar periòdicament l’oferta de llocs escolars tenint en compte l’oferta existent de centres públics i centres privats concertats. A partir d’aquesta programació, correspon al Departament establir nous llocs escolars del Servei d’Educació de Catalunya, d’acord amb els criteris fixats per aquest article i, en tot cas, tenint en compte les
disposicions pressupostàries.”----- “g) La programació de les necessitats educatives territorialment i socialment equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts amb fons públics.” ---- “2. El Govern ha de garantir l’exercici efectiu del dret a l’educació mitjançant la programació general de l’ensenyament. El Govern, per a garantir el dret de totes les persones a accedir a l’educació en condicions d’igualtat i el dret a l’elecció de centre, ha de regular un procediment únic d’accés als centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics.”.----- “ Estableix mecanismes per a la subvenció o la concertació del conjunt d’ensenyaments declarats d’interès públic.”---- “4. El Departament ha d’adoptar les mesures necessàries per a introduir progressivament un sistema d’ajuts general, en les diverses modalitats, per als llibres de text i altre material escolar en l’ensenyament obligatori per a l’alumnat dels centres públics i dels centres privats sostinguts amb fons públics”.

Amb una variant, però seguint aquesta direcció, el govern de Catalunya obre la via legal per a la incorporació d'escoles concertades a la xarxa de la Generalitat. El govern de la Generalitat aprova un decret llei que permet el traspàs de la titularitat dels centres. La condició, diuen, serà que el centre ho demani i hagi necessitats d'escolarització. Aquesta eventualitat ja està prevista en la Llei d'Educació de Catalunya (article 45); el traspàs podrà implicar també els edificis dels centres o es crearan nous, en aquest sentit, les famílies hauran de tenir en compte el nou projecte educatiu que s'oferirà al centre de nova creació.

La llibertat d'escollir. L'educació és un dret bàsic per a les persones. Per això l'Estat està obligat a garantir que tot nen i tota nena tingui accés al millor centre públic al costat de casa seva. Defensar la necessitat de la llibertat suposa donar per fet que hi ha grans diferències perceptibles i substancioses entre els centres escolars, quan això en els aspectes qualitatius no és exacte.

La llibertat d’escollir promou la competència entre centres i diuen que aquesta  millora la qualitat del servei prestat (l'ensenyament) i l'abarateix. Aquesta idea té com a base el reconeixement de la llibertat d'escollir en una oferta sense restriccions per als consumidors (les famílies) qui són els millors jutges del que a ells els convé i interessa. Aquesta és una concepció molt promoguda per l’ideari neoliberal i aquest pretén convertir els “drets”, que s’han de garantir per al conjunt, en "eleccions", en inversions individuals de cada persona o de cada família. Planteja a les famílies (a aquelles que tenen temps, recursos i disposició per a això) que es dediquin a buscar i seleccionar un centre educatiu determinat com si les famílies fossin clients i l'educació un producte a la carta, com si el sistema educatiu s’hagués d’organitzar segons la demanda dels clients i les lleis de mercat, com si l'educació fos un producte que es compra i es ven; és la lògica del mercat, aplicada a l'educació. Una primera observació sobre aquesta “llibertat d’escollir” ja ens diu que si la llibertat d'escollir centre no és viable per a tothom, llavors no té el valor de ser un dret universal que haguem de respectar i protegir.

Tanmateix, la llibertat d’escollir centre potencia la segregació i la desigualtat i darrere de la major part de les invocacions a la "llibertat d'escollir" centre el que s'amaga és el rebuig a la barreja social, a educar els fills i filles amb els que no són de la mateixa classe. Fins i tot la pròpia OCDE en el seu informe “Equitat i qualitat de l'educació” indica clarament que "proporcionar plena llibertat d'escollir centre als pares pot donar per resultat la segregació d'estudiants segons les seves capacitats i antecedents socioeconòmics i generar majors desigualtats en els sistemes educatius".

·         Les falses filantropies a casa nostra.

També aquí fundacions i empreses, utilitzant la filantropia, estan ocupant espais abans naturals de les administracions públiques. Aquestes, es retiren i deixen les seves responsabilitats en mans d'entitats privades. Fundacions com la del Banc de Santander amb el programa Comença per Educar, versió espanyola de “Teach for All” (EUA), La Caixa a través d'eduCaixa, Endesa (Educa Endesa) prenen aquest paper suposadament filantròpic i penetren en el món educatiu. Igualment comença la penetració de les multinacionals com Ashoka (EUA) famosa per les seves "Escoles Changemakers" o d’United Way ("Treballem per l'èxit escolar"), que s'estan estenent amb rapidesa per l'Estat Espanyol i es presenten com a col·laboradores en la millora del sistema educatiu.

Totes aquestes empreses i/o corporacions financeres insisteixen en:

v  La necessitat de canvis.

El discurs del canvi (sense dir ni per què, ni cap a on) mitjançant la innovació. Informes de entitats bancàries o de l'OCDE insisteixen en la manca de resultats en l’Ensenyament públic

v  La col·laboració de diferents agents.

El discurs de la col·laboració (projectes i programes per resoldre els problemes) amb una expressa crida a la col·laboració entre el sector públic i el sector privat. Aquestes mateixes entitats esmentades criden a la cooperació pública/privada, en cap cas reclamen a les institucions públiques el compliment de les seves obligacions en assegurar els drets de les persones.

v  L’emprenedoria.

El discurs de l’emprenedoria (cada persona necessita responsabilitzar-se individualment del seu futur). El seu discurs diu que els joves estaran més preparats per tenir èxit en un món i en una societat amb una economia global, i, que els joves, individualment, seran més capaços d'afrontar els seus propis reptes i projectes en el futur.

Aquesta filantropia està impregnada de l'esperit del “mercat” i crida a competir pel suposat èxit.

Finalment seria interessant saber quines empreses estan darrera o donen suport a fundacions com: Fundació assistencial de mútua de Terrassa, Fundació Cecot Innovació, Fundació Cecot Formació, Fundació bancària Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “la Caixa”, Fundació Barcelona Education in Science and Technology (BEST), Fundació Barcelona International Centre for Advanced Design BICAD, Fundació catalana per a la recerca i la innovació, Fundació privada cercle tecnològic de Catalunya (CTECNO), Fundació catalana CET10, Fundació Esade, Fundació Espavila, Fundació Institut d’educació contínua (idEC), Fundació Cepta, Fundació acció per l’educació, Fundació pel foment de la Societat del Coneixement…, totes elles incideixen en l’àmbit educatiu.

·         Legislació amb afectació en l’Ensenyament.

Igualment es va creant legislació, en diferents àmbits socials, que vol obrir noves vies de privatització en l’Ensenyament. Un clar exemple és l’anomenada Llei Aragonés.

La Llei Aragonés és ara un projecte de llei en tramitació en el Parlament català que crea el marc jurídic perquè siguin empreses privades les que gestionin i prestin els serveis públics vinculats directament a garantir drets fonamentals de la ciutadania (serveis socials, salut, educació, serveis comunitaris, socials o personals...). El que es coneix fins ara d’aquest projecte és que, per un costat, legitima la privatització feta fins ara i, per un altre costat, obre noves possibilitats de privatitzar/externalitzar.

En definitiva es tracta de regular (possibilitar, normalitzar) el que diuen “col·laboració pública-privada” quan és ben sabut que el sistema de col·laboració pública-privada no ha esdevingut cap solució màgica per a l’eficiència i l’optimització dels recursos i serveis públics. Informació del propi Tribunal de Comptes Europeu qüestiona la col·laboració pública-privada com a fórmula per optimitzar recursos i assenyala els sobrecostos que ocasiona, la ineficiència i la manca de transparència. Tanmateix, i en l’àmbit de l’Educatiu, l’informe “Les col·laboracions publico-privades”[6] (CPP) publicat per l’Observatori del Deute en la Globalització, resumeix que la gestió privada dels menjadors en els centres educatius, no es tradueix en una major “eficiència” i “eficàcia”, i falla en proveir un servei just, social i ambientalment sostenible. L’actual sistema de gestió privada dels menjadors és un exemple que presenta les deficiències pel que fa a la qualitat del servei, els alts costos del servei, l’opacitat en la gestió pressupostària, la precarietat laboral de les i els treballadors, i una clara tendència normativa a afavorir la contractació de les grans empreses de restauració.

Però pels seus defensors s’afirma que aquesta llei no suposa cap nova privatització, ni externalització, però i les fetes fins ara?; en qualsevol cas encara que nominalment seran serveis públics la seva gestió serà privada, i per tant, es regiran sota criteris de mercat (tal com defineix el mateix projecte de Llei l’objectiu de les empreses serà obtenir “algun tipus de benefici econòmic, sigui de forma directa o indirecta”). Per un altre costat i suposant que fos veritat que no suposa cap nova privatització, ni externalització, el que si fa és enumerar un llistat de serveis públics que poden ser externalitzats d’acord amb les condicions que estableix la llei. Un exemple en l’àmbit educatiu podria ser la possibilitat que la tutoria en els centres públics les pugui fer una empresa privada quan la tutoria és una activitat molt lligada a tot el procés educatiu de gran responsabilitat en la docència.

Realment aquest projecte facilita allò que els grans inversors busquen: una cartera diversificada d’inversions en nous sectors, tradicionalment públics amb concessions, societat mixta o contracte de serveis, i, que és promogut, amb les seves recomanacions i directives,  per organismes internacionals com el Banc Mundial, l’FMI, l’OCDE, la Comissió Europea per equilibrar, diuen, el dèficit públic (polítiques d’austeritat).

No s’hauria de legislar per afavorir al sector privat, els serveis públics i el seu accés haurien d’estar blindats, com a dret fonamental, així com protegits davant d’interessos privats i processos de privatitzacions encobertes (externalització, concerts, gestió...); la contractació pública hauria de ser una fórmula residual de gestió de serveis.


[2] Programa Fulbright patrocinat pel Govern dels EUA, International Institute, Asociación JW Fulbright, Coca Cola, Coach...
[3] http://www.economiadigital.es/es/notices/2014/04/los_estudiantes_se_citan_con_millonarios_para_pagar_la_universidad_53148.php
[6] https://odg.cat/es/publication/cpp-herramienta-privatizacion/