Versión en castellano English versión Version française
Abril del 2021.
Des de fa temps i de manera persistent, diverses instàncies públiques i privades es fan ressò de propostes, emanades del Banc Mundial i l’OCDE, que pretenen ser progressistes i innovadores però tenen conseqüències negatives per al nostre sistema educatiu i el nivell cultural i professional de la nostra ciutadania.
Preocupades per aquests fets, les persones que signem aquest document volem manifestar que:
1. L’accés a la cultura i al coneixement és bàsic per a la emancipació personal i social, i contribueix així a reduir les desigualtats. Barrar a les noves generacions aquest accés els estafa i els nega l'oportunitat de gaudir d’una vida plena en els àmbits personal, social i laboral. El sistema educatiu ha d’oferir una formació global que permeti entendre el món, les seves problemàtiques i doni eines per a millorar- lo.
2. Tanmateix, el canvis normatius i la política de l’administració educativa persegueixen altres objectius. En la línia marcada per organismes al servei de multinacionals i emparant-se en el prestigi que té a casa nostra el moviment de renovació pedagògica, es pretén foragitar de l’escola els coneixements, desplaçats per unes suposades competències que, sense aquests, són buides i només útils per a l’exercici de feines de baixa qualificació. Aquests canvis en els objectius i les metodologies docents no han estat resultat de cap debat amb el professorat, sinó d’una imposició, sovint canalitzada a través d’organitzacions privades com ara Escola Nova 21, Telefónica, Google o La Caixa, amb el suport d’alguns mitjans de comunicació. Al contrari, al professorat, que treballa en condicions difícils derivades de les retallades pressupostàries i de l’entorn social, se’l denigra i se li nega autoritat científica i acadèmica.
3. L’eix dels canvis consisteix a implantar, en totes les etapes del sistema educatiu, el que es denomina aprenentatge per competències. Aquest, tot i que no té una definició precisa i generalment acceptada, es concreta sovint a proposar a l’estudiant problemes que ha de resoldre mitjançant els coneixements que consideri necessaris i sigui capaç de trobar. És clar, i l’experiència ho confirma, que amb aquest enfocament és molt difícil que l’estudiant assoleixi una formació integral, que ha d’incloure l’assimilació d’un cos estructurat de coneixements, amb el nivell propi de cada etapa. D’una altra banda, aquest enfocament incrementa la dedicació del professorat a tasques burocràtiques d’utilitat qüestionable, en detriment de l’atenció a les activitats pròpiament formatives i de suport a l’alumnat.
4. Per implantar els canvis, s’ha reforçat el poder de les direccions, tant pel que fa a la definició del projecte del centre com per seleccionar el professorat sense criteris objectius ni transparència. Amb el que es presenta com una millora en l’autonomia dels centres s’aconsegueix que una part del professorat, per afinitat o pel temor de posar en perill els seus llocs de treball, assumeixi acríticament les orientacions de la direcció. Addicionalment, aquesta política augmenta la segregació dins del sistema educatiu en crear o aprofundir les diferències entre els mateixos centres públics.
5. En aquest context la entrada en vigor de la nova llei d’educació LomLoe reforça encara més aquest enfocament competencial. A Catalunya, el Departament d’Educació està elaborant un decret de reforma del batxillerat amb aquesta orientació.
6. Amb l'argument que l'ESO és competencial i el batxillerat no, es tractaria de canviar el batxillerat i les proves d’accés a la universitat, com un pas intermedi cap a suprimir-les. Més endavant canviaria la universitat. Però no es veu per què una etapa obligatòria i una altra que no ho és, amb objectius ben diferents, han de ser homogènies. I, abans de fer més canvis, caldria avaluar els resultats dels que s’han fet a l'ESO. Perquè si el problema és que l’alumnat de l’ESO centrada en les competències no té prou coneixements per cursar el batxillerat, més aviat caldria canviar l’ESO que no pas el batxillerat.
7. Els sistemes educatius han d’estar oberts a la renovació de continguts i de mètodes amb l’objectiu que l’estudiant assimili sòlidament els coneixements propis de cada etapa i adquireixi les capacitats i actituds corresponents. La crítica és una condició necessària per a la millora. Però això no vol dir renunciar a les finalitats bàsiques de l’educació; formar persones cultes, amb coneixements sòlids i estructurats i amb un esperit crític i solidari, i no ser una “fàbrica” de persones incultes, submises i flexibles, al servei prioritari del sistema econòmic.
8. Reclamem, per tant, que les reformes educatives no es basin en propostes de persones o entitats suposadament expertes, que de vegades estan al servei d’objectius contraposats amb els de l’educació. I que s’evitin els canvis poc meditats i de conseqüències incertes, difícilment reversibles en el camp educatiu, i possiblement negatives per a les persones afectades.
Creiem, a més, que la definició dels objectius, dels continguts i de les formes del nostre sistema educatiu han de ser el resultat d’un procés participatiu.
Per tot això, des del SIEC (Seminari Ítaca d’Educació Crítica) us demanem que com a professionals de l’educació, com a famílies, com a persones vinculades a l’educació o com a ciutadanes o ciutadans, signeu aquest manifest i en feu difusió, com a primer pas per obrir un debat al respecte i establir mecanismes per evitar que el sistema educatiu s’acabi posant al servei de les multinacionals i no al de les persones.
