8/8/19

ARTICLES D’ACTUALITAT

Contra la segregació educativa
Rosa Cañadell

El passat mes d'abril, la ONG Save the Children va presentar un informe alertant que Catalunya és el segon territori amb més segregació escolar socioeconòmica de l’Estat espanyol, després de la Comunitat de Madrid. Set de cada deu infants en situació de vulnerabilitat estudien en centres on es concentra alumnat que viu en entorns desafavorits. (...), la segregació en l'àmbit educatiu consolida les desigualtats socials, redueix les oportunitats educatives d'una majoria de l'alumnat i posa en risc la cohesió social. Si volem construir una societat més justa i més igualitària necessitem un sistema educatiu que elimini tot tipus de segregació. I per això cal una única xarxa educativa, pública, gratuïta i igualitària, la desaparició progressiva dels concerts educatius, la limitació de la llibertat d' escollir centre, i recursos suficients perquè tot l'alumnat pugui desenvolupar-se personal, intel·lectual, cultural, social i laboralment. Llegeix més

FORMACIÓ PROFESSIONAL. Un altre atac neoliberal a l’Educació
Pep Barceló

El 29 d’abril d’enguany es va publicar al DOGC la Resolució EDU/1076/2019 de 24 d’abril que preveu l’increment de les hores que l’alumnat de Formació Professional Dual farà a l’empresa, en detriment de les hores lectives en el centre educatiu. A més, per unificar el currículum i l’organització dels centres educatius, també es reduiran les hores lectives de l’alumnat que no fa Dual.
Per l’any 2019 el Departament ha fet unes orientacions sense cap suport legal, ja que tots els decrets curriculars actuals, de tots els cicles formatius, es basen en uns decrets aprovats pel Consell Escolar de Catalunya i que encara són vigents.
Per què “orientacions” i no Ordre?
Aquestes “orientacions”’ no respecten l’estructura dels currículums oficials publicats al DOGC, les modifiquen (creació, fusió i/o supressió de les Unitats Formatives establertes normativament i plenament en vigor actualment); proposen una estructura horària que incompleix les hores establertes als Decrets curriculars dels Cicles Formatius; poden afectar a l’alumnat amb unitats formatives pendents si alhora de superar-les en un altre curs aquestes unitats no tinguin equivalència en la nova estructura; no hi ha cap informació de compleció d’estudis per a l’alumnat que els hagi iniciat amb els currículums vigents; no emparen l’alumnat que ja està estudiant. Els efectes poden ser evidents: una situació d’incertesa per a l’alumnat que podria estar afectat i que legitimaria les impugnacions per uns canvis curriculars no emparats per la legislació; unes “orientacions” no poden diferir de la normativa jurídica vigent. Però es fa amb “Orientacions” no amb una Ordre perquè aquesta suposa sotmetre el projecte d’Ordre a dictamen del Consell Escolar de Catalunya i a negociació a la Mesa Sectorial d’Educació; masses perills d’oposició a una iniciativa de la política educativa de l’actual Departament d’Ensenyament. Llegeix més

La trampa de la ‘cultura del esfuerzo’
Julio Rogero

La escuela oculta que la desigualdad social de partida cuando se accede a ella determina en gran medida tu futuro, y que no existe la igualdad de oportunidades, sino una falsa meritocracia en la que suelen perder los mismos.
El reciente informe de Intermon Oxfam Desigualdad 1 – Igualdad de oportunidades 0: la inmovilidad social y la condena de la pobreza nos dice que esta y la desigualdad son hoy mayores que hace once años, cuando comenzó la crisis económica. La recuperación económica solo ha sido para algunos y el riesgo de pobreza ha aumentado notablemente. Los ricos son más ricos (aumentó su riqueza un 12% en el último año) y los pobres son cada vez más y más pobres. Además, el informe constata que la pobreza se hereda, algo que también indicaba el último informe FOESSA, elaborado por Cáritas: más del 80% de los hijos de familias pobres serán también pobres. Además, se ha producido un efecto de desclasamiento de parte de la población: una de cada seis familias de clase media, que con la crisis cayó en situación de paro y exclusión social, no ha sido capaz de salir de esa situación. Llegeix més

13/6/19

FORMACIÓ PROFESSIONAL. Un altre atac neoliberal a l’Educació

by Pep Barceló

El 29 d’abril d’enguany es va publicar al DOGC la Resolució EDU/1076/2019 de 24 d’abril que preveu l’increment de les hores que l’alumnat de Formació Professional Dual farà a l’empresa, en detriment de les hores lectives en el centre educatiu. A més, per unificar el currículum i l’organització dels centres educatius, també es reduiran les hores lectives de l’alumnat que no fa Dual.

Per l’any 2019 el Departament ha fet unes orientacions sense cap suport legal, ja que tots els decrets curriculars actuals, de tots els cicles formatius, es basen en uns decrets aprovats pel Consell Escolar de Catalunya i que encara són vigents.

Per què “orientacions” i no Ordre?

Aquestes “orientacions”’ no respecten l’estructura dels currículums oficials publicats al DOGC, les modifiquen (creació, fusió i/o supressió de les Unitats Formatives establertes normativament i plenament en vigor actualment); proposen una estructura horària que incompleix les hores establertes als Decrets curriculars dels Cicles Formatius; poden afectar a l’alumnat amb unitats formatives pendents si alhora de superar-les en un altre curs aquestes unitats no tinguin equivalència en la nova estructura; no hi ha cap informació de compleció d’estudis per a l’alumnat que els hagi iniciat amb els currículums vigents; no emparen l’alumnat que ja està estudiant. Els efectes poden ser evidents: una situació d’incertesa per a l’alumnat que podria estar afectat i que legitimaria les impugnacions per uns canvis curriculars no emparats per la legislació; unes “orientacions” no poden diferir de la normativa jurídica vigent. Però es fa amb “Orientacions” no amb una Ordre perquè aquesta suposa sotmetre el projecte d’Ordre a dictamen del Consell Escolar de Catalunya i a negociació a la Mesa Sectorial d’Educació; masses perills d’oposició a una iniciativa de la política educativa de l’actual Departament d’Ensenyament.

Les pretensions reals de l’actual Departament respecte a la FP

Ja han estat exposades a la llum pública pel professorat de FP, per bona part de la comunitat educativa i per alguns sindicats, però cal que hi insistim. La implementació de la reforma curricular que es pretén significa una distribució curricular per famílies professionals i una assignació d’hores que implica reducció molt significativa d’hores lectives.

Malgrat el Departament presenta la reforma com la millor manera de “resoldre certes necessitats singulars i específiques” de la Formació Professional Dual així com “reduir l’abandonament escolar”, obvia, potser intencionalment, la capacitat dels centres educatius per parlar, debatre i proposar millores  perquè el Departament pretén, en definitiva, atorgar la Formació Professional a les empreses i utilitza com a excusa la Formació Professional Dual, una modalitat minoritària sobre el conjunt global de la Formació Professional (un 4,6% dels 120.000 que conformen la totalitat de l’alumnat de la Formació Professional).

Respecte a l’abandonament, els centres són molt conscients que aquest s’origina, en gran mesura, per manca de reconeixement social, empresarial i institucional d’aquests estudis, i, que està molt relacionat amb la mancança d’una efectiva orientació, dels recursos humans i econòmics precisos, de ràtios adequades, de desdoblaments... en qualsevol cas tampoc no es pot deslligar de l'abandonament que es produeix en els altres estudis (ESO i Batxillerat) per una situació social de precarietat i de falta de seguretat per poder tenir un projecte de vida. Només treballant l'abandonament des de l'ensenyament no s'eradicarà l'abandonament. L’actual política del Departament defuig de cap inversió en la Formació Professional, com ho fa de la resta del sistema educatiu, i de promoure cap política social des del govern.

En resum, les pretensions actuals del Departament són:

·         Que l’alumnat rebi exclusivament una formació que es considera necessària per a l’àmbit i funcionament empresarial al qual s’haurà d’adaptar.
·         La reducció d’hores lectives i eliminació de les hores de lliure disposició (disminució de professorat).
·         El control absolut del procés d’aprenentatge de l’alumnat (continguts, tasques del professorat...).

La política del Departament per a la Formació Professional

La política del Departament està emparada en una legislació feta a la mida per a les seves pretensions. A força de temps i de canvis en lleis i altres normatives que les desenvolupen ha aplanat el terreny per desmuntar la Formació Professional com ho està fent amb la resta dels Ensenyaments públics.

La LEC ha donat cobertura a tots els avanços privatitzadors, comercialistes i de gestió empresarial amb els quals s’està transformant la Formació Professional. A més del canvi en la gestió dels centres, entre altres canvis, que es dóna a tots els ensenyaments, ens diu:

Que la Formació professional ha d’estar adreçada a la pervivència de l’actual estructura del sistema econòmic

Article 62
Formació professional
1. La formació professional, que té com a finalitats l’adquisició de la qualificació professional i la millora d’aquesta qualificació al llarg de la vida, i també l’actualització permanent dels coneixements dels treballadors perquè puguin respondre a les necessitats derivades de la competitivitat del teixit econòmic (...)

3. El Govern, amb la participació dels sectors afectats, entre els quals hi ha els agents socials i econòmics i les administracions locals, ha de programar una oferta d’estudis de formació professional inicial integrada en el sistema educatiu, en el marc del que disposa l’article 44. La programació ha de respondre a una visió global, adaptada a les necessitats del territori i del mercat de treball,

6. Els currículums dels ensenyaments de formació professional inicial han d’atendre la innovació, les necessitats educatives dels sectors econòmics, les iniciatives de sectors nous i els mercats emergents. El mòdul de formació en centres de treball ha de formar part del currículum dels nivells formatius.

8. Pertoca al Govern, d’acord amb el que determinen aquest article i l’article 53, establir el currículum corresponent a les diverses titulacions que integren l’oferta de formació professional inicial i determinar els mecanismes de col·laboració amb els agents educatius, econòmics i socials, amb les universitats i amb les empreses.

Que aquest ensenyaments han de ser dissenyats amb la participació i el vistiplau dels sectors econòmics.

Article 72
Centre educatiu
(...)
2. Sens perjudici del que estableix l’apartat 1, per als estudis de formació professional tenen també la consideració de centre educatiu els centres situats en instal·lacions i equipaments d’agents econòmics, empreses i institucions que siguin autoritzats pel Departament

Article 159
Competències dels ens locals
(...)
Quart. La programació dels ensenyaments de formació professional i la coordinació amb l’entorn territorial i empresarial, i el foment de la implicació dels agents territorials i socials en el compromís educatiu de tota la societat.

Article 170
Cooperació amb empreses i sindicats
(...)
2. Les empreses i les organitzacions empresarials col·laboren per mitjà de convenis en els ensenyaments propis de la formació professional. Així mateix, les organitzacions empresarials i les organitzacions sindicals del sector productiu
participen en el Consell Català de Formació Professional.

Article 174
Consell Català de Formació Professional
1. El Consell Català de Formació Professional és l’òrgan de consulta i d’assessorament del Govern respecte de la formació professional, de composició interdepartamental, en què participen administracions locals, organitzacions empresarials
i organitzacions sindicals.
2. El Consell Català de Formació Professional ha d’articular els mecanismes necessaris per a assolir progressivament la integració dels subsistemes de la formació professional a Catalunya i, amb aquesta finalitat, ha d’exercir les funcions, formular les propostes i emetre els informes establerts pel seu ordenament específic.

Disposició Addicional Dinovena
Centres que imparteixen accions formatives derivades de la integració de les ofertes de formació professional

El Govern adapta la composició, les funcions i la denominació dels òrgans de govern dels centres que imparteixen accions formatives derivades de la integració de les ofertes de formació professional per tal de garantir, d’acord amb l’ordenament, que la comunitat educativa, els representants dels agents econòmics i socials i la institució titular del centre participen en el govern del centre.

I, finalment, per endolcir el negoci per als agents econòmics se’ls assegura un bocí del diner públic.

Disposició Addicional Vuitena
Finançament d’ensenyaments postobligatoris
En funció de les necessitats d’escolarització derivades de la programació educativa, d’acord amb el que estableix l’article 200, es poden concertar ensenyaments de batxillerat i formació professional en els centres que els imparteixen.

Una altra cobertura legislativa ha estat la que indueix als centres de Formació professional a una gestió empresarial de manera que en un futur puguin ser traspassats a un altre sector que no sigui l’educatiu. En aquest sentit apareix la Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i qualificació professionals de Catalunya (FQPC) i successivament les diferents ordres (EDU/432/2006, de 30 d’agost), resolucions (RESOLUCIÓ ENS/1163/2015, de 28 de maig )...  que la desenvolupen.

La Llei 10/2015, de 19 de juny, estableix en el seu preàmbul, entre altres que:

III
Aquesta llei té per finalitat establir una regulació de la formació professional al llarg de la vida i comprèn el conjunt d’actuacions, serveis i programes de formació i qualificació professionals del sistema educatiu i de la formació per a l’ocupació, promoguts i sostinguts amb fons públics i destinats a les persones al llarg de la vida i a les empreses, d’acord amb les competències que corresponen a la Generalitat.
La Llei crea un marc orientat a l’aplicació del model de formació professional a Catalunya com a element estratègic per a millorar el nivell de qualificació professional de les persones, per a incrementar-ne l’ocupabilitat i per a impulsar la competitivitat de les empreses.
(...)
La integració efectiva dels subsistemes de la formació professional requereix la definició dels instruments que permetin compartir, interrelacionar i optimitzar els dispositius i recursos existents.
(...)
Aquesta llei s’estructura en cinc títols. El títol primer conté les disposicions generals: objecte de la Llei, finalitats i funcions del sistema de formació i qualificació professionals de Catalunya, àmbit d’aplicació, principis rectors i drets.
El títol segon regula l’estructura del sistema. Primerament, crea la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professionals, integrada, en qualsevol cas, per la Generalitat i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives a Catalunya, com a òrgan rector de planificació estratègica i avaluació de les polítiques del sistema. També crea l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, com a organisme autònom de caràcter administratiu, que constitueix l’òrgan de direcció i de coordinació dels serveis bàsics del sistema i de gestió dels serveis que li són propis.
(...).
Es defineix la categoria de centre de formació professional integrada, que inclou els centres que ofereixen els serveis bàsics del sistema d’una manera integrada i en els quals s’han de constituir els consells de formació i empresa, que són els òrgans de participació i col·laboració amb els sectors productius.
(...)
El títol cinquè estableix l’aplicació de models de gestió de la qualitat als centres de formació i els principis d’impuls a l’emprenedoria i la innovació en la formació professional. S’estableix l’informe d’avaluació del sistema.
Finalment, cal posar en relleu que aquest nou marc normatiu es planteja des de la perspectiva de la simplificació administrativa i el millorament dels serveis als usuaris.

El seu articulat desenvoluparà profusament l’esperit present al preàmbul

Amb l’Ordre EDU/432/2006, de 30 d’agost es crea el Projecte de qualitat i millora contínua dels centres educatius i s’especifica que:

(...)
El Projecte de qualitat i millora contínua pretén difondre i fer arrelar en els centres docents criteris i instruments de revisió, avaluació i redefinició permanent del treball. Aquest projecte consisteix en cursos i seminaris
específics, en jornades d’intercanvi d’experiències i, sobretot, en l’agrupació dels centres en xarxes de treball, organitzades en quatre nivells, amb l’objectiu de donar-se suport mútuament i compartir experiències, metodologies i noves eines de gestió i millora. Els quatre nivells són: el primer, anomenat D, d’iniciació; el segon, C, de creació i desenvolupament progressiu del sistema de gestió; el tercer, B, d’implantació, certificació i extensió del sistema de gestió; i el quart, A, de consolidació del sistema de gestió i impuls de noves millores en la gestió.
Mitjançant aquests sistemes de gestió es vol ajudar els centres a: orientar les actuacions per donar resposta a les necessitats formatives de l’alumnat, les famílies, les empreses, l’entorn social i els requeriments establerts; potenciar estratègies de desenvolupament i implicació de les persones que hi treballen; gestionar, de manera sistemàtica i transparent, els processos que es desenvolupen; fonamentar la gestió dels processos en els fets, la mesura i la informació; fomentar la cultura de la millora contínua, la innovació i l’intercanvi de bones pràctiques amb altres centres; promoure el compromís col·lectiu i la coherència d’objectius en la definició i el desenvolupament dels valors, les polítiques i les estratègies de centre, i orientar el centre cap a la consecució de bons resultats en relació amb els seus objectius.

Amb el seu articulat es pretén: la implantació d’un model de gestió de la qualitat del centre i, si escau, de certificació; posar a disposició de l’equip auditor les actes de les inspeccions; un cop assolida la certificació, els centres han de mantenir-la durant, com a mínim, dos cicles consecutius complerts de certificacions; l’acreditació ha de basar-se en normes ISO o amb el model d’excel·lència E2cat; els centres han de partir d’un anàlisi DAFO i d’un  PLÀ ESTRATÈGIC (que reculli els objectius del projecte de direcció, si es signen acords de coresponsabilitat i els objectius estratègics);  que les característiques de qualitat del procés vinguin determinades per indicadors (Proveïdor – Entrada – Procés – Sortida - Client)...

Amb la RESOLUCIÓ ENS/1163/2015, de 28 de maig es convoca concurs públic per a la selecció de centres educatius que imparteixen ensenyaments professionals o de règim especial per ser inclosos, a partir del curs 2015-2016, en el Projecte de qualitat i millora contínua, i s'estableixen els requisits específics de participació. Aquesta resolució diu pretendre mantenir el Projecte de qualitat i millora contínua que ajuda als centres participants a orientar les seves actuacions, a les famílies, a les empreses i a l’entorn social perquè aquest projecte potència estratègies de desenvolupament i implicació; es gestiona sistemàtica i transparentment; es fomenta la cultura de la millora contínua, la innovació i l’intercanvi de bones pràctiques... i s’assoleix l’excel·lència en els resultats.

La LEC, el decrets: d'autonomia de centres, el d'equips directius, el de plantilles, ... encara que genèrics són els que donen peu tant a l'entrada de les empreses com en la gestió empresarials dels centres com si fossin empreses. De fet on primer es va introduir va ser a la Formació Professional, amb els certificats de qualitat amb l'excusa de poder fer cursos ocupacionals que donarien ingressos als centres, cosa que no ha estat així sinó al contrari. En definitiva tant la legislació com la normativa que posteriorment la desenvolupa ens indica que hi ha un intent de convertir la formació professional reglada en formació ocupacional com a pas previ a la seva externalització i privatització definitiva.

La reestructuració necessària de la FP

La Formació Professional no ha de ser l'escola d'aprenents de les empreses, pagada amb diner públic, no ha d'instruir en processos productius, sinó que ha de situar una professió en un entorn econòmic, tecnològic i polític determinat donant les eines necessàries a l'alumnat perquè pugui especialitzar-se, però també perquè es desenvolupi com a ciutadà, o sigui amb esperit crític.

Si és necessària una reestructuració de la Formació Professional, a diferència del que proposa el Departament d’Educació, aquesta ha de comportar la millora de la seva qualitat, que augmenti les oportunitat de l’alumnat, que gaudeixi d’un reconeixement social, empresarial, institucional i internacional. Per això la proposta d’organitzar els estudis de Formació Professional en tres anys acadèmics (reconeixent els CFGM com a equivalents al batxillerat a tots els efectes i els CFGS amb la seva equiparació al grau universitari) és una proposta adient.

Pel que fa a la Formació Professional Dual aquesta hauria de eradicar-se perquè és simplement formació ocupacional pagada amb el pressupost públic, la formació, educació, que rep l'alumnat és minsa i només rep una instrucció i un adoctrinament en la ideologia empresarial dominant; en les estades en les empreses cal considerar l’alumnat com un actiu, és el futur del país. Les estades no poden ser un instrument d’explotació laboral ni una manera de fer una inserció laboral a qualsevol preu; cal el reconeixement dels drets de l’alumnat com un/a treballador/a més i els costos derivats han d’anar a càrrec de l’empresa, com es fa amb la resta de treballadors/res.

El model curricular únic plantejat pel Departament és ineficient ja que és l'equip docent del centre, en funció de la tipologia de l’alumnat i de l’entorn social i laboral, el que realment pot adaptar, amb eficiència, el currículum oficial dels cicles formatius per ell impartit.

El funcionament dels centres ha de tornar al treball col·lectiu i cooperatiu dels seus professionals tant pel que fa als seus objectius docents com pel que fa a la gestió del centre. El centres han demostrat, al llarg del temps, la seva capacitat per organitzar-se (programació, avaluació, canvis...) sense optar per models empresarials que no sempre poden ser transferibles a l’àmbit educatiu.

10/6/18

Parla català i converteix-te en un subjecte neoliberal


by Pau Bori

Rosa Guachamín és una jove equatoriana que viu a Catalunya. Des que va arribar al nostre país, ha treballat en molts llocs diferents, sobretot en l’àmbit de l’hostaleria. En quedar-se sense feina, va fer un curs de formació ocupacional d’auxiliar de geriatria. Sol ser una feina no gaire ben remunerada i, de vegades, sense contracte. Rosa, però, ha tingut sort. En un geriàtric li han ofert un bon contracte. Ara està pensant en demanar una hipoteca bancària per adquirir un pis en propietat a l’Hospitalet de Llobregat.

Rosa Guachamín podria ser una jove llatinoamericana de carn i ossos, però en realitat és un dels personatges de Passos, un llibre de text de català per a no catalanoparlants adults. Protagonitza una unitat titulada Ens casem amb la hipoteca. S’hi explica que Rosa, després d’haver trobat una feina més o menys segura, vol comprar-se un pis. I l’única manera d’aconseguir-ho, com el llibre explica, és demanar un crèdit al banc. Abans d’entrar en la  qüestió més complexa de les hipoteques, es proposen primer una sèrie d’exercicis per familiaritzar els nouvinguts amb la banca, a través de preguntes sobre com obrir un compte corrent o la diferència entre una targeta de crèdit i una de dèbit. La tasca final de la unitat consisteix en ajudar Rosa amb la hipoteca. Es demana als alumnes decidir quin pis hauria de comprar i fer el seu càlcul hipotecari. Al llibre no coneixem el final de la història de Rosa. En canvi, sí que el sabem per a molts casos similars en la vida real. Milers de persones han perdut la seva casa en quedar-se sense feina i no poder pagar la hipoteca. I molts d’aquests desnonats són, com Rosa, immigrants de classe baixa.

Els llibres de text de català no només mostren als nouvinguts com demanar una hipoteca, sinó que també els ensenyen a muntar una empresa. A Català Elemental, per exemple, hi ha una unitat consistent en dissenyar un projecte d’empresa. Els estudiants primer aprenen les característiques d’un emprenedor. Després, pensen una idea per a un negoci i, al final, elaboren el pla de l’empresa. Aquest exemple de cultura empresarial i el de la hipoteca de Rosa són casos paradigmàtics del plantejament dels llibres de text de català actuals per a nouvinguts adults. S’hi construeix una visió del món centrada en èxits personals i professionals, consumisme, vides felices i viatges. És un contingut molt similar al dels llibres globals d’anglès com a llengua estrangera. ¿Amb quina finalitat, aleshores, ensenyem català als nouvinguts? Si ens haguéssim de guiar només pels materials didàctics, una possible resposta seria per convertir-los en subjectes neoliberals dins una societat capitalista idealitzada.

El neoliberalisme, doncs, no existeix només com a una política econòmica que guia l’organització dels estats, el comerç i l’economia. Ha penetrat en totes les esferes de les nostres vides. Afecta la manera com treballem, com consumim i, fins i tot, com ens presentem a nosaltres mateixos, com ens relacionem amb els altres i com ensenyem la nostra llengua. El neoliberalisme promou una visió de la persona en tant que consumidor. Instaura la competència com a norma d’organització social. D’aquesta manera, hom s’ha de concebre com a una microempresa individual i actuar d’acord amb els principis empresarials d’eficiència, competitivitat i flexibilitat. Es tracta, en definitiva, d’un ésser humà extremadament individualista que no espera res a canvi de la societat on viu. Caldria preguntar-nos si l’ensenyament del català als nouvinguts ha de promoure també aquest projecte de societat. O si, per contra, caldria reorientar l’ensenyament del català, i l’educació en general, perquè no fossin còmplices del manteniment de les relacions de poder i desigualtat existents en les societats capitalistes.

Per aconseguir-ho, el primer pas seria la presa de consciència que l’educació està determinada per un context polític i econòmic molt més ampli. En segon lloc, hauríem de replantejar els objectius instrumentals i mercantilistes de les polítiques educatives actuals, centrades en l’entrenament de competències, per recuperar una educació que ensenyi continguts, a reflexionar-hi, i a formar judicis propis. No serà, però, una tasca fàcil. L’educació difícilment es pot separar de formar el tipus de persones que el sistema econòmic requereix en cada període històric. Caldrà, doncs, convèncer-nos a nosaltres mateixos i al nostre entorn que el lliure mercat no és una part constituent de la naturalesa humana. És un odre construït pels humans i, com a tal, es pot destruir i reemplaçar per un altre sistema. Perquè, al cap i a la fi, un altre món sí que és possible.

9/6/18

El perquè de les competències bàsiques

by Rosa Cañadell 

Les competències bàsiques no són un invent pedagògic, ni una demanda del professorat, ni un ideal de les famílies. Són una exigència del món econòmic, com l’educació financera o la ‘nova innovació’.

Aquest primer trimestre és la primera vegada que les famílies dels nois i noies que estudien als instituts de Catalunya reben les notes d’una manera diferent. El nou decret del Departament d’Educació exigeix que les avaluacions ja no es facin per assignatures, sinó per competències bàsiques i que en comptes de les clàssiques notes numèriques ara surtin 4 nivells d’assoliment. Quin és el perquè d’aquest canvi sobtat? De fet, no es tracta només d’una qüestió d’avaluació, sinó d’imposar que tot l’aprenentatge es basi en aquestes competències. Però què són i d’on surten aquestes competències?

Per esbrinar-ho hem d’anar una mica lluny i entendre com el neoliberalisme (o sigui, les empreses i el món financer) està intervenint en l’educació. I és que les competències bàsiques no són un invent pedagògic, ni una demanda del professorat, ni un ideal de les famílies, són una exigència del món econòmic vehiculat per l’OCDE.

Tampoc són una novetat, doncs des dels anys 90 que s’estan intentant introduir. En el 2006 el Parlament europeu ja aprova un quadre de “competències clau” necessàries per “l’aprenentatge al llarg de la vida, el desenvolupament personal, la ciutadania activa, la cohesió social i l’ocupabilitat”, a iniciativa de l’OCDE i El Banc Mundial.

Per l’OCDE la qüestió principal no són tant els coneixements que l’escola ha de transmetre sinó com l’educació “pot promoure el tipus d’habilitats transferibles que es poden utilitzar per fer front i adaptar-se a la incertesa i el canvi econòmic” (1). Així, en l’educació per competències, “el coneixement com a tal deixa de ser l’objectiu central del procés educatiu, i passa a jugar un paper secundari, donant  prioritat a les tècniques per a la resolució de problemes: el “saber fer”. (2)

La crisi del sistema i la creixent competitivitat empresarial desemboca en tres exigències sobre l’educació: 1) la necessitat de reduir la despesa pública destinada a l’educació i augmentar la privatització i la contribució dels ciutadans i les empreses en el seu finançament. 2) La necessitat dels capitals de trobar noves oportunitats d’invertir de forma rendible i les noves formes d’educació derivades dels avenços tecnològics són un bon mercat, per això “cal” introduir al màxim les TIC als centres educatius i promocionar l’educació online. 3) I més important, que allò que s’ensenya a l’educació estigui al servei del mercat: es tracta de “posposar i supeditar els coneixements humanístics i crítics a l’adquisició de competències més properes al món empresarial lligades al terreny laboral” (3)

Resumint, les Competències bàsiques són aquelles habilitats que les empreses han decidit que necessiten per al futur del món laboral. I per imposar-les i perquè siguin menys costoses per l’Estat, es recomana que les institucions privades col·laborin en aquesta tasca. I això és el que explicaria el perquè, tant des de la nova Innovació educativa (Escola Nova 21), com des de les empreses i bancs (Telefònica, Google, La Caixa, Banc Santander, etc.), ja fa temps que s’està promocionant aquesta pràctica a les escoles i instituts. I, finalment, el Departament d’Educació ha decidit fer-ne la seva política. (4)

El problema és que quan es diu que el que ha de fer l’escola és “preparar l’alumnat per a la societat del segle 21”, el que s’està amagant és que el que es vol és preparar l’alumnat per un futur laboral incert, precari i competitiu. Està clar que l’educació ha de preparar pel món del treball, però no és pas aquesta la seva missió principal. L’educació és un valor social i ha de treballar per la realització personal i la millora de la societat. No volem educar perquè els/les joves “s’adaptin” al nou món del treball, sinó perquè tinguin eines per defensar-se de la creixent explotació i precarietat. I per això, són totalment insuficients les Competències Bàsiques i algunes de les noves Innovacions.

D’altra banda, segons Francis Tilman (5), un dels molts detractors d’aquest sistema, “la confrontació a problemes efectius no condueix pas a l’aprenentatge (…) ben al contrari, la pedagogia de les competències és desmotivadora, ja que posa l’individu enfront de la seva incompetència”. Però va fins i tot més lluny subratllant el següent: “Més incòmode, el fet que la majoria dels discursos didàctics sobre les competències estan  construïts sobre afirmacions no verificades per cap experimentació…” Estem doncs en presència d’una ideologia que es ven com un discurs científic.

Aquesta nova pedagogia pot, a més, augmentar les desigualtats i perjudicar precisament els més desafavorits socialment, ja que se’ls nega l’accés als continguts culturals a partir dels quals podrien comprendre i posar en qüestió les causes polítiques i econòmiques que els aboquen a la seva situació.

Finalment, és evident que cal millorar l’educació, però qualsevol innovació educativa hauria de tenir com a objectiu buscar aquelles pràctiques educatives que millor ajudin a aprendre i a preparar persones lliures i cultes, crítiques i solidàries i no pas treballadors/es productius o emprenedors competitius. L’escola no pot ser una mera fàbrica de joves precaris, submisos e incultes, i això és precisament el que està intentant la deriva neoliberal a l’educació i algunes de les noves pràctiques “innovadores”. Haurem d’estar molt atentes.

(1)  OCDE 2016. Les grandes mutations qui transforment l’éducation
(2) NICO HIRTT: L’approche par compétences : une mystification pédagogique
(3) Enrique Javier Díez Gutiérrez: Neoliberalismo educativo. Ed. Octaedro 2018
(4) Diari de l’Educació: “Educació assumeix el programa Escola Nova 21 per fer-lo arribar a tot el país”.
(5) Francis Tilman: La pédagogie des compétences fait-elle apprendre? De l’illusion à l’intoxication; (Cahiers n°21 et 22 du Service de pédagogie expérimentale de l’Université de Liège ; 2005)