els canvis en la legislació educativa
by Pep Barceló
Una reforma de la legislació educativa és,
en definitiva, un acord que es produeix en la societat i que ens indicarà quina
direcció regirà el món educatiu en el futur immediat. Una proposta de reforma
és un moment important per valorar el camí fet i mirar el futur amb l’objectiu
que aquest camí fet sigui millor. Per aquesta raó és l’instant perfecte per
pensar què cal evitar i què cal fer en la reforma de la LomLoe.
Què hauria d’evitar aquesta reforma legislativa.
Els dèficits i els aspectes negatius que
ha tingut el rumb de l’ensenyament públic, a l’Estat espanyol, en els darrers
temps ens indiquen que s’ha d’evitar. En aquest sentit es podria assenyalar:
Ÿ Disminuir la responsabilitat i la funció de l’Estat respecte assegurar un
ensenyament públic de qualitat per al conjunt de la societat.
Ÿ Centralitzar el Currículum Educatiu per al seu control
doctrinal/partidista.
Ÿ Prioritzar només aquella part del Currículum Educatiu que asseguri perfils professionals.
Ÿ Introduir el vocabulari empresarial en l’àmbit educatiu.
Ÿ Promoure rànquings entre centres i l’entrada o manteniment d’iniciatives
privades en l’àmbit educatiu.
Ÿ Naturalitzar l’existència de la doble xarxa pública/concertada, aquesta
última és un clar finançament empresarial.
Ÿ Establir criteris empresarials en el funcionament del sistema educatiu.
Ÿ Minorar del paper de la comunitat educativa en el procés
educatiu de l’alumnat i en la gestió dels centres educatius.
Disminució de la
responsabilitat i la funció de l’Estat. Obrir més la gestió de
l’Estat al conjunt de la societat és sempre lloable en tant que dissipa la
possibilitat d’autoritarismes, fa la democràcia més participativa i fa que la
ciutadania es responsabilitzi dels assumptes comuns. Lamentablement quan aquest
“obrir més la gestió” es fa per
desistiment només denota irresponsabilitat, potser intencionada, per lliurar un
aspecte tant important, per al conjunt de les persones, com l’educació (Sistema
educatiu) a mans de determinats sectors de la societat que, òbviament, podem
incorre en mirar només pels seus interessos i no per als del conjunt de
societat. L’Estat ha d’assegurar una educació de qualitat per a tota la
població sense cap mena de discriminació negativa, amb polítiques d’igualtat i
d’equitat, de participació de la comunitat educativa, d’inversió necessària per
al sistema educatiu públic i de defensa del sistema públic, perquè aquest és el
model que acull al conjunt de la ciutadania.
Centralització
del Currículum educatiu. Sigui quina sigui l’organització
d’un Estat està bé una prudent centralització del currículum per assegurar una
certa homogeneïtat i qualitat, i, perquè no hagin diferències que desigualin
els territoris. Però en una societat democràtica no és de rebut monopolitzar el
Sistema educatiu per a un control doctrinal/partidista d’un sol color perquè
això soscava l’essència de la pròpia democràcia; la pluralitat i les diferents
sensibilitats són inherents a tota societat democràtica. D’igual manera en un
Estat democràtic el sistema educatiu ha de recollir les peculiaritats dels
territoris perquè aquests mantinguin la seva idiosincràsia; la suma de les
idiosincràsies són les que han donant la forma i les característiques del propi
Estat, eliminar-les és estimular la desafecció de sectors socials o de
territoris.
Priorització
d’aquella part del Currículum que asseguri perfils professionals. Certament hi ha
etapes que requereixen tractar aspectes del món laboral com és la Formació
Professional i això ha d’estar reflectit en el currículum, però en altres
etapes la prioritat no ha de ser aquesta perquè la formació humana, social i
cultural és imprescindible per l’edat de l’alumnat (educació obligatòria) i no
pot ser disminuïda ni en el temps que se li dediqui ni en l’activitat educativa
que es realitzi. A més de futurs professionals a l’Ensenyament li correspon
preparar, en el que li pertoca, la futura ciutadania.
Introducció de
lèxic empresarial. Introduir lèxic nou pot ser un iniciativa normal
i adequada quan en una temàtica o àmbit manquen mots que defineixin conceptes.
Però el món de l’ensenyament ha estat sempre capaç de nombrar, de manera
pròpia, tots els conceptes que han anat apareixen en el seu àmbit al llarg de
la història; per aquesta raó introduir termes, o el seu sentit, d’àmbits com
l’empresarial i el mercantil[1],
és una anormalitat a no ser que es cerqui substituir els significats de mots ja
existents en el món de l’ensenyament. Si el conjunt de la societat fa un ús de
la terminologia d’un àmbit, i/o del seu sentit, fàcilment acabarà pensant com
es pensa en aquest àmbit; potser es cerca que siguem “persones-empresa”.
Promoció de
rànquings entre centres i de l’entrada o manteniment d’iniciatives privades en
l’àmbit educatiu. Estimular i recolzar els centres educatius perquè
compleixin amb la seva missió és bo i és part de la responsabilitat que té una
bona l’Administració que vetlla pel conjunt de la ciutadania. Ara bé, és la
“competència” l’eina adequada per estimular i recolzar? o, és l’eina típica del
domini mercantilista?. En el domini mercantilista un dels efectes de la
competència és que uns cauen i uns altres pugen; pot una societat permetre que
això passi en el terrenys educatiu?, aquesta política és la d’un bon govern per
al conjunt de la ciutadania?. Els rànquings, públics o encoberts, produeixen
diferenciacions i segregació en l’àmbit educatiu i servint per subvencionar
empreses privades amb els diners públics.
Naturalització
de l’existència de la doble xarxa. L’existència de centres educatius
privats/particulars ha estat una constant en la història de l’Estat espanyol,
però la naturalització de l’existència de l’actual doble xarxa, sostinguda per
l’Estat[2],
té un sentit molt buscat. L’any 1985 s’aprova la LODE i en ella s’estableix,
per la suposada dificultat de construir suficients centres públics enfront de
la gran demanda de places escolars, que allà on no arribin els centres públics
l’Estat podrà “concertar” amb els
centres privats que compleixin una funció social i que funcionin sota els
criteris de gratuïtat i no segregació en l’admissió d’alumnes. Però l’objectiu
inicial d’aquesta “concertació” s’ha
desvirtuat amb el pas del temps i, finalment, els centres concertats (excepte
algunes excepcions) acaben sent centres privats que funcionen com a tals, que
cobren quotes als pares i mares, que cerquen tenir un tipus determinat
d’alumnat i que fan de l’educació un negoci i/o la transmissió del seu ideari.
En definitiva aquesta naturalització de l’existència de la doble xarxa, feta
amb molta discreció i comptant amb el suport de mitjans de comunicació/difusió,
és realment, com s’ha esmentat anteriorment, finançar negocis privats amb diner
públic.
Establiment de
criteris empresarials en el funcionament del Sistema educatiu. Quan s’introdueixen
criteris diferents als que existien es dóna a entendre que els que havia no
eren els més adequats, ara bé, s’ha analitzat per què no ho eren?, es complia
per part de l’Administració la seva responsabilitat i seguiment del
funcionament del sistema?, els centres (claustre, Consell Escolar...) no han
respost millorant el nivell de l’alumnat, en totes les seves facetes?, els
criteris empresarials (projectes de direcció, autoritat/gestió gerencial...)
han demostrat millorar el nivell de l’alumnat en totes les seves facetes?. No
estarem tornant a que el conjunt de la societat ha de funcionar amb
determinats criteris per acabar pensant com es pensa en l’àmbit d’on sorgeix
aquests criteris. Potser es cerca, de nou, que siguem “persones-empresa” i
“Administració-empresa”.
Minoració del
paper de la comunitat educativa. Si com s’anuncia per tertulians, per
“experts” i per la pròpia
Administració educativa l’alumnat “ha de ser
el centre de l’educació i l’ensenyament” no podem obviar que el seu procés educatiu
es produeix en el centre educatiu, en allò que li pertoca. L’acció del/de la
docent i de la resta de la comunitat educativa és fonamental i cal mimar-la
perquè són els agents que actuen directament sobre l’alumnat. Minorar el seu
paper i la seva importància pot significar abandonar l’alumnat en un procés
educatiu minso, esbiaixat o incert que no asseguri o deixi de costat la
formació integral que precisa l’alumnat.
Pel que fa al text de la reforma
legislativa proposada hi ha aspectes del seu redactat que la falta de concreció
mereixerien tenir amb una major clarificació:
·
Quedarà recollit en la futura legislació l’objectiu
central que s’anuncia en la proposta? (...Así pues, la
finalidad de esta Ley no es otra que establecer un renovado ordenamiento legal
que aumente las oportunidades educativas y formativas de toda la población
española, que contribuya a la mejora de los resultados educativos del alumnado,
y satisfaga la demanda generalizada en la sociedad española de una educación de
calidad para todos. Esos y no otros son sus objetivos centrales...)
·
Recuperar el paper de l'equitat en diferents aspectes
de la vida escolar (quins?).
·
L'eliminació de la referència als estàndards
d'aprenentatge avaluables (quins?).
·
La supressió de les avaluacions classificatòries
(s’inclouran totes les proves?) .
·
Retornar competències de la comunitat educativa i dels
docents (s’inclou la direcció del centre).
·
Canvis en el barem per als processos d'admissió
d'alumnat (s’impediran els guetos?).
Com s’hauria
d’evitar els dèficits i els aspectes negatius heretats.
En primer lloc s’hauria d’aconseguir el més gran
consens possible de les forces polítiques de l’Estat per evitar els canvis
legislatius constants sobre l’educació/ensenyament. Aquest consens donarà una
més gran acceptació social i, amb prou seguretat, no haurà contestació o la
decepció que provoca la desafecció.
En segon lloc és imprescindible recollir tot allò que
el conjunt de la comunitat educativa demanda o proposa per a la millora de l’educació/ensenyament
i el seu funcionament, perquè ella és la que millor coneix la realitat
educativa: valors, mancances, millores...
En darrer lloc cal un redactant legislatiu sense
imprecisions i incerteses, que permeti saber quin és el futur amb claredat. En
aquest sentit s’ha de tenir en compte, entre altres:
·
Si es blinda o no el Sistema educatiu públic de
possibles externalitzacions, privatitzacions, gestió externa... i si es
reverteixen les existents.
· Si es desisteix de gestionar el
sistema educatiu per criteris de rendibilitat i de resultats quantificables.
·
Com s’assegura els recursos necessaris per al Sistema
educatiu públic
·
Què es diu sobre orientacions i/o recomanacions
externes com per exemple les de l’OCDE que entre altres coses promocionen els
rànquings entre centres (classificacions tipus PISA).
·
Si es prioritza només una part del Currículum pensant
en perfils professionals.
·
Pot ser acceptable tenir en compte necessitats del món
empresarial en determinats aspectes de la Formació professional, però aquestes
necessitats no han de determinar el conjunt del currículum de l’FP. Quan s’han
d’iniciar aquests estudis i com han de ser és una responsabilitat de l’Estat
pensant en l’interès social.
·
Com en la “flexibilització
en el pas pel sistema educatiu” s’assegura que tot l’alumnat rebí la
mateixa educació i formació, i, amb la mateixa qualitat.
·
Si promou o no la competència entre els centres
públics que aboca a la diferenciació i aquesta a la segregació i/o a la
exclusiu.
·
Si s’impedeixi l’especialització de centres que està
conduint a la configuració de diferents xarxes dins dels propis centres
públics; l’especialització no s’ha d’establir com a valor de diferenciació i
competència, sinó com a necessitat per atendre aquell sector de la població que
ho requereixi.
·
Com s’informa a la societat sobre l’estat en què es
troba el Sistema Educatiu perquè quedin clars que els aspectes avaluats són per
al benefici de la majoria i no perquè la població observi classificacions de
centres.
·
Què es diu de la doble xarxa i de la “llibertat d’elecció” (admissió
d’alumnat), si la naturalitza o no, si manté la possibilita del finançament
empresarial privat.
·
Com queda compaginat el poder i la funció del govern
central i el de les Comunitats autònomes perquè cap de les dues parts faci
desistiment de les seves responsabilitats o vegi retallades les seves
competències acceptades mútuament.
·
Quedarà clar que la tasca docent es podrà desenvolupar
amb més oportunitats per poder investigar i reflexionar, individualment i
col·lectiva; per poder exercir la docència en bones condicions i dur endavant
el projecte de centre on s’està destinat; per poder intercanviar el treball en
xarxa amb altres centres; per poder participar en la definició, desenvolupament
i avaluació de les polítiques educatives...
Una reforma
ha de conduir a una legislació millor per al conjunt de la ciutadania.
Les característiques d’una societat democràtica pel
que fa l’educació són clares: el dret a l’educació per a tothom sense cap mena
de discriminació negativa; les polítiques d’igualtat i d’equitat; la llibertat
de consciència; la democratització de l’ensenyament i la participació de la
comunitat educativa; la de dotar de la inversió necessària per al sistema
educatiu públic; i la defensa del sistema públic com a model prioritari. Per
aquesta raó la legislació ha de seguir aquesta orientació i, en aquest sentit,
per a una legislació millor el primer pas és l’eliminació dels aspectes
negatius per al conjunt de la població de la legislació existent que s’hagi
desviat d’aquesta guia.
Fet això, la millor legislació per al conjunt de la
ciutadania haurà d’afavorir, protegir i emparar una educació de qualitat per a
tothom; no pot obviar quina ciutadania volem en una societat democràtica. Això
comporta que l’objectiu és una educació integral de les persones que tingui en
compte tots els aspectes de la personalitat: cognitius, emocionals, biològics,
psíquics, relacionals i socials; és a dir, persones adultes amb valors,
individuals i col·lectius per al seu futur i per al futur de la societat, que
puguin tenir aspiracions personals i que puguin exercir com a ciutadans i
ciutadanes.
Aquesta legislació ha
d’assegurar que l’educació no sigui minsa o sectària per això determinarà un currículum educatiu que no sigui
doctrinal, partidista o purament productivista (adquisició de competències per
al mercat laboral), perquè es tracta de preparar a la futura ciutadania adulta
perquè siguin persones amb valors, individuals i col·lectius, que puguin tenir
aspiracions personals i que puguin exercir com a ciutadans i ciutadanes en una
societat democràtica. Quan es promou un empobriment de l’educació (per
minoració de continguts o per sectarisme) s’aboca a amplis sectors socials a no
rebre tot el que avui pot ser formació i cultura. A nivell individual, no comptar
amb una educació integral, i de qualitat, limita el projecte personal i el
futur de les persones; a nivell social pot significar la pèrdua de talents.
[2] La naturalització es produeix quan es situen els centres públics i els privats concertats en la mateixa legislació, en les mateixes avantatges i finançaments.... com si fossin un sol tipus de centre.[1] Competència, resultats, acompanyament, guia, eficiència...
[2] La
naturalització es produeix quan es situen els centres públics i els privats
concertats en la mateixa legislació, en les mateixes avantatges i finançaments....
com si fossin un sol tipus de centre.
