22/6/20

Especial per aquest temps... ara el nou curs

Un curs sense normalitat: cal una aposta per l’educació presencial
Rosa Cañadell 
Si una cosa han posat en evidència aquests dos mesos llargs de confinament són les grans mancances socials i les seves repercussions en l’àmbit de l’educació. Cal ampliar la plantilla, els espais i els horaris per garantir l’equitat educativa i la conciliació familiar.
La pretesa educació virtual ha fet palès la gran desigualtat entre l’alumnat, que s’ha concretat en una gran distància digital, cosa que no ha fet més que augmentar la gran segregació educativa que ja teníem abans de la Covid19, i que s’ha vist agreujada per la impossibilitat de conciliar teletreball i cura dels infants, tant pels pares i mares que continuaven treballant des de casa, com pel mateix professorat que havia d’atendre l’alumnat i els seus propis fills i filles. I no parlem ja d’aquelles famílies que treballaven en serveis essencials fora de casa.Llegir més

Un retorn precipitat a l’escola no és cap joc
Xavier Díez 
(...) Han passat dos mesos, i, tot i que l’evolució de la pandèmia, si més no estadísticament, sembla positiva, és obvi que els riscos persisteixen. Tot i això, al llarg de la setmana passada, ja hi ha hagut alguns pronunciaments a favor d’una reobertura dels centres –expressats en termes deliberadament confusos– abans de l’acabament d’aquest curs. Persones de l’òrbita d’esquerres com Roger Palà, o del neoliberalisme falsament progressista com l’entorn de la Fundació Bofill, consideren que cal obrir amb urgència les escoles. El principal argument és la necessitat de mitigar les diferències socials que aporta el confinament, escurçar la bretxa entre famílies amb gran diferència de capital cultural. Llegeix més

La captivitat ideològica de les noves tecnologies
Pep Barceló
El discurs dominant i la tecnologia.
(...)
Hi ha un discurs dominant que lloa les noves tecnologies perquè diu que donen un accés més ràpid a la informació i a fonts de coneixement, estimula la innovació, facilita la comunicació, contribueix a l'eficiència dels sectors productius, simplifica tasques (laborals, domèstics ...), afavoreix l'emprenedoria, augmenta les opcions d'entreteniment, facilita l'accés a l'educació, donen capacitat als nostres fills per adaptar-se a entorns canviants... i augura que les noves tecnologies que estan sorgint canviaran el món (...)
Tanmateix parlem molt poc de les amenaces i perills a la llibertat i la privacitat, del control sobre nosaltres d’uns quants agents tecnològics, de la dependència que ens crea unes noves tecnologies completament hermètiques que no es podem manipular, personalitzar totalment o arranjar. No s’és conscient que qualsevol de les nostres dades que apareixen en el cens, enquestes, formularis, Web... poden utilitzar-se per a diferents fins i amb diferents propòsits; la dimensió del desenvolupament que està prenent les noves tecnologies digitals ens sobrepassa, fins i tot,  quan creiem que tot “és gratis”, perquè realment ho paguem amb la informació que voluntària o involuntàriament proporcionem. Llegeix més

Contra la segregació educativa
Rosa Cañadell
El passat mes d'abril, la ONG Save the Children va presentar un informe alertant que Catalunya és el segon territori amb més segregació escolar socioeconòmica de l’Estat espanyol, després de la Comunitat de Madrid. Set de cada deu infants en situació de vulnerabilitat estudien en centres on es concentra alumnat que viu en entorns desafavorits. (...), la segregació en l'àmbit educatiu consolida les desigualtats socials, redueix les oportunitats educatives d'una majoria de l'alumnat i posa en risc la cohesió social. Llegeix més

1/6/20

La reforma LomLoe ja està al Parlament

els canvis en la legislació educativa
by Pep Barceló

Una reforma de la legislació educativa és, en definitiva, un acord que es produeix en la societat i que ens indicarà quina direcció regirà el món educatiu en el futur immediat. Una proposta de reforma és un moment important per valorar el camí fet i mirar el futur amb l’objectiu que aquest camí fet sigui millor. Per aquesta raó és l’instant perfecte per pensar què cal evitar i què cal fer en la reforma de la LomLoe.


Què hauria d’evitar aquesta reforma legislativa.

Els dèficits i els aspectes negatius que ha tingut el rumb de l’ensenyament públic, a l’Estat espanyol, en els darrers temps ens indiquen que s’ha d’evitar. En aquest sentit es podria assenyalar:

Ÿ  Disminuir la responsabilitat i la funció de l’Estat respecte assegurar un ensenyament públic de qualitat per al conjunt de la societat.

Ÿ  Centralitzar el  Currículum Educatiu per al seu control doctrinal/partidista.

Ÿ  Prioritzar només aquella part del Currículum Educatiu que asseguri perfils professionals.

Ÿ  Introduir el vocabulari empresarial en l’àmbit educatiu.

Ÿ  Promoure rànquings entre centres i l’entrada o manteniment d’iniciatives privades en l’àmbit educatiu.

Ÿ  Naturalitzar l’existència de la doble xarxa pública/concertada, aquesta última és un clar finançament empresarial.

Ÿ  Establir criteris empresarials en el funcionament del sistema educatiu.

Ÿ  Minorar del paper de la comunitat educativa en el procés educatiu de l’alumnat i en la gestió dels centres educatius.

Disminució de la responsabilitat i la funció de l’Estat. Obrir més la gestió de l’Estat al conjunt de la societat és sempre lloable en tant que dissipa la possibilitat d’autoritarismes, fa la democràcia més participativa i fa que la ciutadania es responsabilitzi dels assumptes comuns. Lamentablement quan aquest “obrir més la gestió” es fa per desistiment només denota irresponsabilitat, potser intencionada, per lliurar un aspecte tant important, per al conjunt de les persones, com l’educació (Sistema educatiu) a mans de determinats sectors de la societat que, òbviament, podem incorre en mirar només pels seus interessos i no per als del conjunt de societat. L’Estat ha d’assegurar una educació de qualitat per a tota la població sense cap mena de discriminació negativa, amb polítiques d’igualtat i d’equitat, de participació de la comunitat educativa, d’inversió necessària per al sistema educatiu públic i de defensa del sistema públic, perquè aquest és el model que acull al conjunt de la ciutadania.

Centralització del  Currículum educatiu. Sigui quina sigui l’organització d’un Estat està bé una prudent centralització del currículum per assegurar una certa homogeneïtat i qualitat, i, perquè no hagin diferències que desigualin els territoris. Però en una societat democràtica no és de rebut monopolitzar el Sistema educatiu per a un control doctrinal/partidista d’un sol color perquè això soscava l’essència de la pròpia democràcia; la pluralitat i les diferents sensibilitats són inherents a tota societat democràtica. D’igual manera en un Estat democràtic el sistema educatiu ha de recollir les peculiaritats dels territoris perquè aquests mantinguin la seva idiosincràsia; la suma de les idiosincràsies són les que han donant la forma i les característiques del propi Estat, eliminar-les és estimular la desafecció de sectors socials o de territoris.

Priorització d’aquella part del Currículum que asseguri perfils professionals. Certament hi ha etapes que requereixen tractar aspectes del món laboral com és la Formació Professional i això ha d’estar reflectit en el currículum, però en altres etapes la prioritat no ha de ser aquesta perquè la formació humana, social i cultural és imprescindible per l’edat de l’alumnat (educació obligatòria) i no pot ser disminuïda ni en el temps que se li dediqui ni en l’activitat educativa que es realitzi. A més de futurs professionals a l’Ensenyament li correspon preparar, en el que li pertoca, la futura ciutadania.

Introducció de lèxic empresarial. Introduir lèxic nou pot ser un iniciativa normal i adequada quan en una temàtica o àmbit manquen mots que defineixin conceptes. Però el món de l’ensenyament ha estat sempre capaç de nombrar, de manera pròpia, tots els conceptes que han anat apareixen en el seu àmbit al llarg de la història; per aquesta raó introduir termes, o el seu sentit, d’àmbits com l’empresarial i el mercantil[1], és una anormalitat a no ser que es cerqui substituir els significats de mots ja existents en el món de l’ensenyament. Si el conjunt de la societat fa un ús de la terminologia d’un àmbit, i/o del seu sentit, fàcilment acabarà pensant com es pensa en aquest àmbit; potser es cerca que siguem “persones-empresa”.

Promoció de rànquings entre centres i de l’entrada o manteniment d’iniciatives privades en l’àmbit educatiu. Estimular i recolzar els centres educatius perquè compleixin amb la seva missió és bo i és part de la responsabilitat que té una bona l’Administració que vetlla pel conjunt de la ciutadania. Ara bé, és la “competència” l’eina adequada per estimular i recolzar? o, és l’eina típica del domini mercantilista?. En el domini mercantilista un dels efectes de la competència és que uns cauen i uns altres pugen; pot una societat permetre que això passi en el terrenys educatiu?, aquesta política és la d’un bon govern per al conjunt de la ciutadania?. Els rànquings, públics o encoberts, produeixen diferenciacions i segregació en l’àmbit educatiu i servint per subvencionar empreses privades amb els diners públics.

Naturalització de l’existència de la doble xarxa. L’existència de centres educatius privats/particulars ha estat una constant en la història de l’Estat espanyol, però la naturalització de l’existència de l’actual doble xarxa, sostinguda per l’Estat[2], té un sentit molt buscat.  L’any 1985 s’aprova la LODE i en ella s’estableix, per la suposada dificultat de construir suficients centres públics enfront de la gran demanda de places escolars, que allà on no arribin els centres públics l’Estat podrà “concertar” amb els centres privats que compleixin una funció social i que funcionin sota els criteris de gratuïtat i no segregació en l’admissió d’alumnes. Però l’objectiu inicial d’aquesta “concertació” s’ha desvirtuat amb el pas del temps i, finalment, els centres concertats (excepte algunes excepcions) acaben sent centres privats que funcionen com a tals, que cobren quotes als pares i mares, que cerquen tenir un tipus determinat d’alumnat i que fan de l’educació un negoci i/o la transmissió del seu ideari. En definitiva aquesta naturalització de l’existència de la doble xarxa, feta amb molta discreció i comptant amb el suport de mitjans de comunicació/difusió, és realment, com s’ha esmentat anteriorment, finançar negocis privats amb diner públic.

Establiment de criteris empresarials en el funcionament del Sistema educatiu. Quan s’introdueixen criteris diferents als que existien es dóna a entendre que els que havia no eren els més adequats, ara bé, s’ha analitzat per què no ho eren?, es complia per part de l’Administració la seva responsabilitat i seguiment del funcionament del sistema?, els centres (claustre, Consell Escolar...) no han respost millorant el nivell de l’alumnat, en totes les seves facetes?, els criteris empresarials (projectes de direcció, autoritat/gestió gerencial...) han demostrat millorar el nivell de l’alumnat en totes les seves facetes?. No estarem tornant a que  el conjunt de la societat ha de funcionar amb determinats criteris per acabar pensant com es pensa en l’àmbit d’on sorgeix aquests criteris. Potser es cerca, de nou, que siguem “persones-empresa” i “Administració-empresa”.

Minoració del paper de la comunitat educativa. Si com s’anuncia per tertulians, per “experts” i per la pròpia Administració educativa l’alumnat “ha de ser el centre de l’educació i l’ensenyament” no podem obviar que el seu procés educatiu es produeix en el centre educatiu, en allò que li pertoca. L’acció del/de la docent i de la resta de la comunitat educativa és fonamental i cal mimar-la perquè són els agents que actuen directament sobre l’alumnat. Minorar el seu paper i la seva importància pot significar abandonar l’alumnat en un procés educatiu minso, esbiaixat o incert que no asseguri o deixi de costat la formació integral que precisa l’alumnat.

Pel que fa al text de la reforma legislativa proposada hi ha aspectes del seu redactat que la falta de concreció mereixerien tenir amb una major clarificació:

·         Quedarà recollit en la futura legislació l’objectiu central que s’anuncia en la proposta? (...Así pues, la finalidad de esta Ley no es otra que establecer un renovado ordenamiento legal que aumente las oportunidades educativas y formativas de toda la población española, que contribuya a la mejora de los resultados educativos del alumnado, y satisfaga la demanda generalizada en la sociedad española de una educación de calidad para todos. Esos y no otros son sus objetivos centrales...)

·         Recuperar el paper de l'equitat en diferents aspectes de la vida escolar (quins?).

·         L'eliminació de la referència als estàndards d'aprenentatge avaluables (quins?).

·         La supressió de les avaluacions classificatòries (s’inclouran totes les proves?) .

·          Retornar competències de la comunitat educativa i dels docents (s’inclou la direcció del centre).

·         Canvis en el barem per als processos d'admissió d'alumnat (s’impediran els guetos?).


Com s’hauria d’evitar els dèficits i els aspectes negatius heretats.

En primer lloc s’hauria d’aconseguir el més gran consens possible de les forces polítiques de l’Estat per evitar els canvis legislatius constants sobre l’educació/ensenyament. Aquest consens donarà una més gran acceptació social i, amb prou seguretat, no haurà contestació o la decepció que provoca la desafecció.

En segon lloc és imprescindible recollir tot allò que el conjunt de la comunitat educativa demanda o proposa per a la millora de l’educació/ensenyament i el seu funcionament, perquè ella és la que millor coneix la realitat educativa: valors, mancances, millores...

En darrer lloc cal un redactant legislatiu sense imprecisions i incerteses, que permeti saber quin és el futur amb claredat. En aquest sentit s’ha de tenir en compte, entre altres:

·         Si es blinda o no el Sistema educatiu públic de possibles externalitzacions, privatitzacions, gestió externa... i si es reverteixen les existents.

· Si es desisteix de gestionar el sistema educatiu per criteris de rendibilitat i de resultats quantificables.

·         Com s’assegura els recursos necessaris per al Sistema educatiu públic

·         Què es diu sobre orientacions i/o recomanacions externes com per exemple les de l’OCDE que entre altres coses promocionen els rànquings entre centres (classificacions tipus PISA).

·         Si es prioritza només una part del Currículum pensant en perfils professionals.

·         Pot ser acceptable tenir en compte necessitats del món empresarial en determinats aspectes de la Formació professional, però aquestes necessitats no han de determinar el conjunt del currículum de l’FP. Quan s’han d’iniciar aquests estudis i com han de ser és una responsabilitat de l’Estat pensant en l’interès social.

·         Com en la “flexibilització en el pas pel sistema educatiu” s’assegura que tot l’alumnat rebí la mateixa educació i formació, i, amb la mateixa qualitat.

·         Si promou o no la competència entre els centres públics que aboca a la diferenciació i aquesta a la segregació i/o a la exclusiu.

·         Si s’impedeixi l’especialització de centres que està conduint a la configuració de diferents xarxes dins dels propis centres públics; l’especialització no s’ha d’establir com a valor de diferenciació i competència, sinó com a necessitat per atendre aquell sector de la població que ho requereixi.

·         Com s’informa a la societat sobre l’estat en què es troba el Sistema Educatiu perquè quedin clars que els aspectes avaluats són per al benefici de la majoria i no perquè la població observi classificacions de centres.

·         Què es diu de la doble xarxa i de la “llibertat d’elecció” (admissió d’alumnat), si la naturalitza o no, si manté la possibilita del finançament empresarial privat.

·         Com queda compaginat el poder i la funció del govern central i el de les Comunitats autònomes perquè cap de les dues parts faci desistiment de les seves responsabilitats o vegi retallades les seves competències acceptades mútuament.

·         Quedarà clar que la tasca docent es podrà desenvolupar amb més oportunitats per poder investigar i reflexionar, individualment i col·lectiva; per poder exercir la docència en bones condicions i dur endavant el projecte de centre on s’està destinat; per poder intercanviar el treball en xarxa amb altres centres; per poder participar en la definició, desenvolupament i avaluació de les polítiques educatives...


Una reforma ha de conduir a una legislació millor per al conjunt de la ciutadania.

Les característiques d’una societat democràtica pel que fa l’educació són clares: el dret a l’educació per a tothom sense cap mena de discriminació negativa; les polítiques d’igualtat i d’equitat; la llibertat de consciència; la democratització de l’ensenyament i la participació de la comunitat educativa; la de dotar de la inversió necessària per al sistema educatiu públic; i la defensa del sistema públic com a model prioritari. Per aquesta raó la legislació ha de seguir aquesta orientació i, en aquest sentit, per a una legislació millor el primer pas és l’eliminació dels aspectes negatius per al conjunt de la població de la legislació existent que s’hagi desviat d’aquesta guia.

Fet això, la millor legislació per al conjunt de la ciutadania haurà d’afavorir, protegir i emparar una educació de qualitat per a tothom; no pot obviar quina ciutadania volem en una societat democràtica. Això comporta que l’objectiu és una educació integral de les persones que tingui en compte tots els aspectes de la personalitat: cognitius, emocionals, biològics, psíquics, relacionals i socials; és a dir, persones adultes amb valors, individuals i col·lectius per al seu futur i per al futur de la societat, que puguin tenir aspiracions personals i que puguin exercir com a ciutadans i ciutadanes.

Aquesta legislació ha d’assegurar que l’educació no sigui minsa o sectària per això determinarà un currículum educatiu que no sigui doctrinal, partidista o purament productivista (adquisició de competències per al mercat laboral), perquè es tracta de preparar a la futura ciutadania adulta perquè siguin persones amb valors, individuals i col·lectius, que puguin tenir aspiracions personals i que puguin exercir com a ciutadans i ciutadanes en una societat democràtica. Quan es promou un empobriment de l’educació (per minoració de continguts o per sectarisme) s’aboca a amplis sectors socials a no rebre tot el que avui pot ser formació i cultura. A nivell individual, no comptar amb una educació integral, i de qualitat, limita el projecte personal i el futur de les persones; a nivell social pot significar la pèrdua de talents.

Així mateix, la legislació ha de concretar una gestió del sistema conduïda pel conjunt de la comunitat educativa. El món educatiu per la seva complexitat precisa la implicació del conjunt, en el correspongui a cada part. La gestió conjunta i cooperativa és el model que respon a la complexitat esmentada; una gestió jeràrquica de caràcter gerencial, encara que aparentment descentralitzada, soscava la implicació necessària i impedeix les aportacions i la acció de les parts. Tanmateix gestionar el conjunt del sistema educatiu com una empresa té els mateixos efectes.



[1] Competència, resultats, acompanyament, guia, eficiència...
[2] La naturalització es produeix quan es situen els centres públics i els privats concertats en la mateixa legislació, en les mateixes avantatges i finançaments.... com si fossin un sol tipus de centre.[1] Competència, resultats, acompanyament, guia, eficiència...
[2] La naturalització es produeix quan es situen els centres públics i els privats concertats en la mateixa legislació, en les mateixes avantatges i finançaments.... com si fossin un sol tipus de centre.