1/5/20

Què diu i què no diu

by Pep Barceló

                            Sobre l’esborrany DECRET XXX, de XXX d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica.

QUÈ PODEM LLEGIR

El decret declara que el nou currículum és per competències (art3.3 i 3.6) i els elements que el componen són les competències clau i el perfil competencial de sortida, les competències específiques, els criteris d’avaluació, els sabers i les situacions d’aprenentatge.(art. 6). En definitiva es vol l’impuls de l’aprenentatge per competències recomanat per l’OCDE i institucions de la UE (Annex 1).

Per la seva autonomia els centres podran disposar del vint per cent del currículum per dissenyar/decidir segons el seu PEC. Això servirà perquè els centres puguin desenvolupar els seus “projectes singulars”, com ara els STEM (art 4.6). A nivell organitzatiu, hi ha la possibilitat que els centres s'organitzin per “àmbits” (art. 2.2), una agrupació de matèries que impartiria el mateix docent o grup de docents. Els docents amb la capacitació deguda poden impartir més d'una matèria. La qualificació dels àmbits es farà de forma integrada, entenent que la qualificació obtinguda serà comuna a les àrees o matèries que formen part de l’àmbit (art. 23 2)

Els centres d’educació secundària obligatòria poden organitzar programes de diversificació curricular que es concreten com una mesura addicional a l'educació secundària obligatòria, per estimular la continuïtat formativa dels alumnes amb dificultats d'aprenentatge i/o risc d'abandonament escolar (art. 81.1)

En aquesta proposta sobre el currículum educatiu trobem algunes novetats com “El servei comunitari” que és de caràcter obligatori o “Els cicles formatius de grau bàsic” que  formen part de l'educació bàsica, conjuntament amb l'educació primària i l'educació secundària obligatòria i que complementen l'oferta formativa de la formació professional, conjuntament amb els cicles formatius de grau mitjà i de grau superior o “l’Aprenentatge basat en situacions” com a metodologia de treball. (un tema d’interès plantejat per l’alumnat, una informació que crida l’atenció, una pregunta sobre un element de la realitat...)

Un element important és l’avaluació. L’avaluació ha de ser global, contínua i formativa, i tindrà en compte el grau de desenvolupament de les competències clau i el seu progrés en el conjunt dels processos d'aprenentatge (art. 22.2). A secundària, els informes d'avaluació seran anuals i desapareix la recuperació a final de curs, a més, un alumne podrà obtenir el títol en finalitzar el 4t curs, encara que no hagi superat totes les matèries, si de manera col·legiada l´equip docent considera que no serà un impediment per a la continuïtat formativa (art.27.2).

Finalment, cal dir que és important el contingut de l’Annex 1. “Competències clau i perfil competencial de sortida” i l’Annex 4. “Aprenentatge basat en situacions” per la transcendència que tenen sobre el currículum educatiu.


EL QUE NO S’ACABA D’ENTENDRE

Cal ressaltar el caràcter críptic que tenen determinats mots, expressions o sintagmes. Per exemple, en l’Annex 1 (Competències clau i perfil competencial de sortida) podem veure:


·         ...els reptes del segle XXI. A quins reptes es refereixen?.

·         ...situacions, qüestions, i problemes reals de la vida quotidiana... Els aprenentatges només han de servir per a la vida quotidiana?.

·         Competència personal, social i d’aprendre a aprendre. “Aprendre a aprendre” no és un aspecte personal?, per què es ressalta?.

·         ... i transformar el món natural i el context social... Transformar en quina direcció?.

·         ... transformar la nostra societat d’acord amb les necessitats o desitjos humans en un marc de seguretat, responsabilitat i sostenibilitat. Tota aquesta prevenció benintencionada inclou, per exemple, els perills ètics que pot comportar la bioquímica o la virtualitat tipus Metaverso?.

·         ... aprofitant de forma crítica la cultura digital... Què es exactament la cultura digital?

·         ... participa activament en el treball en grup, assumeix les responsabilitats individuals assignades... Una manera estranya de parlar de treball en grup i assignació de responsabilitats individuals a no ser que es vulgui inculcar que en el treball en grup hi ha un líder que dirigeix.

·         ... generar valor per a altres. Això en l’apartat de “Competència emprenedora (CE) vol dir que s’ha de tenir un enfocament vital mercantilista de creació de productes de consum? o que l’enfocament vital ha de ser treballar per compte pròpia?.

 

 EL QUE S'OMET

Certament el currículum educatiu ha de considerar la individualitat de la persona, però la persona no existeix aïlladament per això és necessari la seva consideració en el comú amb les altres. Aquesta proposta es fa des d’una perspectiva únicament individual, malgrat és donin pinzellades de consideracions de tipus social. Fins i tot en la competència ciutadana. També en emprenedoria.

Aquest “utilitarisme” del que sembla presumir esdevé pot competent perquè el que no està en el dia a dia, l’alumnat també ho haurà de gestionar/resoldre i davant de totes les situacions i de tots els afers que la vida depara a la persona precisarà el més gran nombre de sabers i coneixements possibles. En aquest sentit la proposta no parla d’aprenentatges humanístics i/o culturals, va coixa.

Un altre aspecte important que no es veu reflectit és com s’assegura el gradual aprenentatge dels coneixements que donen peu a l’adquisició dels següents; són imprescindibles i sense aquests no és possible l’adquisició dels següents.

Ens diu que per la seva autonomia els centres podran disposaran d’una part del currículum que podran dissenyar/decidir segons el seu PEC i així desenvolupar els seus “projectes singulars”. Aquesta és una arma potent del discurs competencialista, però aquest discurs omet una realitat que comença a estar present: la singularitat condueix i promou la segregació, les desigualtats, el  classisme i l’elitisme quan no tots els sectors socials poden accedir als coneixements i sabers possibles.

També proposa, potser demà imposa, l'organització de les matèries/assignatures per “àmbits” que impartiria el mateix docent o grup de docents amb la capacitació deguda. Aquesta proposta és il·lusòria i desgavellada, sense experimentació ni avaluació. Pot arribar a ser l’enfonsament de l’organització dels coneixements en el centre per la complexitat d’assegurar-los tots i, òbviament, pot arribar a ser la pèrdua de molts coneixements per a l’alumnat. A més l’autoria de la proposta s’oblida que no hi ha, ni existeix, un/a docent “multiusos”

Les diversificacions curriculars són, i han de ser, una acció excepcional per a l’alumnat amb importants dificultats per a l’aprenentatge mai una mesura generalitzable contra el risc d'abandonament escolar. La pretensió d’aquesta política sembla, més aviat, la disfressa d’estadístiques que indiquin el desistiment que l’Administració educativa d’abastar de recursos, de tota mena (personal, ràtios...), el Sistema educatiu públic.

El servei comunitari” no ha de tenir el caràcter obligatori que se li dona, mai ha de ser “una bona acció” com se’l vol enfocar. L’acció en i entre la comunitat ha de sorgir de la descoberta d’injustícies i mancances, i, ha de suposar involucrar l’alumnat, de manera voluntària, en la reversió de tot allò dolent del seu entorn, proper o no.

“Els cicles formatius de grau bàsic” no complementen els aprenentatges que cal adquirir en l’educació bàsica; és tornar a “l’itineralisme” ja superat per, hi tornem, disfressar estadístiques que amaguen el desistiment de l’Administració educativa

Pel que fa a l’avaluació ens diu que tindrà en compte el grau de desenvolupament de les competències clau i que l’alumnat podrà superar el nivell en el qual està, encara que no hagi superat totes les matèries/assignatures. Però no ens diu com s’avaluarà la resta d’aspectes educatius si només és té en compte competències. Potser seguim amb les estadístiques que ens diguin que estem millor en PISA?.

Sobre l’Annex 4. l“Aprenentatge basat en situacions” es presentat com la metodologia que té interès i respecta l’alumnat perquè el planteja l’alumnat o és una informació que crida l’atenció o és una pregunta sobre un element de la realitat... La metodologia és important per la transcendència que té sobre el currículum educatiu i aquesta ha d’assegurar un currículum de màxims que abasti totes les facetes de la persona i no només la quotidianitat de l’alumnat perquè aquesta pot ser molt reduïda. “L’Aprenentatge basat en situacions” com a metodologia de treball és insuficient (“en procés d’assoliment”??) perquè hi ha aspectes dels sabers i dels coneixements que no tenen encaix immediat en “situacions”. Tots aquests aspectes també són importants per als aprenentatges i cal cercar les metodologies adients per a la seva adquisició; és imprescindible obrir horitzons, percepcions i sabers per a les persones.

 

EL QUE LI MANCA

No hem d’acceptar que el currículum educatiu només respongui a "noves capacitats per a noves ocupacions", es fa precís recuperar un currículum de màxims i igual per a tothom. Un currículum que donin els continguts, els valors, els sabers i les capacitats per a una educació global de les persones; que no deixi de costat i desenvolupi valors com la cooperació, la solidaritat, el saber, l’anàlisi i la crítica, l'equitat, la no discriminació, la no violència, el respecte, la cura de les persones i del medi natural; que es treballi la convivència, la relació, els assumptes comuns; que compensi les desigualtats amb les qual l'alumnat pugui arribar a l'escola,

És imprescindible que l’avaluació valori els avenços dels aprenentatges, el progrés d’adquisició de coneixements, de les habilitats adquirides, el treball cooperatiu... No pot tractar exclusivament de quantificar el  grau adquirit de “competències bàsiques” ni servir per a l’estratègia de les estadístiques (proves estàndard externes, configuració de rànquings...).

La metodologia ha de ser oberta i que asseguri l’adquisició dels aprenentatges màxims, les habilitats i el desenvolupament personal. Una metodologia eficient ha d’estar oberta a múltiples fórmules i formats, sense deixar de costat cap, segons les necessitats de fer avançar els aprenentatges; són els/les docents implicades qui ho han de decidir. Fórmules com “educació emocional, escoles Waldorf, treball per projectes, gamificació, classe invertida, educació maker, Design for Change ... han de ser qüestionades si no aconsegueixen els objectius d’un ensenyament/aprenentatge global

Finalment, li manca una cosa que els/les docents coneixem i practiquem: com i quan s’avaluarà aquest gir que es vol donar al currículum educatiu, i a l’ensenyament, i l'abast, positiu i negatiu, de la seva implementació.