1/9/21

MANIFEST PER UNA EDUCACIÓ AL SERVEI DE LES PERSONES, DEL SABER I DE LA CULTURA


Des del SIEC seguim amb la campanya per aplegar els esforços de les persones que estem en desacord amb el rumb que està prenent l’educació del nostre país, basat en un enfocament dit competencial que menysprea el coneixement. Us animem, com a primer pas, a llegir el manifest i a signar-lo.

                                               LLEGEIX I SIGNA EL MANIFEST



6/7/21

TEMÀTIQUES D'ACTUALITAT

Defensant i posant en valor la funció i l’esforç del professorat de la pública

Un professor demanava per Twitter que algú escrivís “defensant i posant en valor el paper, la funció i l’esforç dels que treballen a l’escola pública”. I això intentaré fer. No pas perquè algú ho demani sinó perquè, de veritat, crec que s’ho mereixen. I també perquè, cada cop més, el discurs oficial intenta desprestigiar el seu treball, tal i com explica un altre docent:  “Cada dia més noies del meu entorn volen estudiar magisteri ‘perquè és una carrera fàcil i es treballa poc’”. Llegeix més

Nou batxillerat amb les velles idees de sempre

Seria fàcil obtenir un consens sobre la necessitat de reformar el batxillerat, però fer-lo competencial o allargar-lo tres anys no és més que l’enèsima solució low cost amb què ens tenen acostumats les administracions educatives. Llegeix més


Competències, per a què?


(...) Des del anys noranta del segle passat s’ha estat empenyent introduir en l’àmbit educatiu un marc de competències clau necessàries per a l'aprenentatge al llarg de la vida i la empleabilitat de manera que l'educació promogui habilitats perquè les persones facin front als reptes personals del seu futur, Els enunciats generals d’aquestes competències són: competència en comunicació en la llengua materna, competència en  comunicació en llengua estrangera, competència matemàtica (i bàsiques en ciències i tecnologies), competència numèrica, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, esperit d’iniciativa i d’empresa, sensibilitat i expressió cultural. Aquestes “Competències bàsiques/clau” han aterrat a la realitat educativa i volen quedar-se. Llegeix més


7/6/20

L’emprenedoria, el Somni Americà 2.0

by Pep Barceló

Somiar en principi no és dolent, tot depèn del que representa per a la persona o bé a on la condueix.

Sura en l’ambient de certs mitjans de comunicació, en el discurs d’institucions i organismes, en el relat d’experts, tertulians i, fins i tot, de persones ben intencionades, una exaltació del que és anomenat esperit emprenedor, cultura emprenedora, i, concretant més el sentit volgut: l’emprenedoria.

Però emprendre, emprenedor i emprenedoria tenen una significació i punt. 

Malgrat això, dins del pensament dominant hi ha una visió predominant que és força economicista i mercantilista de la vida i que s’ho ha fet seu i ressalta i popularitza els matisos del món empresarial que aquests mots tenen afegint els valors que defensa aquesta visió circumscrivint la seva significació a l’àmbit econòmic, productiu/empresarial i d’acumulació de capital i de benefici.

Podem trobar concepcions o explicacions més àmplies que les donades pels diccionaris[1]:

 

Què és Emprenedoria:

Es coneix com emprenedoria a la actitud i aptitud que pren un individu per iniciar un nou projecte a través d'idees i oportunitats . L'emprenedoria és un terme molt utilitzat en l'àmbit empresarial, en virtut de la seva relació amb la creació d'empreses, nous productes o innovació dels mateixos.

La paraula emprenedoria és d'origen francès entrepreneur que significa 'pioner'. Això no obstant, al segle XX l'economista Joseph Schumpeter situa a l'emprenedor com a centre del sistema econòmic, esmentat que "el guany ve del canvi, i aquest és produït per l'empresari innovador".

L'emprenedoria té el seu origen en l'inici de la humanitat, ja que l'home es caracteritza per assumir riscos amb l'objectiu de generar oportunitats de creixement econòmic que li pugui oferir una millor qualitat de vida tant a ell mateix, com a la seva família.

L'emprenedoria és essencial en les societats, ja que permet a les empreses cercar innovacions, i transformar coneixements en nous productes. Fins i tot hi ha cursos de nivell superior que tenen com a objectius formar individus qualificats per innovar i modificar les organitzacions, modificant així l'escenari econòmic,

D'altra banda, emprenedor és un adjectiu que fa referència a la persona que emprèn accions dificultoses.

vegi també

  • Emprenedor/Entrepreneur

És de destacar, que en temps de crisi econòmica en un país sorgeixen els emprenedors, és a dir, per la crisi que la mateixa desencadena en l'àmbit econòmic, social i mediambiental, específicament els alts nivells d'atur, que permet als individus transformar-se en emprenedors per necessitat, per a generar un ingrés propi per a ells i a la seva família.

Pel que fa a el punt anterior, diverses teòriques indiquen que les millors innovacions s'han iniciat en temps de crisi.

Emprenedoria empresarial. L'emprenedoria empresarial és la iniciativa o aptitud d'un individu per desenvolupar un projecte de negoci, o una altra idea que generi ingressos que li permet cobrir principalment les seves despeses bàsiques, i el de la seva família.

L'emprenedoria empresarial, tal com va ser dit anteriorment ha sorgit per les crisis econòmiques de país, la qual cosa porta a l'individu desenvolupar idees innovadores en el mercat que li permeti créixer en moments dificultosos.

No obstant això, l'emprenedoria empresarial té els seus avantatges, en primer lloc, el de generar ingressos, llocs de treball. Després, permet a l'individu ser el seu propi cap, i per tant, gestionar el seu propi temps i prendre les seves pròpies decisions.

Emprenedoria cultural L'emprenedoria cultural pot ser vist com el generador d'empreses o organitzacions culturals amb l'objectiu que no es perdi el significat, ni el valor simbòlic dels productes i costums pertanyents d'un país.

Emprenedoria social. L'emprenedoria social busca satisfer les necessitats de la societat en on es desenvolupa. Com a tal, l'emprenedoria social és una persona o organització que ataquen problemes de la comunitat, bé sigui en el social, econòmic, i cultural.

En referència a aquest punt, sorgeix una distinció entre l'emprenedoria empresarial ja que aquest últim busca guanys per a l'emprenedor, mentre que l'emprenedoria social busca solucions que millorin la societat sense cap lucre econòmic.

Emprenedoria i gestió. S'anomena gestió a la diligència per aconseguir alguna cosa o resoldre un assumpte, de caràcter administratiu o comporta documentació. La gestió empresarial té com a finalitat millorar la productivitat i competitivitat d'una empresa.

Però com es pot observar en general predomina, i es manté, el biaix econòmic, productiu/empresarial i d’acumulació de capital i de benefici. Aquesta visió economicista i mercantilista justifica la conveniència de l’emprenedoria per les característiques del món actual i la seva globalització que precisa un nou paradigma[2] individual i col·lectiu per enfrontar-se als reptes de la nova societat. Igualment, ens diu, que serà útil per a les exigències del mercat laboral que fa que totes les persones hagin d’actuar com a emprenedores en qualsevol  àmbit d’actuació professional.

Òbviament es pot pensar que es busca trencar la mentalitat col•lectiva i cooperativa de les persones i substituir-la per un l’individualisme egoista i mesquí que ens faci més febles enfront dels que detecten el poder en el sistema social; també es pot pensar que es busca maquillar l’atur estructural perquè es posaren en marxa més negocis i, evidentment, treure responsabilitats dels governs, que haurien de prendre decisions sobre invertir en indústries, en investigació, en coneixements... per aconseguir una economia que tingués en compta al conjunt de la societat.

Aquesta visió en el pensament dominant ha construït una mena d’artefacte artificiós que anomena cultura emprenedora i que vol estendre i que sigui assimilada i adquirida per la població. Moltes i diverses poden ser les definicions de cultura emprenedora que poden trobar, però en essència en totes poden veure el mateix:

La cultura emprendedora es el conjunto de valores que proporcionan a las personas las habilidades necesarias para enfrentarse de forma exitosa a los constantes cambios que se producen en nuestro entorno. Se trata de dotar a la ciudadanía de capacidades que contribuyan a desarrollar una actitud proactiva que le permita crear o mejorar una idea, un proyecto o una situación, dándoles la confianza necesaria para llevarla a cabo y siendo conscientes de los riesgos que deben asumir, para conseguir su propósito.

La falta de educación emprendedora (o educación en emprendimiento) es una de las causas de que no exista cultura emprendedora. Para promover el espíritu emprendedor, se debe enseñar a emprender desde la educación primaria[3]

Cultura emprendedora. La cultura emprendedora no es más que el conjunto de valores, que se crean en la comunidad a fin de despertar su interés en el emprendimiento. La cultura del emprendimiento trata propende por cambiar la forma de abordar la riqueza, de entender cómo se consigue, como se conserva, cómo se produce e incluso cómo se ahorra. Para ello es necesario crear o inculcar modos de pensar y de actuar, hábitos y costumbres que llevan a los miembros de la comunidad a tomar acciones emprendedoras, a iniciar proyectos. La cultura del emprendimiento debe formar a las personas en las competencias personales, laborales y profesionales necesarias para aterrizar las ideas y valores previamente inculcados[4]

Aquest discurs ve recolzat per suposats estudis, per recomanacions, per orientacions, per normes... entre altres:

·         Definition and Selection of Competencies (DeSeCo)  OCDE

·         https://www.oecd.org/education/skills-beyond-school/definitionandselectionofcompetenciesdeseco.htm

·         https://www.oecd.org/education/skills-beyond-school/41529556.pdf

·         Entrepeneurship education at school in Europe

·         https://eacea.ec.europa.eu/national-policies/eurydice/content/entrepreneurship-education-school-europe_en

·         Fomento del espíritu emprendedor en la escuela (Gobierno de España)

·         https://sede.educacion.gob.es/publiventa/fomento-del-espiritu-emprendedor-en-la-escuela/educacion/13411

·         El preàmbul de la LomLoe val la pena llegir-lo acuradament.

·         Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Decret 51/2012, de 22 de maig del 2012.

·         Generalitat de Catalunya. Orientacions per al desplegament del currículum. Emprenedoria matèria optativa de 3r ESO. maig de 2012.

Es cerca un nou paradigma de la subjectivitat humana amb una certa uniformitat respecte expectatives, comportaments i respostes adaptatives de les persones. Encara que es ven com un canvi general per a tothom es diferencia entre empresàries/s (emprenedora/r, líderessa/er...) i treballadora/r (capital humà) determinant diferents competències segons el cas. Les característiques fonamentals d’aquest nou paradigma es poden concretar en:

·         La competitivitat com a eix central del pensament i de la conducta en qualsevol àmbit de la vida humana.

·         Flexibilitat per adaptar-se a qualsevol realitat.

·         La productivitat i el consum com a regles que regeixen l’existència.

·         Un fort esperit col·laboratiu des de la posició en la qual s’estigui perquè l’important són els objectius col·lectius, malgrat no hagi una distribució equitativa del benefici.

·         L’exclusiva autoresponsabilitat en les accions i futur propi. Les situacions que es visquin es deuen únicament al talent i a la capacitat de cadascú.

Per a l’estratègia d’estendre aquesta subjectivitat humana té gran importància l’educació i l’ensenyament, i per tant, canviar el model educatiu actual dels sistemes educatius. Es tracta de posar la centralitat de l’educació en l’economia perquè aquesta, basada en el coneixement, sigui més competitiva i dinàmica; d’aquesta manera s’incidirà en la mentalitat de les persones i s’aconseguirà, diuen, un perfil humà que avanci cap al progrés i el benestar. Així doncs, es posarà èmfasi en l’emprenedoria perquè aquesta sigui l’eix del currículum educatiu i de la metodologia emprada. També la creació d’un estat de opinió favorable a les seves propostes serà fonamental.  Per afavorir la transformació de la perspectiva que la societat té es compte amb els mitjans de comunicació que degotegen reiteradament determinats punts de vista, resultats confeccionats, iniciatives....; igualment es compte amb institucions públiques intervingudes o abduïdes per aquesta visió i discurs que faciliten i promouen les seves propostes o les duen a terme.

En definitiva podem dir que organismes internacionals com l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) marquen l'agenda educativa dels països i la posen al servei del model productiu, és a dir, del mercat. Grans organitzacions internacionals que decideixen sobre el futur de l’educació; fan proves i avaluacions i els governs es limiten a recollir les dades i seguir les recomanacions de l’OCDE. Aquestes organitzacions internacionals estan prenent decisions per nosaltres sobre què és un bon professor, què és un estudiant competent i per què ha de servir l’ensenyament.

El currículum educatiu i l’esperit emprenedor

Sigui parlant d’emprenedoria directament o promovent determinats aspectes del que anomenen Competències bàsiques tot es subordina al sentit de la iniciativa i a l’esperit emprenedor per afermar el que denominen cultura emprenedora. En aquest sentit s’abasten infinitat de recursos que només posant en un buscador assignatura d'emprenedoria es pot veure tot el material que Administracions  educatives, i altres, posen en mans del professorat, però en definitiva, com també es pot veure, es tracta de fer “empresàries” a les persones o de fer-les treballadores per compte pròpia[5].

Catalunya és un exemple d’aquesta realitat. Va ser la Consellera Rigau la primera que ha dit que  cal introduir en l’ensenyament l’esperit emprenedor, com aquell que diu que això és bo pel futur del jovent. Però des de quina perspectiva es vol introduir?. Si observem el contingut oficial sobre emprenedoria a 3er ESO del decret 51/2012, de 22 de maig i les posteriors eines per a la seva implementació[6]/[7]/[8]/[9]/[10]/[11], s’evidencia la seva perspectiva de l’economia quan diu: “Des d’aquesta perspectiva, el concepte d’emprenedoria ha d’incloure aquest doble vessant: una educació bàsica en actituds i experiències emprenedores que potenciaran l’autonomia, la iniciativa i la confiança en un mateix, i un concepte més específic de formació dirigit vers la capacitació per a l’elaboració d’un projecte d’emprenedoria”.

Es sostén que la matèria d’emprenedoria desenvolupa habilitats relacionades amb la competència digital, amb la capacitat d’adaptació a nous models de treball, amb les capacitats lingüístiques i amb  estar capacitat per prendre decisions amb coherència i responsabilitat, com a persona empresària, treballadora o consumidora.

També s’explicita que els continguts de la matèria s’estructuren en tres apartats: autoconeixement i itinerari formatiu; mercat laboral i activitat econòmica, i, iniciativa emprenedora i projecte d’empresa. Novament es pot observar el seu interès en actituds i conductes relacionades amb el món econòmic.

Es vol orientar en la importància de donar a la matèria un enfocament pràctic, tot afavorint l’aplicació de coneixements adquirits en altres matèries al llarg dels cursos anteriors de l’educació secundària obligatòria, com poden ser les ciències socials, geografia i història, les matemàtiques o les tecnologies, en situacions i casos reals i de la vida quotidiana. En aquest sentit, l’entorn més proper a l’alumnat proporciona un ventall de possibilitats per emmarcar activitats relacionades amb el món laboral i empresarial: visites, pràctiques, entrevistes, converses, tallers, aprenentatge-servei, etc. Es recomana incloure activitats en contextos propers a la realitat per mitjà de simulacions, que ajuden l’alumnat a situar-se en un context real, tot treballant no únicament conceptes sinó també les actituds i els hàbits necessaris en assumptes tan diversos com les entrevistes de feina, els tràmits per demanar un crèdit personal o d’empresa, o la signatura d’un contracte d’adquisició d’un bé o servei. S’inclou una activitat pràctica de cloenda, consistent en la creació d’un projecte empresarial que, en algun cas, podria posar-se en pràctica.

S’evidencia clarament  la seva perspectiva quan diu: La matèria ha de permetre a l’alumnat comprendre quins són els valors i les noves cultures del treball, és a dir, els conceptes i comportaments clau per enfrontar-se amb èxit al món del treball i, alhora, donar-los confiança en la seva capacitat per millorar. També ha de contribuir a connectar els continguts curriculars d’altres matèries que poden ser importants en l’àmbit laboral: l’ús d’aplicacions informàtiques que s’usin en la gestió administrativa de les empreses, l’ús de diferents llengües per establir relacions socials o comercials, l’ús d’estratègies aplicades a la resolució de situacions problemàtiques, així com habilitats socials que afavoreixin el treball en equip i les relacions interpersonals.

Sobre l’objectiu genèric de l’assignatura l’Administració diu: La matèria optativa d’emprenedoria té dos objectius fonamentals: d’una banda, ajudar l’alumnat en la presa de decisions sobre el seu itinerari formatiu i professional, a fi d’adequar les seves capacitats a unes condicions laborals en continu procés de canvi i, de l’altra, fer-li prendre consciència de la necessitat de tenir iniciativa emprenedora, considerada no únicament com un conjunt de qualitats i habilitats necessàries per crear una empresa, sinó com una actitud general que pot ser d’utilitat en les activitats professionals, com en la vida quotidiana. Queda clar, doncs, que la idea que sustenta l’objectiu és instruir en raonaments economicistes, els laborals també ho són.

L’Administració determina que els objectius de la matèria siguin: Identificar les competències, interessos i actituds envers la feina per poder prendre decisions personals de formació i inserció laboral i adaptar-se de manera flexible als canvis que puguin produir-se al llarg de la vida personal i professional.; Aprendre a elaborar el propi itinerari formatiu i professional, tot tenint en compte la formació permanent i les expectatives personals i a partir de l’autoconeixement i de la recerca d’informació sobre les diferents opcions formatives i professionals; Determinar els trets bàsics de les actituds, qualitats personals i les capacitats que identifiquen la persona emprenedora i aplicar-los al disseny d’una idea empresarial viable, tot emprant les eines adequades i analitzant la informació necessària. En concret determina:

1. Identificar les competències, interessos i actituds envers la feina per poder prendre decisions personals de formació i inserció laboral i adaptar-se de manera flexible als canvis que puguin produir-se al llarg de la vida personal i professional.

2. Aprendre a elaborar el propi itinerari formatiu i professional, tot tenint en compte la formació permanent i les expectatives personals i a partir de l’autoconeixement i de la recerca d’informació sobre les diferents opcions formatives i professionals.

3. Ampliar el coneixement de professions diverses mitjançant entrevistes, visites, estudis de casos i recerca d’informació directa o indirecta, superant els estereotips de gènere.

4. Determinar els trets bàsics de les actituds, qualitats personals i les capacitats que identifiquen la persona emprenedora i aplicar-los al disseny d’una idea empresarial viable, tot emprant les eines adequades i analitzant la informació necessària.

5. Valorar el paper de l’empresa com a organització proveïdora de béns i serveis, i com a generadora de llocs de treball, que actua de forma socialment responsable.

6. Localitzar fonts d’oferta de feina en els sectors públic i privat, en l’entorn socioeconòmic local, regional, nacional i internacional, i analitzar les característiques dels diferents llocs de treball que ofereixen.

7. Realitzar activitats que contribueixin a millorar el treball en equip com a font de dinamització social i com a mitjà per compartir idees i esforços.

8. Cercar, seleccionar i interpretar la informació, utilitzar-la de forma crítica i comunicar-la de forma organitzada als altres, tot usant les TIC i aplicant tècniques de comunicació verbal i no verbal.

Sobre aquests objectius algunes consideracions. Es pot observar com es fa esment en l’actual discurs dominant que el món del treball no és el que era i ara haurem d’anar canviant de feines al llarg de la vida segons el que passi en el mercat laboral (Objectiu 1); es vol fer una particular descripció del que és un emprenedor, evidentment des de l’òptica de l’actual discurs dominant centrat en la creació d’empreses (Objectiu 4); es situa a l’empresa com la cèl·lula nuclear de l’economia obviant la resta de factors i elements que intervenen en l’economia (monopolis, polítiques governamentals, modificació del consum...) que tenen igual o major incidència que la creació d’empreses en la marxa de l’economia (Objectiu 5); es vol orientar la ciutadania cap a la cerca de feina on sigui, seguint, d’aquesta manera, els itineraris (li diuen globalització) que segueixi el gran capital privat en la cerca del benefici propi on el pugui trobar (Objectiu 6), i, finalment, ara es pot entendre la persistència amb la qual, des de fa temps, intenten promocionar les TIC i l’anglès, és a dir, són les eines que precisa l’emprenedor que ells entenen (Objectiu 8).

Trets significatius dels continguts a treballar.

En l’apartat d’Autoconeixement i itinerari formatiu diu: (...) Valoració de la necessitat de la formació al llarg de la vida.(...).

En l’apartat de Mercat laboral i activitat econòmica diu: Aplicació de conceptes bàsics d’economia a l’anàlisi present i a la projecció futura dels sectors d’ocupació de l’entorn proper, dins un context econòmic europeu i internacional. Identificació del paper social de les empreses com a proveïdores de béns i serveis i com a generadores de llocs de treball, per mitjà de l’estudi de casos i l’anàlisi d’informacions procedents de fonts diverses i el debat (...). Comprensió de les relacions bàsiques que s’estableixen entre les empreses i altres agents econòmics -proveïdors, entitats financeres, subministradors de serveis, Hisenda Pública, administració local, etc.- (...).

En l’apartat d’Iniciativa emprenedora i projecte d’empresa diu: Identificació dels valors i cultures del treball i de les capacitats emprenedores (presa de decisions, lideratge, capacitat de gestió i de treball en equip, etc.) per mitjà de la presa de contacte directe o indirecte amb contextos laborals i productius i amb professionals de diferents sectors econòmics. Generació d’idees de negoci i estudi del mercat potencial per a la idea de negoci proposada, mitjançant l’anàlisi de la situació de les empreses competidores i/o l’estudi de mercat, tot valorant les condicions de viabilitat, innovació i sostenibilitat de l’empresa. Resolució de diferents situacions empresarials simulades, relatives a la creació, gestió i organització interna d’una empresa. Planificació i execució en grup d’un senzill projecte empresarial, identificant les diverses parts de què consta, i utilitzant adequadament diferents fonts i recursos, incloses les TIC. Exposició oral del projecte, tot aplicant tècniques de la comunicació verbal i no verbal per expressar-se amb rigor i fluïdesa.

Sobre el criteris d’avaluació l’administració diu:

1. Reconèixer les competències personals i socials requerides pel mercat de treball per a diferents professions i assolir habilitats i actituds relacionats amb l’emprenedoria, tot partint d’una avaluació de les pròpies competències i identificant diferents estratègies que ajudin en la presa de decisions.

2. Utilitzar adequadament diferents tipus de fonts, incloses les TIC, per obtenir informació, fiable, rigorosa i contrastada sobre les característiques del mercat de treball actual, tant de l’entorn proper com en relació amb un context europeu i internacional.

3. Descriure les característiques específiques d’algunes professions i llocs de treball de diferents sectors d’activitat i interpretar algunes projeccions d’ocupabilitat en els sectors analitzats.

4. Relacionar adequadament l’oferta de formació inicial i permanent i una o diverses professions que formin part del propi projecte d’itinerari formatiu i professional i dissenyar les accions a seguir per a la consecució dels objectius personals, tot valorant positivament la necessitat de la formació al llarg de la vida.

5. Identificar les característiques d’una relació laboral. Analitzar els passos a seguir per accedir a una feina per compte d’altri, en el sector privat o públic, o bé per compte propi.

6. Reconèixer l’estructura organitzativa bàsica d’una empresa i les funcions que desenvolupa en el món econòmic i productiu, tot detectant les característiques que ha de tenir una empresa innovadora i sostenible en el món actual.

7. Identificar les parts que integren un projecte d’empresa i desenvolupar-ne un, manifestant una actitud creativa i autònoma per gestionar la pròpia feina, afrontar els problemes que es puguin plantejar i reconduir, si escau, les estratègies, així com una actitud de cooperació i responsabilitat en el treball en equip.

8. Aplicar tècniques de comunicació verbal i no verbal durant l’exposició pública dels resultats d’una recerca individual o col·lectiva, estructurant el discurs amb rigor i amb el suport dels mitjans audiovisuals i de les TIC.

Per si queden dubtes de l’orientació que se li dona a l’assignatura observen com en els criteris d’avaluació es fa esment a: “Utilitzar adequadament diferents tipus de fonts, incloses les TIC, per obtenir informació (criteri 2); valorar positivament la necessitat de la formació al llarg de la vida (criteri 4); reconèixer l’estructura organitzativa bàsica d’una empresa i les funcions que desenvolupa en el món econòmic i productiu (criteri 6); identificar les parts que integren un projecte d’empresa i desenvolupar-ne un (criteri 7); aplicar tècniques de comunicació verbal i no verbal” (criteri 8). Diguem que avalues i et diré que ensenyes.

Un model humà en una direcció equivocada: L’home-empresa.

Certament que les nostres filles i fills hauran de poder-se guanyar la vida en el futur i això requereix tenir eines per al món on es mouran, però una cosa és donar aquestes eines, en el moment adequat, i una altra és pensar que la realització i el creixement personal ha d’estar governat per una cultura mercantilista. El resultat és una formació personal minsa i desnerida;  aquesta és la conseqüència de centrar l’educació de les noves generacions en una cultura mercantilista, en el sentit que l’important és guanyar-se la vida. Aquesta visió mercantilista de la vida trenca la mentalitat col·lectiva i cooperativa de les persones i la substitueix per l’individualisme, la competència i la depredació; amaga altres perspectives sobre el possible funcionament econòmic de la societat (benestar i bé comú, cooperació, equilibri....); com s’ha esmentat anteriorment, maquilla les dades de la quantitat de persones que no tenen feina; amaga les responsabilitats dels governs de garantir una economia que tingui en compta el conjunt de la ciutadania; provoca un dèficit moral en les persones (igualtat, solidaritat, justícia, fraternitat, respecte al medi ambient...); resta poder a l’ensenyament per aconseguir formar persones amb capacitat d’analitzar críticament, d’entendre el funcionament de la societat en què viuen i tenir una visió global dels coneixements, de la història, de la ciència, de la societat humana...

La proposta que es fa no és intranscendent ni gratuïta, té intenció, es vol aconseguir un model de conducta ciutadana en concret. Primordialment es vol modificar el pensament social sobre el treball, l’economia, etc., per conduir a les persones cap a unes creences determinades (una econòmica sense restriccions ni regulacions[12] i amb la possibilitat de fer actuacions monopolistes[13]). Igualment es vol inocular una mena de somni americà 2.0 de manera que es cregui que si cadascú treballa pel seu compte i es fa responsable únic de la seva situació econòmica i social aconseguirà el que vulgui. Òbviament aquest model de conducta és una clara promoció i l’estímul de l’individualisme. L’individualisme és el sosteniment de tota la seva estratègia, malgrat puguin parlar en certs moments del treball en equip del lideratge compartit i d’altres aparences d’acció col·lectiva, totes elles acaben en el protagonisme d’un director, d’un empresari, d’un emprenedor... encara que es presenti com un èxit conjunt. Cal no oblidar que l’individualisme suposa, en gran mesura, soledat, egoisme, marginació, una òptica i perspectiva més pobre, et pot fer més dèbil i influenciable, i, sovint cruel. Evidentment no facilita l’aprenentatge i la cultura, es perden valors i qualitats com la pertinença, la empatia, la solidaritat, la cooperació...

No hem de desistir mai 

Els que sabem que és l’escola ens preguntem si és aquí on s’han de formar els emprenedors o és aquí on s’han de formar persones amb capacitat d’analitzar críticament i, com s’ha esmentat, d’entendre el funcionament de la societat. L’escola ha de proporcionar totes les eines necessàries perquè el nostre alumnat pugui dedicar-se lliurement a allò que vulgui, i, fer de metge, electricista, mestre, informàtic, pagès..., o també muntar una cooperativa o una empresa. És un engany voler fer-nos creure que per inculcar-los la cultura emprenedora les seves oportunitats reals augmentaran; ens venen fum per distreure’ns i per tapar la realitat: ens fan creure que és possible per a tothom, depèn de cadascú; ens fan creure que som únics i que hem d’escapar de la massa per les capacitats que tenim; i, de passada, tapen l’atur que hi ha i desmunten la protecció aconseguida per a les/els treballadores/s.

L’ensenyament ha de donar una visió clara i global dels coneixements, de la història, de la ciència i també de l’economia, però mai des d’un únic punt de vista, des d’una sola perspectiva (empresarial, individualista i competitiva) perquè també existeix una visió de l’economia que té altres valors: benestar, col•laboració, oportunitats, equilibri....  L’escola no ha de col•laborar amb aquest punt de vista esbiaixat, l’escola ha de fer bones persones, bons ciutadans, i gent preparada no quincallers individualistes i analfabets d’altres coneixements que no siguin  l’actiu i el passiu.

El camí que tenim com a docents potser és difícil, però no impossible si orientem la nostra tasca cap a valors que no siguin els d’aquest pensament dominant i intentem donar-li la volta en la direcció d’una l’emprenedoria verda, ecològica, social, cooperativa… És evident que a aquest pensament dominant li manca d’una visió més complerta de la temàtica i es deixa de costat la possible funció social de les empreses, i dels negocis, i del valor afegit que poden tenir. Òbviament la necessitat i la intenció sempre és crear els recursos per viure, però el discurs establert parla de riquesa  fent una interpretació egoista de la cerca de recursos.

És possible veure una funció social en aquesta cerca dels recursos; les persones, les empreses, i també els negocis, no són elements aïllats i independents, el seu conjunt forma la societat i la societat cal considerar-la com un organisme viu, on cada element és una peça que s'engrana i s'interrelaciona amb les altres, i, on cadascú compleix un paper dins de la totalitat del sistema, és a dir, de la societat. Des de les empreses o els negocis també es té la responsabilitat d'actuar en forma eficient per a la construcció d'un entorn que faci possible complir amb la seva missió principal, que és la de crear recursos i/o bens a l’abast del conjunt. L'enfocament de la funció social de l'empresa i dels negocis no només està delimitada per accionar amb els grups d'interès, sinó també amb la seva missió dins de la societat, és a dir, l'empresa i els negocis són com una institució social, amb valors determinats que compleix un paper de creació de recursos, generació d'ocupació, productor de béns i serveis i també compleix un rol d'acostament i relació amb la societat, permetent un creixement equitatiu i sostenible per a totes i tots. L’eficiència de la funció social en la creació de recursos per a la subsistència de les persones és vital per a la consecució d’una societat cohesionada, justa i equilibrada; el problema és com es distribueix la riquesa que es crea i com és respecta el medi per mantenir la pervivència dels éssers. Diversos són els models que es poden presentar sobre empreses i negocis amb funció social, amb una altra orientació, però en tots els models existents prima, i sobresurt, l’associació lliure, els valors ètics de l’entitat, la copropietat, la gestió conjunta, l’assistència i solidaritat i, en alguns casos, objectius socials. Valguin els següents models a tall d’exemple: les Cooperatives, les Societats laborals, les Mutualitats, les Fundacions laborals, els Centres especials de treball, les Empreses d’inserció...

Igualment és precís establir què s’ha d’aprendre en els centres educatius sobre emprenedoria, i potser sobre economia, perquè la futura ciutadania sigui capaç de organitzar i gestionar el seu futur de manera eficient i responsable. Com en la resta del currículum no només caldrà transmetre coneixements, sinó també valors; en aquest sentit s’ha de promoure una ètica i una conducta que vagi en benefici propi i del conjunt social. En definitiva cal una motivació i una ètica en les empreses, en els negocis i en l’economia. La Constitució Espanyola en el seu  preàmbul diu: ... L'economia ha de promoure el bé dels qui la integren .., és a dir, el millor per a tothom perquè és el conjunt de les persones que formen una societat les que integren (formen i fan) l’economia. Aquest enunciat ens permet pensar en la conveniència i la necessitat d’una moral que entengui l'economia com el millor per a tothom i això equival a adaptar l'economia real actual (en la qual prevalen valors com l'afany de lucre i la competència) a una economia basada en el principi del millor per a tothom. Una economia amb aquesta visió s’hauria de regir per una sèrie de valors humans fonamentals que s’haurien d’aplicar a l’activitat econòmica com són: responsabilitat, transparència, honestedat, equitat, solidaritat, cooperació, confiança i respecte als drets humans i no com en l'economia real actual que es mesura l'èxit econòmic amb valors o indicadors monetaris com el producte interior brut i els beneficis. Aquests indicadors no ens diuen res sobre si hi ha guerra, si hi ha sobreexplotació del medi natural, si creix la desigualtat, si es respecten els drets humans, etc.; de la mateixa manera que una empresa que té beneficis no ens indica res sobre les condicions dels seus treballadors, el tracte als seus proveïdors, què produeix ni com el produeix, ni sobre l'impacte ambiental, social o ètic derivat de la seva activitat. L’eficàcia i l’eficiència de l’economia per al conjunt (el millor per a tothom) és que ningú queda exclòs dels guanys i dels èxits que s’hagi estat capaç d’aconseguir.

Finalment, i potser pot semblar fora de la temàtica fins ara tractada, tampoc s’ha d’oblidar la necessitat d’educar en la direcció d’una conducta personal responsable. Pel que fa al consum i a l’ús de les matèries primeres tenim el concepte del sempre més, en referència a la inesgotable inèrcia social del produir i consumir sempre més, i aquesta ens ha conduït a perdre la capacitat per posar límits, tot creant una gran desigualtat social i un esgotament dels recursos. Comença a estar clar que hi ha un esgotament dels recursos energètics, un esgotament de determinats minerals, una degradació del medi ambient (efecte hivernacle, canvi climàtic, pèrdua de la biodiversitat i contaminació), una degradació de la salut de la fauna, la flora i de la mateixa humanitat (esterilitat, al·lèrgies, malformacions, augment del càncer...) i que el mode de vida dels països rics va en detriment de la resta de països (transports, tractament d'escombraries, alimentació, energies, explotació dels seus recursos...). Tard o d'hora, s’imposarà una reducció dels recursos naturals, per tant, serà bo d'anticipar-se a la situació de forma voluntària per pal·liar els efectes negatius que això comportarà a la qualitat de vida de les persones. Potser cal començar un decreixement equilibrat del nostre mode de viure i això té molt a veure amb l’orientació que es doni a l’emprenedoria.



[6] http://www.somelqueemprenem.org/2012/05/contingut-oficial-emprenedoria-3er-eso.html

[7] Orientacions per al desplegament del currículum, Emprenedoria matèria optativa de 3r ESO, Maig de 2012.

[10] Institut d’Estudis Financers, Programa d’Educació Financera a les Escoles de Catalunya, a través de professionals voluntaris, per a estudiants de 4t d’ESO, Informe final, Juny 2014.

[11] Entrepreneurship Teaching Note i Entrepreneurship Student’s Workbook, Rosa Domingo Calpe, Octubre de 2013.

[12] Eliminació dels controls sobre els preus; desregulació dels mercats de capital; obertura de fronteres per a mercaderies, capitals i fluxos financers; flexibilització laboral i reducció de la influència de l'estat en l'economia, especialment mitjançant la privatització i una fiscalitat discriminada en favor de les grans rendes.

[13] Sobre l’activitat monopolista del gran capital podeu llegir a Joseph Stiglitz en “El precio de la desigualdad”, Taurus – Santillana Ediciones Generales, 2012.