16/5/22

Finalitats anunciades i objectius dissimulats sobre l’educació emocional

 

by Pep Barceló

Malgrat existien nombrosos estudis anteriors sobre l’àmbit de les emocions serà amb l’impuls i l’obra de Daniel Goleman, de finals del segle passat, on s’inicia l’actual perspectiva sobre aquesta temàtica. Als estudis de Goleman es mostren plantejaments sobre el funcionament del cervell, la seva evolució i els processos que hi passen, D'aquesta manera, s'explica que la intel·ligència emocional guanyi acceptació per la seva capacitat per ser posicionada juntament amb altres discursos dominants dins l'àmbit educatiu (Constructivisme); el treball de Goleman va comptar ràpidament amb el suport dels poders econòmics amb l’esponsorització, subvenció... com inversió en una nova subjectivitat de les persones que els és beneficiosa per als seus interessos.

Marc conceptual amb el qual es presenta l’educació emocional

L’educació emocional es presenta com a desenvolupadora d’una bona intel·ligència emocional, se la defineix com la capacitat per reconèixer emocions[1] i sentiments propis i aliens, i, l’habilitat per al seu maneig. El mateix Goleman ens diu: No es pot tenir èxit només depenent de les nostres facultats intel·lectuals, sinó que el maneig correcte de les nostres emocions són la pedra angular de l’èxit.[2]. Es justifica, també, pels costos elevats de l'analfabetisme emocional (crims, violència, arrestos, ús d'armes de foc, suïcidis, inseguretat ciutadana, depressió, ansietat, estrès, desordres de l'alimentació, abús de drogues i alcohol). Tot plegat implica estratègies de prevenció i alfabetització emocional necessàries mitjançant, entre altres, el sistema educatiu, l’educació de les persones. Aquesta visió origina i proposa tècniques (metodologia) per a l’autoestima i autoconeixement, el control de les emocions negatives, l’assertivitat… i diversos entrenaments.

De què ens parlen?

De manera abreujada podem dir que ens parlen de la individualitat, de tenir èxit. Tot es pensa i es diu des de la perspectiva individual, no es té en consideració la vida o l’acció en comú. Se’ns diu que és l’ambient en què es mou la nostra individualitat on es poden generar conflictes, problemes, inadaptacions... (no escoltar-se, poca amabilitat, esfondrar-se davant la pressió, irritabilitat, manca d’humor...). Per tot això es justifica que cal educar per gestionar bé les emocions perquè la persona tingui èxit en totes les seves facetes (autoconeixement emocional, autocontrol emocional, automotivació, empatia, habilitats socials...)

Tècniques i entrenaments proposats 

Sobre la proposta de tècniques un bon exemple el podem veure’l en la recopilació realitzada per Miguel Andrés Brenner[3] de la qual s’exposa un fragment a continuació:

 

Autoestima y autoconocimiento

 

• Las diferentes caras del yo: El primer paso es conocerse a uno mismo para después aceptarse tal y como somos. Por eso esta actividad se centra en ayudar a los más pequeños a reflexionar sobre cómo son en diferentes ámbitos: en la familia, la escuela, la relación con los demás, etc.

• El ovillo: Todo un empujón de autoestima, ya que consiste en que los demás nos digan las cosas buenas que ven en nosotros. Muy adecuada cuando nuestros estudiantes no saben valorarse o tienen una baja autoestima.

 

Control de las emociones negatives

 

•Técnica de la tortuga: Una interesante opción para que los más pequeños aprendan a manejar su ira, que les ayuda a controlar el enfado en el momento en que crean que están a punto de tener un comportamiento negativo impulsivo.

 

Empatía

 

• El explorador de las emociones: Una actividad para ayudar a los pequeños a desarrollar la empatía y reconocer las emociones ajenas, planteado como un juego de pistas. ¡Lo pasarán en grande mientras aprenden!

• El valor de la tolerancia: Este juego pretende que los estudiantes tomen conciencia de sus propios juicios y aprendan a respetar los de los demás, basado en debatir en torno a distintas situaciones discriminatorias o conflictivas.

 

Asertividad

 

• Tortuga, dragón y persona: Para enseñar a los más pequeños a comunicarse de forma asertiva, sin dañar a los demás, trabajando así la capacidad de perder el miedo a expresarse sin ser agresivos.

També podem veure en aquesta recopilació exemples de diversos entrenaments.

 

• Pelotas antiestrés

Pelotas blanditas para apretar fuerte cuando se está nervioso o enfadado, estrujándolas y dándoles diferentes formas.

 

• Vela

Se enciende una vela y el estudiante simplemente observar su llama, enfoca su atención y libera la mente de cualquier otro pensamiento. Cuando la llama esté interiorizada en su cabeza que cierre los ojos y la visualice, que recuerda su color, su forma, cómo bailaba la llama.  Si se ‘pierde’ que vuelva a abrir los ojos y se centre de nuevo en la llama.

 

• Comecocos emocional.

Un juego de papiroflexia para jugar a trabajar las emociones y a expresarlas de manera muy divertida. 11

Como aparece en variados textos12, siempre hay que tener en cuenta las siguientes pautas:

¿Cómo se pueden controlar las emociones?

1.             Intentar no pensar en lo que te preocupa. …

2.             Relajarte y respirar hondo… …

3.             Liberar la tensión por otras vías. …

4.             Presionarte para tener pensamientos positivos. …

5.             Intenta recordar tus virtudes y éxitos. …

6.             Distrae tu atención hacia un asunto concreto. …

7.             Piensa en tu futuro más inmediato.

 Què es fa a l’àmbit educatiu?

Prèvia necessària és una comparativa entre educació emocional, educació i emoció que ens ha de permetre una reflexió i una mirada crítica adequada i profunda perquè només el seu enunciat ja ens fa intuir una intencionalitat dissimulada.

 

Educació emocional

La capacitat per reconèixer sentiments propis i aliens i l’habilitat per al seu maneig.

 

Educació. Educar

Acció d’educar; l’efecte.

Ajudar (algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.

Transmetre (a algú) coneixements, actituds, valors o formes de cultura. Educar el públic teatral. Educar un poble per a la democràcia.

Formar (algú) en les normes de bon comportament social.

Desenvolupar i perfeccionar (una capacitat o una qualitat).

Acostumar (un animal) a actuar d’una manera determinada.

Habituar (un òrgan) a una funció determinada.

 

Emocional

Relatiu o pertanyent a l’emoció o a les emocions.

 

La diferència entre emoció, sentiment, estat d’ànim desfà l’aiguabarreig amb el qual volen embolcar la paraula emocional.

 

Emoció

Reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible.

 

Sentiment

Actitud mental, coneixença, desvetllada per la sensació. Tenir algú el sentiment de la seva feblesa. Tenir el sentiment de la pròpia dignitat.

Disposició emocional envers una cosa. Tenir, nodrir, un sentiment d’odi, d’aversió, d’enveja.

Estat de l’ànim afligit per un esdeveniment trist, dolorós..

 

Estat d’ànim (https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat_d%27%C3%A0nim)

L'estat d'ànim és un estat emocional que roman durant un període més o menys llarg. Els estats d'ànim es diferencien de les emocions en què són menys específics, menys intensos, més duradors i menys donats a ser activats per un determinat estímul o esdeveniment.

El discurs emprat per a la seva implementació ens diu: “La fi de l’educació és el ple desenvolupament de la personalitat integral de l’alumnat. En aquest desenvolupament es poden distingir com a mínim dos grans aspectes: el desenvolupament cognitiu i el desenvolupament emocional. El primer ha rebut un èmfasi especial, en detriment del segon, que ha quedat gairebé oblidat per la pràctica educativa”. I amb això s’entén que el procés educatiu es caracteritza per la relació interpersonal, i, que tota relació interpersonal està impregnada per fenòmens emocionals. La seva proposta és posar l'accent al desenvolupament de “competències” o “habilitats” (soci)emocionals, que inclouen “l'autoconeixement”, “autoregulació”, “gestió d'emocions” o “aprofitament productiu de les emocions”... 

Es tracta d’un discurs eficaç perquè la lògica d’un cert pensament dominant penetri a l’educació: la seva aparent innocuïtat, sumada al fet que fa ressò de crítiques a l'escola, fan de l’educació emocional una proposta atraient per a alguns actors educatius. La difusió d’aquest discurs a l'àmbit educatiu té un propòsit bàsic: persegueix servir al sistema econòmic per mitjà de la creació de treballadors i consumidors emocionalment mal·leables; fa que educadors i alumnat acceptin la idea que són fonamentalment elles/ells les/els responsables dels seus èxits o fracassos laborals, socials o educatius perquè les/els porta a pensar que la seva habilitat per manejar les emocions és la causa dels seus problemes i crea la necessitat  i demanda d’eines i estratègies per a l’èxit.

Per donar resposta, la Intel·ligència emocional s'empaqueta de diferents formés per ser accessible i consumible a la demanda d’eines que permetin desenvolupar-la. Al context educatiu, ens trobem amb l'aparició de material pedagògic que és consumit per institucions educatives i professionals de l'educació als quals se'ls ofereix guies i manuals pràctics, programés educatius per a diferents nivells, xerrades col·loqui, eines d’avaluació, cursos de formació...

 

Habilitats soci emocionals. Les característiques de la persona que li interessa al poder hegemònic en l’actual situació econòmica i social passen, entre altres, per l’individualisme i l’adaptabilitat enfront d’una realitat a la qual es veurà abocada (emprenedoria, precarietat, resistència al fracàs...); en definitiva veuen la necessitat de determinades habilitats en la persona. Aquest relat està construït i promocionat per organismes com el G-20[4]


Consideracions sobre les conseqüències per a la persona i la societat 

A la presentació de l’educació emocional ens parlen de:

  • De la individualitat, de tenir èxit. Tot es pensa i es diu des de la perspectiva individual, no es té en consideració la vida o l’acció en comú.
  • Que és l’ambient en què es mou la nostra individualitat on es poden generar conflictes, problemes, inadaptacions... (no escoltar-se, poca amabilitat, esfondrar-se davant la pressió, irritabilitat, manca d’humor...).
  • Que cal educar per gestionar bé les emocions perquè la persona tingui èxit en totes les seves facetes (autoconeixement emocional, autocontrol emocional, automotivació, empatia, habilitats socials...)

El significat d’aquests mots (educació emocional) ens poden parlar d’àmbits diferents de la persona, segons on aquesta la situem: el personal, el col·lectiu proper i el social. No és el mateix no sentir el despertador i dormir-se que estar aturat i no trobar treball; ambdues situacions desperten una reacció, però no és la mateixa. La primera pot estar en l’àmbit personal (el disgust, la ira...), però la segona, amb força seguretat, està a l’àmbit social (preocupació, frustració...).

El caràcter de les tècniques que es proposen per a l’educació emocional desmunta el mateix concepte de la paraula educació utilitzada en aquest cas. Les emocions no es transmeten[5] perquè ja existeixen, en tot cas s’entrena el seu maneig[6].

 

Normalitzar les emocions. Hi ha una pressió fortament persuasiva  per normalitzar el que anomenen estats emocionals i emocions i que aquestes poden ser educades per al bé i l’èxit de les persones (directrius d’organismes, mitjans de comunicació, suposats experts...). Aquesta normalització amaga un interès cercat: persones amb unes determinades habilitats favorables al sistema social i econòmic imperant. En definitiva es certa que les persones s’adaptin, és una mena de sotmetiment.

 

No es pot pressuposar que totes les emocions són individuals. Les emocions han tingut un recorregut en el temps, en la historia i en les cultures com ho han tingut les persones i el seu caràcter. Les emocions tenen una carregar social i històrica no hi ha emocions que no hagin variat o evolucionat al llarg del temps (per les idees, per la ideologia...).

 

Amb aquest reforç de la individualitat es pot arribar a la utilització de les emocions per a la manipulació d’altres (conductes gerencials, polítiques empresarials, propostes polítiques, publicitat...) i això resta lluny de l’educació de les persones.

 

L’interès darrera del relat i les seves propostes. Podem veure, amb tota claredat, com organismes con el G-20 aposten i promouen aquest relatat i les seves propostes[7] i no serà banal recordar que organismes com aquest defensen un sistema econòmic basat en l’explotació, les finances i l’especulació; no és un organisme precisament per al bé comú. Aquesta premissa ens ha de conduir a dues preguntes i a la reflexió. La primera és si amb el desplaçament que es fa, amb el relat i les propostes, de la problemàtica social a l’àmbit de les emocions no és per desactivar la possible conflictivitat i debilitar la cohesió de la societat (gestió dels efectes, però no eliminació de l’origen) i la segona és si a més del canvi de la subjectivitat humana cercat no es crea un nou nínxol de negoci (tests de psicologia laboral, tallers d’habilitats emocionals, formació per a docents...); en definitiva la mercantilització de les emocions.


Pensem junts, fem junts, siguem junts.

Notes: 

v  El pensament no ha de  tenir dret d’autor i la millor intel·ligència és la col·lectiva. Per això vull compatir amb tu les meves reflexions. Pots pensar sobre el que dic, copiar-ho, divulgar-ho, retallar i enganxar, però segueix la mateixa direcció que jo, gràcies.

v  A les referències s’indica lectures que amplien el que es diu en aquest escrit, aquesta és la intenció.


[1] Les emocions reconegudes generalment són la por, el fàstic, l'enuig, la sorpresa, la felicitat i la tristesa, malgrat també s’han fet altres classificacions com la ira, la tristesa, la por, l’alegria, l’amor, la sorpresa, l'aversió i la vergonya. Daniel Goleman, Inteligencia emocional (Editorial Kairos, Barcelona 1996).

[2] Daniel Goleman. Ibid.

[3] Miguel Andrés Brenner. De la educación emocional: el neuroneoliberalismo capitalista fascista https://contrahegemoniaweb.com.ar/2019/02/16/de-la-educacion-emocional-el-neuroneoliberalismo-capitalista-fascista/

[4] Document de treball per al G-20.http://www.fundacionsantillana.com/2018/09/18/puentes-al-futuro-de-la-educacion-recomendaciones-de-politica-para-la-era-digital/. Reunión ministerial de Educación del G20, 5 de septiembre de 2018, Mendoza, Argentina. https://redclade.org/wp-content/uploads/declaracion_de_ministros_de_educacion_g20.pdf

[5] A l’àmbit educatiu el professorat transmet coneixements, valors...

[6] El Coaching és un bon exemple: el coaching es entrenament en habilitats de comunicació i de lideratge que fomenten l’autoconeixement i el contacte de la persona amb el seu entorn. https://www.escuelacoaching.com/que-es-coaching-ser-coach/).

[7] Document de treball per al G-20. Ibid