30/4/22

Multinacionals i transnacionals ens faran competents digitals als docents

 

by Pep Barceló

Realment sorprèn que una publicació com El diario de la educación[1] faci de difusor d’iniciatives que es duen a terme al món educatiu, però de dubtosa incidència en l’educació integral de la nostra mainada i del nostre jovent. És més, d’iniciatives que a poc que hi pensem ens aclaparen els interessos que es podem veure darrera d’elles. Deu ser difusions motivades per necessitats d’algun tipus. L’article publicat ens parla de la millora de les seves competències digitals que ha fet un cert nombre de docents, però primer hem de saber què és això de la competència digital que hem de tenir els docents.

QUÈ ÉS LA COMPETÈNCIA DIGITAL DOCENT. 

Si cerquen la seva definició ens trobem amb l'INTEF (L'Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat que és la unitat del Ministeri d'Educació i Formació Professional responsable de la integració de les TIC i la Formació del Professorat a les etapes educatives no universitàries) que ens diu que les tecnologies són un objecte d'aprenentatge que, juntament amb la lectoescriptura o el càlcul, són part de l'alfabetització bàsica de tota ciutadania. Per això treballar i abordar les competències digitals dels docents és clau. I que la competència digital docent es pot descriure com “la integració de coneixements, destreses, habilitats i actituds que s'han de posar simultàniament en joc per exercir les seves funcions implementant les tecnologies digitals i per resoldre els problemes i imprevistos que poguessin presentar-se en una situació singular concreta com a professionals de l'educació”.

Aquestes competències han de tenir un marc amb el qual es sostinguin. Com s’estructura aquest marc? 

El marc que descriu l'INTEF, beu del marc europeu DigCompEdu i la seva adequació l’ha realitzat el govern central i la fundació UNIVERSIA del banc de Santander[2]. Aquest marc parla de sis àrees centrades en els diferents aspectes de les activitats professionals dels docents: compromís professional, continguts digitals, ensenyament i aprenentatge, avaluació i retroalimentació, empoderament de l’alumnat i desenvolupament de la competència digital de l’alumnat.

Amb aquest camí aplanat apareixen les empreses i estudien les competències digitals del professorat; el resultat és que encara cal molta feina…..conclusió: cal format al professorat. 

FORMAR EN COMPETÈNCIA DIGITAL

Ara coneguem qui ens formarà. Lògicament el primer pas precís és conèixer a càrrec de qui estarà la formació del professorat perquè aquest tingui les competències digitals pertinents perquè això ens pot permetre intuir l’orientació que aquesta tindrà. Tres són els agents que intervenen en aquesta formació: HP Inc., Advanced Micro Devices, Inc.(AMC) i El Grup Advanced education.

HP Inc. (empresa matriu: Hewlett-Packard) és una empresa multinacional nord-americana de tecnologia de la informació amb seu a Palo Alto, Califòrnia, que desenvolupa ordinadors personals, impressores i subministraments relacionats, així com solucions d'impressió 3D. 

Advanced Micro Devices, Inc.(AMC), amb seu principal a Santa Clara, Califòrnia, Estats Units, és una empresa global que especialitza en dispositius de semiconductor i material divers per a ordinadors. L'empresa també produeix memòries flash, processadors de gràfic, motherboard chip sets, i una varietat dels components usats en electrònica del consumidor.

Advanced education (AE) (https://grupo-ae.com/) farà la formació i expendrà les certificacions. El Grup Advanced education diu que acompanyen les institucions educatives en el camí cap a la innovació educativa. Dissenyen plans a mesura que asseguren la modernització correcta dels processos d'ensenyament i aprenentatge sota el marc Internacional d'HP (integració de tecnologia i l'ús d'eines digitals tant en entorns Microsoft com Google, desenvolupament professional continu dels docents, tant en competència digital com en aprenentatges actius, la transformació i el disseny dels espais…). Amb uns pocs empleats (11-50), amb seu a Alcobendas, entén que la seva activitat és l’administració d’educació:

·         Formació del professorat

·         Creació contingut digital educatiu

·         Transformació educativa

·         Reinventar l’aula

·         Innovació tecnològica

HP Educación juntament amb AMD i el grup Advanced education (AE), ha dut a terme a Espanya una campanya d’impacte real en la docència amb un conjunt d'accions per a la millor de la competència digital. A més, el marc de referència CDD va un pas més enllà, ja que no sols consisteix que el docent millori competencialment, sinó que tot aquest coneixement i millora, d'alguna manera ha d'arribar també als alumnes. D'aquesta manera, HP, AMD i el grup Advanced education (AE) detecten que, potenciant la Competència Digital Docent, s'impacta també a nivell social i personal, afavorint la reducció de la bretxa digital.

I ARA CONEGUEM QUE FAN I VOLEN FER 

Aquest consorci empresarial diu que vol donar una formació en Competència Digital Docent organitzada i amb sentit. Per això el primer que han fet ha estat un estudi per determinar, sota el seu criteri, la competència digital dels docents. De l'estudi desenvolupat per HP, AMD i la consultora educativa Grupo AE se’ns diu que cal millorar la progressió de les capacitats digitals i que ho pot fer mitjançant una formació significativa.

Tot seguit venen les formacions. Els cursos desenvolupats per HP i AMD juntament amb el grup AE giren al voltant del Marc de Referència de la Competència Digital Docent (CompDigEdu), fet pel govern i la fundació UNIVERSIA del banc de Santander com s’ha esmentat anteriorment. A través d'aquesta metodologia es forma als docents, ajudant-los a iniciar-se al món digital o a millorar les seves competències digitals, sempre orientat a la seva aplicació i ús a l'aula, per tal que els alumnes també hi puguin accedir a aquestes millores i al desenvolupament de la pròpia competència digital.

Capacitar per a eines que treballen continguts 

És fonamental no oblidar que la missió del/la docent és transferir la possessió d’aquests sabers i coneixements que l’alumnat no adquirirà fora dels centres educatius, i, assegurar el procés de l’alumnat no com acompanyant, mentor o guia, sinó com a transmissor. Aquesta transmissió ha de desenvolupar integralment les persones (cognitiu, personal, social...). En aquest sentit l'escola no pot obviar ser font d'humanisme i educar per al bé comú, tampoc deixar de parlar de desigualtats, de necessitats, de marginació, de pobresa, de sofriment..., i, fer-ho partint de la realitat i el paper fonamental és del/de la docent per la seva acció directe sobre l’alumnat. Aquests són els continguts i les eines que emprem els han de desenvolupar.

Respecte als aprenentatges dels continguts Pablo Garaizar, professor de Ingeriria Informàtica de Deusto en una entrevista[3] ens adverteix que una bona competència digital passa per saber per a que no ens servei la tecnologia; en aquesta mateixa entrevista afegia: (...) la evidencia que se va recopilando está demostrando que las tecnologías no conllevan una mejora y que, en algunos casos, suponen un empeoramiento de los resultados de enseñanza y aprendizaje. Esto es sorprendente si tenemos en cuenta toda la inversión tecnológica que se ha hecho ya, antes de saber si merecía la pena. La inversión en tecnología se basa en supuestos. (...) Comprar tecnología anima a que haya presión tecnológica para que la gente se ponga las pilas, pero no hay un planteamiento metodológico adecuado. Muchas veces se compran dispositivos y luego se piensa para qué se usan y el rendimiento educativo que se les puede sacar. Primero compremos y luego, ya veremos. Es triste que, por lo general, no sean los docentes los que decidan qué tecnología comprar y para qué usarla. (...) Pero no se aprende más o mejor. El aprendizaje requiere un nivel de abstracción y de profundidad que la tecnología no facilita. Lo rápido y superficial se hace mejor con tecnología, pero ocurre lo contrario con lo profundo y abstracto.”

És evident que les tecnologies digitals juguen un paper central en el nostre temps i que el seu ús estès provoca un ampli procés d'alfabetització digital que quedarà en el temps, però tampoc no ens enganyem: també hi ha l'intent trepidant de les Big Tech per reposicionar la seva influència en les polítiques socials i educatives, per entrar amb les seves aplicacions al mercat de l'educació personalitzada dels centres escolars, i així poder fer negoci i extreure i recopilar informació; de l'altra banda, l'absència de consciència (i competència) crítica de la ciutadania quan s’accedeix i s’utilitza els entorns digitals ens fa vulnerables i influenciables. En qualsevol cas, el seu ús sovint es basa en pràctiques compulsives, que busquen sortir del pas davant d'aquesta innovació forçada en la que molts cops en veiem. 

Capacitar per a eines que poden encadenar?

L’informe PISA 2018 ja ens diu que depèn del dispositiu utilitzat varia significativament el resultat dels aprenentatges. Per tant no es tracta d’adquirir o d’eliminar les tecnologies digitals, sinó que cal ser cautelosos amb les promeses de les empreses proveïdores i amb els defensor de modernes metodologies. Innovació no és novetat, ha de ser millor que el que hi ha i sobretot, hem de ser capaços de conduir la nostra existència si no hi tenim accés a ella. Hem d’entendre que encara que ens diguin que la tecnologia té caràcter procedimental no vol dir que no et comprometin amb una visió parcial i particular o amb una agenda política o amb una orientació ideològica; en definitiva en una manera de viure que potser tu no esculls. Per tant una competència digital no assegura una autorealització (personal o professional) per al docent ni per al seu alumnat; pot convertir-se en una cadena que ens lliga a viure i funcionar d’una manera determinada.

Encadenats ens podem veure si no prenem precaucions: a) Prioritzar la lectura en paper davant de la digital, b) Fomentar l'escriptura manuscrita per afavorir l'aprenentatge i fomentar el desenvolupament de les funcions executives, c)  Elegir dispositius per al conjunt d’alumnat (videoprojectors i ordinadors amb accés a Internet...) millor que portàtils i tauletes, d) Evitar plataformes, dispositius i xarxes socials que competeixin en atenció amb les activitats acadèmiques. 

Però sobretot cal vigilar:

·         La pèrdua de privacitat.

·         Controlar els continguts de l’aprenentatge (espais virtuals)

·         Evitar la confusió entre informació i coneixement.

·         En no crear una nova ignorància (relats subjectius i interessats, falses noticies...).

·         Que el seu l’ús no promocioni un excés d’individualisme.

Finalment caldria preguntar-se, per trencar una cadena més, si no ens estarem equivocant mantenint una societat en la qual tot funciona amb un clic i així s’obté el resultat desitjat. Cada cop la nostra ment s’allunya més de conèixer que tot té un procés i s’acosta més a que, de manera màgica, ha d’haver un resultat i ja està; ni observem els processos, ni els coneixem, ni els entenem, és a dir, una nova ignorància està apareixent.

Pensem junts, fem junts, siguem junts.

Notes: 

v  El pensament no ha de  tenir dret d’autor i la millor intel·ligència és la col·lectiva. Per això vull compatir amb tu les meves reflexions. Pots pensar sobre el que dic, copiar-ho, divulgar-ho, retallar i enganxar, però segueix la mateixa direcció que jo, gràcies.

v  A les referències s’indica lectures que amplien el que es diu en aquest escrit, aquesta és la intenció.

[2] https://sede.educacion.gob.es/publiventa/marco-europeo-para-la-competencia-digital-de-los-educadores-digcompedu/competencia-digital/24685

[3]https://actualidaddocente.cece.es/hablamos-con/pablo-garaizar-deusto-learning-lab-evidencias-tecnologia-no-supone-mejora-en-los-resultados-de-aprendizaje/