2/4/20

ESPECIAL PER AQUEST TEMPS


I no seria millor deixar les criatures una mica en pau?
Rosa Cañadell
Tot està aturat i trasbalsat. I ara es debat què cal fer: continuar el curs via internet? Que el professorat adapti les classes per fer-les virtuals? Tot l’alumnat té condicions per fer-ho? Les famílies han d’insistir que els seus fills i filles facin tots els deures que el professorat els hi assigna? Totes les famílies estan en condicions de fer-ho?.Llegir més

Un curs sense normalitat: cal una aposta per l’educació presencial
Rosa Cañadell 
Si una cosa han posat en evidència aquests dos mesos llargs de confinament són les grans mancances socials i les seves repercussions en l’àmbit de l’educació. Cal ampliar la plantilla, els espais i els horaris per garantir l’equitat educativa i la conciliació familiar.

La pretesa educació virtual ha fet palès la gran desigualtat entre l’alumnat, que s’ha concretat en una gran distància digital, cosa que no ha fet més que augmentar la gran segregació educativa que ja teníem abans de la Covid19, i que s’ha vist agreujada per la impossibilitat de conciliar teletreball i cura dels infants, tant pels pares i mares que continuaven treballant des de casa, com pel mateix professorat que havia d’atendre l’alumnat i els seus propis fills i filles. I no parlem ja d’aquelles famílies que treballaven en serveis essencials fora de casa.Llegir més

El confinament posa a prova el sistema educatiu
Xavier Díez
Una repassada a la premsa estrangera permet adonar-nos que els debats al voltant de com el Covid-19 afecta l’educació es repeteixen. Malgrat que alguns països estan més ben preparats que altres i que el professorat pot tenir cultures pedagògiques diferents, a l'hora de la veritat tothom experimenta desconcerts i angoixes equivalents. Llegeix més

Un retorn precipitat a l’escola no és cap joc
Xavier Díez 
Tot manllevant el vers de J. V. Foix, “és quan l'escola dorm que hi veiem clar”. El tancament dels centres educatius a mitjans de març, forçat per les circumstàncies –i amb la ineludible realitat de més de 13.000 morts i 81.000 persones infectades als Països Catalans– sembla haver despertat la consciència social d’alguns opinadors.

Han passat dos mesos, i, tot i que l’evolució de la pandèmia, si més no estadísticament, sembla positiva, és obvi que els riscos persisteixen. Tot i això, al llarg de la setmana passada, ja hi ha hagut alguns pronunciaments a favor d’una reobertura dels centres –expressats en termes deliberadament confusos– abans de l’acabament d’aquest curs. Persones de l’òrbita d’esquerres com Roger Palà, o del neoliberalisme falsament progressista com l’entorn de la Fundació Bofill, consideren que cal obrir amb urgència les escoles. El principal argument és la necessitat de mitigar les diferències socials que aporta el confinament, escurçar la bretxa entre famílies amb gran diferència de capital cultural. Llegeix més


La captivitat ideològica de les noves tecnologies
Pep Barceló
El discurs dominant i la tecnologia.
Comunament es defineix la tecnologia com els coneixements, desenvolupaments tècnics o pràctiques que ajuden a millorar la vida de les persones. Així doncs, la tecnologia serveix per resoldre de manera més efectiva, ràpida i eficient alguns dels problemes que dia a dia es presenten creant instruments, estris i coneixements que permeten modificar favorablement l’entorn o adaptar-se a ell.Llegeix més

Tornar a l'aula 
Pep Barceló
Ensenyances d’aquesta època que estem vivint.
Alguns dels problemes més importants del sistema educatiu com la manca d'inversions en recursos econòmics i en personal s’ha fet palesa en la pandèmia i ha fet que molta gent la veiés amb claredat. El tancament de centres educatius a tot el país i la posada en marxa d'un sistema d'ensenyament a distància ha suposat que algunes de les bretxes que el sistema educatiu presencial podia intentar salvar (recursos materials per a molts alumnes, la bretxa d'estudis de les famílies, la manca de personal d'atenció a la diversitat, d'orientació, de treballadors socials...) ara siguin més presents que mai. Que infants i adolescents no puguin anar a estudi ha deixat ben clar els drames que hem patit en silenci el professorat que ens veiem impotents perquè les causes estan fora de l’escola per la situació social de la nostra societat. Llegeix més


Por otra educación en tiempos de crisis: 25 propuestas
Julio Rogero, Jaume Martínez Bonafé, Jaume Carbonell, José Gimeno Sacristán.
Vivimos momentos de excepcionalidad y de incertidumbre que nos sitúan en un tiempo crucial. Percibimos que, tras el confinamiento, existe la tentación y puede que el intento de ejercer mayor control y autoritarismo sobre la ciudadanía. Sin embargo, hemos de aprovecharlo para dar continuidad a la solidaridad mostrada estos días y para pensar juntos salidas para que los Derechos Humanos y de la Infancia salgan reforzados. Uno de los más importantes es el derecho a la educación, imprescindible para avanzar hacia la equidad.Llegeix més


Carta abierta a la Ministra de Educación y a los Consejeros y Consejeras de Educación: para que el COVID-19 no marque educativamente a una generación es tiempo de actuar.
Nuestro sistema educativo no estaba preparado para dar el salto, de la noche a la mañana, a la educación a distancia. Hay que valorar el enorme esfuerzo que están haciendo muchas escuelas y gran parte del profesorado que no disponían de la formación, las herramientas o la metodología adecuada. Sin embargo, muchas familias no tienen los dispositivos necesarios ni, lo que es más importante, las habilidades y el nivel cultural para acompañar a los niños y niñas en un aprendizaje mucho más autónomo. Así es imposible garantizar la igualdad de oportunidades. Una parte del alumnado no está siguiendo el ritmo y corre el riesgo de desvincularse de la escuela, e incluso, de abandonar. Para el país con la mayor tasa de abandono escolar temprano de Europa este es un coste económico y social muy alto. Por eso creemos que hay una serie de actuaciones viables y necesarias.Llegeix més



8/8/19

MÉS ARTICLES

Breve panorama de la segregación escolar
Pablo Gutiérrez del Álamo
Una mesa redonda reúne a diferentes profesionales para hacer un mapa de la segregación escolar, uno de los problemas más importantes del sistema educativo.
«La segregación escolar es el proceso que más influye en el fracaso y el abandono educativo temprano», decía Carmen Rodríguez, profesora de la universidad de Málaga y miembro del Foro de Sevilla, organizadora de la mesa redonda. Llegeix més
Maquillar la segregació
Xavier Díez
Considerava Friedrich Nietzsche que res hi ha més hipòcrita que l’eliminació de la hipocresia. I en el camp de la segregació educativa, un fenomen endèmic del nostre sistema educatiu, la hipocresia és norma en una societat profundament desigual. Llegeix més
Contra la segregació educativa
Rosa Cañadell
El passat mes d'abril, la ONG Save the Children va presentar un informe alertant que Catalunya és el segon territori amb més segregació escolar socioeconòmica de l’Estat espanyol, després de la Comunitat de Madrid. Set de cada deu infants en situació de vulnerabilitat estudien en centres on es concentra alumnat que viu en entorns desafavorits. (...), la segregació en l'àmbit educatiu consolida les desigualtats socials, redueix les oportunitats educatives d'una majoria de l'alumnat i posa en risc la cohesió socialLlegeix més
De concertada a pública o a privada en un proceso ¿Es posible?
Francisco Imbernón, Rodrigo Juan García, Rocío Anguita, Julio Rogero. Miembros del "Foro de Sevilla. Por otra Política Educativa"
Las escuelas de iniciativa privada sostenidas con presupuesto público se establecieron en 1985, asimilándose “teóricamente” a las escuelas públicas, mediante la Ley Orgánica reguladora del Derecho a la Educación (LODE) con el argumento de falta de recursos para escolarizar a toda la población.Llegeix més

15/5/19

Tornar a l'aula

Pep Barceló

Algunes ensenyances d’aquesta època que estem vivint.

Alguns dels problemes més importants del sistema educatiu com la manca d'inversions en recursos econòmics i en personal s’ha fet palesa en la pandèmia i ha fet que molta gent la veiés amb claredat. El tancament de centres educatius a tot el país i la posada en marxa d'un sistema d'ensenyament a distància ha suposat que algunes de les bretxes que el sistema educatiu presencial podia intentar salvar (recursos materials per a molts alumnes, la bretxa d'estudis de les famílies, la manca de personal d'atenció a la diversitat, d'orientació, de treballadors socials...) ara siguin més presents que mai. Que infants i adolescents no puguin anar a estudi ha deixat ben clar els drames que hem patit en silenci el professorat que ens veiem impotents perquè les causes estan fora de l’escola per la situació social de la nostra societat. Una altra cosa apresa és que amb l’ús de les noves tecnologies està servint perquè algunes empreses facin negoci de tota mena, i, també, que algunes escoles competeixen les unes amb les altres digitalitzant-se a fi de “vendre la seva escola” com el producte desitjat amb ànim de seduir les famílies. No està clar com serà el retorn, però podem intuir que l’exclusió i la segregació és el problema i el serà


Els possibles escenaris a partir d’ara.

Possiblement hagi tres camins: seguir amb els centres educatius tancats o obrir els centres o una situació entre mig, diguem-li “mixta”. També és possible una combinació de les tres amb els pros i contres de cadascuna d’elles.

Seguir amb els centres educatius tancats. Que suposa un dèficit en l’ensenyament de l’alumnat i un problema per a les famílies quan aquestes s’incorporin als seus treballs. 

Obrir els centres. Perquè això sigui possible en aquest moment és imprescindible assegurar una organització adequada en els centres (personal, espais, mesures higièniques, horaris, grups reduïts...) per dur a terme les classes.

Escenari mixt (com a França, Alemanya...) metre hagi alarma (dura o tova). Es podria acceptar com un període, acotat en el temps, sempre que es solucionessin les limitacions que suposa els centres educatius tancats (eines, entorn adequat...) i assegurar una organització adequada, com en el cas d’obrir-los totalment i ara.

Finalitzada l’actual situació.

En algun moment es considerarà que la situació actual estarà solucionada o superada i és possible que en aquest moment es pretengui tornar a l’escenari anterior a la pandèmia, però incloent algunes coses que s’hagin fet durant el confinament i durant el descens de les mesures de confinament (p.e.: l’ús de la telemàtica).

Abans d’entrar en detalls no hauríem d’oblidar que en la nostra societat prevalen els interessos economicistes (rendiment, competitivitat, consum...) que sovint ens fan oblidar el que som. La actual situació ha posat en el primer pla les prioritats que tenim com a éssers humans i s'ha mostrat fonamental per al sosteniment de l'existència (treball precari, la cura del cos, les relacions...). Quan pensem en el final de l’actual situació i la tornada a la “normalitat” ho hauríem de fer pensant en superar la societat egoista i indiferent al patiment que sovint es manifesta i anar en la direcció d’una societat basada en l'atenció i el suport mutu (camaraderia), perquè ningú es quedi exclòs d’una vida digna com tothom vol.

Es fa imprescindible desplaçar l'atenció del focus acadèmic i dels aprenentatges curriculars cap a l'educació integral de la persona, de ressaltar i aprofundir en els valors que estem veien amb l’actual situació (solidaritat, empatia, generositat, afectivitat, suport i cura mútua, cooperació...) perquè tenim un camí començat que cal aprofitar i perquè aquest camí és difícil de fer en un ensenyament dominat, exclusivament, pel rendiment i els resultats acadèmics. A partir d’ara, l’ensenyament ha d’implicar, també, aprendre a tenir cura de tots i del que és de tots, el col·lectiu, el comú, per sobre dels interessos basats en l'egoisme i en l'individualisme. Com hem aprés amb les mascaretes, si tots i totes les portem, jo et protegeixo a tu i tu em protegeixes a mi.

Però com s’ha esmenta, les mancances, les diferències i les desigualtats han estat paleses clarament per a tothom. Per tant, en la futura situació és necessària la inversió i els recursos necessaris per a l’Educació pública, i, que aquesta inversió sigui controlada en el seu ús. Sense inversió hi ha un risc molt important que paguem cara la bretxa de desigualtat educativa que es generarà en termes de repetició, de trajectòries educatives desiguals, abandonament escolar...

Torna a mostrar-se necessari, per exemple, la contractació de més personal (docent, de suport, d'orientació...) per evitar que per dificultats en el seguiment dels estudis es perdi molt alumnat o que l'alumnat amb més dificultats per tenir de recursos tecnològics suficients, si foren necessaris, puguin fer front a una possible tornada a les aules en un sistema mixt, a distància o com se li vulgui dir.

Tanmateix cal tenir en compte les limitacions de les TIC i de la informàtica, en general, respecte a l’educació presencial. Sovint sentim arguments sobre les bondats de les noves tecnologies dient que s'aprofita més el temps lectiu; s’incrementa la motivació de l’alumnat; s’aconsegueix la immediatesa de l'accés als recursos i a la feina feta; s’ augmenta l'autonomia de l’alumnat en el seu propi aprenentatge; i s’agilitza la comunicació entre tota la comunitat educativa. Però es comprova en la pràctica feta fins ara durant la pandèmia o abans, en els centres que fan ús de la telemàtica, que molt alumnat té menor concentració, menor atenció; en definitiva es sobreestimem la capacitat real de les tecnologies per oferir solucions a tot quan, certament, moltes de les situacions problemàtiques amb les quals ens enfrontem  requereixen altres tipus de mesures. No podem oblidar, tampoc, que amb les noves tecnologies existeixen perills i amenaces per a les persones (res és gratis): privacitat, control, dependència, sotmetiment (li diuen adaptació), sostracció de informació personal, dilemes ètics (p.e.la intel·ligència artificial o l’abast de la biotecnologia), la generació de deixalles contaminants, que una visió i un interès particular controli la subjectivitat i el designi de les persones..., a més, que tingui un caràcter procedimental no vol dir que no s’ofereixen amb intenció ideològica; tot dependrà del contingut que es treballi amb aquestes “eines procedimentals”. es fa imprescindible el paper del professor. I, finalment, amb les noves tecnologies s’està produint una confusió entre informació i coneixement; la promoció de l’individualisme; la creació d’un nou analfabetisme; el sorgiment d’una innovació enganyifa; la construcció d’una “societat CLIC” on cada cop la ment de les persones s’allunya més de conèixer que tot té un procés i s’acosta més a que, de manera màgica, ha d’haver un resultat.

Però seguint amb les mancances, les diferències i les desigualtats potser seria interessant posar en marxa “Campaments o estades d'estiu” d’un mes per a grups reduïts de diferents edats en els que es podria tractar continguts curriculars possibles, compaginant aprenentatges formals amb els informals, com es fa en programes tipus “Educació 360”. Per un altre costat comença ha ser imprescindible una reflexió sobre el currículum educatiu perquè arribi amb igualtat i qualitat a tota la població escolar. Ens hem de posar com a objectiu un desenvolupament del Currículum educatiu de manera integral  i assossegada, treballat en 4 àrees (ecosocial, científica experimental, comunicativa i matemàtica), unificant assignatures que han de passar a ser matèries que es faran interdisciplinàriament; conèixer la implicació de factors de diferent àmbit en un esdeveniment, efecte... per això és necessària la interrelació entre els diferents sabers. És indispensable eliminar qualsevol dinàmica segregadora d’ara en endavant perquè la segregació en l'àmbit educatiu consolida les desigualtats socials, redueix les oportunitats educatives d'una majoria de l'alumnat, influeix en el fracàs escolar i l’abandonament educatiu primerenc, i, posa en risc la cohesió social. Per això és imprescindible eliminar qualsevol mancança, diferència o desigualtat a partir d’ara aplicant una discriminació positiva en favor d’aquells que ho necessitin per a no quedar-se endarrere respecte a altres, ja sigui en el currículum, en mitjans o en tot allò que pugui afectar a la seva escolarització (transport, menjador...). estiguem amatents.

Nota: 
      El pensament no ha de  tenir dret d’autor i la millor intel·ligència és la col·lectiva. Per això vull compatir amb tu les meves reflexions. Pots reflexionar sobre el que dic, copiar-ho, divulgar-ho, retallar i enganxar, però segueix la mateixa direcció que jo.

14/5/19

La captivitat ideològica de les noves tecnologies


by Pep Barceló

El discurs dominant i la tecnologia

Comunament es defineix la tecnologia com els coneixements, desenvolupaments tècnics o pràctiques que ajuden a millorar la vida de les persones. Així doncs, la tecnologia serveix per resoldre de manera més efectiva, ràpida i eficient alguns dels problemes que dia a dia es presenten creant instruments, estris i coneixements que permeten modificar favorablement l’entorn o adaptar-se a ell.

Hi ha un discurs dominant que lloa les noves tecnologies perquè diu que donen un accés més ràpid a la informació i a fonts de coneixement, estimula la innovació, facilita la comunicació, contribueix a l'eficiència dels sectors productius, simplifica tasques (laborals, domèstics ...), afavoreix l'emprenedoria, augmenta les opcions d'entreteniment, facilita l'accés a l'educació, donen capacitat als nostres fills per adaptar-se a entorns canviants... i augura que les noves tecnologies que estan sorgint canviaran el món: ulleres de Google, impressores en 3D, jocs de realitat virtual, el seguiment ocular o eye tracking, el cotxe sense conductor...

El discurs dominant mostra una gran fe en aquestes noves tecnologies perquè diu que tenen un caràcter procedimental que no et compromet amb una agenda institucional determinada o amb un programa polític, sinó que estableix una sèrie de procediments tècnics a través dels quals sortiran resultats correctes que cadascú podrà dotar dels continguts que desitgi; les tecnologies són asèptiques no hi ha intencionalitat particular són un bé per a la humanitat.


La tecnologia en la societat actual

La tecnologia no és dolenta. Si saps el que vols fer a la vida, potser
t'ajudi a obtenir-lo. Però si no ho saps, a la tecnologia li serà facilíssim
modelar els teus objectius per tu i prendre el control de la teva vida.
Sobretot perquè la tecnologia és cada vegada més sofisticada a l'hora
d'entendre els humans, pel que pots veure't servint-la cada vegada més,
en lloc que ella et serveixi. Has vist a aquests zombis que vaguen pels
carrers amb la cara enganxada a seus telèfons intel·ligents?
Creus que controlen la tecnologia, o que aquesta els controla a ells?

Yuval Noah Harari (20 lliçons per al segle XXI).

Avui, en general, quan parlem de noves tecnologies sovint només parlem de telèfons mòbils, ordinadors, videoconferències... que funcionen  com un gran solucionador de problemes, fins i tot de l’educació, l’ecologia o la democràcia. Sobreestimem la capacitat real de les tecnologies per oferir solucions a tot quan, certament, moltes de les situacions problemàtiques amb les quals ens enfrontem  requereixen un altre tipus de mesures.

Tanmateix parlem molt poc de les amenaces i perills a la llibertat i la privacitat, del control sobre nosaltres d’uns quants agents tecnològics, de la dependència que ens crea unes noves tecnologies completament hermètiques que no es podem manipular, personalitzar totalment o arranjar. No s’és conscient que qualsevol de les nostres dades que apareixen en el cens, enquestes, formularis, Web... poden utilitzar-se per a diferents fins i amb diferents propòsits; la dimensió del desenvolupament que està prenent les noves tecnologies digitals ens sobrepassa, fins i tot,  quan creiem que tot “és gratis”, perquè realment ho paguem amb la informació que voluntària o involuntàriament proporcionem.

És precís que la pròpia societat reflexionem sobre la importància, la consistència i l’eficàcia real per a les persones de nous enginys i pràctiques basades en la nova tecnologia. Es podria posar com exemple el magnificat “Big data” capaç d’anticipar on hi haurà accidents, però no et dirà com evitar-los. Finalment es podria concloure dient que potser bona part de la tecnologia avui està plena d’incerteses o intencions no dites.


La Ideologia i les noves tecnologies
              
La veu que sentim en el nostre cap mai va ser digna de confiança, perquè
sempre reflectia la propaganda de l'Estat, el rentat ideològic del cervell
amb la publicitat comercial, per no esmentar els virus bioquímics.
A mesura que la biotecnologia i l'aprenentatge automàtic millorin, serà
més fàcil manipular les emocions i els desitjos més íntims de la gent, i
resultarà més perillós que mai seguir simplement el nostre cor.
Quan Coca-Cola, Amazon, Baidu o el govern sàpiguen com tirar dels
fils del nostre cor i prémer els botons del nostre cervell, ¿podràs
seguir apreciant la diferència entre el teu jo i els seus experts en màrqueting?
Per tenir èxit en una tasca tan aclaparadora hauràs d’esforçar molt en
conèixer millor el teu sistema operatiu. Per saber què ets i què vols de la
vida. Aquest és, per descomptat, el consell més antic del llibre: coneix-te a tu
mateix. Durant milers d'anys, filòsofs i profetes han animat a la gent a
que es conegués a si mateixa. Però aquest consell mai va ser més urgent que en
el segle XXI, perquè, a diferència del que passava en l'època de Lao-Tse o
de Sòcrates, ara tens una competència seriosa. Coca-Cola, Amazon, Baidu
i el govern s'afanyen a piratejar-te, a hackejar-te. No a hackejar el teu telèfon
intel·ligent, ni el teu ordinador ni el teu compte bancari: estan immersos en una
carrera per hackear-te a tu i al teu sistema operatiu orgànic. potser hagis
sentit que vivim en l'època de hackejar ordinadors, però això tot just és una
part de la veritat. En realitat, vivim en l'època de hackejar a humans.
Ara mateix els algoritmes t'estan observant. Observen on vas,
què compres, amb qui et veus. Aviat supervisaran tots els teus passos, el teu
respiració, els batecs del teu cor. Per arribar a conèixer-te cada vegada millor,
es basen en macrodades i en l'aprenentatge automàtic. I quan aquests
algoritmes et coneguin millor del que et coneixes tu, aconseguiran controlar-te i
manipular-te, i tu poc podràs fer al respecte. Viuràs en Matrix, o a El
show de Truman. A la fi, es tracta d'una qüestió empírica senzilla: si els
algoritmes entenen de veritat el que passa dins teu millor que tu
mateix, l'autoritat passarà a ells.
Per descomptat, podries ser perfectament feliç cedint tota l'autoritat als algoritmes
i confiant en ells perquè decideixin per tu i per la resta del
món. Si és així, limita't a relaxar-te i a gaudir del viatge. No cal
que facis res: els algoritmes s'encarregaran de tot. Si, en canvi, vols
conservar cert control de la teva existència personal i del futur de la vida,
hauràs de córrer més de pressa que els algoritmes, més que Amazon i el
govern, i aconseguir conèixer-te a tu mateix abans que ho facin ells. Per
córrer de pressa, no portis amb tu molt equipatge.

Yuval Noah Harari (20 lliçons per al segle XXI).

Cal distingir que una cosa és la tecnologia com a eina i una altra cosa és que una ideologia, que no és més que una visió de la realitat, faci una interpretació de l’ús que s’ha de fer amb la tecnologia. Pot haver una altra ideologia que faci un interpretació diferent.

Darrera dels usos de l’actual nova tecnologia podem veure l’interès pels guanys econòmics, una inoculació d’un individualisme exacerbat i una promoció de la responsabilitat particular en llaurar-se un futur des del punt de vista econòmic; això és el producte d’una visó de com ha de ser la realitat, és a dir, d’una ideologia.

El guany econòmic dels grans capitals. Les grans corporacions tecnològiques, ja sigui com a negoci directe o mitjançant accions filantròpiques, estan envaint els sistemes educatius, sovint consentides o recolzades per les administracions públiques, imposant les seves eines i visions de món. Podem veure com la anomenada  EdTech (tecnologia educativa), és dels sectors tecnològics més pròspers. Entre 2010 a 2017 es van invertir més de 2.000 milions de dòlars en companyies de tecnologia educativa per a l’educació obligatòria. Aquesta inversió, en vista als beneficis, es fonamenta en les noves possibilitats per a l’educació i en la difusió de la idea que l’ensenyament ha quedat inadequat per respondre als reptes de la societat actual, forçament tecnificada. Això no ha començat ara. A partir dels anys setanta va començar en diferents països aquest aterratge de les noves tecnologies (p-e.: Development Programme in Computer Assisted Learning a Anglaterra) sense la necessitat immediata, per part de les escoles, d'introduir ordinadors i el seu ús no va millorat cap dels ensenyaments en les quals es van utilitzar; només van millorar les comptes de les companyies informàtiques. Des de llavors, en pràcticament tots els països, han proliferat les polítiques públiques d'introducció de les noves tecnologies en els centres o les iniciatives promogudes, de manera filantròpica, com la impulsada en el seu dia per la Fundació Bill i Melinda Gates, considerada de fracàs educatiu o les directament econocimicista com la Samsung Smart Class. A més dels beneficis, cal tenir en compte la seva visió tecnocràtica de l'educació i l'enorme quantitat de dades que estan obtenint gratuïtament dels estudiants.

En la mateixa línia del negoci hi ha empreses que han detectat que en el sector educatiu es pot abaratir costos a través de substituir docents per algoritmes; vendre dispositius, continguts, programari, mobiliari...; crear un relat de màrqueting pedagògic i influenciar el sistema educatiu. Així apareixen les escoles tipus “Start-up”, és a dir, centres educatius sencers que, amb l'excusa de la renovació pedagògica, parlen de canviar-ho tot i aconsegueixen grans quantitats d’ingressos econòmics.

La promoció de l’individualisme. Amb aquest procés de digitalització s’ha unit a una “individualització extrema” de les persones, en tots els àmbits, que fan coses, que manegen les noves tecnologies per al seu ús i profit individual del qual cadascú n’és responsable. Es fa de costat a siguin quines siguin les condicions socials, econòmiques, culturals.. del sistema en el qual estem inserits, ni es parla de possibles accions per millorar-lo, ni es creen condicions perquè les persones compartim visions consensuades per a canvis convenients.

El futur econòmic de les persones. Amb la creació de suposats valors com “l’esperit emprenedoria!”, l’emprenedoria, ser l’empresari d’un mateix, ser autònom... es cerca la dependència que implica el aïllament, la solitud, la feblesa de les persones; es cerca la desaparició de centres de socialització que limitaven “el mercat” (educació, família, entorn, cultura...). En el terreny laboral es pretén imposar la lògica de la competència per al funcionament del treball i de l’economia; disfressar les dades de l'atur en la població; i la desaparició del pes dels sindicats en la negociació de les condicions de treball.


L’efecte de les noves tecnologies en l’àmbit educatiu

L’ús de les noves tecnologies en l’àmbit educatiu s’argumenta dient que s'aprofita més el temps lectiu; s’incrementa la motivació de l’alumnat; s’aconsegueix la immediatesa de l'accés als recursos i a la feina feta; s’ augmenta l'autonomia de l’alumnat en el seu propi aprenentatge; i s’agilitza la comunicació entre tota la comunitat educativa. S’Insisteix en el seu caràcter procedimental que no et compromet amb una agenda institucional determinada o amb un programa polític, sinó que estableix una sèrie de procediments tècnics que et donaran uns  resultats correctes que cadascú podrà dotar dels continguts que desitgi.

Però cal dir que aquesta aplicació de les noves tecnologies comporta possibles seriosos perills:

La confusió entre informació i coneixement. Un error greu en l’educació és confondre la informació amb el coneixement perquè es perverteix el saber. Informar recull, bàsicament, la significació de “donar notícia de...” i està subjecte al mode i a la intenció amb la qual es fa, per la qual cosa precisa o és plausible la seva comprovació i/o anàlisi. El coneixement té una significació de “tenir una idea el més completa de les coses i les persones, d’experimentació, de discernir, de tenir consciència dels actes i dels fets, de pros i contres, d'examen i identificació acurada de qualsevol element constituent”; aquest conjunt dóna el saber, és a dir, la coneixença completar, la verificació, l’anàlisi, la crítica i l’assimilació del que s’aprèn per la informació que es té.

La creació d’una nova ignorància, d’un nou analfabetisme. Les noves tecnologies s’han vinculat prioritàriament a la informació i aquesta, com s’ha esmentat, no pot confondre’s amb el coneixement. Fa gairebé 2000 anys el filòsof xinès Confuci havia dit "El veritable coneixement és conèixer l'abast de la nostra ignorància"; la dita pot estar més vigent que mai en una època en què la tecnologia dóna lloc a una era en la que, fins i tot, s’estudia com es fabrica, per a la població, la ignorància del perdut, de l’oblidat i de l’ignorat. Sempre ha existit la creació de fets falsos; tractar de convèncer de l'existència d'un fet inexistent; donar un nou significat a un mot; fragmentar la veritat; donar una visió parcial o esbiaixada de fets o realitats... però les noves tecnologies són un canal de distribució massiva que facilita la seva propagació i potència el seu efecte. Si la persona no coneix l’abast de la seva ignorància fàcilment pot caure en la radicalització, la polarització i l'absència d'empatia; tot just per un nou mode d’analfabetisme.

Un efecte d’incidència important en l’educació també és l’excés d’informació que les noves tecnologies abasten i que exigiria  un temps, un saber i una capacitat de reflexió per esbrinar la seva veracitat i vàlua, a més d’una capacitat d'atenció i d’estudi, d’avaluació, que es veu reduïda per la sobrecàrrega d'informació en línia. Actualment, però, l’Administració menysprea, no valora, aquesta situació i ens diu que el sistema educatiu ha de passar de “les TIC a les TAC”, és a dir, que del que es tracta és que els aprenentatge estiguin mediats per les tecnologies de la informació i la comunicació (Generalitat de Catalunya, El Pla TAC de centre); no es tracta d’utilitzar les noves tecnologies per recolzar els continguts o per vehicular-ne, es tracta de canviar la metodologia de com hem d’ensenyar. Les experiències realitzades en altres països d’aquest model (EEUU, Suècia, França, Regne Unit...) han mostrat les febleses i contraindicacions (fallades de les eines, continguts limitats i superficials, dispersió i desorientació de l’alumnat, treball individual), i, no s’ha elevat el nivell de coneixement.

També caldria preguntar-se  si no ens estarem equivocant construint una “societat CLIC”,  tot en un clic, on  infants i joves creuen que s’ha d’obtenir el resultat que sigui. Cada cop la seva ment s’allunya més de conèixer que tot té un procés i s’acosta més a que, de manera màgica, ha d’haver un resultat i ja està; ni observen els processos, ni els coneixen, ni els entenen, és a dir, una nova mena d’ignorància està apareixent. En una societat d’aquesta mena s’elimina l’experimentació, els dubtes, la curiositat. la confrontació d’idees... tot allò que condueix als sabers i ens allunya de la ignorància i l’analfabetisme.

El sorgiment d’una innovació enganyifa. L’anomenada “nova innovació” es presenta, en certa manera, com a causa o conseqüència de les noves tecnologies i com a una gran aportació d’aquestes al món de l’educació. Avui a les escoles està molt esteses les idees relacionades amb la innovació amb tecnologia (molt professorat parla de tecnologia a l'aula). Però, d'altra banda, hi ha hagut un augment de metodologies prefabricades, que vénen en kits tan prefabricades com els llibres de text, ara en forma de programari, amb la càrrega ideològica de l’autoria, estem en les mateixes. Aquestes idees d'innovació educativa venen de la mà de fundacions, corporacions, empreses, amb o sense ànim de lucre, bé per a l'elaboració d'eines o per a la creació de xarxes de professorat; no es tracta només de grans corporacions, sinó d'entitats de tota mena que creen recursos, organitzen plans de formació... sempre amb TIC perquè aquestes són neutres i ens permeten que la nostra feina sigui eficient. Cap anàlisis crític del seu ús.

L'augment d'una dinàmica segregadora. En els darrers anys, tenint en compte els grans dilemes que afronta l’educació, de l’únic que s’ha parlat és de tecnologia, de les pissarres digitals o de donar un ordinador a cada nen, però no de la dinàmica segregadora que s’introdueix al sistema educatiu. La desigualtat en l’accés a les noves tecnologies entre l’alumnat és obvi en funció de les possibilitats economicosocials de les famílies i això comporta un augment de la distància que pot existir entre l’alumnat.

Un gir en la direcció que ha de tenir l’educació. L’educació té molt a veure amb la socialització de les persones. Aquesta socialització exigeix una educació, en tots els aspectes, d’infants i joves si volem una societat cohesionada, responsable i justa. Per aquesta raó l’educació no pot obviar les facultats físiques, morals, artístiques, i intel·lectuals de les persones i ha de transmetre coneixements, actituds, valors i cultura, és a dir, allò que s'encarrega de comprendre i estimular totes les vessants que formin un millor ser humà. En definitiva una educació integral que cerca que tota persona pugui trobar la seva identitat, i el significat i sentit de la seva vida, a través de nexes amb la comunitat, el món natural, i els valors humans. Es tracta, en definitiva, que l’educació prengui una direcció de ser completa i integradora, que cerqui despertar estima per la vida, i, el respecte pels afers individuals i comuns. Però avui podem veure una redirecció actual educació originada, per un costat, per aquest excés d’informació molts cops sense ser analitzada i/o contrastada, que, juntament amb la minoració que patim del currículum educatiu pel que suposa treballar només per competències bàsiques, fa que l’educació de les persones sigui incomplerta per a l’objectiu que hem indicat que hauria d’aconseguir l’educació. Per un altre costat la redirecció és també visible observat la tendència que promouen les noves tecnologies cap a la individualització, cap a treballar per a resultats d’immediata quantificació i donant velocitat i automatisme a tot amb la qual cosa es perd la cimentació dels aprenentatges i el procés analític que condueix al coneixement real i no a rebre informació i memoritzar-la.

Una altra visió de les noves tecnologies i del seu ús.

Es defineix la tecnologia com els coneixements, desenvolupaments tècnics o pràctiques que ajuden a millorar la vida de les persones, però és que en la vida de les persones “estan les persones” i això pressuposa que les persones milloren. La tecnologia diuen que permet modificar favorablement l’entorn o adaptar-se a ell, però atenció, adaptar-se no pressuposa que serà millor; aleshores aquesta adaptació és “sotmetiment” i amb això no està clar que una persona millori.

El discurs dominant valora les noves tecnologies perquè diu que donen rapidesa, estimulen la innovació, faciliten la comunicació, simplifiquen tasques, afavoreixen l'emprenedoria... , però obvia parlar dels aspectes negatius com són els problemes de privacitat digital, els dilemes ètics (p.e.la intel·ligència artificial o l’abast de la biotecnologia), la generació de deixalles contaminants.... i els que encara no som conscients. Bàsic és parlar del contingut que es treballa o es posa en mans de les noves tecnologies i, evidentment, de l’ús que se’n fa d’elles.

Que les noves tecnologies tinguin caràcter procedimental no vol dir que no et comprometin amb una visió parcial i particular o amb una agenda política; tot dependrà del contingut que es treballi amb aquestes “eines procedimentals”, el contingut serà un bé o no per a la humanitat.

S’ha d’evitar que les noves tecnologies modelin les persones, determinin els seus objectius particulars i la seva vida, perquè si les noves tecnologies estan en mans d’una visió i d’un interès particular aquest controla la subjectivitat i el designi de les persones. Les noves tecnologies són una eina; cal insistir, el que es faci amb ella és el que serà positiu o negatiu per a les persones.

Les noves tecnologies no poden estar al servei dels guanys del poder econòmic, sinó de les persones i no deuen promoure valors com l’individualisme ni responsabilitzar únicament a la persona del seu futur econòmic, si no és el cas; les noves tecnologies poden i deuen estar al servei de facilitar la connexió i l’acció en el món comú.

La confusió entre informació i coneixement no ha de produir-se. Les noves tecnologies faciliten l’accés a la informació, però el coneixement, com s’ha esmentat anteriorment, és la coneixença completar, la verificació, l’anàlisi, la crítica i l’assimilació del que s’aprèn per la informació que es té. Es necessita no només tenir les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies si no, a més, estar format per tenir la capacitat d'aprofitar la informació, de manera crítica, que d’elles podem obtenir.

Les noves tecnologies no tenen perquè crear un nou analfabetisme ni cap dinàmica segregadora si són utilitzades com a eina que nosaltres fem servir per a continguts desitjats, no imposats per l’eina, i està a l’abast de tothom. Sí que cal prestar atenció a com l’ús de les noves tecnologies pot donar un caràcter a les persones de manera que pensin que amb “un clic màgic” s’han d’obtenir resultats, respostes... i es perdi el l'assossec i la intel·ligència per entendre i captar que en tot hi ha, i ha d’haver, un procés que cal saber, perquè pot explicar molt sobre el resultat, la resposta...

Les noves tecnologies no ha de variar la direcció de l’educació si no és perquè aquesta arribi amb més qualitat i a tothom; la direcció i l’objectiu de l’educació és abastar i desenvolupar totes les vessants de la personalitat humana (individual i col·lectiva), i, aconseguir una societat inclusiva, cohesionada, responsable i justa.

En l’àmbit professional no és només important tenir coneixement i destresa en les noves tecnologies, també s'ha de fer un debat de fons, ideològic i permanent sobre què és ser un bon professor en cada circumstància i temps en funció de com és la societat i de la situació específica del nostre alumnat. En qualsevol cas no es tracta  de negar el paper positiu que poden tenir les noves tecnologies per a l’educació, sinó de controlar el seu ús i que sigui la pràctica docent  la que indiqui quines cal i quan cal d’introduir-les.

Convindria també que des de les facultats d'Educació s'analitzaren críticament les possibles implicacions i riscos que pot comportar l'adopció de certes eines, serveis i relats promoguts. No per descartar les aportacions positives de les noves tecnologies, que les pot haver, sinó per ser conscients i tenir eines per evitar que el futur del sistema educatiu acabi sent colonitzat per la “tecnologia del control de les persones” (físic i mental) i pels venedors de fum d’una pseudo-pedagogia.