by Pep Barceló
El TTIP és un acord de lliure comerç que es negocia actualment entre la Unió Europea i els Estats Units. L'objectiu
que s’ha presentat de l'acord és “crear creixement i ocupació a banda i banda de l'Atlàntic mitjançant l'eliminació de les barreres
comercials”.
L’eliminació de les barreres comercials impulsaria i facilitaria la compra i venda de béns i serveis, així com la inversió en cadascuna de les economies.
L'acord consta de tres elements principals:
·
Accés a
tots els mercats i l'eliminació
de les
restriccions per obtenir un millor accés al sector públic.
·
Harmonització de la
normativa i cooperació, mitjançant el
desmantellament de les barreres
regulatòries.
·
Cooperació a l'hora d'establir noves normes internacionals.
El TTIP
ha estat venut la ciutadania europea i nord-americana com un vehicle poderós per millorar el creixement econòmic, preveient un augment de fins
a l'1% del
PIB, així com la creació de centenars de milers de llocs de treball. Sembla, però, que la fe en la liberalització comercial és tan exagerada com els beneficis que pogués reportar. El que emergeix de tot
això, és que el TTIP és un projecte polític transatlàntic promogut per les
elits polítiques
i corporatives sobre la promesa d'augmentar el comerç i el nombre de llocs de treball, alhora
que treure les proteccions reguladores socials i mediambientals, redueix els drets dels ciutadans davant les corporacions i consolida el lideratge de les corporacions multinacionals dels EUA i la UE al món.
Fa un temps van ser els sindicats europeus i ara són els propis euro-parlamentaris els que ens avisen i denuncien els perills del Tractat de Lliure Comerç que Brussel·les i Washington negocien amb sigil, i que donarà a les empreses la més absoluta llibertat de maniobra en tots els àmbits econòmics dels dos costats de l’Oceà Atlàntic. Sense fer soroll i d’esquenes a la societat i als seus representants. Així, guardant els
documents sobre les negociacions amb clau, lluny de l'abast dels eurodiputats elegits pels ciutadans
europeus[1], i mantenint més reunions amb lobbies que amb els representants de la societat civil[2], així és com gestiona la UE la informació sobre el polèmic Tractat de Lliure Comerç entre Brussel·les i Washington. Cal afegir que, de manera còmplice, el TTIP està fora del debat públic i polític, els grans mitjans no estan informant, la televisió no diu res". El grup de l'Esquerra Unitària Europea (GUE / NGL) fa mesos alerta dels riscos del tractat, com també han fet Els verds, però el silenci dels grups més poderosos de l'Eurocambra (conservadors, socialistes i liberals) ha donat ales al tractat. Últimament hi ha unitat a l'hora de criticar la falta de transparència, però en el fons, socialistes, conservadors i liberals estan d'acord, donen suport al TTIP, encara que demanin informació, i veurem què passa a l'hora de votar. Igualment a Espanya,
en la passada legislatura política, Esquerra Plural va demanar, al Congrés dels Diputats, que es paralitzés les negociacions, a la qual cosa es va negar l'aclaparadora majoria de la cambra. En segona instància, de nou, es va rebutjar la petició d'IU de convocar un referèndum perquè els espanyols opinessin sobre el TTIP
i,
finalment, el PP va fer ús,
també, de la seva majoria absoluta per aixafar la petició de
formar un comitè, que en el termini
de sis mesos, informés als ciutadans espanyols sobre els possibles efectes del TTIP
al nostre país.
Però quina és la dimensió i el contingut d’aquest tractat?. Malgrat que
la documentació i el contingut del tractat encara no és oficial[3]
es pot dir que significarà canvis en les normes reguladores que afectarà a la producció i prestació de béns i serveis (qualitats, regles d'emissió de contaminació, inversions i drets de propietat). Una vegada aprovat, tots els governs hauran d'adaptar les seves normatives nacionals als nous acords internacionals, la qual cosa implicarà una nova onada de reformes laborals, financeres, fiscals, etc. El TTIP estarà per sobre de la Constitució de cada país, serà com una supraconstitució. I els tribunals internacionals d'arbitratge, que no estan constituïts per jutges independents, tindran un nivell judicial més alt que els tribunals nacionals. El TTIP inclourà una clàusula de protecció dels inversors estrangers (coneguda com Investor- State dispute settlement, ISDS), que permetrà a les multinacionals demandar als governs que aprovin lleis que afectin els seus beneficis econòmics presents o futurs.
Per concretar, i
a partir del contingut desvetllat, es pot dir
que el TTIP
suposarà:
·
En matèria laboral l'harmonització serà la igualació al nivell de la regulació més laxa (recordem que els EUA no ha ratificat sis de les vuit principals convencions de l'OIT, entre elles les que fan referència a la llibertat sindical i a la negociació col·lectiva la UE si ho ha fet).
·
La protecció de les inversions de les multinacionals
sobre la capacitat legislativa dels governs. El propòsit no és la reducció dels ja baixos nivells aranzelaris es tracta de la regulació relacionada amb el control sanitari
de determinats productes, amb els estàndards mediambientals, amb la propietat intel·lectual i fins i tot amb la privatització de serveis públics.
·
Es produirà un transvasament de vendes des de les empreses locals, més petites, cap a les grans empreses que són les que poden mantenir estructures de costos i preus reduïts al llarg del temps fins que hagin aconseguit eliminar a la competència local. Això afectarà especialment a Espanya, Portugal i Grècia que
tenen una estructura
productiva menys forta que altres països europeus.
·
Les botigues i espais comercials s'inundaran de productes
que són habituals als Estats Units i, que no obstant això, a dia d'avui, estan prohibits a la Unió Europea per
motius sanitaris o
ecològics. Per
exemple, el 70% de tot el menjar venuda als Estats Units conté ingredients modificats genèticament, cosa impensable actualment a la Unió Europea.
·
En matèria de salut pública, la Unió Europea bloqueja més de 1.200 substàncies que s'utilitzarien en cosmètics, mentre que els Estats Units només bloqueja poc més de deu, i, en matèria de protecció de dades, als Estats Units
les grans empreses poden accedir sense límits a tota la informació privada dels seus clients.
·
Fi de la regulació europea sobre el control sanitari de determinats productes, amb els estàndards mediambientals, amb la propietat intel·lectual i fins i tot amb la privatització de serveis públics. Així, doncs, el TTIP afectarà
qualsevol regulació i la sobirania dels estats membre de la Unió Europea.
En una primera lectura es pot intuir que ataca la regulació mediambiental, a la sobirania dels estats, a la propietat intel·lectual i als serveis públics, i, afectarà a tots els àmbits de la legislació que protegeix a les persones.
L’exemple d’altres tractats: El Tratado de Libre Comercio de América del Norte
El Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN, en anglès NAFTA) és un acord regional entre els governs de Canadà, dels Estats Units i de Mèxic per crear una zona de lliure comerç.
Els objectius del Tractat són: (a) eliminar obstacles al comerç i facilitar la circulació trilateral de béns i de serveis entre els territoris de les parts; (b) promoure condicions de competència lleial a la zona de lliure comerç; (c) augmentar substancialment les oportunitats d'inversió en els territoris de les parts; (d) protegir i fer valer, de manera adequada i efectiva, els drets de propietat intel·lectual en territori de cadascuna de les parts; (e) crear
procediments eficaços per a l'aplicació i compliment d'aquest Tractat, per a la seva administració conjunta i per a la solució
de controvèrsies;
i (f) establir directrius per a la ulterior cooperació trilateral, regional i multilateral encaminada a ampliar i millorar els beneficis d'aquest Tractat.
El NAFTA va ser presentat als habitants dels països participants com una “oportunitat històrica”. Vint anys després, però, la realitat és molt diferent al que es va prometre.
En un estudi publicat pel Center for Economic and Policy Research (CEPR)
amb seu a Washington, l’impacte del NAFTA a Mèxic és indiscutiblement negatiu. El subdirector del CEPR i professor d’economia de la Universitat de Michigan, Mark Weisbrot va ser clar: “el tractat va ser un terrible error considerant qualsevol indicador econòmic i
social”.
Als EUA l’impacte del NAFTA tampoc és gaire encoratjador. Amb motiu del 20è aniversari del NAFTA l’influent diari digital
The
Huffington
Post titulava: “L’economia dels EUA ha
perdut 700.000 llocs de feina a causa del NAFTA”. En aquest sentit el premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz escrivia a The New York Times l’any 2006 una columna titulada “Promeses incomplertes” on analitzava l’impacte del NAFTA: “Lliure comerç no implica creixement”. I anava més enllà: “El NAFTA no ha acomplert les fervents expectatives dels seus defensors”. Segons Noam Chomsky, del Massachussetts Institut of Tecnology “el NAFTA ha aprofundit en les desigualtats i ha estat un mecanisme per transferir una enorme quantitat de riquesa des de les classes baixes i mitjanes cap als comptes bancaris de l’1%”. Segons Stiglitz això és deu a que “el NAFTA ocultava una sèrie de nous drets per a les empreses, que debiliten la democràcia a tota Amèrica del Nord”.
Com reflecteix el doctor Carlos Alba Vega[4] en el seu treball
sobre els efectes del tractat a Mèxic[5]
“en el camp econòmic, els majors
beneficis
han
estat per a les grans empreses multinacionals, no només cal
veure els beneficis, sinó també els beneficiaris; malgrat el creixement econòmic global el conjunt de la població no s’ha incorporat al consum que necessitava; han estat debilitades o eliminades moltes institucions socials (sindicats, ONGs,...) i moltes famílies han estat minades per les exigències de les forces del mercat i la globalització, molts dels seus components han acabat en la marginació i la criminalitat; ha quedat desatesa totalment la protecció del medi ambient i dels drets humans; en definitiva encara està pendent una modernització econòmica sense exclusió social”.
Repercussions a l’Ensenyament
És en l’àmbit dels serveis públics, com a drets
socials, és on l’ensenyament serà afectat. No hem d’oblidar que en l’agenda per a l’educació de l’OCDE[6] es promouen els canvis necessaris per beneficiar les empreses privades de la inversió en educació i retallar, o no augmentar, la despesa per als centres públics. Així doncs, pel que fa al món educatiu el TTIP,
seguint l’agenda de l’OCDE, permetrà:
·
L’entrada d’inversions estrangeres.
·
La instal·lació d’empreses o franquícies de multinacionals.
·
La relaxació de la normativa regulatòria del sector (sobretot en la creació de centres i de metodologies).
·
Les inversions de les multinacionals estaran
protegides per sobre de la capacitat legislativa dels governs.
La
posta en marxa d’aquest tractat serà, en una primera fase, dur al màxim la privatització de l’ensenyament públic i les empreses multinacionals entraran
a concursar. Com serà el resultat d’aquesta privatització?, quines conseqüències tindrà?.
Certament no es pot assegurar amb total exactitud el resultat final, el com serà, però si podem mostrar indicis a partir de realitats existents:
·
Texas, col·legis
virtuals de baix cost[7].
·
Escoles públiques amb
ànim de lucre[8].
·
McDonald’s atorgarà
títols de batxillerat al Regne Unit[9].
·
Escoles Charter a
Califòrnia[10].
·
L’empresa nord-americana
Vaughan donarà classes, en anglès, a Galicia contractada per la Xunta; aquesta
iniciativa suposa l’externalització (privatització) d’una assignatura
curricular que passa a ser impartida, en horari lectiu, per docents no
funcionaris d’una empresa privada en uns edificis de l’elèctrica Fenosa[11].
·
L’empresa Media Mark
impartirà els cicles formatius de grau mitjà de Comerç i de grau superior de
Gestió Comercial i Màrqueting en modalitat dual (LOMCE) en diferents instituts
de Catalunya després de signar un acord de col·laboració amb la Generalitat.
L’alumnat, un cop finalitzat el programa de formació, obtindrà la titulació de
tècnic en comerç o tècnic superior en gestió de vendes i establiments
comercials, així com el diploma que acredita, por part de Media Markt, el
desenvolupament del projecto formatiu[12].
·
L’entrada en escena de
les grans multinacionals de l’ensenyament, com Kroton[13],
al nostre país.
Conseqüències de la
comercialització i la desregulació
Com
s’ha esmentat, el nou escenari que permet el TTIP estimularà la penetració del capital privat en el món educatiu
i, òbviament, la iniciativa privada, en general i lamentablement, no
pretén fer cap acció social amb
la seva activitat, sinó obtenir el
màxim guany econòmic. Amb aquesta perspectiva podem dir que les conseqüències de la comercialització i desregulació seran el desmantellament de l’Ensenyament Públic i el canvi del model educatiu que fins ara tenim.
La despesa necessària per al sistema educatiu. Disminuirà o no s’augmentarà la despesa necessària en els centres de titularitat pública. No podem oblidar que el seu objectiu últim és prendre la major part possible del pastís que els Estats destinen a l’Ensenyament Públic. Paral·lelament a
l’interès econòmic, no hem
d’oblidar que en
la
seva cosmovisió s’entén que l’ensenyament és suficient que sigui:
Titularitat
|
Objectiu
|
Adreçada
|
Característiques
|
Privada i concertada.
|
Formació/preparació d’elits i de mà d’obra qualificada.
|
Als que tenen mitjans econòmics.
|
Currículums ampliats, centres amb
recursos i població homogènia.
|
Xarxa pública.
|
Escola assistencial.
|
Als que no tenen
mitjans econòmics.
|
Competències
bàsiques (mínimes)
per incorporar-se al mercat laboral menys qualificat.
|
Conseqüentment, aquest nou escenari cercat contribueix a aprofundir la fractura social existent, perquè va encaminada a desproveir l’Educació Pública de la seva essència, i del seu paper en l’estat del benestar, que és: contribuir a anivellar les diferències socials d’origen i, així, ajudar a garantir una veritable igualtat d’oportunitats per a tota la ciutadania.
El progrés social aconseguit. La igualtat aconseguida en el nostre país, ha estat important: escolarització total de la població, increment notable de la xarxa de centres públics i de professorat, la baixada de la ràtio d’alumnat per aula, l’ampliació de l’edat escolar obligatòria, l’escolarització quasi total des dels 3 anys i el major accés als estudis superiors de totes les capes
socials a més
de la normalització
lingüística i la
construcció de la identitat nacional, però fonamental ha estat l’ascens social del conjunt de l’alumnat. En el terreny econòmic, l’accés als estudis superiors (posobligatoris) de la gran majoria de la població ha dotat al país d’una mà d’obra amb la qualificació precisa per a cada necessitat del mercat. Això ha permès, al país, comptar amb tots els recursos humans disponibles, en cada moment, sense que part de la societat estigui exclosa i, per tant,
amb la totalitat dels millors per a cada lloc; no s’ha perdut cap talent. Aquest progrés
serà aturat.
El model educatiu vigent. El desenvolupament humà, la promoció de valors com la Pau, la Llibertat i la Justícia Social, la responsabilitat individual i col•lectiva o aspectes socials com l’eliminació de la segregació, persones crítiques, reflexives i participatives és el model educatiu que hem construït. Per tant s’ha assegurat la cohesió, l’estabilitat i la pau a la societat. Durant aquests anys hem construït un
ensenyament públic que respon a criteris socials de justícia distributiva, d’igualtat d’oportunitats, d’atenció especial a les classes més desafavorides i de bones pràctiques professionals. Els resultats han estat òptims com ho demostra el
fet que aquest període ha estat l’únic període, de la nostra història, en què les filles i els fills de totes les classes socials han estat escolaritzats i han pogut arribar a la universitat i/o altres estudis superiors. Hem bandejat un model educatiu que inculqués, en el seu alumnat, satisfer exclusivament les pròpies necessitats; que inculqués poc interès pels assumptes socials i comuns, la no participació política en l’àmbit púbic o el diàleg
social; que perseguís, exclusivament, que la població obtingués competències per al mercat laboral... Aquest model serà desestimat i
substituït per un model vertebrat i basat en la competitivitat.
Revertir el sistema. Les institucions públiques han conduit el sistema
i han estat les garants que tots els objectius educatius arribessin a tots els
sector socials. Igualment per assegurar un futur òptim, per al jovent, no s’ha
oblidat que hi ha aspectes i matèries
que són importants per a ells i elles com a persones i per al conjunt de la
societat; s’ha donat una justa importància als afers econòmics de la vida,
perquè si ens centrem en una visió exclusivament economicista de l’existència
es pot perdre l’oportunitat d’aprofitar altres facetes de la condició de
persones que poden construir, igualment, el seu futur. En aquest sentit els
currículums educatius no han obviat la dimensió col·lectiva i social de l’ésser
humà; ha estat important no oblidar els drets humans, els drets dels infants, el
desenvolupament personal, el descobriment de les formes de vida en comú,
l’ètica en la regulació de la conducta, la comprovació de la diversitat, la observació
de la realitat, la reflexió crítica i personal... Finalment el sistema ha
mantingut regulades les condicions de treball del professorat i el seu paper
preponderant en l’acte educatiu com a emissor del coneixement, dissenyador de
les concrecions del currículum i del ritme de l'aprenentatge. Aquest és el
sistema que es vol revertir, amb els canvis que
es promouen, i això suposa, no només el desmantellament del sistema públic actual,
sinó, també, un retorn al model escolar
predemocràtic, elitista i segregador fruit d’una ideologia classista i antisocial.
Posar l’educació i l’ensenyament al servei de
l’economia
El procés de posar l’ l’educació i l’ensenyament al servei de l’economia
fa temps que s’ha iniciat i es pot constatar el seu recorregut.
La gestió del sistema. S’ha esmentat
anteriorment la importància de la desregularització i precarització de les condicions
de treball del professorat, i del seu paper en l’acte educatiu, en el conjunt
de canvis que es volen operar i no cal
insistir-hi, però si considerar que és pesa clau en la proposta que es fa de la
gestió del sistema. Però els canvis en la gestió del sistema apunten més amunt.
La externalització/privatització de tot allò que pugui ser profitós per al
sector privat o per als canvis de conducta que promou l’Establishment com s’ha
apuntat en l’apartat de “Repercussions a l’Ensenyament” (centres, projectes,
titulacions, gestió indirecta...). El funcionament jeràrquic dels centres i de
tots els estaments interns és una altra característica de la gestió del sistema
que es vol implementar, a imatge de l’empresa privada, per assegurar el què i
el com del que es vol aconseguir. En darrer terme està l’avaluació externa
planificada i executada per controlar el rumb de l’educació i l’ensenyament
perquè estigui al servei de l’economia.
Els continguts curriculars. La orientació economicista
i competitiva és el centre dels continguts curriculars; certament que les futures
generacions hauran de poder-se guanyar la vida quan siguin adultes i això
requereix tenir eines per al món on es mouran, però una cosa és donar aquestes
eines i una altra és pensar que la realització i el creixement personal ha
d’estar governat per una cultura mercantilista, en el sentit que l’important és
guanyar-se la vida. Preocupació pel futur lògica, però aquesta orientació
economicista i competitiva segresta el procés formatiu; quan el seu procés
formatiu està prou avançat pot introduir-se aquesta preocupació que l’estimuli
a cerca quines són les seves inclinacions, qualitats, possibilitats..... Des de
l’ensenyament pot existir una part de la formació en l’administració “del que
tenim per a la nostra subsistència” en el sentit d’organització, priorització,
estalvi i prevenció, consum responsable i crític, etc. i serà precís, tenint en
compte l’edat madurativa de l’alumnat, que s’abordi aquesta temàtica. Igualment serà important tenir coneixements
sobre la economia: què és, com funciona o podria funcionar, etc. Però
l’economia no és una ciència que aborda lleis i fenòmens naturals, com la llei
de la gravetat en física o la fotosíntesi en biologia, tal com a sovint pretenen
fer-nos creure; a l’hora d’educar cal tenir en compta que hi ha diverses
escoles de pensament econòmic amb sistemes conceptuals, interpretacions de la
societat i objectius molt diferents, en ocasions, enfrontats, per això cal
donar a conèixer diferents òptiques per tenir una visió completa, reflexiva i
crítica.
La concepció
tecnocràtica de l'educació que s’intenta imposar vol reforçar el pensament i la
globalització neoliberal, actuant com una eficaç eina per mantenir el sistema
econòmic vigent, basat en l'individualisme i la competitivitat. Aquesta
concepció pretén una desviació que modifiqui perspectives (p.e. emprenedoria)
sobre assumptes de la vida personal (p.e. l’economia, el consum, els valors
socials...) mitjançant modificar capacitats (centrar-se en la vista:
Gestalt....) i/o perdre habilitats perceptives que provoquin un empobriment
comprensiu/expressiu.
Amb la imposició del que
anomenen “competències bàsiques”, es produeix un empobriment dels ensenyaments.
Les competències bàsiques signifiquen prioritzar, del currículum educatiu, els
ensenyaments basats, fonamentalment, en el domini de les matemàtiques, les
ciències i de certes habilitats
lingüístiques que donin una preparació per al mercat laboral. Aquest
empobriment, del que és l’ensenyament, implica un accés restringit al conjunt
del coneixement que tota persona ha de tenir. Amb aquesta perspectiva, i
aquesta intencionalitat, el parany s’ordeix en la pròpia avaluació/examen
perquè allò que s’avalua és allò sobre el que és vol incidir, la resta queda en
via morta, és secundari (el desenvolupament humà, la promoció de valors com la
Pau, la Llibertat i la Justícia Social, la responsabilitat individual i
col·lectiva o aspectes socials com l’eliminació de la segregació, la consecució
d’una ciutadania crítica, reflexiva i participativa, etc.). Queda evidenciat
que no interessa el procés educatiu com a instrument per a la cohesió social o
per a la construcció de la identitat nacional, ni el respecte als aspectes
socials, morals, emocionals, ni de creixement humà personal de l’alumnat, i,
l’educació queda convertida, només, en instrucció per a les competències
professionals en el futur.
[1] Com diu el premi Nobel Joseph Stiglitz sobre la negociació clandestina del TTIP, "no
s'entén tant secretisme, tret que el que estan tramant sigui realment
dolent".
[2] Els negociadors de la UE
que s'ocupen d'aquest tractat estan envoltats dels lobbies de les diferents
corporacions multinacionals i patronals. La Comissió Europea es va embarcar en
més de 100 trobades tancats amb lobbistes i multinacionals per negociar els
continguts del tractat. La Comissió Europea va haver de reconèixer aquestes
trobades a posteriori, i més del 90% dels participants van resultar ser grans
empreses. Els documents i negociacions són opacs i secrets per al comú. No s'ha
deixat participar els sindicats i altres grups de la societat civil. El negociador
principal de la part europea va reconèixer en una carta pública que tots els
documents relacionats amb les negociacions estarien tancats al públic durant
almenys 30 anys. Concretament ha assegurat que aquesta negociació seria una
excepció a la regla 1049/2001 que estableix que tots els documents de les
institucions europees han de ser públics.
[3]
Hi ha dos documents interessants sobre el TTIP: The Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) de la
Comissió Europea i EL ACUERDO
TRANSATLÁNTICO DE LIBRE COMERCIO: EL ASCENSO AL PODER ILIMITADO DE LAS
MULTINACIONALES. Traducción de una versión reducida del documento de S2B:
“A Brave New Transatlantic Partnership”. Traducido por Verónica Gómez Calvo,
ATTAC España.
[4] Carlos Alba Vega és doctor
en
Ciències Socials a l'Escola d'Alts Estudis en Ciències Socials a París, França i
és professor
i investigador
al
Col·legi de
Mèxic des de 1989. Ha estat professor-investigador
en
diverses universitats de Mèxic i a l'estranger, entre les primeres, l'ITESO i la
Universitat de
Guadalajara; entre les segones,
la Universitat de Califòrnia a San
Diego
(1997-1998), l'Institut d'Alts Estudis Amèrica
Llatina
de la Nova Sorbona de
París (2000-2001), la Universitat Richelieu de Bordeaux França
(2006) i la Universitat Lliure de Berlín (2010-2011).
[6] Susan Robertson: “La idea de que
l’educació està al servei de l’economia ha dominat el debat”.
[7]Texas, col·legis
virtuals de baix cost.
[9] El Periódico. 29 de gener del 2008.
[10] Lorea Martínez. Perspectiva Escolar
304 (2006).
[11] Una compañía estadounidense
impartirá las clases en el poblado de Fenosa en Os Peares
[12] Media Markt y la Generalitat de
Cataluña impulsan el FP dual en el sector del comercio
[13] La brasileña Kroton se convierte en
pocos años en la mayor empresa mundial del sector http://economia.elpais.com/economia/2014/11/07/actualidad/1415359570_013012.html
