By Pep Barceló
Innovació/competències/modernitat
La metodologia no és més que el camí que se segueix, manera ordenada de procedir, per a arribar a un fi. Però avui en dia en el discurs dominant (alguns mitjans de comunicació hi col·laboren molt) es vol donar a la paraula “innovació” la mateixa significació, i no la té. Innovar és introduir alguna cosa nova (IEC: Introduir quelcom de nou, en una cosa) i aquest mot ha pres una gran volada en el món empresarial i el seu significat s’ha concretat d’un mode particular que molt bé va definir l’economista Joseph A. Schumpeter[1]: l'empresari busca, per mitjà de la innovació, entrar en els mercats existents o en nous mercats, creant la pròpia demanda. Així doncs, la innovació és inseparable de la competència, s'innova per competir millor.
Un dels elements fonamentals d’aquesta “innovació” de la qual es parla en l’àmbit educatiu són les “Competències bàsiques/clau” com ens explica Nico Hirtt[2]. Des del anys noranta del segle passat s’ha estat empenyent introduir en l’àmbit educatiu un marc de competències clau necessàries per a l'aprenentatge al llarg de la vida i la empleabilitat de manera que l'educació promogui habilitats perquè les persones facin front als reptes personals del seu futur, Els enunciats generals d’aquestes competències són: competència en comunicació en la llengua materna, competència en comunicació en llengua estrangera, competència matemàtica (i bàsiques en ciències i tecnologies), competència numèrica, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, esperit d’iniciativa i d’empresa, sensibilitat i expressió cultural. Aquestes “Competències bàsiques/clau” han aterrat a la realitat educativa i volen quedar-se[3].
Totes aquestes propostes són presentades, i ens arriben, amb un aire de modernitat per dotar-les d’un element que, a ulls de la societat, sigui positiu, engrescador i ho millori o ho solucioni “tot”: escoles lliures, escoles Waldorf, treball per projectes, classe invertida, educació maker, Design for Change, Escola Nova 21, noves tècniques... o recentment amb la nova llei d’educació (LomLoe) que permetrà l’obtenció del títol de Batxillerat amb matèries suspeses, són exemples clars. Aquesta modernitat està sustentada amb frases, no sempre clares, com: la innovació és bona per se, qui es resisteix és tradicional o defensa d’interessos corporatius, l’escola ha de preparar per al canvi continu i ha d’ajudar els alumnes a adaptar-se, cada alumne aprèn d'una manera que li és pròpia i l’escola s’ha d’adaptar, l'alumne aprèn el que té sentit per a ell, el mestre no ha d’ensenyar, sinó acompanyar...
Quines són les competències de les quals ens parlen?
Es fa precís per parlar de quines són les competències de les quals ens parlen fer una petita prèvia que ens situí en l’entorn laboral actual. Es pot observat que des de les institucions europees o des d’organismes com la OCDE es sosté una visió de considerar la ciutadania, les persones, com a “capital humà” per al mercat del treball, és a dir, els que sostenen la competitivitat de les empreses adaptant-se a les necessitats productives que aquestes necessitin en cada moment. Això en un mercat laboral global en què cada cop és més visible una polarització d’aquest en dos extrems: un on hi ha una ocupació minoritària de llocs de treball molt qualificats i en l’altre extrem una ocupació disponible i nombrosa de llocs de treball no qualificats i precaris.
En aquest marc és on apareixen “les competències bàsiques” amb el caràcter que s’ha esmentat. Per a la seva possible concreció les divideixen en competències generals i competències transversals[4]. Les competències generals seran aquelles que es necessiten per solucionar problemes, o situacions problemàtiques, i demandes complexes en les quals s’ha d’aplicar raonament, comunicació, recursos psicosocials.... Les competències transversals no estan contextualitzades en el marc de dominar i/o tenir uns coneixements concrets, es tracta d’habilitats que suposadament són útils en qualsevol situació, sigui aquesta quina sigui; com no es pot determinar quin tipus de situacions futures ni les necessitats, el caràcter d’aquestes competències és molt vague, es considera que han de garantir l'adaptabilitat de les persones en el treball futur perquè l'entorn productiu és cada vegada més impredictible. Aquesta deriva “competencial” és clarament una orientació per a l'ocupabilitat i respon a una demanda creixent de flexibilitat i adaptabilitat de les plantilles de les empreses.
No hem de negar l'important que és tenir una preparació adequada d'acord al moment en què vivim, però res d'això serà valuós, si les persones no aprenem a ser “humanes per viure conjuntament”. Però hi ha experts (es diuen) de tot el món, que vaticinen que la nova escola per al segle XXI perdrà el seu paper preponderant com a principal font de coneixement davant internet, on les tradicionals classes magistrals desapareixeran, el professor canviarà el seu rol -de impartir coneixements a exercir de guia dels alumnes-, el currículum serà més individualitzat per a cada estudiant i els coneixements acadèmics perdran pes en favor de les habilitats personals i les competències[5]. Aquest és el dibuix dels “experts” de WISE (Cimera Mundial per la Innovació en Educació, en les seves sigles en anglès, creada el 2009 per la Fundació Qatar)[6], segons el resultat d'una enquesta duta a terme entre 645 dels seus membres, experts en educació. Certament sembla que anuncien formes d’estudi, però quins són els continguts?.
Si només es treballa en funció d’aquestes competències on queda la resta de coneixements que precisa l’educació integral de les persones?
No hi ha dubte que el gran perill es que quedi en via morta la creixença humà, la promoció de valors (com la Pau, la Llibertat, la Justícia...), la responsabilitat individual i col·lectiva o aspectes socials (com el respecte, l’eliminació de la segregació, la participació, la igualtat d’oportunitats...) quan el que anomenen competències implica l’empobriment dels coneixements imprescindibles per a l’educació integral de les persones (cognitius, emocional, físic, psíquic, relacional, social...) per arribar a ser persones adultes amb valors, individuals i col·lectius, que puguin tenir aspiracions personals i que puguin exercir com a ciutadans i ciutadanes.
En qualsevol cas es pot explicitar coneixements que queden en via morta i que pot significar perdre valors i qualitats com la pertinença, la empatia, la solidaritat, la cooperació, la sensibilitat, la resiliència, la curiositat, la crítica, la reflexió, la comunicació, la convivència, la relació, el respecte, la responsabilitat, la dignitat, la fraternitat... és el cas de: els feminismes que donen una visió plena l’esfera de les identitats personals, de l’economia, de la política i del pensament; la decreixença que propugna una simplicitat voluntària en la forma de viure, l’autoproducció de bens i serveis, l’autogestió en cooperatives de consumidors…; l’ecologia com a disciplina científica que aporta una visió realista de la naturalesa i de l’acció de l’home vers ella; la laïcitat que és el mutu respecte entre les confessions religioses i l’Estat com a representat del conjunt de la societat la qual cosa implica la no influència religiosa en la vida social; la filosofia com a permanent reflexió sobre l'essència, les propietats, les causes i els efectes de les coses naturals o no i que ens permet tenir una consciència real de pensaments, opinions i fets; el moviment lent (Relentiment, Slow Down) que ens transmet l’alentiment per al gaudiment del temps, dels sentiments i de les experiències, que advoca per una educació i una vida assossegada on es prima la importància de conèixer els processos, el respecte pels ritmes naturals i socials, el diàleg, la reflexió que cerca l’aprofundiment i s’allunya de la superfluïtat i de l’angoixa; la cultura de la cura perquè cuidar-nos els uns als altres és cuidar-me a mi perquè els altres em cuiden i que permet trencar amb les tasques tradicionals assignades en funció el sexe i que suposa un compromís solidari i humà amb l’entorn que ens envolta. Indubtablement se’n podrien afegir més.
[1] Joseph A.
Schumpeter The theory of economic development“. Dalloz, París 1999).
[2] Nico Hirtt. El menos precio del
conocimiento. Icaria. Barcelona 2020.
[3] Canvis metodològics que
implica el treball de les competències
http://www.ub.edu/dllenpantalla/enfilem/doc/CAP2/04_6TEXTCAP2.pdf
7 idees per
entendre l’ensenyament basat en competències
Programar per competències a Educació primaria
[4] Com fer un currículum
per competències
[5] La
educación en 2030: una escuela menos relevante y un aprendizaje más individual
http://www.eldiario.es/sociedad/escuela-diferente_0_328617413.html
Fundació Qatar va establir la Cimera
d'Innovació Mundial per l'Educació (WISE) el 2009. WISE és una plataforma
internacional i multisectorial per al pensament creatiu, el debat i l'acció
intencionada. WISE s'ha consolidat com un referent mundial en nous enfocaments
de l'educació. A través tant de la Cimera anual i una sèrie de programes es
promou la innovació i la construcció del futur de l'educació a través de la
col·laboració. Diversos patrocinadors corporatius internacionals de WISE
reconeixen que l'educació és una de les inversions més eficaces, a llarg
termini, que una nació pot fer en el seu desenvolupament econòmic i social. El
programa de patrocini WISE permet que el sector privat contribueixi a
l'educació i per ajudar a preparar la propera generació de líders per als nous
desafiaments.
Els mitjans de comunicació juguen un paper
únic en la iniciativa WISE. Ells tenen la capacitat d'arribar a les múltiples
parts interessades i explicar el paper fonamental de l'educació en el
desenvolupament de les societats. WISE es complau a tenir socis dels mitjans de
renom internacional per ajudar a aconseguir aquest objectiu.