La privatització i el model dual a la Formació Professional
Rosa Cañadell
La privatització és un dels elements imprescindibles per a poder fer negoci amb l’educació. El seu objectiu és doble: d’una banda, disminuir el pressupost públic i, d’una altra, obrir el mercat educatiu. Així, en la Formació Professional, no solament s’ha consolidat la doble xarxa: centres públics, gestionats públicament, i centres privats concertats, subvencionats amb diner públic, sinó que han augmentat exponencialment els centres privats no concertats.
Temi Vives
El capitalisme és un sistema que pressuposa que podem créixer de manera il·limitada i es basa en un creixement exponencial en un planeta on els recursos són limitats. És obvi que aquesta creença és falsa i, a la pràctica, ens està portant al col·lapse i a la destrucció de la societat actual, atesa la limitada capacitat del planeta per generar recursos i energia en la mesura que els consumim. L’extracció constant sense una capacitat suficient per reposar els recursos que consumim provoca canvis fonamentals a la naturalesa dels ecosistemes. En altres paraules, s’altera el ventall de possibilitats, de manera similar a com una malaltia crònica altera el ventall de possibilitats d’estil de vida o d’activitat d’una persona.
La universitat que sap aprendre amb el territori
Jessica Cabezas
Alarcón
"La universitat té una responsabilitat pública que va més enllà de la docència formal i la recerca especialitzada. També li correspon contribuir a generar espais on el saber es connecti amb la vida quotidiana, amb les preguntes socials rellevants i amb els subjectes que sovint queden fora dels circuits tradicionals de producció i legitimitat del coneixement"
La universitat, a vegades, manté una certa distància amb l’entorn: investiga i produeix coneixement, però no sempre es pregunta amb suficient radicalitat per a qui ho fa, amb qui ho construeix o quins vincles reals manté amb els contextos socials que l’envolten.
El professorat en temps reaccionaris
Xavier Diez
Una de les qüestions que més ha definit en les darreres dècades l’escola pública, tant a nivell nacional com europeu, ha estat el majoritari progressisme de la professió docent. Pel que fa a casa nostra, amb una història marcada per una concepció emancipadora de l’educació i la cultura, associada als corrents de renovació pedagògica i regeneracionisme polític, la idea que educació i progrés anaven de bracet ha estat associada a moviments com el republicanisme, el socialisme o l’anarquisme. I això ha estat així perquè l’escola tradicionalment ha exercit d’institució igualadora, que permet l’accés del coneixement, la ciència i la cultura a les classes treballadores i els grups més febles, sovint en oposició a un reaccionarisme que s’havia caracteritzat per l’estabilitat de l’antic règim.
Qui té por de la intel·ligència artificial? (1 i 2)
Albert Corominas
Com que la intel·ligència artificial (IA) s’ha convertit en un tema habitual de conversa i de controvèrsia, li dedicaré dues entrades d’aquest Blog. Aquesta, la primera, per intentar clarificar què és i què no és la IA, la qual cosa és una condició necessària per poder-hi reflexionar i per poder-ne parlar. La segona, per aportar elements sobre les oportunitats i les amenaces derivades de la presència creixent de sistemes d’intel·ligència artificial en tots els àmbits públics i privats, inclòs, en particular, l’àmbit laboral.
