Algunes ensenyances d’aquesta època que estem vivint.
Alguns dels problemes més
importants del sistema educatiu com la manca d'inversions en recursos econòmics
i en personal s’ha fet palesa en la pandèmia i ha fet que molta gent la veiés
amb claredat. El tancament de centres educatius a tot el país i la posada en
marxa d'un sistema d'ensenyament a distància ha suposat que algunes de les
bretxes que el sistema educatiu presencial podia intentar salvar (recursos
materials per a molts alumnes, la bretxa d'estudis de les famílies, la manca de
personal d'atenció a la diversitat, d'orientació, de treballadors socials...)
ara siguin més presents que mai. Que infants i adolescents no puguin anar a estudi
ha deixat ben clar els drames que hem patit en silenci el professorat que ens
veiem impotents perquè les causes estan fora de l’escola per la situació social
de la nostra societat. Una altra cosa apresa és que amb l’ús de les noves
tecnologies està servint perquè algunes empreses facin negoci de tota mena, i,
també, que algunes escoles competeixen les unes amb les altres digitalitzant-se
a fi de “vendre la seva escola” com el producte desitjat amb ànim de seduir les
famílies. No està clar com serà el retorn, però podem intuir que l’exclusió i
la segregació és el problema i el serà
Els possibles escenaris a partir d’ara.
Possiblement hagi tres
camins: seguir amb els centres educatius tancats o obrir els centres o una
situació entre mig, diguem-li “mixta”. També és possible una combinació de les
tres amb els pros i contres de cadascuna d’elles.
Seguir amb els centres
educatius tancats. Que suposa un dèficit en l’ensenyament de l’alumnat i un
problema per a les famílies quan aquestes s’incorporin als seus treballs.
Obrir els centres. Perquè
això sigui possible en aquest moment és imprescindible assegurar una
organització adequada en els centres (personal, espais, mesures higièniques,
horaris, grups reduïts...) per dur a terme les classes.
Escenari mixt (com a
França, Alemanya...) metre hagi alarma (dura o tova). Es podria acceptar com un
període, acotat en el temps, sempre que es solucionessin les limitacions que
suposa els centres educatius tancats (eines, entorn adequat...) i assegurar una
organització adequada, com en el cas d’obrir-los totalment i ara.
Finalitzada l’actual situació.
En algun moment es
considerarà que la situació actual estarà solucionada o superada i és possible
que en aquest moment es pretengui tornar a l’escenari anterior a la pandèmia,
però incloent algunes coses que s’hagin fet durant el confinament i durant el
descens de les mesures de confinament (p.e.: l’ús de la telemàtica).
Abans d’entrar en detalls
no hauríem d’oblidar que en la nostra societat prevalen els interessos economicistes
(rendiment, competitivitat, consum...) que sovint ens fan oblidar el que som.
La actual situació ha posat en el primer pla les prioritats que tenim com a
éssers humans i s'ha mostrat fonamental per al sosteniment de l'existència
(treball precari, la cura del cos, les relacions...). Quan pensem en el final
de l’actual situació i la tornada a la “normalitat” ho hauríem de fer pensant
en superar la societat egoista i indiferent al patiment que sovint es manifesta
i anar en la direcció d’una societat basada en l'atenció i el suport mutu
(camaraderia), perquè ningú es quedi exclòs d’una vida digna com tothom vol.
Es fa imprescindible
desplaçar l'atenció del focus acadèmic i dels aprenentatges curriculars cap a
l'educació integral de la persona, de ressaltar i aprofundir en els valors que
estem veien amb l’actual situació (solidaritat, empatia, generositat,
afectivitat, suport i cura mútua, cooperació...) perquè tenim un camí començat
que cal aprofitar i perquè aquest camí és difícil de fer en un ensenyament
dominat, exclusivament, pel rendiment i els resultats acadèmics. A partir
d’ara, l’ensenyament ha d’implicar, també, aprendre a tenir cura de tots i del
que és de tots, el col·lectiu, el comú, per sobre dels interessos basats en
l'egoisme i en l'individualisme. Com hem aprés amb les mascaretes, si tots i
totes les portem, jo et protegeixo a tu i tu em protegeixes a mi.
Però com s’ha esmenta,
les mancances, les diferències i les desigualtats han estat paleses clarament
per a tothom. Per tant, en la futura situació és necessària la inversió i els
recursos necessaris per a l’Educació pública, i, que aquesta inversió sigui
controlada en el seu ús. Sense inversió hi ha un risc molt important que paguem
cara la bretxa de desigualtat educativa que es generarà en termes de repetició,
de trajectòries educatives desiguals, abandonament escolar...
Torna a mostrar-se
necessari, per exemple, la contractació de més personal (docent, de suport,
d'orientació...) per evitar que per dificultats en el seguiment dels estudis es
perdi molt alumnat o que l'alumnat amb més dificultats per tenir de recursos
tecnològics suficients, si foren necessaris, puguin fer front a una possible
tornada a les aules en un sistema mixt, a distància o com se li vulgui dir.
Tanmateix cal tenir en
compte les limitacions de les TIC i de la informàtica, en general, respecte a
l’educació presencial. Sovint sentim arguments sobre les bondats de les noves
tecnologies dient que s'aprofita més el temps lectiu; s’incrementa la motivació
de l’alumnat; s’aconsegueix la immediatesa de l'accés als recursos i a la feina
feta; s’ augmenta l'autonomia de l’alumnat en el seu propi aprenentatge; i
s’agilitza la comunicació entre tota la comunitat educativa. Però es comprova
en la pràctica feta fins ara durant la pandèmia o abans, en els centres que fan
ús de la telemàtica, que molt alumnat té menor concentració, menor atenció; en
definitiva es sobreestimem la capacitat real de les tecnologies per oferir
solucions a tot quan, certament, moltes de les situacions problemàtiques amb
les quals ens enfrontem requereixen
altres tipus de mesures. No podem oblidar, tampoc, que amb les noves
tecnologies existeixen perills i amenaces per a les persones (res és gratis):
privacitat, control, dependència, sotmetiment (li diuen adaptació), sostracció
de informació personal, dilemes ètics (p.e.la intel·ligència artificial o
l’abast de la biotecnologia), la generació de deixalles contaminants, que una
visió i un interès particular controli la subjectivitat i el designi de les persones...,
a més, que tingui un caràcter procedimental no vol dir que no s’ofereixen amb
intenció ideològica; tot dependrà del contingut que es treballi amb aquestes
“eines procedimentals”. es fa imprescindible el paper del professor. I,
finalment, amb les noves tecnologies s’està produint una confusió entre
informació i coneixement; la promoció de l’individualisme; la creació d’un nou
analfabetisme; el sorgiment d’una innovació enganyifa; la construcció d’una
“societat CLIC” on cada cop la ment de les persones s’allunya més de conèixer
que tot té un procés i s’acosta més a que, de manera màgica, ha d’haver un
resultat.
Però seguint amb les
mancances, les diferències i les desigualtats potser seria interessant posar en
marxa “Campaments o estades d'estiu” d’un mes per a grups reduïts de diferents
edats en els que es podria tractar continguts curriculars possibles,
compaginant aprenentatges formals amb els informals, com es fa en programes
tipus “Educació 360”. Per un altre costat comença ha ser imprescindible una
reflexió sobre el currículum educatiu perquè arribi amb igualtat i qualitat a
tota la població escolar. Ens hem de posar com a objectiu un desenvolupament
del Currículum educatiu de manera integral
i assossegada, treballat en 4 àrees (ecosocial, científica experimental,
comunicativa i matemàtica), unificant assignatures que han de passar a ser
matèries que es faran interdisciplinàriament; conèixer la implicació de factors
de diferent àmbit en un esdeveniment, efecte... per això és necessària la interrelació
entre els diferents sabers. És indispensable eliminar qualsevol dinàmica
segregadora d’ara en endavant perquè la segregació en l'àmbit educatiu
consolida les desigualtats socials, redueix les oportunitats educatives d'una
majoria de l'alumnat, influeix en el fracàs escolar i l’abandonament educatiu
primerenc, i, posa en risc la cohesió social. Per això és imprescindible
eliminar qualsevol mancança, diferència o desigualtat a partir d’ara aplicant
una discriminació positiva en favor d’aquells que ho necessitin per a no
quedar-se endarrere respecte a altres, ja sigui en el currículum, en mitjans o
en tot allò que pugui afectar a la seva escolarització (transport,
menjador...). estiguem amatents.
Nota:
El pensament
no ha de tenir dret d’autor i la millor
intel·ligència és la col·lectiva. Per això vull compatir amb tu les meves
reflexions. Pots reflexionar sobre el que dic, copiar-ho, divulgar-ho, retallar
i enganxar, però segueix la mateixa direcció que jo.
