by Pep Barceló
Somiar
en principi no és dolent, tot depèn del que representa per a la persona o bé a
on la condueix.
Sura
en l’ambient de certs mitjans de comunicació, en el discurs d’institucions i
organismes, en el relat d’experts, tertulians i, fins i tot, de persones ben
intencionades, una exaltació del que és anomenat esperit emprenedor, cultura
emprenedora, i, concretant més el sentit volgut: l’emprenedoria.
Però emprendre,
emprenedor i emprenedoria tenen una significació i punt.
Malgrat això, dins del
pensament dominant hi ha una visió predominant que és força economicista i mercantilista
de la vida i que s’ho ha fet seu i ressalta i popularitza els matisos del món
empresarial que aquests mots tenen afegint els valors que defensa aquesta visió
circumscrivint la seva significació a l’àmbit econòmic, productiu/empresarial i
d’acumulació de capital i de benefici.
Podem
trobar concepcions o explicacions més àmplies que les donades pels diccionaris:
Què és Emprenedoria:
Es coneix com emprenedoria a la actitud
i aptitud que pren un individu per iniciar un nou projecte a través d'idees i
oportunitats . L'emprenedoria és un terme molt utilitzat en l'àmbit empresarial,
en virtut de la seva relació amb la creació d'empreses, nous productes o
innovació dels mateixos.
La paraula emprenedoria és d'origen
francès entrepreneur que
significa 'pioner'. Això no obstant, al segle XX l'economista Joseph Schumpeter
situa a l'emprenedor com a centre del sistema econòmic, esmentat que "el
guany ve del canvi, i aquest és produït per l'empresari innovador".
L'emprenedoria té el seu origen en l'inici de
la humanitat, ja que l'home es caracteritza per assumir riscos amb l'objectiu
de generar oportunitats de creixement econòmic que li pugui oferir una millor
qualitat de vida tant a ell mateix, com a la seva família.
L'emprenedoria és essencial en les societats,
ja que permet a les empreses cercar innovacions, i transformar coneixements en
nous productes. Fins i tot hi ha cursos de nivell superior que tenen com a
objectius formar individus qualificats per innovar i modificar les organitzacions,
modificant així l'escenari econòmic,
D'altra banda, emprenedor és un adjectiu que fa referència a la persona que
emprèn accions dificultoses.
vegi també
És de destacar, que en temps de crisi
econòmica en un país sorgeixen els emprenedors, és a dir, per la crisi que la
mateixa desencadena en l'àmbit econòmic, social i mediambiental, específicament
els alts nivells d'atur, que permet als individus transformar-se en emprenedors
per necessitat, per a generar un ingrés propi per a ells i a la seva família.
Pel que fa a el punt anterior, diverses
teòriques indiquen que les millors innovacions s'han iniciat en temps de crisi.
Emprenedoria empresarial. L'emprenedoria
empresarial és la iniciativa o aptitud d'un individu per desenvolupar un projecte
de negoci, o una altra idea que generi ingressos que li permet cobrir
principalment les seves despeses bàsiques, i el de la seva família.
L'emprenedoria empresarial, tal com va ser dit
anteriorment ha sorgit per les crisis econòmiques de país, la qual cosa porta a
l'individu desenvolupar idees innovadores en el mercat que li permeti créixer
en moments dificultosos.
No obstant això, l'emprenedoria empresarial té
els seus avantatges, en primer lloc, el de generar ingressos, llocs de treball.
Després, permet a l'individu ser el seu propi cap, i per tant, gestionar el seu
propi temps i prendre les seves pròpies decisions.
Emprenedoria cultural L'emprenedoria
cultural pot ser vist com el generador d'empreses o organitzacions culturals
amb l'objectiu que no es perdi el significat, ni el valor simbòlic dels
productes i costums pertanyents d'un país.
Emprenedoria social. L'emprenedoria
social busca satisfer les necessitats de la societat en on es desenvolupa. Com
a tal, l'emprenedoria social és una persona o organització que ataquen
problemes de la comunitat, bé sigui en el social, econòmic, i cultural.
En referència a aquest punt, sorgeix una
distinció entre l'emprenedoria empresarial ja que aquest últim busca guanys per
a l'emprenedor, mentre que l'emprenedoria social busca solucions que millorin
la societat sense cap lucre econòmic.
Emprenedoria i gestió. S'anomena gestió a
la diligència per aconseguir alguna cosa o resoldre un assumpte, de caràcter
administratiu o comporta documentació. La gestió empresarial té com a finalitat
millorar la productivitat i competitivitat d'una empresa.
Però com es pot
observar en general predomina, i es manté, el biaix econòmic,
productiu/empresarial i d’acumulació de capital i de benefici. Aquesta visió
economicista i mercantilista justifica la
conveniència de l’emprenedoria per les característiques del món actual i
la seva globalització que precisa un nou paradigma individual i col·lectiu per enfrontar-se als reptes de la nova societat.
Igualment, ens diu, que serà útil per a les exigències del mercat laboral que
fa que totes les persones hagin d’actuar com a emprenedores en
qualsevol àmbit d’actuació professional.
Òbviament
es pot pensar que es busca trencar la mentalitat col•lectiva i cooperativa de
les persones i substituir-la per un l’individualisme egoista i mesquí que ens
faci més febles enfront dels que detecten el poder en el sistema social; també
es pot pensar que es busca maquillar l’atur estructural perquè es posaren en
marxa més negocis i, evidentment, treure responsabilitats dels governs, que
haurien de prendre decisions sobre invertir en indústries, en investigació, en
coneixements... per aconseguir una economia que tingués en compta al conjunt de
la societat.
Aquesta
visió en el pensament dominant ha construït una mena d’artefacte artificiós que
anomena cultura emprenedora i que vol estendre i que sigui
assimilada i adquirida per la població. Moltes i diverses poden ser les
definicions de cultura emprenedora que poden trobar, però en essència en totes
poden veure el mateix:
La cultura emprendedora es el
conjunto de valores que proporcionan a las personas las habilidades necesarias
para enfrentarse de forma exitosa a los constantes cambios que se producen en
nuestro entorno. Se trata de dotar a la ciudadanía de capacidades que
contribuyan a desarrollar una actitud proactiva que le permita crear o mejorar
una idea, un proyecto o una situación, dándoles la confianza necesaria para
llevarla a cabo y siendo conscientes de los riesgos que deben asumir, para
conseguir su propósito.
La falta de educación
emprendedora (o educación en emprendimiento) es una de las causas de que
no exista cultura emprendedora. Para promover el espíritu emprendedor, se debe
enseñar a emprender desde la educación primaria
Cultura
emprendedora. La cultura emprendedora no es
más que el conjunto de valores, que se crean en la comunidad a fin de despertar
su interés en el emprendimiento. La cultura del emprendimiento trata propende
por cambiar la forma de abordar la riqueza, de entender cómo se consigue, como
se conserva, cómo se produce e incluso cómo se ahorra. Para ello es necesario
crear o inculcar modos de pensar y de actuar, hábitos y costumbres que llevan a
los miembros de la comunidad a tomar acciones emprendedoras, a iniciar
proyectos. La cultura del emprendimiento debe formar a las personas en las
competencias personales, laborales y profesionales necesarias para aterrizar
las ideas y valores previamente inculcados
Aquest discurs ve recolzat
per suposats estudis, per recomanacions, per orientacions, per normes... entre
altres:
·
Definition and Selection of Competencies
(DeSeCo) OCDE
·
https://www.oecd.org/education/skills-beyond-school/definitionandselectionofcompetenciesdeseco.htm
·
https://www.oecd.org/education/skills-beyond-school/41529556.pdf
·
Entrepeneurship education at school in Europe
·
https://eacea.ec.europa.eu/national-policies/eurydice/content/entrepreneurship-education-school-europe_en
·
Fomento del espíritu emprendedor en la escuela
(Gobierno de España)
·
https://sede.educacion.gob.es/publiventa/fomento-del-espiritu-emprendedor-en-la-escuela/educacion/13411
·
El preàmbul de la LomLoe val la pena llegir-lo
acuradament.
·
Departament d’Ensenyament de la Generalitat de
Catalunya. Decret 51/2012, de 22 de maig del 2012.
·
Generalitat de Catalunya. Orientacions per al
desplegament del currículum. Emprenedoria matèria optativa de 3r ESO. maig de
2012.
Es
cerca un nou paradigma de la subjectivitat humana amb una certa uniformitat
respecte expectatives, comportaments i respostes adaptatives de les persones.
Encara que es ven com un canvi general per a tothom es diferencia entre
empresàries/s (emprenedora/r, líderessa/er...) i treballadora/r (capital humà)
determinant diferents competències segons el cas. Les característiques
fonamentals d’aquest nou paradigma es poden concretar en:
·
La competitivitat com a eix central del
pensament i de la conducta en qualsevol àmbit de la vida humana.
·
Flexibilitat per adaptar-se a qualsevol
realitat.
·
La productivitat i el consum com a regles que
regeixen l’existència.
·
Un fort esperit col·laboratiu des de la posició
en la qual s’estigui perquè l’important són els objectius col·lectius, malgrat
no hagi una distribució equitativa del benefici.
·
L’exclusiva autoresponsabilitat en les accions
i futur propi. Les situacions que es visquin es deuen únicament al talent i a
la capacitat de cadascú.
Per
a l’estratègia d’estendre aquesta subjectivitat humana té gran importància
l’educació i l’ensenyament, i per tant, canviar el model educatiu actual dels
sistemes educatius. Es tracta de posar la centralitat de l’educació en
l’economia perquè aquesta, basada en el coneixement, sigui més competitiva i
dinàmica; d’aquesta manera s’incidirà en la mentalitat de les persones i
s’aconseguirà, diuen, un perfil humà que avanci cap al progrés i el benestar.
Així doncs, es posarà èmfasi en l’emprenedoria perquè aquesta sigui l’eix del
currículum educatiu i de la metodologia emprada. També la creació d’un estat de
opinió favorable a les seves propostes serà fonamental. Per afavorir la transformació de la
perspectiva que la societat té es compte amb els mitjans de comunicació que
degotegen reiteradament determinats punts de vista, resultats confeccionats,
iniciatives....; igualment es compte amb institucions públiques intervingudes o
abduïdes per aquesta visió i discurs que faciliten i promouen les seves propostes
o les duen a terme.
En
definitiva podem dir que organismes internacionals com l'Organització per a la
Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) marquen l'agenda educativa dels
països i la posen al servei del model productiu, és a dir, del mercat. Grans
organitzacions internacionals que decideixen sobre el futur de l’educació; fan
proves i avaluacions i els governs es limiten a recollir les dades i seguir les
recomanacions de l’OCDE. Aquestes organitzacions internacionals estan prenent
decisions per nosaltres sobre què és un bon professor, què és un estudiant
competent i per què ha de servir l’ensenyament.
El currículum educatiu
i l’esperit emprenedor
Sigui
parlant d’emprenedoria directament o promovent determinats aspectes del
que anomenen Competències bàsiques tot es subordina al sentit de la
iniciativa i a l’esperit emprenedor per afermar el que denominen cultura
emprenedora. En aquest sentit s’abasten infinitat de recursos que només
posant en un buscador assignatura d'emprenedoria es pot veure tot el
material que Administracions educatives,
i altres, posen en mans del professorat, però en definitiva, com també es pot
veure, es tracta de fer “empresàries” a les persones o de fer-les treballadores
per compte pròpia.
Catalunya
és un exemple d’aquesta realitat. Va ser la Consellera Rigau la primera que ha
dit que cal introduir en
l’ensenyament l’esperit emprenedor, com aquell que diu que això és bo pel
futur del jovent. Però des de quina perspectiva es vol introduir?. Si observem
el contingut oficial sobre emprenedoria a 3er ESO del decret 51/2012, de 22 de
maig i les posteriors eines per a la seva implementació/////, s’evidencia
la seva perspectiva de l’economia quan diu: “Des d’aquesta
perspectiva, el concepte d’emprenedoria ha d’incloure aquest doble vessant: una
educació bàsica en actituds i experiències emprenedores que potenciaran
l’autonomia, la iniciativa i la confiança en un mateix, i un concepte més
específic de formació dirigit vers la capacitació per a l’elaboració d’un
projecte d’emprenedoria”.
Es
sostén que la matèria d’emprenedoria desenvolupa habilitats relacionades amb la
competència digital, amb la capacitat d’adaptació a nous models de treball, amb
les capacitats lingüístiques i amb estar
capacitat per prendre decisions amb coherència i responsabilitat, com a persona
empresària, treballadora o consumidora.
També
s’explicita que els continguts de la matèria s’estructuren en tres apartats: autoconeixement
i itinerari formatiu; mercat laboral i activitat econòmica, i, iniciativa
emprenedora i projecte d’empresa. Novament es pot observar el seu interès
en actituds i conductes relacionades amb el món econòmic.
Es
vol orientar en la importància de donar a la matèria un enfocament pràctic, tot
afavorint l’aplicació de coneixements adquirits en altres matèries al llarg
dels cursos anteriors de l’educació secundària obligatòria, com poden ser les
ciències socials, geografia i història, les matemàtiques o les tecnologies, en
situacions i casos reals i de la vida quotidiana. En aquest sentit, l’entorn
més proper a l’alumnat proporciona un ventall de possibilitats per emmarcar
activitats relacionades amb el món laboral i empresarial: visites, pràctiques,
entrevistes, converses, tallers, aprenentatge-servei, etc. Es recomana incloure
activitats en contextos propers a la realitat per mitjà de simulacions, que
ajuden l’alumnat a situar-se en un context real, tot treballant no únicament
conceptes sinó també les actituds i els hàbits necessaris en assumptes tan
diversos com les entrevistes de feina, els tràmits per demanar un crèdit
personal o d’empresa, o la signatura d’un contracte d’adquisició d’un bé o
servei. S’inclou una activitat pràctica de cloenda, consistent en la creació
d’un projecte empresarial que, en algun cas, podria posar-se en pràctica.
S’evidencia clarament la seva perspectiva quan diu: La matèria ha de permetre a l’alumnat comprendre
quins són els valors i les noves cultures del treball, és a dir, els conceptes
i comportaments clau per enfrontar-se amb èxit al món del treball i, alhora,
donar-los confiança en la seva capacitat per millorar. També ha de contribuir a
connectar els continguts curriculars d’altres matèries que poden ser importants
en l’àmbit laboral: l’ús d’aplicacions informàtiques que s’usin en la gestió
administrativa de les empreses, l’ús de diferents llengües per establir
relacions socials o comercials, l’ús d’estratègies aplicades a la resolució de
situacions problemàtiques, així com habilitats socials que afavoreixin el
treball en equip i les relacions interpersonals.
Sobre
l’objectiu genèric de l’assignatura l’Administració diu: La matèria
optativa d’emprenedoria té dos objectius fonamentals: d’una banda, ajudar
l’alumnat en la presa de decisions sobre el seu itinerari formatiu i
professional, a fi d’adequar les seves capacitats a unes condicions laborals en
continu procés de canvi i, de l’altra, fer-li prendre consciència de la necessitat
de tenir iniciativa emprenedora, considerada no únicament com un conjunt de
qualitats i habilitats necessàries per crear una empresa, sinó com una actitud
general que pot ser d’utilitat en les activitats professionals, com en la vida
quotidiana.
Queda clar, doncs, que la idea que sustenta l’objectiu és instruir en
raonaments economicistes, els laborals també ho són.
L’Administració
determina que els objectius de la matèria siguin: Identificar les
competències, interessos i actituds envers la feina per poder prendre decisions
personals de formació i inserció laboral i adaptar-se de manera flexible als
canvis que puguin produir-se al llarg de la vida personal i professional.;
Aprendre a elaborar el propi itinerari formatiu i professional, tot tenint en
compte la formació permanent i les expectatives personals i a partir de
l’autoconeixement i de la recerca d’informació sobre les diferents opcions
formatives i professionals; Determinar els trets bàsics de les actituds,
qualitats personals i les capacitats que identifiquen la persona emprenedora i
aplicar-los al disseny d’una idea empresarial viable, tot emprant les eines
adequades i analitzant la informació necessària. En concret
determina:
1. Identificar les competències, interessos i
actituds envers la feina per poder prendre decisions personals de formació i
inserció laboral i adaptar-se de manera flexible als canvis que puguin
produir-se al llarg de la vida personal i professional.
2. Aprendre a elaborar el propi itinerari formatiu i
professional, tot tenint en compte la formació permanent i les expectatives
personals i a partir de l’autoconeixement i de la recerca d’informació sobre
les diferents opcions formatives i professionals.
3. Ampliar el coneixement de professions diverses
mitjançant entrevistes, visites, estudis de casos i recerca d’informació
directa o indirecta, superant els estereotips de gènere.
4. Determinar els trets bàsics de les actituds,
qualitats personals i les capacitats que identifiquen la persona emprenedora i
aplicar-los al disseny d’una idea empresarial viable, tot emprant les eines
adequades i analitzant la informació necessària.
5. Valorar el paper de l’empresa com a organització
proveïdora de béns i serveis, i com a generadora de llocs de treball, que actua
de forma socialment responsable.
6. Localitzar fonts d’oferta de feina en els sectors
públic i privat, en l’entorn socioeconòmic local, regional, nacional i
internacional, i analitzar les característiques dels diferents llocs de treball
que ofereixen.
7. Realitzar activitats que contribueixin a millorar
el treball en equip com a font de dinamització social i com a mitjà per
compartir idees i esforços.
8. Cercar, seleccionar i interpretar la informació,
utilitzar-la de forma crítica i comunicar-la de forma organitzada als altres,
tot usant les TIC i aplicant tècniques de comunicació verbal i no verbal.
Sobre
aquests objectius algunes consideracions. Es pot observar com es fa esment en
l’actual discurs dominant que el món del treball no és el que era i ara haurem
d’anar canviant de feines al llarg de la vida segons el que passi en el
mercat laboral (Objectiu 1); es vol fer una particular descripció del que és un
emprenedor, evidentment des de l’òptica de l’actual discurs dominant centrat en
la creació d’empreses (Objectiu 4); es situa a l’empresa com la cèl·lula
nuclear de l’economia obviant la resta de factors i elements que intervenen en
l’economia (monopolis, polítiques governamentals, modificació del consum...)
que tenen igual o major incidència que la creació d’empreses en la marxa de
l’economia (Objectiu 5); es vol orientar la ciutadania cap a la cerca de feina
on sigui, seguint, d’aquesta manera, els itineraris (li diuen globalització)
que segueixi el gran capital privat en la cerca del benefici propi on el pugui
trobar (Objectiu 6), i, finalment, ara es pot entendre la persistència amb la
qual, des de fa temps, intenten promocionar les TIC i l’anglès, és a dir, són
les eines que precisa l’emprenedor que ells entenen (Objectiu 8).
Trets
significatius dels continguts a treballar.
En
l’apartat d’Autoconeixement i itinerari formatiu diu: (...) Valoració de la necessitat de la formació al llarg de la
vida.(...).
En
l’apartat de Mercat laboral i activitat
econòmica diu: Aplicació de conceptes bàsics
d’economia a l’anàlisi present i a la projecció futura dels sectors d’ocupació
de l’entorn proper, dins un context econòmic europeu i internacional.
Identificació del paper social de les empreses com a proveïdores de béns i
serveis i com a generadores de llocs de treball, per mitjà de l’estudi de casos
i l’anàlisi d’informacions procedents de fonts diverses i el debat (...).
Comprensió de les relacions bàsiques que s’estableixen entre les empreses i
altres agents econòmics -proveïdors, entitats financeres, subministradors de
serveis, Hisenda Pública, administració local, etc.- (...).
En
l’apartat d’Iniciativa emprenedora i projecte d’empresa diu: Identificació dels valors i cultures del treball i de les capacitats
emprenedores (presa de decisions, lideratge, capacitat de gestió i de treball
en equip, etc.) per mitjà de la presa de contacte directe o indirecte amb
contextos laborals i productius i amb professionals de diferents sectors
econòmics. Generació d’idees de negoci i estudi del mercat potencial per a la
idea de negoci proposada, mitjançant l’anàlisi de la situació de les empreses
competidores i/o l’estudi de mercat, tot valorant les condicions de viabilitat,
innovació i sostenibilitat de l’empresa. Resolució de diferents situacions
empresarials simulades, relatives a la creació, gestió i organització interna
d’una empresa. Planificació i execució en grup d’un senzill projecte
empresarial, identificant les diverses parts de què consta, i utilitzant
adequadament diferents fonts i recursos, incloses les TIC. Exposició oral del
projecte, tot aplicant tècniques de la comunicació verbal i no verbal per
expressar-se amb rigor i fluïdesa.
Sobre
el criteris d’avaluació l’administració diu:
1. Reconèixer les competències personals i socials
requerides pel mercat de treball per a diferents professions i assolir
habilitats i actituds relacionats amb l’emprenedoria, tot partint d’una
avaluació de les pròpies competències i identificant diferents estratègies que
ajudin en la presa de decisions.
2. Utilitzar adequadament diferents tipus de fonts,
incloses les TIC, per obtenir informació, fiable, rigorosa i contrastada sobre
les característiques del mercat de treball actual, tant de l’entorn proper com
en relació amb un context europeu i internacional.
3. Descriure les característiques específiques
d’algunes professions i llocs de treball de diferents sectors d’activitat i
interpretar algunes projeccions d’ocupabilitat en els sectors analitzats.
4. Relacionar adequadament l’oferta de formació
inicial i permanent i una o diverses professions que formin part del propi
projecte d’itinerari formatiu i professional i dissenyar les accions a seguir
per a la consecució dels objectius personals, tot valorant positivament la
necessitat de la formació al llarg de la vida.
5. Identificar les característiques d’una relació
laboral. Analitzar els passos a seguir per accedir a una feina per compte
d’altri, en el sector privat o públic, o bé per compte propi.
6. Reconèixer l’estructura organitzativa bàsica
d’una empresa i les funcions que desenvolupa en el món econòmic i productiu,
tot detectant les característiques que ha de tenir una empresa innovadora i
sostenible en el món actual.
7. Identificar les parts que integren un projecte
d’empresa i desenvolupar-ne un, manifestant una actitud creativa i autònoma per
gestionar la pròpia feina, afrontar els problemes que es puguin plantejar i
reconduir, si escau, les estratègies, així com una actitud de cooperació i
responsabilitat en el treball en equip.
8. Aplicar tècniques de comunicació verbal i no verbal
durant l’exposició pública dels resultats d’una recerca individual o
col·lectiva, estructurant el discurs amb rigor i amb el suport dels mitjans
audiovisuals i de les TIC.
Per
si queden dubtes de l’orientació que se li dona a l’assignatura observen com en
els criteris d’avaluació es fa esment a: “Utilitzar adequadament
diferents tipus de fonts, incloses les TIC, per obtenir informació (criteri 2);
valorar positivament la necessitat de la formació al llarg de la vida (criteri
4); reconèixer l’estructura organitzativa bàsica d’una empresa i les funcions
que desenvolupa en el món econòmic i productiu (criteri 6); identificar les
parts que integren un projecte d’empresa i desenvolupar-ne un (criteri 7);
aplicar tècniques de comunicació verbal i no verbal” (criteri 8). Diguem que
avalues i et diré que ensenyes.
Un model humà en una
direcció equivocada: L’home-empresa.
Certament
que les nostres filles i fills hauran de poder-se guanyar la vida en el futur i
això requereix tenir eines per al món on es mouran, però una cosa és donar
aquestes eines, en el moment adequat, i una altra és pensar que la realització
i el creixement personal ha d’estar governat per una cultura mercantilista. El
resultat és una formació personal minsa i desnerida; aquesta és la conseqüència de centrar
l’educació de les noves generacions en una cultura mercantilista, en el sentit
que l’important és guanyar-se la vida. Aquesta visió mercantilista de la vida
trenca la mentalitat col·lectiva i cooperativa de les persones i la substitueix
per l’individualisme, la competència i la depredació; amaga altres perspectives
sobre el possible funcionament econòmic de la societat (benestar i bé comú,
cooperació, equilibri....); com s’ha esmentat anteriorment, maquilla les dades
de la quantitat de persones que no tenen feina; amaga les responsabilitats dels
governs de garantir una economia que tingui en compta el conjunt de la
ciutadania; provoca un dèficit moral en les persones (igualtat, solidaritat,
justícia, fraternitat, respecte al medi ambient...); resta poder a
l’ensenyament per aconseguir formar persones amb capacitat d’analitzar
críticament, d’entendre el funcionament de la societat en què viuen i tenir una
visió global dels coneixements, de la història, de la ciència, de la societat
humana...
La
proposta que es fa no és intranscendent ni gratuïta, té intenció, es vol
aconseguir un model de conducta ciutadana en concret. Primordialment es vol
modificar el pensament social sobre el treball, l’economia, etc., per conduir a
les persones cap a unes creences determinades (una econòmica sense restriccions
ni regulacions i amb la
possibilitat de fer actuacions monopolistes). Igualment es
vol inocular una mena de somni americà 2.0 de manera que es cregui que
si cadascú treballa pel seu compte i es fa responsable únic de la seva situació
econòmica i social aconseguirà el que vulgui. Òbviament aquest model de
conducta és una clara promoció i l’estímul de l’individualisme.
L’individualisme és el sosteniment de tota la seva estratègia, malgrat puguin
parlar en certs moments del treball en
equip del lideratge compartit i
d’altres aparences d’acció col·lectiva, totes elles acaben en el protagonisme
d’un director, d’un empresari, d’un emprenedor... encara que es presenti com un
èxit conjunt. Cal no oblidar que l’individualisme suposa, en gran mesura,
soledat, egoisme, marginació, una òptica i perspectiva més pobre, et pot fer
més dèbil i influenciable, i, sovint cruel. Evidentment no facilita
l’aprenentatge i la cultura, es perden valors i qualitats com la pertinença, la
empatia, la solidaritat, la cooperació...
No
hem de desistir mai
Els
que sabem que és l’escola ens preguntem si és aquí on s’han de formar els emprenedors
o és aquí on s’han de formar persones amb capacitat d’analitzar críticament i,
com s’ha esmentat, d’entendre el funcionament de la societat. L’escola ha de
proporcionar totes les eines necessàries perquè el nostre alumnat pugui
dedicar-se lliurement a allò que vulgui, i, fer de metge, electricista, mestre,
informàtic, pagès..., o també muntar una cooperativa o una empresa. És un
engany voler fer-nos creure que per inculcar-los la cultura emprenedora
les seves oportunitats reals augmentaran; ens venen fum per distreure’ns i per
tapar la realitat: ens fan creure que és possible per a tothom, depèn de
cadascú; ens fan creure que som únics i que hem d’escapar de la massa
per les capacitats que tenim; i, de passada, tapen l’atur que hi ha i desmunten
la protecció aconseguida per a les/els treballadores/s.
L’ensenyament
ha de donar una visió clara i global dels coneixements, de la història, de la
ciència i també de l’economia, però mai des d’un únic punt de vista, des d’una
sola perspectiva (empresarial, individualista i competitiva) perquè també
existeix una visió de l’economia que té altres valors: benestar, col•laboració,
oportunitats, equilibri.... L’escola no
ha de col•laborar amb aquest punt de vista esbiaixat, l’escola ha de fer bones
persones, bons ciutadans, i gent preparada no quincallers individualistes i
analfabets d’altres coneixements que no siguin
l’actiu i el passiu.
El
camí que tenim com a docents potser és difícil, però no impossible si orientem
la nostra tasca cap a valors que no siguin els d’aquest pensament dominant i
intentem donar-li la volta en la direcció d’una l’emprenedoria verda,
ecològica, social, cooperativa… És evident que a aquest pensament dominant li manca d’una visió més complerta de la temàtica i es deixa de costat la
possible funció social de les empreses, i dels negocis, i del valor afegit que
poden tenir. Òbviament la necessitat i la intenció sempre és crear els recursos
per viure, però el discurs establert parla de riquesa fent una interpretació egoista de la cerca de
recursos.
És possible veure una funció social en aquesta
cerca dels recursos; les persones, les empreses, i també els negocis, no són
elements aïllats i independents, el seu conjunt forma la societat i la societat
cal considerar-la com un organisme viu, on cada element és una peça que
s'engrana i s'interrelaciona amb les altres, i, on cadascú compleix un paper
dins de la totalitat del sistema, és a dir, de la societat. Des de les empreses
o els negocis també es té la responsabilitat d'actuar en forma eficient per a
la construcció d'un entorn que faci possible complir amb la seva missió
principal, que és la de crear recursos i/o bens a l’abast del conjunt.
L'enfocament de la funció social de l'empresa i dels negocis no només està
delimitada per accionar amb els grups d'interès, sinó també amb la seva missió
dins de la societat, és a dir, l'empresa i els negocis són com una institució
social, amb valors determinats que compleix un paper de creació de recursos,
generació d'ocupació, productor de béns i serveis i també compleix un rol
d'acostament i relació amb la societat, permetent un creixement equitatiu i
sostenible per a totes i tots. L’eficiència de la funció social en la creació
de recursos per a la subsistència de les persones és vital per a la consecució
d’una societat cohesionada, justa i equilibrada; el problema és com es
distribueix la riquesa que es crea i com és respecta el medi per mantenir la
pervivència dels éssers. Diversos són els models que es poden presentar sobre
empreses i negocis amb funció social, amb una altra orientació, però en tots
els models existents prima, i sobresurt, l’associació lliure, els valors ètics
de l’entitat, la copropietat, la gestió conjunta, l’assistència i solidaritat
i, en alguns casos, objectius socials. Valguin els següents models a tall
d’exemple: les Cooperatives, les Societats laborals, les Mutualitats, les
Fundacions laborals, els Centres especials de treball, les Empreses d’inserció...
Igualment
és precís establir què s’ha d’aprendre en els centres educatius sobre emprenedoria,
i potser sobre economia, perquè la futura ciutadania sigui capaç de organitzar
i gestionar el seu futur de manera eficient i responsable. Com en la resta del
currículum no només caldrà transmetre coneixements, sinó també valors; en
aquest sentit s’ha de promoure una ètica i una conducta que vagi en benefici
propi i del conjunt social. En definitiva cal una motivació i una ètica en les
empreses, en els negocis i en l’economia. La Constitució Espanyola en el
seu preàmbul diu: ... L'economia
ha de promoure el bé dels qui la integren .., és a dir, el millor
per a tothom perquè és el conjunt de les persones que formen una societat les
que integren (formen i fan) l’economia. Aquest enunciat ens permet pensar en la
conveniència i la necessitat d’una moral que entengui l'economia com el millor
per a tothom i això equival a adaptar l'economia real actual (en la qual
prevalen valors com l'afany de lucre i la competència) a una economia basada en
el principi del millor per a tothom. Una economia amb aquesta visió
s’hauria de regir per una sèrie de valors humans fonamentals que s’haurien
d’aplicar a l’activitat econòmica com són: responsabilitat, transparència,
honestedat, equitat, solidaritat, cooperació, confiança i respecte als drets
humans i no com en l'economia real actual que es mesura l'èxit econòmic amb
valors o indicadors monetaris com el producte interior brut i els beneficis.
Aquests indicadors no ens diuen res sobre si hi ha guerra, si hi ha
sobreexplotació del medi natural, si creix la desigualtat, si es respecten els
drets humans, etc.; de la mateixa manera que una empresa que té beneficis no
ens indica res sobre les condicions dels seus treballadors, el tracte als seus
proveïdors, què produeix ni com el produeix, ni sobre l'impacte ambiental,
social o ètic derivat de la seva activitat. L’eficàcia i l’eficiència de
l’economia per al conjunt (el millor per a tothom) és que ningú queda exclòs
dels guanys i dels èxits que s’hagi estat capaç d’aconseguir.
Finalment,
i potser pot semblar fora de la temàtica fins ara tractada, tampoc s’ha
d’oblidar la necessitat d’educar en la direcció d’una conducta personal
responsable. Pel que fa al consum i a l’ús de les matèries primeres tenim el
concepte del sempre més, en referència a la inesgotable inèrcia social
del produir i consumir sempre més, i aquesta ens ha conduït a perdre la
capacitat per posar límits, tot creant una gran desigualtat social i un
esgotament dels recursos. Comença a estar clar que hi ha un esgotament dels
recursos energètics, un esgotament de determinats minerals, una degradació del
medi ambient (efecte hivernacle, canvi climàtic, pèrdua de la biodiversitat i
contaminació), una degradació de la salut de la fauna, la flora i de la mateixa
humanitat (esterilitat, al·lèrgies, malformacions, augment del càncer...) i que
el mode de vida dels països rics va en detriment de la resta de països
(transports, tractament d'escombraries, alimentació, energies, explotació dels
seus recursos...). Tard o d'hora, s’imposarà una reducció dels recursos
naturals, per tant, serà bo d'anticipar-se a la situació de forma voluntària
per pal·liar els efectes negatius que això comportarà a la qualitat de vida de les
persones. Potser cal començar un decreixement equilibrat del nostre mode de
viure i això té molt a veure amb l’orientació que es doni a l’emprenedoria.
