25/4/18

Arrossegar defectes i interessos no enforteix ni dignifica l’Educació


by Pep Barceló

L’articulat de la reforma proposada precisa un gir profund i positiu per al conjunt de la ciutadania, per enfortir i dignificar la legislació si l’objectiu és la millora de l’educació. Manté defectes i interessos que arrosseguem del conjunt de lleis anteriors que han conformat la direcció de l’Ensenyament. El paper de les diferents Administracions, la existència dels concerts, el paper dels agents econòmics, el currículum. l’avaluació, la participació...són espais de l’estructura i del funcionament del sistema que ens mostren els dèficits d’aquesta reforma.

1.     El paper de les  “Administracions”.

Malgrat en la proposta de reforma es maneja una certa ambigüitat amb el mot “Administracions educatives”, perquè no sempre es cita si es refereix a les autonòmiques o la central, com és evident en un Estat de les Autonomies, com el nostre, el govern del conjunt no pot fer desistiment d’una de les seves responsabilitats i funcions bàsiques que és la d’emparar al conjunt de la població. Si una part del Sistema educatiu, posem una Autonomia, es controlat per un sector amb mentalitat corporativa i/o mercantilista, que només vetllarà pels seus interessos, el govern de l’Estat estarà desemparant una part del conjunt de la societat; l’educació és un àmbit que té, i ha de tenir, un marcat caràcter social i beneficiós per al conjunt de la ciutadania, sense diferències territorials.

En el conjunt de la reforma proposada es declina, sovint, aquesta responsabilitat de control sobre el conjunt de les actuacions dels diferents governs autonòmics. Per exemple en l'admissió d'alumnat (Art. 43 i successius) la regulació i control queda en mans de diferents opcions polítiques que governin l’Autonomia i aquestes podem decantar la balança en direccions més o menys justes per al conjunt de la ciutadania (comissió d’admissió, tancament de centres, marge en les ràtios, no construcció de centres...).

Com a exemples d’aquesta actitud tenim:

En el cas dels concerts diu Con respecto a los centros privados concertados se señala que corresponde a las Comunidades Autónomas el desarrollo del régimen de conciertos…” (Exposició de motius)

Sobre l’autonomia dels centres també diu “Las Administraciones educativas podrán establecer compromisos con aquellos centros que, en uso de su autonomía y basándose en el análisis de sus evaluaciones internas o externas, adopten decisiones o proyectos que sean valorados por dichas administraciones de especial interés para el contexto socioeconómico del centro, para el desarrollo del currículo o para su organización. Las Administraciones educativas y los centros harán un seguimiento y valoración de los resultados obtenidos tomando como referencia los objetivos propuestos.” (Art. 48).

Respecte a la Formació Professional:” Asimismo, se regula el contenido y la organización de la oferta de las enseñanzas de formación profesional, que corresponde a las Administraciones educativas, en el ámbito de sus competencias y con la colaboración de las corporaciones locales y de los agentes sociales y económicos” (Exposició de motius).
  
2.      La naturalització de la existència dels concerts.

El concepte de concertació va aparèixer a la LOGSE, però va ser en la LODE (Art. 47 i successius) on va prendre forma legislativa i la LOE (Art. 116 i successius) els va referma com també ho va fer la LOMCE (Art. 70 i successius). Aquesta última va posar èmfasi en una nova línia ideològica per a la seva justificació: “la llibertat d’elecció”.

La reforma proposada parla amb tota naturalitat de la doble xarxa quan legisla sobre allò que lleis anteriors havien declarat com a situació excepcional i per tant s’ha d’entendre que transitòria (LOGSE, LODE). Amb aquesta naturalització no només es fa “normal” la existència de la doble xarxa, sinó que es fa “normal” el finançament i/o la subvenció a la empresa privada amb diners dels contribuents. D’igual manera no només no qüestiona la “natural existència” dels concerts si no que parla de centres educatius incloent-hi les dues xarxes (p.e. en Exposició de motius) i manté la justificació que introduïa la LOMCE sobre la “llibertat d’elecció”. La LOMCE en l’article 1-“q” va modificar l’article 84 de la LOE, la reforma proposada no ho capgira.
  
3.     Penetració d’agents econòmics.

En el panorama actual ja es pot veure l’increment del negoci privat (material, centres, docència)  en l’àmbit educatiu. Els centres estat més que abastats de material, especial i profusament de material informàtic amb assessorament, iniciatives i tot un entramat de recursos, donant ingent quantitat de diners públics per aquest sector de l’empresa privada. Una altra via de negoci és externalitzar serveis complementaris per als centres, és a dir, per a l’ensenyament. Aquesta ha estat una forma eufemística de presentar a l’opinió pública la privatització de l’assessorament psicopedagògic, el reforç de l’atenció a determinats nivells educatius que ho requereixen... En qualsevol cas l’ofensiva per captar el boci de la despesa pública sembla que continuarà.  El capital privat estatal i el capital privat multinacional (aprovat el TTIP i altres acords) preparen, amb les eines avui possibles (grups de pressió -lobbies-, unions empresarials, acords de col·laboració, planificacions de captació, repartiments implícits o explícits de sectors de l’ensenyament....), copsar, allà on emergeixi, el negoci en el futur proper. La concertada existent ara i els nous grups empresarials que es creïn configuraran les iniciatives privades que entraran en concurs del que serà  la privatització del sistema educatiu i especialment de la docència; fora de l’estat, l’entrada serà (oberta pel TTIP) les empreses o franquícies de multinacionals com Kroton  que impartiran docència en els diferents nivells educatius

A més a més de lliurar la docència a la concertada. També comencen les primeres provatures en la participació de les empreses en la docència, mitjançant l’aportació de recursos, com és el cas de l’acord de col·laboració per promoure la formació professional dual i la formació en centres de treball entre Nissan i la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que permetrà a la indústria comptar amb un viver de professionals ben formats, com va assegurar el conseller director general i vicepresident de les Operacions Industrials de Nissan. En aquesta mateixa línia de negoci podem veure iniciatives dels grups econòmics. Són múltiples les iniciatives que duen a terme els poders econòmics en la direcció de modificar l’actual sistema educatius cap a un model que els sigui beneficiós econòmicament i, també, doctrinalment. Són diverses les fundacions i programes existents (“Empieza por educar”...). en la direcció de crear una mentalitat, una visió de la vida i del progrés, una visió de l’economia, un estat d’opinió... d’acord amb els seus valors i els seus interessos econòmics; Educació Financera en els centres educatius és una clara intenció d’influir i adoctrinar a l’alumnat en el concepte que de l’economia tenen determinats sectors socials i econòmics, (Banc Santander, BBVA, Patronal bancària...).

Per si aquesta situació fos poc la reforma presentada diu, entre altres:

A efectos de esta Ley, se entiende por Sistema Educativo Español el conjunto de Administraciones educativas, profesionales de la educación y otros agentes, públicos y privados, que desarrollan funciones de regulación, de financiación o de prestación de servicios para el ejercicio del derecho a la educación en España, y los titulares de este derecho, así como el conjunto de relaciones, estructuras, medidas y acciones que se prestan.” (Art.2)

Corresponde a las Administraciones educativas, en el ámbito de sus competencias y con la colaboración de las corporaciones locales y de los agentes sociales y económicos, programar la oferta de las enseñanzas de formación profesional, con respeto a los derechos reconocidos en la presente Ley. (Art.32)

Asimismo, los centros concertados que impartan formación profesional podrán incorporar a su Consejo Escolar un representante del mundo de la empresa, designado por las organizaciones empresariales, de acuerdo con el procedimiento que las Administraciones educativas establezcan.” (Art. 9)

El currículo de las enseñanzas de formación profesional incluirá una fase de formación práctica en los centros de trabajo, de la que podrán quedar exentos quienes acrediten una experiencia laboral que se corresponda con los estudios profesionales cursados. Las Administraciones educativas regularán esta fase y la mencionada exención. (Art. 32)
  
4.     Currículum. Avaluació, funcionament: operar per “competències bàsiques i resultats”.

Una orientació economicista i competitiva envolta els continguts curriculars; certament que les futures generacions hauran de poder-se guanyar la vida quan siguin adultes i això requereix tenir eines per al món on es mouran, però una cosa és donar aquestes eines i una altra és pensar que la realització i el creixement personal ha d’estar governat per una cultura mercantilista, en el sentit que l’important és guanyar-se la vida. La preocupació pel futur és lògica, però aquesta orientació economicista i competitiva segresta el procés formatiu. Quan el procés formatiu i maduratiu està prou avançat pot introduir-se la cerca, i el coneixement de quines són les seves inclinacions, qualitats, possibilitats..... Des de l’ensenyament pot existir una part de la formació en l’administració “del que tenim per a la nostra subsistència” en el sentit d’organització, priorització, estalvi i prevenció, consum responsable i crític, etc., però serà important tenir coneixements sobre la economia (què és, com funciona o podria funcionar, etc.) perquè l’economia no és una ciència que aborda lleis i fenòmens naturals, com la llei de la gravetat en física o la fotosíntesi en biologia, tal com a sovint pretenen fer-nos creure; a l’hora d’educar cal tenir en compta que hi ha diverses escoles de pensament econòmic amb sistemes conceptuals, interpretacions de la societat i objectius molt diferents, en ocasions, enfrontats, per això cal donar a conèixer diferents òptiques per tenir una visió completa, reflexiva i crítica.

Per un altre costat amb la imposició del que anomenen “competències bàsiques”, es produeix un empobriment dels ensenyaments. Les competències bàsiques signifiquen prioritzar, del currículum educatiu, els ensenyaments basats, fonamentalment, en el domini de les matemàtiques, les ciències  i de certes habilitats lingüístiques que donin una preparació per al mercat laboral. Aquest empobriment, del que és l’ensenyament, implica un accés restringit al conjunt del coneixement que tota persona ha de tenir.

Les competències bàsiques i la diversitat curricular són presents a la reforma proposada:

1. A los efectos de lo dispuesto en esta Ley, se entiende por currículo el conjunto de objetivos, competencias básicas, contenidos, métodos pedagógicos y criterios de evaluación de cada una de las enseñanzas reguladas en la presente Ley. (Art.6)

3. Con el fin de asegurar una formación común y garantizar la validez de los títulos correspondientes, el Gobierno fijará, en relación con los objetivos, competencias básicas, contenidos y criterios de evaluación, los aspectos básicos del currículo que constituyen las enseñanzas mínimas a las que se refiere el artículo siguiente. (Art.4)

5. Las Administraciones educativas establecerán el currículo de las distintas enseñanzas reguladas en la presente Ley, del que formarán parte los aspectos básicos señalados en apartados anteriores. Los centros docentes desarrollarán y completarán, en su caso, el currículo de las diferentes etapas y ciclos en uso de su autonomía y tal como se recoge en el capítulo II del título V de la presente Ley. (Art.4)

6. Las Administraciones educativas revisarán periódicamente los currículos para adecuarlos a los cambios y nuevas exigencias de la sociedad española y de su contexto internacional. (Art.4)

Amb aquesta intencionalitat, el parany s’ordeix en la pròpia avaluació/examen perquè allò que s’avalua és allò sobre el que és vol incidir, la resta queda en via morta, és secundari. Si educar és ajudar (algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals o transmetre (a algú) coneixements, actituds, valors o formes de cultura s’haurà de coincidir que l’avaluació ha d’incloure totes les facetes de la persona de l’alumnat: creixement personal, cognitiva, emocional, sensitiva, creativa, conceptual, social..... En el món actual no són suficients els aspectes tècnics, científics, etc. que s’han estat considerant, i avaluant, en etapes anteriors de la història; el progrés humà canvia perspectives i, per tant, conceptes i maneres. A més, l’avaluació de l’alumnat és una eina professional del professorat; els docents tenim una estesa cultura d’avaluar el que fem a l’aula amb l’objectiu de fer millor la nostra feina d’educar. L’avaluació és part del procés educatiu perquè ens assenyala la direcció en la qual hem de seguir i sempre ho hem fet sense necessitat de decrets ni directrius. Per això, l’avaluació no es pot confondre com una eina per a la selecció de l’alumnat, ni com una justificació per a retallar els mitjans necessaris dels centres, sinó per ajudar en el procés educatiu.

En el cuarto curso de la educación primaria todos los centros realizarán una evaluación de diagnóstico de las competencias básicas alcanzadas por su alumnado. Esta evaluación, competencia de las Administraciones educativas, tendrá carácter informativo, formativo y orientador para los centros, para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa. (Art.  12)

En el segundo curso de la educación secundaria obligatoria todos los centros realizarán una evaluación de diagnóstico de las competencias básicas alcanzadas por su alumnado. Esta evaluación, competencia de las Administraciones educativas, tendrá carácter informativo, formativo y orientador para los centros, para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa. (Art.  20)

Avui podem observar dos indicis que donem llum al model d’avaluació que es vol imposar. Per un costat tenim una Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) capficada en “recomanar” què s’ha d’ensenyar a l’escola, perquè la població aconsegueixi les competències professionals que necessita per a no quedar “exclosa del món del treball” amb preferència sobre els resultats en el que anomenen “competències bàsiques” les quals amb d’homogeneïtzar els sistemes educatius dels països desenvolupats. Per un altre costat tenim uns governs que s’esforcen en seguir aquestes recomanacions amb la justificació que els joves tinguin futur; a ulls de l’opinió pública manifesten la seva “preocupació social” perquè infants i joves no obtenen bons resultats i han de millorar, per això és necessària l’avaluació que indicarà quins avenços són necessaris. Aquest model que es vol imposar es concreta en avaluar allò que serà útil en l’àmbit del món del treball (matemàtiques, ciències, anglès...) obviant la formació d’una conducta ètica i social que precisa tenir la ciutadania, d’una consciència crítica i transformadora, d’un comportament participatiu i democràtic... El que no es pot valorar/mesurar mitjançant  un examen (aspectes socials, morals, emocionals, creixement personal, etc.) deixa de tenir valor i s’ignora sistemàticament.

2. El Instituto Nacional de Evaluación Educativa, en colaboración con las Administraciones educativas, coordinará la participación del Estado español en las evaluaciones internacionales. (Art 72)

Per un altre costat en l’ordre econòmic es considera que el finançament basat en el nombre d’alumnes no és “eficient” i que cal dirigir el sistema educatiu no a través d’una intervenció directa, sinó utilitzant els resultats/rendiments que dóna l’avaluació. Segons això, els diferents nivells del sistema educatiu tenen autonomia per arribar als “resultats/objectius requerits” i poden rebre finançament segons el seu èxit o fracàs.

“6. Las Administraciones educativas podrán establecer compromisos con aquellos centros que, en uso de su autonomía y basándose en el análisis de sus evaluaciones internas o externas, adopten decisiones o proyectos que sean valorados por dichas administraciones de especial interés para el contexto socioeconómico del centro, para el desarrollo del currículo o para su organización. Las Administraciones educativas y los centros harán un seguimiento y valoración de los resultados obtenidos tomando como referencia los objetivos propuestos.” (Art 48)

L’estratègia per aconseguir aquets objectius es duu a terme en tres direccions. La primera és la creació d’un estat d’opinió en la societat favorable als canvis que es volen produir per reorientar el sistema educatiu en la direcció de cobrir les necessitats de “capital humà” que requereix el mercat laboral. S’avalua externament als centres per donar “veracitat” al diagnòstic, i, es compara amb altres països del suposat mateix entorn econòmic i social, evidentment sense tenir en compte variables com els diners esmerçats en l’ensenyament públic, les estructures organitzatives i d’atenció a sectors desfavorits, l’atenció a la diversitat, etc. La segona és que paral·lelament a la creació d’un estat d’opinió, es pretén reorientar els currículums educatius. Els currículums estatals se n’aniran conformant en la línia de les “recomanacions” l'OCDE/PISA: el que aprendrà l’alumnat i el que ensenyarà el professorat ha de venir determinat per les necessitats de l’economia de lliure mercat. Aquesta reorientació serà justificada amb paraules com “qualitat i eficiència”, però aquestes amaguen realitats molt diferents: la qualitat que no integra a la totalitat de la ciutadania, és simplement el privilegi d’unes minories sobre d’altres; l’eficiència que persegueix l’optimització de recursos encara a costa de l’exclusió de part de la ciutadania esdevé, evidentment, en abús. La tercera és crear mecanismes de control que reorienti el Sistema Educatiu per assegurar la implementació del model desitjat. Aquests mecanismes de control no són més que modificar les estructures i els criteris de funcionament del sistema amb lleis, i el seu desenvolupament, que permeti dirigir el sistema educatiu des de fora del propi sistema (p.e. l’Agència d’Avaluació i Prospectiva Educativa que recull la LEC). En definitiva s’intenta imposar una avaluació i una orientació curricular externa i interessada.

j) Analizar y valorar el funcionamiento general del centro, la evolución del rendimiento escolar y los resultados de las evaluaciones internas y externas en las que participe el centro. (Art.  56)

h) Impulsar las evaluaciones internas del centro y colaborar en las evaluaciones externas y en la evaluación del profesorado. (Art.  57)

1. El Instituto Nacional de Evaluación Educativa y los organismos correspondientes de las Administraciones educativas, en el marco de la evaluación general del sistema educativo que les compete, colaborarán en la realización de evaluaciones que permitan obtener datos representativos, tanto del alumnado y de los centros de las comunidades autónomas como del conjunto del Estado. Estas evaluaciones versarán sobre las competencias básicas del currículo y se realizarán en la enseñanza primaria y secundaria. (Art.  72)

4. El Instituto Nacional de Evaluación Educativa, en colaboración con las Administraciones educativas, elaborará el Sistema Estatal de Indicadores de la Educación que contribuirá al conocimiento del sistema educativo y a orientar la toma de decisiones de las instituciones educativas y de todos los sectores implicados en la educación. Los datos necesarios para su elaboración deberán ser facilitados al Ministerio de Educación y Formación Profesional por las Administraciones educativas de las comunidades autónomas. (Art 72)

1. Los centros docentes realizarán una evaluación a todos sus alumnos y alumnas en cuarto curso de Educación Primaria y en segundo curso de Educación Secundaria Obligatoria, según dispongan las Administraciones educativas. La finalidad de esta evaluación será diagnóstica y en ella se comprobará al menos el grado de dominio de las destrezas, capacidades y habilidades en expresión y comprensión oral y escrita, cálculo y resolución de problemas, en relación con el grado de adquisición de la competencia en comunicación lingüística y de la competencia matemática. (Art 73)

“2. El Ministerio de Educación y Formación Profesional publicará periódicamente las conclusiones de interés general de las evaluaciones efectuadas por el Instituto Nacional de Evaluación Educativa en colaboración con las Administraciones educativas y dará a conocer la información que ofrezca periódicamente el Sistema Estatal de Indicadores.” (Art 74)

Tota aquesta perspectiva des de la qual es legisla té una línia conductual: “operar per “resultats”. Ja no són les necessitats de l’alumnat o dels centres el criteri i motivació de la política de l’Administració es tracta, ara, que la quantificació del que es mesurable serveixi per justificar les actuacions d’aquesta en una direcció, encara que aquesta actuació no tingui en compte el conjunt del centres i de les necessitats del seu alumnat.

Las Administraciones educativas favorecerán la autonomía de los centros de forma que sus recursos económicos, materiales y humanos puedan dar respuesta y viabilidad a los proyectos educativos y propuestas de organización que elaboren, una vez que sean convenientemente evaluados y valorados. Los centros sostenidos con fondos públicos deberán rendir cuentas de los resultados obtenidos. (Art. 51)

Las Administraciones educativas y los centros harán un seguimiento y valoración de los resultados obtenidos tomando como referencia los objetivos propuestos.” (Art. 48)

Las Administraciones educativas fomentarán acciones de calidad educativa que partirán de una consideración integral del centro y podrán tomar como referencia diversos modelos de análisis y gestión. A tal fin, los centros docentes que desarrollen estas acciones deberán presentar una planificación estratégica que incluirá los objetivos perseguidos, los resultados a obtener, la gestión a desarrollar con las correspondientes medidas para lograr los resultados esperados, así como el marco temporal y la programación de actividades.
La realización de las acciones de calidad educativa estará sometida a rendición de cuentas por el centro docente.” (Art.  54)

j) Analizar y valorar el funcionamiento general del centro, la evolución del rendimiento escolar y los resultados de las evaluaciones internas y externas en las que participe el centro. (Art. 56)

3. Corresponde a las Administraciones educativas regular la forma en que los resultados de estas evaluaciones de diagnóstico que realizan los centros, así como los planes de actuación que se deriven de las mismas, deban ser puestos en conocimiento de la comunidad educativa. (Art. 73)

2. Los programas a los que se refiere este artículo podrán llevarse a cabo mediante convenios o acuerdos entre las diferentes Administraciones educativas competentes y sus resultados deberán ser evaluados para conocer su eficacia e impacto. (Art. 6)

4. Las Administraciones educativas impulsarán que los centros, en su proyecto educativo, establezcan medidas de flexibilización en la organización de los espacios y alternativas metodológicas, a fin de personalizar y mejorar la capacidad de aprendizaje y los resultados de todo el alumnado. (Art.  10)
  
5.     Democràcia i participació de la comunitat educativa.

 

La participació es dóna en el àmbit del govern i de la col·laboració. En la reforma proposada s’entén la col·laboració en les activitats que poden fer les famílies (Participar de manera activa en las actividades que se establezcan en virtud de los compromisos educativos que los centros establezcan con las familias, para mejorar el rendimiento de sus hijos e hijas - Art. 1)  i el professorat (fora de les seves responsabilitats). Pel que fa al govern dels centres la legislació parla d’òrgans col·legiats ( Los centros tendrán al menos los siguientes órganos colegiados de gobierno: Consejo Escolar y Claustro del profesorado.” - Art. 50) i per un altre costat ho fa del Director o Directora, que per les seves atribucions condueix el centre (Art. 57).

Respecte aquest articulat sobre el govern i la col·laboració dues consideracions. Malgrat la expressió “rendimiento” està molt estesa estaria bé no fer-la servir per parlar de l’alumnat perquè pel seu significat pot no ser precisament escaient (IEC - m. [LC] [AGR] Profit que algú o alguna cosa dóna. Una vaca de molt rendiment.,), podria usar-se el mot  “aprofitament” molt més escaient quan es parla de l’alumnat. Respecte a l’expressió “al menos” obre la porta a la incertesa i a la inquietud perquè, quins altres òrgans es poden crear per a la conducció dels centres educatius?, què es vol facilitar?, quin anàlisi prospectiu aconsella aquesta reserva?, hi ha plans no anunciats?...

 

Quan la legislació parla de òrgans col·legiats haurem d’entendre que aquest tenen el caràcter que els atorga el règim jurídic del Sector Públic. Per tant les seves atribucions són de funcions administratives de decisió, proposta, assessorament, seguiment o control, és a dir,  coordinar, deliberar i adoptar decisions, i, sent un òrgan que forma part d'una entitat de l'administració pública és, per tant, un instrument col·lectiu que delibera i acorda decisions democràticament per consens, unanimitat o majoria, les quals expressen la voluntat unitària del conjunt.

 

“1. Las Administraciones educativas garantizarán la participación de la comunidad educativa en la organización, el gobierno, el funcionamiento y la evaluación de los centros.” (Art.  50)


“2. La comunidad educativa participará en el gobierno de los centros a través del Consejo Escolar. El profesorado participará también en la toma de decisiones pedagógicas que corresponden al Claustro, a los órganos de coordinación docente y a los equipos de profesores y profesoras que impartan clase en el mismo curso.” (Art. 50)

Com podem observar l’articulat sobre la participació ens diu que la comunitat educativa mitjançant el Consell Escolar participarà en el govern, però no ens manifesta que és el Consell Escolar qui governa, per això cal anar a veure com es legisla sobre les atribucions del Consell Escolar i sobre la direcció del centre. Igualment ens diu que els centres seran avaluats, però en cap lloc podem veure què s’avaluarà, qui avaluarà i com s’avaluarà, tres aspectes definitoris de la qualitat de l’avaluació i que també permeten saber com la comunitat educativa hi participa. Sembla que al legislador li fa por especificar massa.

On sembla que la comunitat educativa no té res a dir és en la decisió de participar en el que anomenen “avaluacions internacionals”; per què serà?, certament curiós.

El Instituto Nacional de Evaluación Educativa, en colaboración con las Administraciones educativas, coordinará la participación del Estado español en las evaluaciones internacionales. (Art.  72)

Les atribucions de Consell Escolar i de la direcció del centre ens permeten copsar el sentit que se li dóna a la participació de la comunitat educativa.

Competències del Consell Escolar. (Art. 56)

a) Aprobar y evaluar los proyectos y las normas a los que se refiere el capítulo II del título V de la presente Ley.
b) Aprobar y evaluar la programación general anual del centro sin perjuicio de las competencias del Claustro del profesorado, en relación con la planificación y organización docente.
c) Conocer las candidaturas a la dirección y los proyectos de dirección presentados por los candidatos.
d) Participar en la selección del director o directora del centro en los términos que la presente Ley establece. Ser informado del nombramiento y cese de los demás miembros del equipo directivo. En su caso, previo acuerdo de sus miembros, adoptado por mayoría de dos tercios, proponer la revocación del nombramiento del director o directora.
e) Decidir sobre la admisión del alumnado con sujeción a lo establecido en esta Ley y disposiciones que la desarrollen.
f) Conocer la resolución de conflictos disciplinarios y velar porque se atenga a la normativa vigente. Cuando las medidas disciplinarias adoptadas por el director o directora correspondan a conductas del alumnado que perjudiquen gravemente la convivencia del centro, el Consejo Escolar, a instancia de padres, madres o tutores, podrá revisar la decisión adoptada y proponer, en su caso, las medidas oportunas.
g) Proponer medidas e iniciativas que favorezcan la convivencia en el centro, la igualdad entre hombres y mujeres, la prevención de la violencia de género y la resolución pacífica de conflictos en todos los ámbitos de la vida personal, familiar y social.
h) Promover la conservación y renovación de las instalaciones y equipo escolar y aprobar la obtención de recursos complementarios de acuerdo con lo establecido en el artículo 122.3.
i) Fijar las directrices para la colaboración, con fines educativos y culturales, con las Administraciones locales, con otros centros, entidades y organismos.
j) Analizar y valorar el funcionamiento general del centro, la evolución del rendimiento escolar y los resultados de las evaluaciones internas y externas en las que participe el centro.
k) Elaborar propuestas e informes, a iniciativa propia o a petición de la Administración competente, sobre el funcionamiento del centro y la mejora de la calidad de la gestión, así como sobre aquellos otros aspectos relacionados con la calidad de la misma.
l) Aprobar el proyecto de presupuestos del centro.
m) Cualesquiera otras que le sean atribuidas por la Administración educativa.

Pel seu redactat s’entén que la participació és ser consultat, ser informat, poder proposar i  valorar, i, en alguns casos aprovar (que no significa  incidència en el contingut). En cap cas hi ha conducció directa del centre i el seu paper és, sovint, la de valedor del rumb del centre.

Competències del Director o Directora. (Art. 57)

a) Ostentar la representación del centro, representar a la Administración educativa en el mismo y hacerle llegar a ésta los planteamientos, aspiraciones y necesidades de la comunidad educativa.
b) Dirigir y coordinar todas las actividades del centro, sin perjuicio de las competencias atribuidas al Claustro del profesorado y al Consejo Escolar.
c) Ejercer la dirección pedagógica, promover la innovación educativa e impulsar planes para la consecución de los objetivos del proyecto educativo del centro.
d) Garantizar el cumplimiento de las leyes y demás disposiciones vigentes.
e) Ejercer la jefatura de todo el personal adscrito al centro.
f) Favorecer la convivencia en el centro, garantizar la mediación en la resolución de los conflictos e imponer las medidas disciplinarias que correspondan a los alumnos y alumnas, en cumplimiento de la normativa vigente, sin perjuicio de las competencias atribuidas al Consejo Escolar en el artículo 127 de esta Ley. A tal fin, se promoverá la agilización de los procedimientos para la resolución de los conflictos en los centros.
g) Impulsar la colaboración con las familias, con instituciones y con organismos que faciliten la relación del centro con el entorno, y fomentar un clima escolar que favorezca el estudio y el desarrollo de cuantas actuaciones propicien una formación integral en conocimientos y valores de los alumnos y alumnas.
h) Impulsar las evaluaciones internas del centro y colaborar en las evaluaciones externas y en la evaluación del profesorado.
i) Convocar y presidir los actos académicos y las sesiones del Consejo Escolar y del Claustro del profesorado del centro y ejecutar los acuerdos adoptados, en el ámbito de sus competencias.
j) Realizar las contrataciones de obras, servicios y suministros, así como autorizar los gastos de acuerdo con el presupuesto del centro, ordenar los pagos y visar las certificaciones y documentos oficiales del centro, todo ello de acuerdo con lo que establezcan las Administraciones educativas.
k) Proponer a la Administración educativa el nombramiento y cese de los miembros del equipo directivo, previa información al Claustro del profesorado y al Consejo Escolar del centro.
l) Cualesquiera otras que le sean encomendadas por la Administración educativa.” Cincuenta y ocho. Se suprime la letra c) del apartado 1 del artículo 134.
Cincuenta y nueve. El artículo 135 queda redactado en los siguientes términos:
“Artículo 135. Procedimiento de selección.
1. Para la selección de los directores en los centros públicos, las Administraciones educativas convocarán concurso de méritos y establecerán los criterios objetivos y el procedimiento de valoración del proyecto presentado y de los méritos del candidato, entre los que se incluirá la superación de un programa de formación sobre el desarrollo de la función directiva, impartido por el Ministerio de Educación y Formación Profesional o por las Administraciones educativas de las comunidades autónomas, con validez en todo el territorio nacional.
2. La selección será realizada en el centro por una Comisión constituida por representantes de la Administración educativa y del centro correspondiente.
3. Corresponde a las Administraciones educativas determinar el número total de vocales de las comisiones. Al menos un tercio de los miembros de la comisión será profesorado elegido por el Claustro y otro tercio será elegido por y entre los miembros del Consejo Escolar que no son profesores o profesoras.
4. La selección del director o directora, que tendrá en cuenta la valoración objetiva de los méritos académicos y profesionales acreditados por los aspirantes y la valoración del proyecto de dirección, será decidida democráticamente por los miembros de la Comisión, de acuerdo con los criterios establecidos por las Administraciones educativas.
5. La selección se realizará valorando especialmente las candidaturas del profesorado del centro.”
Sesenta. El artículo 136 queda redactado en los siguientes términos:
“Artículo 136. Nombramiento.
1. Los aspirantes seleccionados deberán superar un programa de formación inicial, organizado por las Administraciones educativas. Los aspirantes seleccionados que hubieran superado con anterioridad el programa al que se refiere el artículo 135.1, o que acrediten una experiencia de al menos dos años en la función directiva, estarán exentos de la realización del programa de formación inicial.
2. La Administración educativa nombrará director o directora del centro que corresponda, por un periodo de cuatro años, al aspirante que haya superado este programa.
3. El nombramiento de los directores podrá renovarse, por periodos de igual duración, previa evaluación positiva del trabajo desarrollado al final de los mismos. Los criterios y procedimientos de esta evaluación serán públicos. Las Administraciones educativas podrán fijar un límite máximo para la renovación de los mandatos.”

El seu redactat diu que el Director o Directora és el representant/a de l’Administració i ostenta la representació del centre. Dirigeix i coordina totes les activitats del centre i exerceix la direcció pedagògica presidint tots els actes acadèmics i les sessions del Consell Escolar i el Claustre. Igualment és el cap de personal i proposa a l’Administració el nomenament i cessament dels membres de l’equip directiu. Finalment cal dir que seleccionat per una comissió i nomenat/da per l’Administració

Podem veure com el director/a duu conducció del centre (administrativa, pedagògica i metodològica) i del seu personal. És en definitiva qui li correspon la direcció conduïda unipersonalment, la resta dels òrgans existents en el centre són, com s’ha esmentat, valedors del rumb del centre.

Vista la concepció de la participació de la comunitat educativa que li dóna la reforma presentada ens queda dir que també s’obra una nova via de participació a agents externs a l’àmbit públic:

2. La enseñanza básica, obligatoria y gratuita, se programará por las Administraciones educativas teniendo en cuenta la oferta existente de centros públicos y privados concertados, asegurando el derecho a la educación y articulando el principio de participación como mecanismo idóneo para atender adecuadamente los derechos y libertades de todos los interesados. Los principios de programación y participación son correlativos y cooperantes en la confección de la oferta que conllevará una adecuada y equilibrada escolarización del alumnado con necesidades específicas de apoyo. (Art.  46)

Finalment cal fer un esment especial al professorat i a la seva tasca, perquè si bé la reforma presentada no ho menciona hi ha un insistent abocament de missatges cap a la societat en el sentit que cal una reforma de la professió docent per millorar l’educació del nostre país.

Com s’ha mencionant en altres escrits està més que demostrat que el professorat té prou motivacions professionals i socials per sentir-se satisfet de ser docent, sense necessitat de polítiques d'incentius i altres canvis en la carrera docent; només vol mitjans suficients per poder fer bé la seva feina (sentir-se eficient és la motivació més poderosa). Fàcilment es pot observar l'esforç i l'energia que es desplega als centres educatius la qual cosa no sempre es reconeix per part de l’Administració. Així i tot s’insisteix, des de mitjans de comunicació i suposats experts, en dir que cal donar un impuls modernitzador a la docència per adaptar-la als nous temps. Cal tornar a insistir que si només es pretén modificar, suposant que fos necessari, la docència correm el perill de seguir amb tot allò que no està funcionant perquè la gestió o els canvis que s’han imposat fins ara no han millorat l’educació; el sistema educatiu  el compon un conjunt d’elements que s’interrelacionen, i condicionen, i no es pot tocar un sense tenir en compte l’afectació que els altres elements tenen en la qualitat del sistema educatiu. Aquesta insistent visió és, en definitiva, una visió miop o malintencionada si no té en compte el desistiment de responsabilitats de l’Estat pugui està fent o les repercussions negatives que pugui tenir la doble xarxa per al conjunt de la ciutadania o els efectes que pugui tenir el nou “management” del sistema que es vol imposar, etc.