El 29 d’abril d’enguany es va publicar al DOGC la
Resolució EDU/1076/2019 de 24 d’abril que preveu l’increment de les hores que
l’alumnat de Formació Professional Dual farà a l’empresa, en detriment de les
hores lectives en el centre educatiu. A més, per unificar el currículum i
l’organització dels centres educatius, també es reduiran les hores lectives de
l’alumnat que no fa Dual.
Per l’any 2019 el Departament ha fet unes orientacions
sense cap suport legal, ja que tots els decrets curriculars actuals, de tots
els cicles formatius, es basen en uns decrets aprovats pel Consell Escolar de
Catalunya i que encara són vigents.
Per què “orientacions” i no Ordre?
Aquestes “orientacions”’ no respecten l’estructura dels
currículums oficials publicats al DOGC, les modifiquen (creació, fusió i/o
supressió de les Unitats Formatives establertes normativament i plenament en
vigor actualment); proposen una estructura horària que incompleix les hores
establertes als Decrets curriculars dels Cicles Formatius; poden afectar a
l’alumnat amb unitats formatives pendents si alhora de superar-les en un altre
curs aquestes unitats no tinguin equivalència en la nova estructura; no hi ha cap
informació de compleció d’estudis per a l’alumnat que els hagi iniciat amb els
currículums vigents; no emparen l’alumnat que ja està estudiant. Els efectes
poden ser evidents: una situació d’incertesa per a l’alumnat que podria estar
afectat i que legitimaria les impugnacions per uns canvis curriculars no
emparats per la legislació; unes “orientacions” no poden diferir de la
normativa jurídica vigent. Però es fa amb “Orientacions” no amb una Ordre
perquè aquesta suposa sotmetre el projecte d’Ordre a dictamen del Consell
Escolar de Catalunya i a negociació a la Mesa Sectorial d’Educació; masses
perills d’oposició a una iniciativa de la política educativa de l’actual
Departament d’Ensenyament.
Les pretensions
reals de l’actual Departament respecte a la FP
Ja han estat exposades a la llum pública pel
professorat de FP, per bona part de la comunitat educativa i per alguns
sindicats, però cal que hi insistim. La implementació de la reforma curricular
que es pretén significa una distribució curricular per famílies professionals i
una assignació d’hores que implica reducció molt significativa d’hores lectives.
Malgrat el Departament presenta la reforma com la
millor manera de “resoldre certes necessitats singulars i específiques” de la Formació
Professional Dual així com “reduir l’abandonament escolar”, obvia, potser intencionalment,
la capacitat dels centres educatius per parlar, debatre i proposar millores perquè el Departament pretén, en definitiva,
atorgar la Formació Professional a les empreses i utilitza com a excusa la Formació
Professional Dual, una modalitat minoritària sobre el conjunt global de la
Formació Professional (un 4,6% dels 120.000 que conformen la totalitat de
l’alumnat de la Formació Professional).
Respecte a l’abandonament, els centres són molt
conscients que aquest s’origina, en gran mesura, per manca de reconeixement
social, empresarial i institucional d’aquests estudis, i, que està molt
relacionat amb la mancança d’una efectiva orientació, dels recursos humans i
econòmics precisos, de ràtios adequades, de desdoblaments... en qualsevol cas
tampoc no es pot deslligar de l'abandonament que es produeix en els altres
estudis (ESO i Batxillerat) per una situació social de precarietat i de falta
de seguretat per poder tenir un projecte de vida. Només treballant
l'abandonament des de l'ensenyament no s'eradicarà l'abandonament. L’actual
política del Departament defuig de cap inversió en la Formació Professional,
com ho fa de la resta del sistema educatiu, i de promoure cap política social
des del govern.
En resum, les pretensions actuals del Departament
són:
·
Que l’alumnat rebi exclusivament una formació
que es considera necessària per a l’àmbit i funcionament empresarial al qual
s’haurà d’adaptar.
·
La reducció d’hores lectives i eliminació de
les hores de lliure disposició (disminució de professorat).
·
El control absolut del procés d’aprenentatge
de l’alumnat (continguts, tasques del professorat...).
La política del Departament per a la Formació Professional
La política del Departament està emparada en una
legislació feta a la mida per a les seves pretensions. A força de temps i de
canvis en lleis i altres normatives que les desenvolupen ha aplanat el terreny
per desmuntar la Formació Professional com ho està fent amb la resta dels
Ensenyaments públics.
La LEC ha donat cobertura a tots els avanços
privatitzadors, comercialistes i de gestió empresarial amb els quals s’està
transformant la Formació Professional. A més del canvi en la gestió dels
centres, entre altres canvis, que es dóna a tots els ensenyaments, ens diu:
Que la Formació professional ha d’estar adreçada a la
pervivència de l’actual estructura del sistema econòmic
Article 62
Formació professional
1. La formació professional, que té com a
finalitats l’adquisició de la qualificació professional i la millora d’aquesta
qualificació al llarg de la vida, i també l’actualització permanent dels
coneixements dels treballadors perquè puguin respondre a les necessitats
derivades de la competitivitat del teixit econòmic (...)
3. El Govern, amb la participació dels
sectors afectats, entre els quals hi ha els agents socials i econòmics i les
administracions locals, ha de programar una oferta d’estudis de formació
professional inicial integrada en el sistema educatiu, en el marc del que
disposa l’article 44. La programació ha de respondre a una visió global, adaptada
a les necessitats del territori i del mercat de treball,
6. Els currículums dels ensenyaments de
formació professional inicial han d’atendre la innovació, les necessitats
educatives dels sectors econòmics, les iniciatives de sectors nous i els
mercats emergents. El mòdul de formació en centres de treball ha de formar part
del currículum dels nivells formatius.
8. Pertoca al Govern, d’acord amb el que
determinen aquest article i l’article 53, establir el currículum corresponent a
les diverses titulacions que integren l’oferta de formació professional inicial
i determinar els mecanismes de col·laboració amb els agents educatius,
econòmics i socials, amb les universitats i amb les empreses.
Que aquest ensenyaments han de ser dissenyats amb la
participació i el vistiplau dels sectors econòmics.
Article 72
Centre educatiu
(...)
2. Sens perjudici del que estableix l’apartat
1, per als estudis de formació professional tenen també la consideració de
centre educatiu els centres situats en instal·lacions i equipaments d’agents
econòmics, empreses i institucions que siguin autoritzats pel Departament
Article 159
Competències dels ens locals
(...)
Quart. La programació dels ensenyaments de
formació professional i la coordinació amb l’entorn territorial i empresarial,
i el foment de la implicació dels agents territorials i socials en el compromís
educatiu de tota la societat.
Article 170
Cooperació amb empreses i sindicats
(...)
2. Les empreses i les organitzacions
empresarials col·laboren per mitjà de convenis en els ensenyaments propis de la
formació professional. Així mateix, les organitzacions empresarials i les
organitzacions sindicals del sector productiu
participen en el Consell Català de Formació Professional.
Article 174
Consell Català de Formació Professional
1. El Consell Català de Formació Professional
és l’òrgan de consulta i d’assessorament del Govern respecte de la formació
professional, de composició interdepartamental, en què participen administracions
locals, organitzacions empresarials
i organitzacions sindicals.
2. El Consell Català de Formació Professional
ha d’articular els mecanismes necessaris per a assolir progressivament la
integració dels subsistemes de la formació professional a Catalunya i, amb
aquesta finalitat, ha d’exercir les funcions, formular les propostes i emetre
els informes establerts pel seu ordenament específic.
Disposició Addicional Dinovena
Centres que imparteixen accions formatives
derivades de la integració de les ofertes de formació professional
El Govern adapta la composició, les funcions
i la denominació dels òrgans de govern dels centres que imparteixen accions
formatives derivades de la integració de les ofertes de formació professional
per tal de garantir, d’acord amb l’ordenament, que la comunitat educativa, els
representants dels agents econòmics i socials i la institució titular del
centre participen en el govern del centre.
I, finalment, per endolcir el negoci per als agents
econòmics se’ls assegura un bocí del diner públic.
Disposició Addicional Vuitena
Finançament d’ensenyaments postobligatoris
En funció de les necessitats d’escolarització
derivades de la programació educativa, d’acord amb el que estableix l’article
200, es poden concertar ensenyaments de batxillerat i formació professional en
els centres que els imparteixen.
Una altra cobertura legislativa ha estat la que indueix
als centres de Formació professional a una gestió empresarial de manera que en
un futur puguin ser traspassats a un altre sector que no sigui l’educatiu. En
aquest sentit apareix la Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i
qualificació professionals de Catalunya (FQPC) i successivament les diferents
ordres (EDU/432/2006, de 30 d’agost), resolucions (RESOLUCIÓ ENS/1163/2015, de
28 de maig )... que la desenvolupen.
La Llei 10/2015, de 19 de juny, estableix en el seu
preàmbul, entre altres que:
III
Aquesta llei té per finalitat establir una
regulació de la formació professional al llarg de la vida i comprèn el conjunt
d’actuacions, serveis i programes de formació i qualificació professionals del
sistema educatiu i de la formació per a l’ocupació, promoguts i sostinguts amb
fons públics i destinats a les persones al llarg de la vida i a les empreses,
d’acord amb les competències que corresponen a la Generalitat.
La Llei crea un marc orientat a l’aplicació
del model de formació professional a Catalunya com a element estratègic per a
millorar el nivell de qualificació professional de les persones, per a
incrementar-ne l’ocupabilitat i per a impulsar la competitivitat de les
empreses.
(...)
La integració efectiva dels subsistemes de la
formació professional requereix la definició dels instruments que permetin
compartir, interrelacionar i optimitzar els dispositius i recursos existents.
(...)
Aquesta llei s’estructura en cinc títols. El
títol primer conté les disposicions generals: objecte de la Llei, finalitats i
funcions del sistema de formació i qualificació professionals de Catalunya,
àmbit d’aplicació, principis rectors i drets.
El títol segon regula l’estructura del
sistema. Primerament, crea la Comissió Rectora del Sistema de Formació i
Qualificació Professionals, integrada, en qualsevol cas, per la Generalitat i
les organitzacions empresarials i sindicals més representatives a Catalunya,
com a òrgan rector de planificació estratègica i avaluació de les polítiques
del sistema. També crea l’Agència Pública de Formació i Qualificació
Professionals de Catalunya, com a organisme autònom de caràcter administratiu,
que constitueix l’òrgan de direcció i de coordinació dels serveis bàsics del
sistema i de gestió dels serveis que li són propis.
(...).
Es defineix la categoria de centre de
formació professional integrada, que inclou els centres que ofereixen els
serveis bàsics del sistema d’una manera integrada i en els quals s’han de
constituir els consells de formació i empresa, que són els òrgans de
participació i col·laboració amb els sectors productius.
(...)
El títol cinquè estableix l’aplicació de
models de gestió de la qualitat als centres de formació i els principis
d’impuls a l’emprenedoria i la innovació en la formació professional.
S’estableix l’informe d’avaluació del sistema.
Finalment, cal posar en relleu que aquest nou
marc normatiu es planteja des de la perspectiva de la simplificació
administrativa i el millorament dels serveis als usuaris.
El seu articulat desenvoluparà profusament l’esperit
present al preàmbul
Amb l’Ordre EDU/432/2006, de 30 d’agost es crea el
Projecte de qualitat i millora contínua dels centres educatius i s’especifica
que:
(...)
El Projecte de qualitat i millora contínua
pretén difondre i fer arrelar en els centres docents criteris i instruments de
revisió, avaluació i redefinició permanent del treball. Aquest projecte
consisteix en cursos i seminaris
específics, en jornades d’intercanvi
d’experiències i, sobretot, en l’agrupació dels centres en xarxes de treball,
organitzades en quatre nivells, amb l’objectiu de donar-se suport mútuament i compartir
experiències, metodologies i noves eines de gestió i millora. Els quatre
nivells són: el primer, anomenat D, d’iniciació; el segon, C, de creació i
desenvolupament progressiu del sistema de gestió; el tercer, B, d’implantació,
certificació i extensió del sistema de gestió; i el quart, A, de consolidació
del sistema de gestió i impuls de noves millores en la gestió.
Mitjançant aquests sistemes de gestió es vol ajudar
els centres a: orientar les actuacions per donar resposta a les necessitats
formatives de l’alumnat, les famílies, les empreses, l’entorn social i els
requeriments establerts; potenciar estratègies de desenvolupament i implicació
de les persones que hi treballen; gestionar, de manera sistemàtica i
transparent, els processos que es desenvolupen; fonamentar la gestió dels processos
en els fets, la mesura i la informació; fomentar la cultura de la millora
contínua, la innovació i l’intercanvi de bones pràctiques amb altres centres;
promoure el compromís col·lectiu i la coherència d’objectius en la definició i
el desenvolupament dels valors, les polítiques i les estratègies de centre, i
orientar el centre cap a la consecució de bons resultats en relació amb els
seus objectius.
Amb el seu articulat es pretén: la implantació d’un model
de gestió de la qualitat del centre i, si escau, de certificació; posar a
disposició de l’equip auditor les actes de les inspeccions; un cop assolida la
certificació, els centres han de mantenir-la durant, com a mínim, dos cicles
consecutius complerts de certificacions; l’acreditació ha de basar-se en normes
ISO o amb el model d’excel·lència E2cat; els centres han de partir d’un anàlisi
DAFO i d’un PLÀ ESTRATÈGIC (que reculli
els objectius del projecte de direcció, si es signen acords de
coresponsabilitat i els objectius estratègics);
que les característiques de qualitat del procés vinguin determinades per
indicadors (Proveïdor – Entrada – Procés – Sortida - Client)...
Amb la RESOLUCIÓ ENS/1163/2015, de 28 de maig es convoca
concurs públic per a la selecció de centres educatius que imparteixen
ensenyaments professionals o de règim especial per ser inclosos, a partir del
curs 2015-2016, en el Projecte de qualitat i millora contínua, i s'estableixen
els requisits específics de participació. Aquesta resolució diu pretendre mantenir
el Projecte de qualitat i millora contínua que ajuda als centres participants a
orientar les seves actuacions, a les famílies, a les empreses i a l’entorn
social perquè aquest projecte potència estratègies de desenvolupament i
implicació; es gestiona sistemàtica i transparentment; es fomenta la cultura de
la millora contínua, la innovació i l’intercanvi de bones pràctiques... i s’assoleix
l’excel·lència en els resultats.
La LEC, el decrets: d'autonomia de centres, el
d'equips directius, el de plantilles, ... encara que genèrics són els que donen
peu tant a l'entrada de les empreses com en la gestió empresarials dels centres
com si fossin empreses. De fet on primer es va introduir va ser a la Formació
Professional, amb els certificats de qualitat amb l'excusa de poder fer cursos
ocupacionals que donarien ingressos als centres, cosa que no ha estat així sinó
al contrari. En definitiva tant la legislació com la normativa que
posteriorment la desenvolupa ens indica que hi ha un intent de convertir la
formació professional reglada en formació ocupacional com a pas previ a la seva
externalització i privatització definitiva.
La
reestructuració necessària de la FP
La Formació Professional no ha de ser l'escola
d'aprenents de les empreses, pagada amb diner públic, no ha d'instruir en
processos productius, sinó que ha de situar una professió en un entorn
econòmic, tecnològic i polític determinat donant les eines necessàries a
l'alumnat perquè pugui especialitzar-se, però també perquè es desenvolupi com a
ciutadà, o sigui amb esperit crític.
Si és necessària una reestructuració de la Formació
Professional, a diferència del que proposa el Departament d’Educació, aquesta
ha de comportar la millora de la seva qualitat, que augmenti les oportunitat de
l’alumnat, que gaudeixi d’un reconeixement social, empresarial, institucional i
internacional. Per això la proposta d’organitzar els estudis de Formació Professional
en tres anys acadèmics (reconeixent els CFGM com a equivalents al batxillerat a
tots els efectes i els CFGS amb la seva equiparació al grau universitari) és una
proposta adient.
Pel que fa a la Formació Professional Dual aquesta
hauria de eradicar-se perquè és simplement formació ocupacional pagada amb el
pressupost públic, la formació, educació, que rep l'alumnat és minsa i només
rep una instrucció i un adoctrinament en la ideologia empresarial dominant; en les
estades en les empreses cal considerar l’alumnat com un actiu, és el futur del
país. Les estades no poden ser un instrument d’explotació laboral ni una manera
de fer una inserció laboral a qualsevol preu; cal el reconeixement dels drets
de l’alumnat com un/a treballador/a més i els costos derivats han d’anar a
càrrec de l’empresa, com es fa amb la resta de treballadors/res.
El model curricular únic plantejat pel Departament és
ineficient ja que és l'equip docent del centre, en funció de la tipologia de
l’alumnat i de l’entorn social i laboral, el que realment pot adaptar, amb
eficiència, el currículum oficial dels cicles formatius per ell impartit.
El funcionament dels centres ha de tornar al treball
col·lectiu i cooperatiu dels seus professionals tant pel que fa als seus
objectius docents com pel que fa a la gestió del centre. El centres han
demostrat, al llarg del temps, la seva capacitat per organitzar-se
(programació, avaluació, canvis...) sense optar per models empresarials que no
sempre poden ser transferibles a l’àmbit educatiu.
