by Pep Barceló
Una
cara més de l’educació emocional que ens proposen
Davant d’una realitat cruenta de infants, adolescents i joves que són abocats a un itinerari vital de conseqüències imprevisibles l’Administració educativa catalana, com bona part de les altres CCAA, es llença en mans d’una orientació ideològica que li és beneficiosa als interessos de classes extractives, que contribueix a configurar una subjectivitat humana líquida i que desarticula la lluita feminista per a la igualtat entre sexes.
A Catalunya, el Departament d’Educació el curs 2019-2020 inicia el Programa COEDUCA’T i ens diu que és per ajudar els centres educatius a potenciar i visibilitzar la perspectiva de gènere, la coeducació i l’educació afectivosexual. Ara, part de la informació està retirada de la pàgina Web i és opac la implantació i desenvolupament d’aquest programa. Malgrat això, a Internet Archive estan bona part dels documents inicials d’aquest programa i podem veure el plantejament que fa l’Administració d’aquesta temàtica.
De manera dissimulada, entremig d’un discurs de defensa de la coeducació, que serà ben vist per la societat, insereix les idees transgeneristes del moviment Queer que, entre altres proposen a les persones la transició al sexe sentit com a única solució al malestar de alguns adolescents i joves. En imatges, enunciats i materials es pot intuir o veure que es defensa l’existència de múltiples gèneres, la defensa de la llibertat de decidir cadascú qui és... amb conceptes interpretables o paraules genèriques (perspectiva de gènere, drets humans, educació afectivosexual...).
És a dir, aplanar el terreny perquè les persones estiguin d’acord, en el present o en el futur, amb les idees transgeneristes del moviment Queer. Aquestes idees, igual que el programa Coeduca’t, mesclen, i fan confondre a les persones, conceptes com sexe i gènere amb una mena d’aiguabarreig dels dos malgrat que des de la Biologia i la pròpia Organització mundial de la salut (OMS) els aclareixen perfectament:
Sexe: el sexe és el conjunt de les peculiaritats que caracteritzen els individus d’una espècie dividint-los en masculins i femenins, i fan possible la reproducció. En el cas de la espècie humana es distingeix els mascles de les femelles per les seves característiques sexuals: biològiques (hormones, cromosomes...), anatòmiques (espatlles més àmplies en els homes, glàndules mamàries i malucs més predominants, en dones...) fisiològiques (testicles, penis, escrot en els homes i ovaris, trompes de Fal·lopi, úter, vagina en la dona) i cromosòmiques (XX en les dones XY en els homes)
Gènere: El gènere es refereix als rols i característiques definits per la societat i que es consideren apropiats per als homes i per a les dones. El gènere és una imatge mental, una idea, sense base científica, fruit d’un moment cultural, d'opinions o prejudicis que pretén simplificar la realitat.
Les primeres etapes de la vida (infància, adolescència i joventut) són moments complicats i sovint difícils per a les persones i per a totes les generacions, perquè són moments de continuo canvi. A la societat d’avui tot està en continuo canvi, tot molt accelerat, tot és molt individual i de vegades superflu, ara s’accedeix a moltíssima informació, tanta que sovint és difícil assimilar-la i saber que és veritat, que no és veritat, que ens pot aportar com a persones, perquè siguem bons éssers humans, o que ens pot fer mal si ens influencia de manera equivocada o intencionada.
Aquesta mescla/confusió esmentada, com si sexe i gènere fos el mateix, es presenta davant de molts/tes adolescents i joves, sobretot per les xarxes socials, dient-los que si tenen disconformitat, volen defugir o estan en desacord amb la seva identitat sexual són ells i elles les responsables i culpables si no fan una transició cap al que elles i ells senten que volen ser, fent tot allò que sigui necessari com hormonar-se i canviar-se els genitals. Evidentment no se’ls parla de conseqüències de les seves propostes. A part dels problemes que tot això pot portar per a les persones que fan aquesta transició hi ha tot un muntatge per fer negoci i perquè les persones siguin d’una manera determinada (més individualistes, superficials, poc reflexives, sotmeses...), com sostenen moltes veus que no estan d’acord amb el que està passant. Es poden trobar molts exemples d’aquest desacord perquè no tothom veu de la mateixa manera el que està passat actualment[1]. Aquestes veus qüestionen la ràpida hormonació i, sobre tot, en contra dels tractaments quirúrgics perquè una vegada que s’han realitzat la marxa enrere és molt difícil o impossible; qualsevol intervenció quirúrgica d’aquest tipus és una modificació greu al nostre cos i segurament irreparable. Alguns diuen, i és creïble perquè passa en altres àmbits, que darrera de tot això hi ha farmacèutiques, metges de cirurgia plàstica..., i inclús psicòlegs, que només pensen en els seus guanys i interessos econòmics, fins i tot, hi ha el que anomenen Lobbys influint inclús en la política perquè es canviïn lleis que en el fons afavoreixen aquests negocis. És curiós que des de la sanitat pública no es proporcioni una bona ajuda psicològica a les persones que ho necessitin, doncs diuen que no hi ha recursos, però en canvi, si que hi ha recursos per subministrar tractaments hormonals de per vida i per fer-te una operació per canviar els genitals. Tothom hauria de tenir dret a rebre tractaments psicològics de qualitat, perquè tothom pot estar exposat a patir qualsevol problema que el desequilibri, siguem infants, adolescents, joves, adults o gent gran. També es manté, i és fàcil coincidir, que a tots/es ens haurien d’ensenyar a acceptar-nos com som, a no tenir tants complexes, si som grassos, prims, alts o baixos, però no és així, contínuament ens bombardegen perquè siguem d’una manera determinada o d’una altra, perquè mengem d’una manera determinada o d’una altra, perquè ens vestim d’una manera determinada o d’una altra; sembla que no es vol persones crítiques, amb pensament propi, es vol que seguim uns patrons de conducta i de manera de pensar i de ser, que de vegades no ens beneficien.
Finalment podem arribar
a conclusions:
1. Ningú neix en un cos equivocat, com alguns diuen, el que si està equivocat, i no és bo, és que ens marquin rols, conductes, comportaments que hem de complir respecte al gènere si això suposa discriminacions negatives i desigualtats. Si una persona no segueix aquests rols, conductes, comportaments és que és una altra cosa, i no, no és així, cadascú ha de comportar-se com sent, així hauria de ser, però sense fer res que el perjudiqui a ella i als demés. Malauradament hi ha masses coses que condicionen i influencien a les persones: xarxes socials, publicitat, moda, amistats, inclús la política.
2.
La Disfòria de gènere que sovint es menciona,
en molts casos, no és més que el símptoma d’un malestar amb el propi cos
d’infants, d’adolescents i de joves perquè en aquest moment no s’acaben
d’entendre moltes coses; malestar que fins ara abocava, per exemple, a
l’anorèxia o altres trastorns que es poden superar. Això no vol dir que la
Disfòria de gènere no existeixi, però s’hauria de tractar després d’un bon i
profund seguiment psicològic de la persona com es fa servir en psicologia
davant de qualsevol símptoma de la persona i que és l'adequada valoració de la
persona abans d’una medicalització precipitada. Aquest seguiment bo i profund
consisteix en: a) esperar i veure, no precipitar-se, b) explorar bé a la
persona (entorn, tipus de vida...), c) avaluar pausadament que fer. Però en el
tema trans s’ha decidit, hauríem de saber perquè, el que anomenen “enfoque
afirmativo”, és a dir, el que cregui voler la persona fer-ho i ja!.
Actualment pel que fa a la Disfòria de gènere es deixa de costat el principi de
prudència i el principi de no produir mals irreversibles no sempre justificats
a la vista dels seus resultats.
Pot semblar que aquest escrit s’ha centrat en el fenomen actual de gran profusió de casos de disfòria de gènere i la crítica a les propostes que es fan des del que s’anomena pensament Queer, però com s’ha esmenat anteriorment són dinàmiques com les encetades per l’Administració que s’aplana i es predisposa el camí, normalitzant un pensament d’opaca orientació i potser interessos. Les idees que una persona té sobre les emocions, els estats emocionals, la realitat física... poden configurar la subjectivitat de les persones en una direcció o altra, en aquest sentit, el sistema educatiu ha d’estar amatent a protegir l’alumnat d’influències que malmetin el seu progrés humà.
Referències
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
Programa “Coeduca’t”.
https://blocs.xtec.cat/coeducacioiigualtat/
BERNABÉ, Daniel.
La
trampa de la diversidad (Ediciones Akal, Madrid 2018).
CABANAS, Edgar
i ILLOUZ, Eva.
Happycracia
(Planeta,
Barcelona 2019).
HAN, Byung-Chul.
La
societat paliativa (Editorial
Herder, Barcelona 2017).
MISSÉ Miquel.
A la conquista del cuerpo equivocado (Editorial: Egales,
2018).
ERRASTI,
José y PÉREZ, Marino.
Nadie
nace en un cuerpo equivocado (Editorial: Deusto
2022).
CARRASCO, Sílvia (Coor.) i altres.
La coeducación secuestrada (Ed. Octaedro, Barcelona 2022)
[1] A les referències en podeu
trovar.
