L’articulat de la reforma proposada precisa un
gir profund i positiu per al conjunt de la ciutadania, per enfortir i
dignificar la legislació si l’objectiu és la millora de l’educació. Manté
defectes i interessos que arrosseguem del conjunt de lleis anteriors que han
conformat la direcció de l’Ensenyament. El paper de les diferents
Administracions, la existència dels concerts, el paper dels agents econòmics,
el currículum. l’avaluació, la participació...són espais de l’estructura i del funcionament
del sistema que ens mostren els dèficits d’aquesta reforma.
1. El paper
de les “Administracions”.
Malgrat en la proposta de reforma es maneja una
certa ambigüitat amb el mot “Administracions educatives”, perquè no sempre es
cita si es refereix a les autonòmiques o la central, com és evident en un Estat
de les Autonomies, com el nostre, el govern del conjunt no pot fer desistiment
d’una de les seves responsabilitats i funcions bàsiques que és la d’emparar al
conjunt de la població. Si una part del Sistema educatiu, posem una Autonomia,
es controlat per un sector amb mentalitat corporativa i/o mercantilista, que
només vetllarà pels seus interessos, el govern de l’Estat estarà desemparant
una part del conjunt de la societat; l’educació és un àmbit que té, i ha de
tenir, un marcat caràcter social i beneficiós per al conjunt de la ciutadania,
sense diferències territorials.
En el conjunt de la reforma proposada es declina,
sovint, aquesta responsabilitat de control sobre el conjunt de les actuacions
dels diferents governs autonòmics. Per exemple en l'admissió d'alumnat (Art. 43
i successius) la regulació i control queda en mans de diferents opcions
polítiques que governin l’Autonomia i aquestes podem decantar la balança en
direccions més o menys justes per al conjunt de la ciutadania (comissió
d’admissió, tancament de centres, marge en les ràtios, no construcció de
centres...).
Com a exemples d’aquesta actitud tenim:
En el cas dels concerts diu “Con respecto a los
centros privados concertados se señala que corresponde a las Comunidades
Autónomas el desarrollo del régimen de conciertos…” (Exposició
de motius)
Sobre l’autonomia dels centres també diu “Las
Administraciones educativas podrán establecer compromisos con aquellos centros
que, en uso de su autonomía y basándose en el análisis de sus evaluaciones
internas o externas, adopten decisiones o proyectos que sean valorados por
dichas administraciones de especial interés para el contexto socioeconómico del
centro, para el desarrollo del currículo o para su organización. Las
Administraciones educativas y los centros harán un seguimiento y valoración de
los resultados obtenidos tomando como referencia los objetivos propuestos.” (Art. 48).
Respecte a la Formació Professional:”
Asimismo, se regula el contenido y la organización de la oferta de las
enseñanzas de formación profesional, que corresponde a las Administraciones
educativas, en el ámbito de sus competencias y con la colaboración de las
corporaciones locales y de los agentes sociales y económicos” (Exposició de
motius).
2. La naturalització
de la existència dels concerts.
El concepte de concertació va aparèixer a la
LOGSE, però va ser en la LODE (Art. 47 i successius) on va prendre forma
legislativa i la LOE (Art. 116 i successius) els va referma com també ho va fer
la LOMCE (Art. 70 i successius). Aquesta última va posar èmfasi en una nova
línia ideològica per a la seva justificació: “la llibertat d’elecció”.
La reforma proposada parla amb tota naturalitat
de la doble xarxa quan legisla sobre allò que lleis anteriors havien declarat
com a situació excepcional i per tant s’ha d’entendre que transitòria (LOGSE,
LODE). Amb aquesta naturalització no només es fa “normal” la existència de la
doble xarxa, sinó que es fa “normal” el finançament i/o la subvenció a la
empresa privada amb diners dels contribuents. D’igual manera no només no
qüestiona la “natural existència” dels concerts si no que parla de centres
educatius incloent-hi les dues xarxes (p.e. en Exposició de motius) i manté la justificació que introduïa la LOMCE
sobre la “llibertat d’elecció”. La LOMCE en l’article 1-“q” va modificar
l’article 84 de la LOE, la reforma proposada no ho capgira.
3. Penetració
d’agents econòmics.
En el panorama actual ja es pot veure l’increment
del negoci privat (material, centres, docència)
en l’àmbit educatiu. Els centres estat més que abastats de material, especial
i profusament de material informàtic amb assessorament, iniciatives i tot un
entramat de recursos, donant ingent quantitat de diners públics per aquest
sector de l’empresa privada. Una altra via de negoci és externalitzar serveis
complementaris per als centres, és a dir, per a l’ensenyament. Aquesta ha estat
una forma eufemística de presentar a l’opinió pública la privatització de
l’assessorament psicopedagògic, el reforç de l’atenció a determinats nivells
educatius que ho requereixen... En qualsevol cas l’ofensiva per captar el boci
de la despesa pública sembla que continuarà.
El capital privat estatal i el capital privat multinacional (aprovat el
TTIP i altres acords) preparen, amb les eines avui possibles (grups de pressió
-lobbies-, unions empresarials, acords de col·laboració, planificacions de
captació, repartiments implícits o explícits de sectors de l’ensenyament....),
copsar, allà on emergeixi, el negoci en el futur proper. La concertada existent
ara i els nous grups empresarials que es creïn configuraran les iniciatives
privades que entraran en concurs del que serà
la privatització del sistema educatiu i especialment de la docència;
fora de l’estat, l’entrada serà (oberta pel TTIP) les empreses o franquícies de
multinacionals com Kroton que impartiran
docència en els diferents nivells educatius
A més a més de lliurar la docència a la
concertada. També comencen les primeres provatures en la participació de les
empreses en la docència, mitjançant l’aportació de recursos, com és el cas de
l’acord de col·laboració per promoure la formació professional dual i la
formació en centres de treball entre Nissan i la Conselleria d’Ensenyament de
la Generalitat de Catalunya que permetrà a la indústria comptar amb un viver de
professionals ben formats, com va assegurar el conseller director general i
vicepresident de les Operacions Industrials de Nissan. En aquesta mateixa línia
de negoci podem veure iniciatives dels grups econòmics. Són múltiples les
iniciatives que duen a terme els poders econòmics en la direcció de modificar
l’actual sistema educatius cap a un model que els sigui beneficiós
econòmicament i, també, doctrinalment. Són diverses les fundacions i programes
existents (“Empieza por educar”...). en la direcció de crear una mentalitat,
una visió de la vida i del progrés, una visió de l’economia, un estat
d’opinió... d’acord amb els seus valors i els seus interessos econòmics; Educació
Financera en els centres educatius és una clara intenció d’influir i adoctrinar
a l’alumnat en el concepte que de l’economia tenen determinats sectors socials
i econòmics, (Banc Santander, BBVA, Patronal bancària...).
Per si aquesta situació fos poc la reforma
presentada diu, entre altres:
A efectos de esta Ley, se entiende
por Sistema Educativo Español el conjunto de Administraciones educativas,
profesionales de la educación y otros agentes, públicos y privados, que desarrollan
funciones de regulación, de financiación o de prestación de servicios para el
ejercicio del derecho a la educación en España, y los titulares de este
derecho, así como el conjunto de relaciones, estructuras, medidas y acciones
que se prestan.” (Art.2)
Corresponde a las Administraciones
educativas, en el ámbito de sus competencias y con la colaboración de las
corporaciones locales y de los agentes sociales y económicos, programar la
oferta de las enseñanzas de formación profesional, con respeto a los derechos
reconocidos en la presente Ley. (Art.32)
Asimismo, los centros concertados
que impartan formación profesional podrán incorporar a su Consejo Escolar un
representante del mundo de la empresa, designado por las organizaciones
empresariales, de acuerdo con el procedimiento que las Administraciones
educativas establezcan.” (Art. 9)
El currículo de las enseñanzas de
formación profesional incluirá una fase de formación práctica en los centros de
trabajo, de la que podrán quedar exentos quienes acrediten una experiencia
laboral que se corresponda con los estudios profesionales cursados. Las
Administraciones educativas regularán esta fase y la mencionada exención. (Art.
32)
4. Currículum.
Avaluació, funcionament: operar per “competències bàsiques i resultats”.
Una orientació economicista i competitiva envolta
els continguts curriculars; certament que les futures generacions hauran de
poder-se guanyar la vida quan siguin adultes i això requereix tenir eines per
al món on es mouran, però una cosa és donar aquestes eines i una altra és
pensar que la realització i el creixement personal ha d’estar governat per una
cultura mercantilista, en el sentit que l’important és guanyar-se la vida. La preocupació
pel futur és lògica, però aquesta orientació economicista i competitiva
segresta el procés formatiu. Quan el procés formatiu i maduratiu està prou
avançat pot introduir-se la cerca, i el coneixement de quines són les seves
inclinacions, qualitats, possibilitats..... Des de l’ensenyament pot existir
una part de la formació en l’administració “del que tenim per a la nostra
subsistència” en el sentit d’organització, priorització, estalvi i prevenció,
consum responsable i crític, etc., però serà important tenir coneixements sobre
la economia (què és, com funciona o podria funcionar, etc.) perquè l’economia
no és una ciència que aborda lleis i fenòmens naturals, com la llei de la
gravetat en física o la fotosíntesi en biologia, tal com a sovint pretenen
fer-nos creure; a l’hora d’educar cal tenir en compta que hi ha diverses
escoles de pensament econòmic amb sistemes conceptuals, interpretacions de la
societat i objectius molt diferents, en ocasions, enfrontats, per això cal
donar a conèixer diferents òptiques per tenir una visió completa, reflexiva i
crítica.
Per un altre costat amb la imposició del que
anomenen “competències bàsiques”, es produeix un empobriment dels ensenyaments.
Les competències bàsiques signifiquen prioritzar, del currículum educatiu, els
ensenyaments basats, fonamentalment, en el domini de les matemàtiques, les
ciències i de certes habilitats
lingüístiques que donin una preparació per al mercat laboral. Aquest
empobriment, del que és l’ensenyament, implica un accés restringit al conjunt
del coneixement que tota persona ha de tenir.
Les competències bàsiques i la diversitat
curricular són presents a la reforma proposada:
1. A los efectos de lo dispuesto en
esta Ley, se entiende por currículo el conjunto de objetivos, competencias
básicas, contenidos, métodos pedagógicos y criterios de evaluación de cada una
de las enseñanzas reguladas en la presente Ley. (Art.6)
3. Con el fin de asegurar
una formación común y garantizar la validez de los títulos correspondientes, el
Gobierno fijará, en relación con los objetivos, competencias básicas,
contenidos y criterios de evaluación, los aspectos básicos del currículo que
constituyen las enseñanzas mínimas a las que se refiere el artículo siguiente.
(Art.4)
5. Las Administraciones
educativas establecerán el currículo de las distintas enseñanzas reguladas en
la presente Ley, del que formarán parte los aspectos básicos señalados en apartados
anteriores. Los centros docentes desarrollarán y completarán, en su caso, el
currículo de las diferentes etapas y ciclos en uso de su autonomía y tal como
se recoge en el capítulo II del título V de la presente Ley. (Art.4)
6. Las Administraciones educativas
revisarán periódicamente los currículos para adecuarlos a los cambios y nuevas
exigencias de la sociedad española y de su contexto internacional. (Art.4)
Amb aquesta intencionalitat, el parany s’ordeix
en la pròpia avaluació/examen perquè allò que s’avalua és allò sobre el que és
vol incidir, la resta queda en via morta, és secundari. Si educar és ajudar
(algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals o
transmetre (a algú) coneixements, actituds, valors o formes de cultura s’haurà
de coincidir que l’avaluació ha d’incloure totes les facetes de la persona de
l’alumnat: creixement personal, cognitiva, emocional, sensitiva, creativa,
conceptual, social..... En el món actual no són suficients els aspectes
tècnics, científics, etc. que s’han estat considerant, i avaluant, en etapes
anteriors de la història; el progrés humà canvia perspectives i, per tant,
conceptes i maneres. A més, l’avaluació de l’alumnat és una eina professional
del professorat; els docents tenim una estesa cultura d’avaluar el que fem a
l’aula amb l’objectiu de fer millor la nostra feina d’educar. L’avaluació és
part del procés educatiu perquè ens assenyala la direcció en la qual hem de
seguir i sempre ho hem fet sense necessitat de decrets ni directrius. Per això,
l’avaluació no es pot confondre com una eina per a la selecció de l’alumnat, ni
com una justificació per a retallar els mitjans necessaris dels centres, sinó
per ajudar en el procés educatiu.
En el cuarto curso de la educación
primaria todos los centros realizarán una evaluación de diagnóstico de las
competencias básicas alcanzadas por su alumnado. Esta evaluación, competencia
de las Administraciones educativas, tendrá carácter informativo, formativo y
orientador para los centros, para las familias y para el conjunto de la
comunidad educativa. (Art. 12)
En el segundo curso de la educación
secundaria obligatoria todos los centros realizarán una evaluación de
diagnóstico de las competencias básicas alcanzadas por su alumnado. Esta
evaluación, competencia de las Administraciones educativas, tendrá carácter
informativo, formativo y orientador para los centros, para las familias y para
el conjunto de la comunidad educativa. (Art. 20)
Avui podem observar dos indicis que donem llum al
model d’avaluació que es vol imposar. Per un costat tenim una Organització per
a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) capficada en “recomanar”
què s’ha d’ensenyar a l’escola, perquè la població aconsegueixi les
competències professionals que necessita per a no quedar “exclosa del món del
treball” amb preferència
sobre els resultats en el que anomenen “competències bàsiques” les quals amb
d’homogeneïtzar els sistemes educatius dels països desenvolupats. Per un
altre costat tenim uns governs que s’esforcen en seguir aquestes recomanacions
amb la justificació que els joves tinguin futur; a ulls de l’opinió pública
manifesten la seva “preocupació social” perquè infants i joves no obtenen bons
resultats i han de millorar, per això és necessària l’avaluació que indicarà
quins avenços són necessaris. Aquest model que es vol imposar es concreta
en avaluar allò que serà útil en l’àmbit del món del treball (matemàtiques,
ciències, anglès...) obviant la formació d’una conducta ètica i social que
precisa tenir la ciutadania, d’una consciència crítica i transformadora, d’un
comportament participatiu i democràtic... El que no es pot valorar/mesurar
mitjançant un examen (aspectes socials,
morals, emocionals, creixement personal, etc.) deixa de tenir valor i s’ignora
sistemàticament.
2. El Instituto Nacional de
Evaluación Educativa, en colaboración con las Administraciones educativas,
coordinará la participación del Estado español en las evaluaciones
internacionales. (Art 72)
Per un altre costat en l’ordre econòmic es considera que
el finançament basat en el nombre d’alumnes no és “eficient” i que cal dirigir
el sistema educatiu no a través d’una intervenció directa, sinó utilitzant els
resultats/rendiments que dóna l’avaluació. Segons això, els diferents nivells
del sistema educatiu tenen autonomia per arribar als “resultats/objectius
requerits” i poden rebre finançament segons el seu èxit o fracàs.
“6. Las Administraciones educativas
podrán establecer compromisos con aquellos centros que, en uso de su autonomía
y basándose en el análisis de sus evaluaciones internas o externas, adopten
decisiones o proyectos que sean valorados por dichas administraciones de
especial interés para el contexto socioeconómico del centro, para el desarrollo
del currículo o para su organización. Las Administraciones educativas y los
centros harán un seguimiento y valoración de los resultados obtenidos tomando
como referencia los objetivos propuestos.” (Art 48)
L’estratègia per aconseguir aquets objectius es duu a
terme en tres direccions. La primera és la creació d’un estat d’opinió en la
societat favorable als canvis que es volen produir per reorientar el sistema
educatiu en la direcció de cobrir les necessitats de “capital humà” que requereix
el mercat laboral. S’avalua externament als centres per donar “veracitat” al
diagnòstic, i, es compara amb altres països del suposat mateix entorn econòmic
i social, evidentment sense tenir en compte variables com els diners esmerçats
en l’ensenyament públic, les estructures organitzatives i d’atenció a sectors
desfavorits, l’atenció a la diversitat, etc. La segona és que paral·lelament a
la creació d’un estat d’opinió, es pretén reorientar els currículums educatius.
Els currículums estatals se n’aniran conformant en la línia de les
“recomanacions” l'OCDE/PISA: el que aprendrà l’alumnat i el que ensenyarà el
professorat ha de venir determinat per les necessitats de l’economia de lliure
mercat. Aquesta reorientació serà justificada amb paraules com “qualitat i
eficiència”, però aquestes amaguen realitats molt diferents: la qualitat que no
integra a la totalitat de la ciutadania, és simplement el privilegi d’unes
minories sobre d’altres; l’eficiència que persegueix l’optimització de recursos
encara a costa de l’exclusió de part de la ciutadania esdevé, evidentment, en
abús. La tercera és crear mecanismes de control que reorienti el Sistema
Educatiu per assegurar la implementació del model desitjat. Aquests mecanismes
de control no són més que modificar les estructures i els criteris de
funcionament del sistema amb lleis, i el seu desenvolupament, que permeti
dirigir el sistema educatiu des de fora del propi sistema (p.e. l’Agència
d’Avaluació i Prospectiva Educativa que recull la LEC). En definitiva s’intenta
imposar una avaluació i una orientació curricular externa i interessada.
j) Analizar y valorar el
funcionamiento general del centro, la evolución del rendimiento escolar y los
resultados de las evaluaciones internas y externas en las que participe el centro.
(Art. 56)
h) Impulsar las evaluaciones
internas del centro y colaborar en las evaluaciones externas y en la evaluación
del profesorado. (Art. 57)
1. El Instituto Nacional de
Evaluación Educativa y los organismos correspondientes de las Administraciones
educativas, en el marco de la evaluación general del sistema educativo que les
compete, colaborarán en la realización de evaluaciones que permitan obtener
datos representativos, tanto del alumnado y de los centros de las comunidades
autónomas como del conjunto del Estado. Estas evaluaciones versarán sobre las
competencias básicas del currículo y se realizarán en la enseñanza primaria y
secundaria. (Art. 72)
4. El Instituto Nacional de
Evaluación Educativa, en colaboración con las Administraciones educativas,
elaborará el Sistema Estatal de Indicadores de la Educación que contribuirá al
conocimiento del sistema educativo y a orientar la toma de decisiones de las
instituciones educativas y de todos los sectores implicados en la educación. Los
datos necesarios para su elaboración deberán ser facilitados al Ministerio de
Educación y Formación Profesional por las Administraciones educativas de las
comunidades autónomas. (Art 72)
1. Los centros docentes realizarán
una evaluación a todos sus alumnos y alumnas en cuarto curso de Educación
Primaria y en segundo curso de Educación Secundaria Obligatoria, según
dispongan las Administraciones educativas. La finalidad de esta evaluación será
diagnóstica y en ella se comprobará al menos el grado de dominio de las
destrezas, capacidades y habilidades en expresión y comprensión oral y escrita,
cálculo y resolución de problemas, en relación con el grado de adquisición de
la competencia en comunicación lingüística y de la competencia matemática. (Art
73)
“2. El Ministerio de Educación y
Formación Profesional publicará periódicamente las conclusiones de interés
general de las evaluaciones efectuadas por el Instituto Nacional de Evaluación
Educativa en colaboración con las Administraciones educativas y dará a conocer
la información que ofrezca periódicamente el Sistema Estatal de Indicadores.” (Art
74)
Tota aquesta perspectiva des de la qual es
legisla té una línia conductual: “operar per “resultats”. Ja no són les
necessitats de l’alumnat o dels centres el criteri i motivació de la política
de l’Administració es tracta, ara, que la quantificació del que es mesurable
serveixi per justificar les actuacions d’aquesta en una direcció, encara que
aquesta actuació no tingui en compte el conjunt del centres i de les necessitats
del seu alumnat.
Las Administraciones educativas
favorecerán la autonomía de los centros de forma que sus recursos económicos,
materiales y humanos puedan dar respuesta y viabilidad a los proyectos
educativos y propuestas de organización que elaboren, una vez que sean
convenientemente evaluados y valorados. Los centros sostenidos con fondos
públicos deberán rendir cuentas de los resultados obtenidos. (Art. 51)
Las Administraciones educativas y
los centros harán un seguimiento y valoración de los resultados obtenidos
tomando como referencia los objetivos propuestos.” (Art. 48)
Las Administraciones
educativas fomentarán acciones de calidad educativa que partirán de una
consideración integral del centro y podrán tomar como referencia diversos
modelos de análisis y gestión. A tal fin, los centros docentes que desarrollen
estas acciones deberán presentar una planificación estratégica que incluirá los
objetivos perseguidos, los resultados a obtener, la gestión a desarrollar con
las correspondientes medidas para lograr los resultados esperados, así como el
marco temporal y la programación de actividades.
La realización de las acciones de
calidad educativa estará sometida a rendición de cuentas por el centro
docente.” (Art. 54)
j) Analizar y valorar el
funcionamiento general del centro, la evolución del rendimiento escolar y los
resultados de las evaluaciones internas y externas en las que participe el
centro. (Art. 56)
3. Corresponde a las
Administraciones educativas regular la forma en que los resultados de estas
evaluaciones de diagnóstico que realizan los centros, así como los planes de
actuación que se deriven de las mismas, deban ser puestos en conocimiento de la
comunidad educativa. (Art. 73)
2. Los programas a los que se
refiere este artículo podrán llevarse a cabo mediante convenios o acuerdos
entre las diferentes Administraciones educativas competentes y sus resultados
deberán ser evaluados para conocer su eficacia e impacto. (Art. 6)
4. Las Administraciones educativas
impulsarán que los centros, en su proyecto educativo, establezcan medidas de
flexibilización en la organización de los espacios y alternativas
metodológicas, a fin de personalizar y mejorar la capacidad de aprendizaje y
los resultados de todo el alumnado. (Art. 10)
5. Democràcia
i participació de la comunitat educativa.
La participació es dóna en el
àmbit del govern i de la col·laboració. En la reforma proposada s’entén la
col·laboració en les activitats que poden fer les famílies (Participar de manera
activa en las actividades que se establezcan en virtud de los compromisos
educativos que los centros establezcan con las familias, para mejorar el
rendimiento de sus hijos e hijas - Art. 1) i el professorat (fora de les
seves responsabilitats). Pel que fa al govern dels centres la legislació parla
d’òrgans col·legiats (“ Los
centros tendrán al menos los siguientes órganos colegiados de gobierno: Consejo
Escolar y Claustro del profesorado.” - Art. 50) i per un altre
costat ho fa del Director o Directora,
que per les seves atribucions condueix el
centre (Art. 57).
Respecte aquest articulat sobre el govern i la col·laboració dues
consideracions. Malgrat la expressió “rendimiento”
està molt estesa estaria bé no fer-la servir per parlar de l’alumnat perquè pel
seu significat pot no ser precisament escaient (IEC - 3 1 m. [LC] [AGR] Profit que algú o alguna cosa dóna. Una vaca de molt rendiment.,), podria usar-se el mot “aprofitament” molt més escaient quan es
parla de l’alumnat. Respecte
a l’expressió “al menos” obre la porta a la incertesa i a la inquietud perquè,
quins altres òrgans es poden crear per a la conducció dels centres educatius?,
què es vol facilitar?, quin anàlisi prospectiu aconsella aquesta reserva?, hi
ha plans no anunciats?...
Quan la legislació parla de
òrgans col·legiats haurem d’entendre que aquest tenen el caràcter que els
atorga el règim jurídic del Sector Públic. Per tant les seves atribucions són
de funcions administratives de decisió, proposta, assessorament, seguiment o
control, és a dir, coordinar, deliberar i adoptar
decisions, i, sent un òrgan que forma part d'una entitat de l'administració
pública és, per tant, un instrument col·lectiu que delibera i acorda decisions
democràticament per consens, unanimitat o majoria, les quals expressen la
voluntat unitària del conjunt.
“1. Las Administraciones educativas garantizarán la participación de la
comunidad educativa en la organización, el gobierno, el funcionamiento y la evaluación
de los centros.” (Art. 50)
“2. La comunidad
educativa participará en el gobierno de los centros a través del Consejo
Escolar. El profesorado participará también en la toma de decisiones
pedagógicas que corresponden al Claustro, a los órganos de coordinación docente
y a los equipos de profesores y profesoras que impartan clase en el mismo
curso.” (Art. 50)
Com podem observar l’articulat sobre la participació ens diu
que la comunitat educativa mitjançant el Consell Escolar participarà en el
govern, però no ens manifesta que és el Consell Escolar qui governa, per això
cal anar a veure com es legisla sobre les atribucions del Consell Escolar i
sobre la direcció del centre. Igualment ens diu que els centres seran avaluats,
però en cap lloc podem veure què s’avaluarà, qui avaluarà i com s’avaluarà,
tres aspectes definitoris de la qualitat de l’avaluació i que també permeten
saber com la comunitat educativa hi participa. Sembla que al legislador li fa
por especificar massa.
On sembla que la comunitat educativa no té res a
dir és en la decisió de participar en el que anomenen “avaluacions
internacionals”; per què serà?, certament curiós.
El Instituto Nacional de Evaluación
Educativa, en colaboración con las Administraciones educativas, coordinará la
participación del Estado español en las evaluaciones internacionales. (Art. 72)
Les atribucions de Consell Escolar i de la direcció del
centre ens permeten copsar el sentit que se li dóna a la participació de la
comunitat educativa.
Competències del Consell Escolar. (Art. 56)
a) Aprobar y evaluar los proyectos y las normas a los que se refiere el
capítulo II del título V de la presente Ley.
b) Aprobar y evaluar la programación general anual del centro sin
perjuicio de las competencias del Claustro del profesorado, en relación con la
planificación y organización docente.
c) Conocer las candidaturas a la dirección y los proyectos de
dirección presentados por los candidatos.
d) Participar en la selección del director o directora del centro en
los términos que la presente Ley establece. Ser informado del nombramiento y
cese de los demás miembros del equipo directivo. En su caso, previo acuerdo de
sus miembros, adoptado por mayoría de dos tercios, proponer la revocación del
nombramiento del director o directora.
e) Decidir sobre la admisión del alumnado con sujeción a lo
establecido en esta Ley y disposiciones que la desarrollen.
f) Conocer la resolución de conflictos disciplinarios y velar porque se
atenga a la normativa vigente. Cuando las medidas disciplinarias adoptadas por
el director o directora correspondan a conductas del alumnado que perjudiquen
gravemente la convivencia del centro, el Consejo Escolar, a instancia de
padres, madres o tutores, podrá revisar la decisión adoptada y proponer,
en su caso, las medidas oportunas.
g) Proponer medidas e iniciativas que favorezcan la convivencia en
el centro, la igualdad entre hombres y mujeres, la prevención de la violencia
de género y la resolución pacífica de conflictos en todos los ámbitos de la
vida personal, familiar y social.
h) Promover la conservación y renovación de las instalaciones y equipo
escolar y aprobar la obtención de recursos complementarios de acuerdo con lo
establecido en el artículo 122.3.
i) Fijar las directrices para la colaboración, con fines educativos y
culturales, con las Administraciones locales, con otros centros, entidades y
organismos.
j) Analizar y valorar el funcionamiento general del centro, la
evolución del rendimiento escolar y los resultados de las evaluaciones internas
y externas en las que participe el centro.
k) Elaborar propuestas e informes, a iniciativa propia o a petición
de la Administración competente, sobre el funcionamiento del centro y la mejora
de la calidad de la gestión, así como sobre aquellos otros aspectos
relacionados con la calidad de la misma.
l) Aprobar el proyecto de presupuestos del centro.
m) Cualesquiera otras que le sean
atribuidas por la Administración educativa.
Pel seu redactat s’entén que la participació és ser
consultat, ser informat, poder proposar i valorar, i, en alguns casos aprovar (que no
significa incidència en el contingut).
En cap cas hi ha conducció directa del centre i el seu paper és, sovint, la de
valedor del rumb del centre.
Competències del Director o Directora. (Art. 57)
a) Ostentar la representación del centro, representar a la
Administración educativa en el mismo y hacerle llegar a ésta los
planteamientos, aspiraciones y necesidades de la comunidad educativa.
b) Dirigir y coordinar todas las actividades del centro, sin
perjuicio de las competencias atribuidas al Claustro del profesorado y al
Consejo Escolar.
c) Ejercer la dirección pedagógica, promover la innovación educativa
e impulsar planes para la consecución de los objetivos del proyecto educativo
del centro.
d) Garantizar el cumplimiento de las leyes y demás disposiciones vigentes.
e) Ejercer la jefatura de todo el personal adscrito al centro.
f) Favorecer la convivencia en el centro, garantizar la mediación en la
resolución de los conflictos e imponer las medidas disciplinarias que
correspondan a los alumnos y alumnas, en cumplimiento de la normativa vigente,
sin perjuicio de las competencias atribuidas al Consejo Escolar en el artículo
127 de esta Ley. A tal fin, se promoverá la agilización de los procedimientos
para la resolución de los conflictos en los centros.
g) Impulsar la colaboración con las familias, con instituciones y con
organismos que faciliten la relación del centro con el entorno, y fomentar un
clima escolar que favorezca el estudio y el desarrollo de cuantas actuaciones
propicien una formación integral en conocimientos y valores de los alumnos y
alumnas.
h) Impulsar las evaluaciones internas del centro y colaborar en las
evaluaciones externas y en la evaluación del profesorado.
i) Convocar y presidir los actos académicos y las sesiones del Consejo
Escolar y del Claustro del profesorado del centro y ejecutar los acuerdos
adoptados, en el ámbito de sus competencias.
j) Realizar las contrataciones de obras, servicios y suministros,
así como autorizar los gastos de acuerdo con el presupuesto del centro, ordenar
los pagos y visar las certificaciones y documentos oficiales del centro, todo
ello de acuerdo con lo que establezcan las Administraciones educativas.
k) Proponer a la Administración educativa el nombramiento y cese
de los miembros del equipo directivo, previa información al Claustro del
profesorado y al Consejo Escolar del centro.
l) Cualesquiera otras que le sean encomendadas por la Administración
educativa.” Cincuenta y ocho. Se suprime la letra c) del apartado 1 del
artículo 134.
Cincuenta y nueve. El artículo 135 queda redactado en los siguientes
términos:
“Artículo 135. Procedimiento de
selección.
1. Para la selección de los directores en los centros públicos, las
Administraciones educativas convocarán concurso de méritos y
establecerán los criterios objetivos y el procedimiento de valoración del
proyecto presentado y de los méritos del candidato, entre los que se incluirá
la superación de un programa de formación sobre el desarrollo de la función
directiva, impartido por el Ministerio de Educación y Formación Profesional o
por las Administraciones educativas de las comunidades autónomas, con validez
en todo el territorio nacional.
2. La selección será realizada en el centro por una Comisión
constituida por representantes de la Administración educativa y del centro
correspondiente.
3. Corresponde a las Administraciones educativas determinar el número
total de vocales de las comisiones. Al menos un tercio de los miembros de
la comisión será profesorado elegido por el Claustro y otro tercio será elegido
por y entre los miembros del Consejo Escolar que no son profesores o
profesoras.
4. La selección del director o directora, que tendrá en cuenta la
valoración objetiva de los méritos académicos y profesionales
acreditados por los aspirantes y la valoración del proyecto de dirección,
será decidida democráticamente por los miembros de la Comisión, de acuerdo con
los criterios establecidos por las Administraciones educativas.
5. La selección se realizará valorando especialmente las candidaturas del
profesorado del centro.”
Sesenta. El artículo 136 queda redactado en los siguientes términos:
“Artículo 136. Nombramiento.
1. Los aspirantes seleccionados deberán superar un programa de formación
inicial, organizado por las Administraciones educativas. Los aspirantes
seleccionados que hubieran superado con anterioridad el programa al que se
refiere el artículo 135.1, o que acrediten una experiencia de al menos dos años
en la función directiva, estarán exentos de la realización del programa de
formación inicial.
2. La Administración educativa nombrará director o directora del centro
que corresponda, por un periodo de cuatro años, al aspirante que haya superado
este programa.
3. El nombramiento de los directores podrá
renovarse, por periodos de igual duración, previa evaluación positiva del
trabajo desarrollado al final de los mismos. Los criterios y procedimientos de
esta evaluación serán públicos. Las Administraciones educativas podrán fijar un
límite máximo para la renovación de los mandatos.”
El seu redactat diu que el Director o Directora és
el representant/a de l’Administració i ostenta la representació del centre. Dirigeix
i coordina totes les activitats del centre i exerceix la direcció pedagògica
presidint tots els actes acadèmics i les sessions del Consell Escolar i el
Claustre. Igualment és el cap de personal i proposa a l’Administració el
nomenament i cessament dels membres de
l’equip directiu. Finalment cal dir que seleccionat per una comissió i
nomenat/da per l’Administració
Podem veure com el director/a duu conducció del
centre (administrativa, pedagògica i metodològica) i del seu personal. És en
definitiva qui li correspon la direcció conduïda unipersonalment, la resta dels
òrgans existents en el centre són, com s’ha esmentat, valedors del rumb del
centre.
Vista la concepció de la participació de la
comunitat educativa que li dóna la reforma presentada ens queda dir que també s’obra
una nova via de participació a agents externs a l’àmbit públic:
2. La enseñanza básica, obligatoria
y gratuita, se programará por las Administraciones educativas teniendo en
cuenta la oferta existente de centros públicos y privados concertados,
asegurando el derecho a la educación y articulando el principio de
participación como mecanismo idóneo para atender adecuadamente los derechos y
libertades de todos los interesados. Los principios de programación y
participación son correlativos y cooperantes en la confección de la oferta que
conllevará una adecuada y equilibrada escolarización del alumnado con
necesidades específicas de apoyo. (Art. 46)
Finalment cal fer un esment especial
al professorat i a la seva tasca, perquè si bé la reforma presentada no ho
menciona hi ha un insistent abocament de missatges cap a la societat en el
sentit que cal una reforma de la professió docent per millorar l’educació del
nostre país.
Com s’ha mencionant en altres
escrits està
més que demostrat que el professorat té prou motivacions professionals i
socials per sentir-se satisfet de ser docent, sense necessitat de polítiques
d'incentius i altres canvis en la carrera docent; només vol mitjans suficients
per poder fer bé la seva feina (sentir-se eficient és la motivació més
poderosa). Fàcilment es pot observar l'esforç i l'energia que es desplega als
centres educatius la qual cosa no sempre es reconeix per part de l’Administració.
Així i tot s’insisteix, des de mitjans de comunicació i suposats experts, en
dir que cal donar un impuls modernitzador a la docència per adaptar-la als nous
temps. Cal tornar a insistir que si només es pretén modificar, suposant que fos
necessari, la docència correm el perill de seguir amb tot allò que no està
funcionant perquè la gestió o els canvis que s’han imposat fins ara no han
millorat l’educació; el sistema educatiu el compon un conjunt d’elements que
s’interrelacionen, i condicionen, i no es pot tocar un sense tenir en compte
l’afectació que els altres elements tenen en la qualitat del sistema educatiu.
Aquesta insistent visió és, en definitiva, una visió miop o malintencionada si
no té en compte el desistiment de responsabilitats de l’Estat pugui està fent o
les repercussions negatives que pugui tenir la doble xarxa per al conjunt de la
ciutadania o els efectes que pugui tenir el nou “management” del sistema que es
vol imposar, etc.
